El Museu Faller acollirà un mural col·lectiu d’art urbà

Una de les façanes del Museu Faller de València acollirà temporalment un mural col·lectiu a gran escala d’art urbà en el marc de la iniciativaMake Europe Bloom: the time is now!‘, propiciat per l’organització no governamental Unió de Federalistes Europeus (UEF) i amb l’aval dels organismes europeus. El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, ha explicat que l’objectiu del projecte és que sis ciutats europees repliquen una sèrie de murals a gran escala sobre ‘El Futur d’Europa’, inspirat en la Rue de la Loi -famosa per la presència de diversos edificis governamentals importants, per a marcar la presència d’Europa a la nostra ciutat.

«L’elecció de la ciutat de València comporta una oportunitat de visibilitat i d’impuls compartit al costat d’altres ciutats europees«, ha assenyalat Galiana en referència a les altres ciutats participants seleccionades: Vílnius (Lituània), Lesbos (Grècia), Calàbria (Itàlia), Nicòsia (Xipre) i Varna (Bulgària). De València s’ha valorat la seua implicació en objectius europeus a través de Missions València o Agenda Urbana 2030, un reconeixement celebrat per Galiana.

La UEF ha optat per un enfocament innovador que aposte per la dimensió artística. Per a això han pretés associar a un artista europeu en el procés creatiu que conjumine el debat de la conferència sobre el futur d’Europa amb el disseny col·lectiu de murals. En el cas d’Espanya, l’artista urbà triat ha sigut Antonio Marest, qui acompanyarà a la UEF a totes les ciutats europees esmentades.

Cultura Festiva iniciarà ara els tràmits oportuns per a atorgar l’autorització necessària per a l’ocupació temporal d’una de les façanes de l’edifici municipal que acull al Museu Faller i la seu de la Junta Central Fallera, per a la realització de l’obra pictòrica d’art urbà durant un període de set anys.

Museu Faller Valencià

El Museu Faller (Museu Faller en valencià) de València està instal·lat, des de 1971, en l’antic convent de la casa missió de Sant Vicent de Paül, que va ser acabat en 1831, raó per la qual conserva part d’una estructura de corredors i antigues cel·les. Amb posterioritat va tenir múltiples usos, com a presó, caserna o magatzem. El Museu Faller va ser rehabilitat i reestructurat a principis dels anys noranta del segle XX, sent reinaugurat en 1995. En 2016 el Museu Faller va ser homologat com a Museu oficial de la Generalitat Valenciana, sent novament reestructurat en els seus plantejaments museològics i museogràfics. Una de les novetats d’esta reestructuració va ser la posada en marxa de la sala d’exposicions temporals «Josep Alarte», dedicada a exposicions antològiques de l’obra d’artistes fallers.

Una festa popular

Les Falles de València són una festa popular que ja se celebrava a mitjan segle XVIII, quan comissions informals de veïns erigien als carrers de València catafalcos efímers en els quals es representava una escena satírica amb ninots o figures, tot realitzat amb fusta, teles i/o cartó. Uns versos adherits a la falla explicaven el seu argument. La falla es cremava amb gran alegria col·lectiva i acompanyament pirotècnic la vespra del dia de San José, donant la benvinguda a la primavera.

Expressió de la identitat valenciana

Des de començaments del segle XX les falles es van fer més complexes, monumentals i artístiques, tant en la seua composició tècnica com en l’execució dels ninots. Paral·lelament la festa de les Falles va multiplicar els seus festejos i rituals, mentre les comissions es feien més nombroses, estables i dinàmiques. Aviat les Falles es van convertir en expressió de la identitat valenciana i en un important atractiu turístic, i van passar a cremar-se la nit del dia de San José.

Falles infantils

Les falles infantils es remunten, com a mínim, a la fi del XIX, i estaven fetes pels nens de cada barri o carrer. Amb el temps van passar a estar confeccionades per artistes fallers professionals, la qual cosa va fer que adquirissen una major qualitat artística i tècnica, per la qual cosa des de 1963 van començar a indultar-se ninots infantils.

La progressiva qualitat artística de les falles, l’aparició de premis a les millors i l’emergència de l’artista faller com a professional especialitzat en la confecció de falles, va fer que en els anys 20 del segle XX aparegués el costum popular d’indultar ninots del foc. En 1934 es va oficialitzar la proposta de «L’indult del foc«, presentada per l’artista faller Regino Mes, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els visitants elegirien per votació popular el ninot indultat d’este any. Este és l’origen del Museu Faller actual, que comença a configurar-se com una espècie de museu folklòric en els anys trenta, però que només es consolida com a tal al començament dels anys setanta del segle passat.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.