Més anys de treball per a poder cobrar la jubilació

Calcular la pensió de jubilació sobre els últims 30 anys de vida laboral i no sobre els actuals 25, és la proposta més polèmica de la reforma de pensions que aquest dilluns presentava el Ministeri de Seguretat Social i que de moment, no ha agradat a ningú i ha deslligat tota classe de crítiques.

De fet, el titular del Ministeri, José Luis Escrivá, ja ha hagut de matisar el seu anunci davant el descontentament suscitat. I és que el nou càlcul que es proposa, malgrat que permet eliminar els dos anys més desfavorables d’aquest còmput implica també tota una sèrie de conseqüències que treballadors i Ministeri estimen de forma molt diferent.

Encara sense xifres concretes, per al Ministeri, aquesta proposta tindria un impacte neutre en els comptes de la Seguretat Social, no obstant això no tothom ho valora d’aquesta manera.

Amb tota la realitat és que el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social ha plantejat aquest dilluns als agents socials una extensió del període de còmput per a calcular la pensió, que suposarà elevar-lo dels 25 anys actuals a 30 anys, on es podrien descartar els dos pitjors anys.

El canvi “es realitzaria de manera progressiva” i aniria acompanyat d’una millora del tractament de les llacunes de cotització per a les dones. També per als homes la carrera de cotització dels quals s’haja vist minorada després de tindre un fill, en línia amb el funcionament del complement de bretxa de gènere.

Es tracta d’una “proposta inicial” de l’executiu, que ara queda subjecta a la negociació amb la patronal i els sindicats, que s’ha représ amb l’objectiu de tancar aquestes mesures amb Brussel·les abans de final d’any.

El govern espanyol també ha proposat un tractament especial per a aquelles llacunes de cotització del col·lectiu d’autònoms.

Últimes notícies

Urtasun alerta de l’impacte de la intel·ligència artificial en la cultura i exigix protegir els creadors

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, advertix dels riscos de la intel·ligència artificial generativa per al sector cultural i reclama un sistema europeu de llicències que garantisca transparència, autorització i remuneració justa per als creadors.

Els operaris de la presa de Buseo admeten que mancaven de protocol davant la riuada del 29-O

Dos operaris de la presa de Buseo declaren davant la jutgessa que ningú els va indicar com actuar davant la crescuda sobtada del 29 d'octubre i detallen el desfasament entre les previsions i el desbordament real.

Carlos Álvarez se suma parcialment al treball amb el Llevant

Carlos Álvarez torna a entrenar parcialment amb el Llevant després d'un mes lesionat en el aductor llarg dret i apunta al dol davant la Reial Societat.

Port alerta del perill d’un Partizan sense pressió abans de la visita del València Basket

Josep Puerto, capità del València Basket, advertix que el Partizan, ja sense opcions en l'Eurolliga però en bona ratxa recent, serà un rival molt perillós a Belgrad.

Dimitrievski passa de suplent a líder sota pals al València

Stole Dimitrievski ha passat de segon porter a convertir-se en una de les peces més fiables del València gràcies a les seues parades, lideratge i control dels partits.

L’afiliació d’autònoms marca rècord en la Comunitat Valenciana impulsada pel treball estranger

La Comunitat Valenciana aconseguix un rècord de 389.839 afiliacions d'autònoms, amb un pes creixent del col·lectiu estranger i un relleu generacional que obri un buit de talent en sectors tradicionals.

La Comunitat Valenciana va tindre en 2024 una de les taxes més baixes d’altes hospitalàries d’Espanya

La Comunitat Valenciana va registrar en 2024 un total de 10.096 altes hospitalàries per cada 100.000 habitants, una xifra lleugerament inferior a la mitjana nacional, en un context d'augment general d'ingressos i canvi en les principals causes d'hospitalització.

PP i Vox frenen a Alacant la petició per a recuperar l’ajuda a la Senda de Miguel Hernández

La majoria de PP i Vox a l'Ajuntament d'Alacant ha rebutjat una proposta de l'esquerra per a instar a la Generalitat a recuperar la subvenció de la Senda del Poeta Miguel Hernández, un itinerari cultural que recorre els llocs clau en la vida de l'escriptor.