Dia Mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica

Des de l’any 1993, cada 12 de maig se celebra el Dia Mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica, malaltia que s’ha diagnosticat a 42.561 l’any passat a la Comunitat Valenciana, en la seua majoria dones (94,3%). En el mateix període, es comptabilitzaven 2.770 pacients amb diagnòstic actiu de síndrome de Fatiga Crònica: 2.323 dones i 447 homes.

Què és la fibromiàlgia?

La Fibromiàlgia es caracteritza pel dolor múscul-esquelètic generalitzat, mentre que la síndrome de la Fatiga Crònica es manifesta en forma d’esgotament intens de caràcter permanent que limita la capacitat funcional. En els dos casos són patologies de causa desconeguda, el diagnòstic és clínic, i les proves que es realitzen s’encaminen, més que a constatar l’afecció, a descartar altres possibles patologies associades.

A pesar que es coneixen els seus símptomes i que existeixen sospites que el seu origen és neurològic, encara no s’han aconseguit determinar causes demostrables.

El que sí que és demostrable és que té els següents símptomes: dolor en lligaments, ossos, músculs, articulacions i genera mal de cap, insomni, ansietat i cansament, entre altres.

Quant a la síndrome de la fatiga crònica, es tracta d’una malaltia que genera fatiga persistent i dificultats cognitives sense una base aparent, però que interfereix en la vida quotidiana de qui la pateix.
Alleujar els símptomes i mantindre la capacitat funcional

Es tracta de processos que poden minvar de manera important el benestar de les persones afectades, i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública advoca per una atenció integral i un seguiment continuat.

L’assistència pivota entorn dels equips d’atenció primària, encara que en funció de les necessitats que poden sorgir, les manifestacions clíniques, la resposta al tractament o les patologies concomitants, es pot arribar a requerir la intervenció d’altres especialitats. En qualsevol cas, l’assistència es basa en l’evidència científica i en la coordinació entre els i les professionals implicats, així com en la participació i adaptació del pacient.

Els centres de salut de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública atenen cada dia unes 170 consultes per Fibromiàlgia o Fatiga crònica, d’acord amb les dades de l’any passat. La mitjana diària per províncies és: 24 consultes a Castelló, 86 a València i 60 a Alacant.

Els objectius fonamentals de l’atenció sanitària són alleujar els símptomes, fonamentalment el dolor, i mantindre la capacitat funcional en els àmbits personal, familiar i professional, procurant que la qualitat de vida millore, es mantinga o es deteriore el menys possible, de forma integrada amb l’abordatge de la resta de problemes de salut de la persona.

Això és així perquè, en l’actualitat, no hi ha cap fàrmac per al tractament específic d’aquests processos, per la qual cosa es recomana combinar el tractament farmacològic simptomàtic amb la informació i educació per a l’autocura i la presa de decisions conjunta entre les persones afectades i els equips que les atenen, així com amb l’exercici físic gradual i la teràpia cognitiu conductual.

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a més de parar atenció sanitària a les persones afectades, recolza les iniciatives i accions de sensibilització encaminades a visibilitzar aquestes patologies. En aquesta línia, l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut va impartir en 2020 i 2021 un curs que va comptar amb la participació de 277 professionals sanitaris. Actualment, està en marxa una nova edició amb quasi un centenar d’inscripcions.

Últimes notícies

L’Hydra HM Hospitales s’imposa en la regata llarga ORC A2 del Trofeu SM la Reina 2026

L’Hydra HM Hospitales ha conquerit la prova Offshore ORC A2 del XXVII Trofeu SM la Reina - XXXVIII Copa Almirante Marcial Sánchez-Barcaíztegui després de completar les 162 milles fins a Eivissa i tornar a València en 30:44:55 temps compensat. El Ziving i l’M10, tots dos del RCN València, han completat el podi abans de l’inici de les proves costaneres Inshore.

Gustavo Dudamel ajorna els concerts de juliol a València i Alacant pel terratrémol a Veneçuela

Gustavo Dudamel ha ajornat els concerts previstos al juliol a València, Alacant i altres ciutats dEspanya amb la Orquesta Sinfónica Nacional Juvenil de Venezuela arran del greu terratrémol que ha colpejat el seu país. El Palau de la Música i Ibermúsica han expressat la seua solidaritat i han anunciat que treballen per reprogramar la gira quan siga possible.

Morant promet demanar perdó a les víctimes de la dana si arriba a la Presidència

Diana Morant assegura que, si és presidenta de la Generalitat, demanarà perdó a les víctimes de la dana i les rebrà al Palau. La líder del PSPV acusa el Govern actual de faltar al respecte a les famílies afectades.

Anselmi aposta per un Elx valent que pense sempre en guanyar

El nou entrenador de l Elx, Martín Anselmi, ha explicat que vol un equip valent, agressiu i protagonista, centrat en pensar a guanyar i mantindre la identitat de joc actual.

Un ciberpederasta enganya més de 20 menors durant una dècada fins a ser detingut a Alacant

La Guàrdia Civil ha detingut a Alacant un ciberdepredador sexual en sèrie acusat de 36 delictes contra la llibertat sexual de més de vint menors de 16 anys al llarg d’una dècada, amb més de 200 dispositius d’emmagatzematge intervinguts.

Sis detinguts per una trentena de robatoris en gasolineres, comerços i vivendes a València i Alacant

La Guàrdia Civil ha detingut sis persones vinculades a una trentena de robatoris amb força en gasolineres, comerços i vivendes a les províncies de València i Alacant, i quatre d'elles han ingressat en presó.

Com protegir els ulls davant l’eclipsi solar del 12 d’agost

Mirar directament l’eclipsi solar del 12 d’agost sense filtres homologats pot causar lesions irreversibles en la retina. Els òptics de la Comunitat Valenciana expliquen quines ulleres són segures i com utilitzar-les.

Un jaguar bate rècords al Brasil i obliga a repensar la protecció de grans felins

El jaguar Gaspar, monitoritzat per científics bascos, alacantins i brasilers, ha recorregut més de 2.100 quilòmetres en 381 dies a l’Amazònia, un desplaçament inusualment llarg que posa en dubte que les àrees protegides actuals siguen suficients per a grans carnívors.