17.3 C
València
Dilluns, 24 novembre, 2025

El Museu Faller acollirà un mural col·lectiu d’art urbà

Una de les façanes del Museu Faller de València acollirà temporalment un mural col·lectiu a gran escala d’art urbà en el marc de la iniciativaMake Europe Bloom: the time is now!‘, propiciat per l’organització no governamental Unió de Federalistes Europeus (UEF) i amb l’aval dels organismes europeus. El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, ha explicat que l’objectiu del projecte és que sis ciutats europees repliquen una sèrie de murals a gran escala sobre ‘El Futur d’Europa’, inspirat en la Rue de la Loi -famosa per la presència de diversos edificis governamentals importants, per a marcar la presència d’Europa a la nostra ciutat.

L’elecció de la ciutat de València comporta una oportunitat de visibilitat i d’impuls compartit al costat d’altres ciutats europees“, ha assenyalat Galiana en referència a les altres ciutats participants seleccionades: Vílnius (Lituània), Lesbos (Grècia), Calàbria (Itàlia), Nicòsia (Xipre) i Varna (Bulgària). De València s’ha valorat la seua implicació en objectius europeus a través de Missions València o Agenda Urbana 2030, un reconeixement celebrat per Galiana.

La UEF ha optat per un enfocament innovador que aposte per la dimensió artística. Per a això han pretés associar a un artista europeu en el procés creatiu que conjumine el debat de la conferència sobre el futur d’Europa amb el disseny col·lectiu de murals. En el cas d’Espanya, l’artista urbà triat ha sigut Antonio Marest, qui acompanyarà a la UEF a totes les ciutats europees esmentades.

Cultura Festiva iniciarà ara els tràmits oportuns per a atorgar l’autorització necessària per a l’ocupació temporal d’una de les façanes de l’edifici municipal que acull al Museu Faller i la seu de la Junta Central Fallera, per a la realització de l’obra pictòrica d’art urbà durant un període de set anys.

Museu Faller Valencià

El Museu Faller (Museu Faller en valencià) de València està instal·lat, des de 1971, en l’antic convent de la casa missió de Sant Vicent de Paül, que va ser acabat en 1831, raó per la qual conserva part d’una estructura de corredors i antigues cel·les. Amb posterioritat va tenir múltiples usos, com a presó, caserna o magatzem. El Museu Faller va ser rehabilitat i reestructurat a principis dels anys noranta del segle XX, sent reinaugurat en 1995. En 2016 el Museu Faller va ser homologat com a Museu oficial de la Generalitat Valenciana, sent novament reestructurat en els seus plantejaments museològics i museogràfics. Una de les novetats d’esta reestructuració va ser la posada en marxa de la sala d’exposicions temporals “Josep Alarte”, dedicada a exposicions antològiques de l’obra d’artistes fallers.

Una festa popular

Les Falles de València són una festa popular que ja se celebrava a mitjan segle XVIII, quan comissions informals de veïns erigien als carrers de València catafalcos efímers en els quals es representava una escena satírica amb ninots o figures, tot realitzat amb fusta, teles i/o cartó. Uns versos adherits a la falla explicaven el seu argument. La falla es cremava amb gran alegria col·lectiva i acompanyament pirotècnic la vespra del dia de San José, donant la benvinguda a la primavera.

Expressió de la identitat valenciana

Des de començaments del segle XX les falles es van fer més complexes, monumentals i artístiques, tant en la seua composició tècnica com en l’execució dels ninots. Paral·lelament la festa de les Falles va multiplicar els seus festejos i rituals, mentre les comissions es feien més nombroses, estables i dinàmiques. Aviat les Falles es van convertir en expressió de la identitat valenciana i en un important atractiu turístic, i van passar a cremar-se la nit del dia de San José.

Falles infantils

Les falles infantils es remunten, com a mínim, a la fi del XIX, i estaven fetes pels nens de cada barri o carrer. Amb el temps van passar a estar confeccionades per artistes fallers professionals, la qual cosa va fer que adquirissen una major qualitat artística i tècnica, per la qual cosa des de 1963 van començar a indultar-se ninots infantils.

La progressiva qualitat artística de les falles, l’aparició de premis a les millors i l’emergència de l’artista faller com a professional especialitzat en la confecció de falles, va fer que en els anys 20 del segle XX aparegués el costum popular d’indultar ninots del foc. En 1934 es va oficialitzar la proposta de “L’indult del foc“, presentada per l’artista faller Regino Mes, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els visitants elegirien per votació popular el ninot indultat d’este any. Este és l’origen del Museu Faller actual, que comença a configurar-se com una espècie de museu folklòric en els anys trenta, però que només es consolida com a tal al començament dels anys setanta del segle passat.

Últimes notícies

El Consell de Dentistes demana prudència i rebutja conjectures per la mort d’una xiqueta a Alzira

L'òrgan col·legial insta a evitar juís paral·lels i a no difondre dades que identifiquen a la menor després de la defunció d'una xiqueta de 6 anys a Alzira. Recorda que els professionals estaven col·legiats i que la sedació endovenosa és una tècnica habitual amb riscos inherents.

Vox decidirà el seu suport a Pérez Llorca després d’escoltar el seu discurs d’investidura

Vox condicionarà el seu vot en Les Corts al discurs d'investidura de Juanfran Pérez Llorca i descarta un acord escrit amb el PP. El partit afirma que valorarà compromisos clars dirigits als valencians.

El 81% de sanitaris detecta més problemes per excés de pantalles en el desenrotllament infantil

Un estudi vincula l'ús intensiu de dispositius amb alteracions del somni, la salut mental i la visió. Nou de cada deu menors supera el temps recomanat enfront de pantalles.

Camarero acusa el Govern de deixar tirada a València durant la dana

La vicepresidenta valenciana en funcions ha denunciat en la comissió del Congrés un retard de 96 hores en el desplegament de l'Exèrcit i la falta de reforços policials. L'oposició ha rebatut amb una cronologia d'alertes i decisions que qüestiona la reacció del Consell.

Morant afirma que el Govern acull amb enorme respecte la renúncia del fiscal general

Diana Morant ha assegurat que el Govern respecta la renúncia d'Álvaro García Ortiz i reconeix el seu treball. L'Executiu ha iniciat el relleu i promet un perfil irreprotxable.

Morant acusa a Mazón de ‘mentida institucional’ i exigix eleccions en la Comunitat Valenciana

Diana Morant ha acusat a Carlos Mazón, al seu Consell i al PP de normalitzar una 'mentida institucional' després de l'admissió de Susana Camarero en la comissió DANA. La ministra reclama eleccions en la Comunitat i advertix de negligència en la gestió d'emergències.

La jutgessa de la DANA reclama a Pérez Llorca la factura del mòbil usat en les seues trucades amb Mazón

La instructora del cas per la gestió de la DANA del 29 d'octubre ha sol·licitat a Juanfran Pérez Llorca la factura del telèfon usat en els seus contactes amb Carlos Mazón i Salomé Pradas. En una altra diligència, ha demanat al restaurant on va menjar el llavors president una imatge, mesures de la sala i la factura del menjar.

La Guàrdia Civil recupera 9 coloms esportius robats a Picassent i trobats en un terrat d’Almassora

Els agents han localitzat en el terrat d'un edifici d'Almassora nou coloms esportius valorats en 2.000 euros que van ser sostrets el 10 de novembre a Picassent. L'operació es va iniciar després de diverses denúncies a València, Castelló i Tarragona.