Més anys de treball per a poder cobrar la jubilació

Calcular la pensió de jubilació sobre els últims 30 anys de vida laboral i no sobre els actuals 25, és la proposta més polèmica de la reforma de pensions que aquest dilluns presentava el Ministeri de Seguretat Social i que de moment, no ha agradat a ningú i ha deslligat tota classe de crítiques.

De fet, el titular del Ministeri, José Luis Escrivá, ja ha hagut de matisar el seu anunci davant el descontentament suscitat. I és que el nou càlcul que es proposa, malgrat que permet eliminar els dos anys més desfavorables d’aquest còmput implica també tota una sèrie de conseqüències que treballadors i Ministeri estimen de forma molt diferent.

Encara sense xifres concretes, per al Ministeri, aquesta proposta tindria un impacte neutre en els comptes de la Seguretat Social, no obstant això no tothom ho valora d’aquesta manera.

Amb tota la realitat és que el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social ha plantejat aquest dilluns als agents socials una extensió del període de còmput per a calcular la pensió, que suposarà elevar-lo dels 25 anys actuals a 30 anys, on es podrien descartar els dos pitjors anys.

El canvi “es realitzaria de manera progressiva” i aniria acompanyat d’una millora del tractament de les llacunes de cotització per a les dones. També per als homes la carrera de cotització dels quals s’haja vist minorada després de tindre un fill, en línia amb el funcionament del complement de bretxa de gènere.

Es tracta d’una “proposta inicial” de l’executiu, que ara queda subjecta a la negociació amb la patronal i els sindicats, que s’ha représ amb l’objectiu de tancar aquestes mesures amb Brussel·les abans de final d’any.

El govern espanyol també ha proposat un tractament especial per a aquelles llacunes de cotització del col·lectiu d’autònoms.

Últimes notícies

El Consell Jurídic Consultiu demana que la llei d’Acompanyament arribe abans i alerta de la seua complexitat

La presidenta del Consell Jurídic Consultiu, Margarita Soler, considera desitjable que la llei d’Acompanyament es presente amb més antelació i adverteix que modificar moltes normes en una sola llei és una tècnica deficient.

Sato s’entrena a soles a Paterna en el seu primer dia com a jugador del València

El japonés Ryunosuke Sato ha fet treball individual a Paterna en el seu primer dia com a jugador del València CF i la seua incorporació al grup dependrà de com es trobe després d’un llarg viatge des de Tòquio.

Avisos reforçats a la Comunitat Valenciana per a evitar colps de calor en la faena

La Generalitat ha reforçat els avisos preventius a empreses, administracions i persones treballadores davant la continuïtat de l’ola de calor i el risc de colps de calor en la faena.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl poden quedar paralitzades a la Comunitat Valenciana

El CGPJ adverteix que la negativa de Justícia a reforçar els jutjats de clàusules sòl pot deixar sense resoldre 12.470 assumptes en mig any, més de 5.500 a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl poden quedar aturades a la Comunitat Valenciana

El CGPJ alerta que la negativa de Justícia a reforçar els jutjats de clàusules sòl pot paralitzar quasi 12.500 expedients a Espanya, més de 5.500 a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl es poden quedar paralitzades a la Comunitat

El CGPJ ha advertit que, si Justícia no reforça els jutjats de clàusules sòl, es paralitzaran fins a 12.470 casos en Espanya, més de 5.500 d’ells a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta dels òrgans consultius de l’Estat, i el 60 % són reclamacions per responsabilitat patrimonial, sobretot en l’àmbit sanitari i municipal.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta entre els òrgans consultius de l’Estat, amb un 60 % relacionats amb reclamacions de responsabilitat patrimonial, sobretot en sanitat i ajuntaments.