El Museu Faller acollirà un mural col·lectiu d’art urbà

Una de les façanes del Museu Faller de València acollirà temporalment un mural col·lectiu a gran escala d’art urbà en el marc de la iniciativaMake Europe Bloom: the time is now!‘, propiciat per l’organització no governamental Unió de Federalistes Europeus (UEF) i amb l’aval dels organismes europeus. El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, ha explicat que l’objectiu del projecte és que sis ciutats europees repliquen una sèrie de murals a gran escala sobre ‘El Futur d’Europa’, inspirat en la Rue de la Loi -famosa per la presència de diversos edificis governamentals importants, per a marcar la presència d’Europa a la nostra ciutat.

L’elecció de la ciutat de València comporta una oportunitat de visibilitat i d’impuls compartit al costat d’altres ciutats europees“, ha assenyalat Galiana en referència a les altres ciutats participants seleccionades: Vílnius (Lituània), Lesbos (Grècia), Calàbria (Itàlia), Nicòsia (Xipre) i Varna (Bulgària). De València s’ha valorat la seua implicació en objectius europeus a través de Missions València o Agenda Urbana 2030, un reconeixement celebrat per Galiana.

La UEF ha optat per un enfocament innovador que aposte per la dimensió artística. Per a això han pretés associar a un artista europeu en el procés creatiu que conjumine el debat de la conferència sobre el futur d’Europa amb el disseny col·lectiu de murals. En el cas d’Espanya, l’artista urbà triat ha sigut Antonio Marest, qui acompanyarà a la UEF a totes les ciutats europees esmentades.

Cultura Festiva iniciarà ara els tràmits oportuns per a atorgar l’autorització necessària per a l’ocupació temporal d’una de les façanes de l’edifici municipal que acull al Museu Faller i la seu de la Junta Central Fallera, per a la realització de l’obra pictòrica d’art urbà durant un període de set anys.

Museu Faller Valencià

El Museu Faller (Museu Faller en valencià) de València està instal·lat, des de 1971, en l’antic convent de la casa missió de Sant Vicent de Paül, que va ser acabat en 1831, raó per la qual conserva part d’una estructura de corredors i antigues cel·les. Amb posterioritat va tenir múltiples usos, com a presó, caserna o magatzem. El Museu Faller va ser rehabilitat i reestructurat a principis dels anys noranta del segle XX, sent reinaugurat en 1995. En 2016 el Museu Faller va ser homologat com a Museu oficial de la Generalitat Valenciana, sent novament reestructurat en els seus plantejaments museològics i museogràfics. Una de les novetats d’esta reestructuració va ser la posada en marxa de la sala d’exposicions temporals “Josep Alarte”, dedicada a exposicions antològiques de l’obra d’artistes fallers.

Una festa popular

Les Falles de València són una festa popular que ja se celebrava a mitjan segle XVIII, quan comissions informals de veïns erigien als carrers de València catafalcos efímers en els quals es representava una escena satírica amb ninots o figures, tot realitzat amb fusta, teles i/o cartó. Uns versos adherits a la falla explicaven el seu argument. La falla es cremava amb gran alegria col·lectiva i acompanyament pirotècnic la vespra del dia de San José, donant la benvinguda a la primavera.

Expressió de la identitat valenciana

Des de començaments del segle XX les falles es van fer més complexes, monumentals i artístiques, tant en la seua composició tècnica com en l’execució dels ninots. Paral·lelament la festa de les Falles va multiplicar els seus festejos i rituals, mentre les comissions es feien més nombroses, estables i dinàmiques. Aviat les Falles es van convertir en expressió de la identitat valenciana i en un important atractiu turístic, i van passar a cremar-se la nit del dia de San José.

Falles infantils

Les falles infantils es remunten, com a mínim, a la fi del XIX, i estaven fetes pels nens de cada barri o carrer. Amb el temps van passar a estar confeccionades per artistes fallers professionals, la qual cosa va fer que adquirissen una major qualitat artística i tècnica, per la qual cosa des de 1963 van començar a indultar-se ninots infantils.

La progressiva qualitat artística de les falles, l’aparició de premis a les millors i l’emergència de l’artista faller com a professional especialitzat en la confecció de falles, va fer que en els anys 20 del segle XX aparegués el costum popular d’indultar ninots del foc. En 1934 es va oficialitzar la proposta de “L’indult del foc“, presentada per l’artista faller Regino Mes, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els visitants elegirien per votació popular el ninot indultat d’este any. Este és l’origen del Museu Faller actual, que comença a configurar-se com una espècie de museu folklòric en els anys trenta, però que només es consolida com a tal al començament dels anys setanta del segle passat.

Anuncios

Últimes notícies

Juí a Alacant a un home acusat de forçar a una dona a consumir drogues i agredir-la sexualment

La Fiscalia demana 12 anys i tres mesos de presó per a un home acusat d'amenaçar a una dona amb una arma i obligar-la a consumir drogues abans d'agredir-la sexualment en una casa de camp de Novelda en 2019.

Educació fixa que tot el professorat de 2n de Batxillerat siga servici mínim en la vaga

Educació proposa que tot el professorat de 2n de Batxillerat siga considerat servici mínim en la vaga indefinida des de l'11 de maig per a assegurar les avaluacions i l'accés a la EBAU.

Les matriculacions de turismes cauen un 15,7% a l’abril en la Comunitat Valenciana enfront de l’avanç nacional

Les matriculacions de turismes i tot terrenys baixen un 15,7% a l'abril en la Comunitat Valenciana, mentres el mercat espanyol creix un 7,8%, impulsat pels vehicles electrificats.

La Comunitat Valenciana duplica les morts en carretera a l’abril fins a deu conductors morts

Deu conductors van morir en les carreteres de la Comunitat Valenciana a l'abril, sis més que en 2025, la qual cosa la situa com la regió amb major increment de sinistres mortals a Espanya.

La Generalitat accelera 117 vivendes protegides a Benidorm amb lloguer per davall del mercat

La Generalitat construïx 117 vivendes protegides a Benidorm dins del Pla Viu, destinades a lloguer assequible sobre sòl públic i amb prioritat per a jóvens i persones amb discapacitat.

Pérez Llorca reforça la integració de les arts a les aules com a via d’inclusió de l’alumnat

Juanfran Pérez Llorca destaca el programa Innov@arts i el seu projecte Innova@cant com a exemple de com la música i les arts impulsen creativitat, inclusió i desenrotllament integral de l'alumnat.

Óscar Puente visita la nova passarel·la de Picanya reconstruïda després de la dana amb 2,1 milions

La nova passarel·la de María Cambrils a Picanya ha entrat en servici després de ser arrasada per la dana, amb una inversió de 2,1 milions i un disseny més resilient davant futurs temporals.

Sumar es desmarca del PSOE pel cas Ábalos i presumix de no tindre corrupció

Ernest Urtasun reclama que la Justícia investigue fins al final el cas Ábalos, es distancia del PSOE i reivindica que l'espai de Sumar no ha estat afectat per casos greus de corrupció.