Dia Mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica

Des de l’any 1993, cada 12 de maig se celebra el Dia Mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica, malaltia que s’ha diagnosticat a 42.561 l’any passat a la Comunitat Valenciana, en la seua majoria dones (94,3%). En el mateix període, es comptabilitzaven 2.770 pacients amb diagnòstic actiu de síndrome de Fatiga Crònica: 2.323 dones i 447 homes.

Què és la fibromiàlgia?

La Fibromiàlgia es caracteritza pel dolor múscul-esquelètic generalitzat, mentre que la síndrome de la Fatiga Crònica es manifesta en forma d’esgotament intens de caràcter permanent que limita la capacitat funcional. En els dos casos són patologies de causa desconeguda, el diagnòstic és clínic, i les proves que es realitzen s’encaminen, més que a constatar l’afecció, a descartar altres possibles patologies associades.

A pesar que es coneixen els seus símptomes i que existeixen sospites que el seu origen és neurològic, encara no s’han aconseguit determinar causes demostrables.

El que sí que és demostrable és que té els següents símptomes: dolor en lligaments, ossos, músculs, articulacions i genera mal de cap, insomni, ansietat i cansament, entre altres.

Quant a la síndrome de la fatiga crònica, es tracta d’una malaltia que genera fatiga persistent i dificultats cognitives sense una base aparent, però que interfereix en la vida quotidiana de qui la pateix.
Alleujar els símptomes i mantindre la capacitat funcional

Es tracta de processos que poden minvar de manera important el benestar de les persones afectades, i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública advoca per una atenció integral i un seguiment continuat.

L’assistència pivota entorn dels equips d’atenció primària, encara que en funció de les necessitats que poden sorgir, les manifestacions clíniques, la resposta al tractament o les patologies concomitants, es pot arribar a requerir la intervenció d’altres especialitats. En qualsevol cas, l’assistència es basa en l’evidència científica i en la coordinació entre els i les professionals implicats, així com en la participació i adaptació del pacient.

Els centres de salut de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública atenen cada dia unes 170 consultes per Fibromiàlgia o Fatiga crònica, d’acord amb les dades de l’any passat. La mitjana diària per províncies és: 24 consultes a Castelló, 86 a València i 60 a Alacant.

Els objectius fonamentals de l’atenció sanitària són alleujar els símptomes, fonamentalment el dolor, i mantindre la capacitat funcional en els àmbits personal, familiar i professional, procurant que la qualitat de vida millore, es mantinga o es deteriore el menys possible, de forma integrada amb l’abordatge de la resta de problemes de salut de la persona.

Això és així perquè, en l’actualitat, no hi ha cap fàrmac per al tractament específic d’aquests processos, per la qual cosa es recomana combinar el tractament farmacològic simptomàtic amb la informació i educació per a l’autocura i la presa de decisions conjunta entre les persones afectades i els equips que les atenen, així com amb l’exercici físic gradual i la teràpia cognitiu conductual.

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a més de parar atenció sanitària a les persones afectades, recolza les iniciatives i accions de sensibilització encaminades a visibilitzar aquestes patologies. En aquesta línia, l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut va impartir en 2020 i 2021 un curs que va comptar amb la participació de 277 professionals sanitaris. Actualment, està en marxa una nova edició amb quasi un centenar d’inscripcions.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Nou detinguts per una onada de robatoris de desfibril·ladors i electrodomèstics a Casinos i altres localitats

La Guàrdia Civil ha detingut a nou persones, entre elles una menor, per una sèrie de robatoris amb força en un centre de dia de Casinos i en naus i comerços de València i Terol, amb un botí valorat en més de 33.700 euros.

Les flames apaguen les minifallas i un any de jocs, riures i somnis infantils a València

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic centrat en l'univers emocional i lúdic de la infància.

Cinc claus de les Falles de València 2026: art per la pau, malestar veïnal i cens en rècord

Les Falles de València de 2026 deixen cinc claus: un poderós missatge artístic per la pau, malestar veïnal creixent, menor tensió política, el plançó de Morrissey i un cens faller en màxims històrics.

València tanca unes Falles històriques amb un clam unànime per la pau i contra les guerres

La Cremà de quasi 770 falles acomiada unes festes marcades pel rècord de cens faller, el debat sobre la gestió d'aglomeracions i un potent missatge pacifista encapçalat per la falla municipal de Chaplin.

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.

L’Ofrena de València suma més de 114.000 falleres i fallers, un 10% més que en 2025

L'Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats reunix enguany 114.275 falleres i fallers, amb un creixement del 10% i més de deu mil participants addicionals.