Dia Mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica

Des de l’any 1993, cada 12 de maig se celebra el Dia Mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica, malaltia que s’ha diagnosticat a 42.561 l’any passat a la Comunitat Valenciana, en la seua majoria dones (94,3%). En el mateix període, es comptabilitzaven 2.770 pacients amb diagnòstic actiu de síndrome de Fatiga Crònica: 2.323 dones i 447 homes.

Què és la fibromiàlgia?

La Fibromiàlgia es caracteritza pel dolor múscul-esquelètic generalitzat, mentre que la síndrome de la Fatiga Crònica es manifesta en forma d’esgotament intens de caràcter permanent que limita la capacitat funcional. En els dos casos són patologies de causa desconeguda, el diagnòstic és clínic, i les proves que es realitzen s’encaminen, més que a constatar l’afecció, a descartar altres possibles patologies associades.

A pesar que es coneixen els seus símptomes i que existeixen sospites que el seu origen és neurològic, encara no s’han aconseguit determinar causes demostrables.

El que sí que és demostrable és que té els següents símptomes: dolor en lligaments, ossos, músculs, articulacions i genera mal de cap, insomni, ansietat i cansament, entre altres.

Quant a la síndrome de la fatiga crònica, es tracta d’una malaltia que genera fatiga persistent i dificultats cognitives sense una base aparent, però que interfereix en la vida quotidiana de qui la pateix.
Alleujar els símptomes i mantindre la capacitat funcional

Es tracta de processos que poden minvar de manera important el benestar de les persones afectades, i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública advoca per una atenció integral i un seguiment continuat.

L’assistència pivota entorn dels equips d’atenció primària, encara que en funció de les necessitats que poden sorgir, les manifestacions clíniques, la resposta al tractament o les patologies concomitants, es pot arribar a requerir la intervenció d’altres especialitats. En qualsevol cas, l’assistència es basa en l’evidència científica i en la coordinació entre els i les professionals implicats, així com en la participació i adaptació del pacient.

Els centres de salut de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública atenen cada dia unes 170 consultes per Fibromiàlgia o Fatiga crònica, d’acord amb les dades de l’any passat. La mitjana diària per províncies és: 24 consultes a Castelló, 86 a València i 60 a Alacant.

Els objectius fonamentals de l’atenció sanitària són alleujar els símptomes, fonamentalment el dolor, i mantindre la capacitat funcional en els àmbits personal, familiar i professional, procurant que la qualitat de vida millore, es mantinga o es deteriore el menys possible, de forma integrada amb l’abordatge de la resta de problemes de salut de la persona.

Això és així perquè, en l’actualitat, no hi ha cap fàrmac per al tractament específic d’aquests processos, per la qual cosa es recomana combinar el tractament farmacològic simptomàtic amb la informació i educació per a l’autocura i la presa de decisions conjunta entre les persones afectades i els equips que les atenen, així com amb l’exercici físic gradual i la teràpia cognitiu conductual.

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a més de parar atenció sanitària a les persones afectades, recolza les iniciatives i accions de sensibilització encaminades a visibilitzar aquestes patologies. En aquesta línia, l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut va impartir en 2020 i 2021 un curs que va comptar amb la participació de 277 professionals sanitaris. Actualment, està en marxa una nova edició amb quasi un centenar d’inscripcions.

Últimes notícies

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.