Un estudi realitzat per molts investigadors holandesos ha ocasionat una commoció a tots els nivells relacionats amb la nutrició i la salut. Es va analitzar la sang d’uns voluntaris per a intentar detectar la presència de residus plàstics microscòpics en la sang. El resultat va superar totes les expectatives dels autors: el 80 per cent dels analitzats contenien micro partícules de plàstic en la sang en una concentració d’1,5 micrograms per mil·lilitre.
Els éssers humans consumim més de 100.000 micro partícules de plàstic a l’any. Això és al voltant de 2.000 xicotetes peces de plàstic cada setmana. I tot això, en què es tradueix? Això equival a 250 grams de plàstic a l’any, és a dir, 5 grams de plàstic a la setmana, l’equivalent al pes d’una targeta de crèdit. És com si menjàrem cada setmana una targeta de plàstic.
Nicolás Olea, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada i director científic de l’Institut Investigació Biosanitària de Granada assegura que mengem plàstics diàriament i que la gran majoria de les persones no són conscients d’on, quan i com mengen plàstic diàriament.
Com arriben els microplàstics al nostre organisme
Fins ara sol s’havien detectat microplàstics en femta, especialment, en xiquets alimentats amb biberons de plàstic. La idea és que els microplàstics que s’ingerien es quedaven en l’intestí i d’ací s’eliminaven. Però la tremenda possibilitat que obrin els resultats de l’estudi holandés és que aqueixos microplàstics s’absorbeixen, passen a sang i circulen pel nostre organisme ficant-se en els nostres òrgans i pegant-se a les nostres cèl·lules.
El problema és molt preocupant i ja s’estan realitzant investigacions per a confirmar aquesta troballa pionera i començar a avaluar les possibles conseqüències que té aquesta invasió per a la nostra salut. Hi ha estudis previs que mostren que aquests microplàstics poden adherir-se a les cèl·lules, fins i tot a la placenta.
En el nostre dia a dia estem envoltats de plàstics, al carrer i en la nostra pròpia casa. A l’aire lliure, per exemple, el major contaminant plàstic és la roda del pneumàtic. El desgast dels pneumàtics en l’asfalt provoca l’alliberament de microplàstics que les respirem sense adonar-nos.
En la llar, d’altra banda, segons Olea, la pols de casa hui dia és plàstic, ja que es desprén en la seua majoria dels tèxtils. La roba de polièster que s’emporta posada o les catifes de polietilé desprenen micro fibres plàstiques que respirem sense adonar-nos d’això.
En els aliments també trobem plàstics. Des de l’aigua embotellada, passant per les llandes de conserves, l’interior de les quals està cobert per un material anomenat bisfenol A, altament preocupant, als envasos plàstics, fins i tot alguns ecològics que en el seu interior estan plastificats, fins al menjar cuinat en una paella de tefló, ja que el billo antiadherent que té, amb la calor, desprén microplàstics.
Els microplàstics que van trobar en l’estudi eren la major part eren del tipus PET (Polietilé) que és el de les botelles d’aigua i refrescos. En segon lloc, del tipus PS (Poliestiré) que és el plàstic dels envasos de carn i altres aliments. I en tercer lloc PP (Polipropilè) que és el plàstic de recipients de sopes, iogurts i biberons.
Alguns d’aquests microplàstics són difícils d’eliminar de l’organisme i diversos estudis els han associats a malalties com l’obesitat, el càncer, la infertilitat, la diabetis o l’asma.
