9.6 C
València
Dimarts, 24 febrer, 2026

El Museu Faller acollirà un mural col·lectiu d’art urbà

Una de les façanes del Museu Faller de València acollirà temporalment un mural col·lectiu a gran escala d’art urbà en el marc de la iniciativaMake Europe Bloom: the time is now!‘, propiciat per l’organització no governamental Unió de Federalistes Europeus (UEF) i amb l’aval dels organismes europeus. El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, ha explicat que l’objectiu del projecte és que sis ciutats europees repliquen una sèrie de murals a gran escala sobre ‘El Futur d’Europa’, inspirat en la Rue de la Loi -famosa per la presència de diversos edificis governamentals importants, per a marcar la presència d’Europa a la nostra ciutat.

L’elecció de la ciutat de València comporta una oportunitat de visibilitat i d’impuls compartit al costat d’altres ciutats europees“, ha assenyalat Galiana en referència a les altres ciutats participants seleccionades: Vílnius (Lituània), Lesbos (Grècia), Calàbria (Itàlia), Nicòsia (Xipre) i Varna (Bulgària). De València s’ha valorat la seua implicació en objectius europeus a través de Missions València o Agenda Urbana 2030, un reconeixement celebrat per Galiana.

La UEF ha optat per un enfocament innovador que aposte per la dimensió artística. Per a això han pretés associar a un artista europeu en el procés creatiu que conjumine el debat de la conferència sobre el futur d’Europa amb el disseny col·lectiu de murals. En el cas d’Espanya, l’artista urbà triat ha sigut Antonio Marest, qui acompanyarà a la UEF a totes les ciutats europees esmentades.

Cultura Festiva iniciarà ara els tràmits oportuns per a atorgar l’autorització necessària per a l’ocupació temporal d’una de les façanes de l’edifici municipal que acull al Museu Faller i la seu de la Junta Central Fallera, per a la realització de l’obra pictòrica d’art urbà durant un període de set anys.

Museu Faller Valencià

El Museu Faller (Museu Faller en valencià) de València està instal·lat, des de 1971, en l’antic convent de la casa missió de Sant Vicent de Paül, que va ser acabat en 1831, raó per la qual conserva part d’una estructura de corredors i antigues cel·les. Amb posterioritat va tenir múltiples usos, com a presó, caserna o magatzem. El Museu Faller va ser rehabilitat i reestructurat a principis dels anys noranta del segle XX, sent reinaugurat en 1995. En 2016 el Museu Faller va ser homologat com a Museu oficial de la Generalitat Valenciana, sent novament reestructurat en els seus plantejaments museològics i museogràfics. Una de les novetats d’esta reestructuració va ser la posada en marxa de la sala d’exposicions temporals “Josep Alarte”, dedicada a exposicions antològiques de l’obra d’artistes fallers.

Una festa popular

Les Falles de València són una festa popular que ja se celebrava a mitjan segle XVIII, quan comissions informals de veïns erigien als carrers de València catafalcos efímers en els quals es representava una escena satírica amb ninots o figures, tot realitzat amb fusta, teles i/o cartó. Uns versos adherits a la falla explicaven el seu argument. La falla es cremava amb gran alegria col·lectiva i acompanyament pirotècnic la vespra del dia de San José, donant la benvinguda a la primavera.

Expressió de la identitat valenciana

Des de començaments del segle XX les falles es van fer més complexes, monumentals i artístiques, tant en la seua composició tècnica com en l’execució dels ninots. Paral·lelament la festa de les Falles va multiplicar els seus festejos i rituals, mentre les comissions es feien més nombroses, estables i dinàmiques. Aviat les Falles es van convertir en expressió de la identitat valenciana i en un important atractiu turístic, i van passar a cremar-se la nit del dia de San José.

Falles infantils

Les falles infantils es remunten, com a mínim, a la fi del XIX, i estaven fetes pels nens de cada barri o carrer. Amb el temps van passar a estar confeccionades per artistes fallers professionals, la qual cosa va fer que adquirissen una major qualitat artística i tècnica, per la qual cosa des de 1963 van començar a indultar-se ninots infantils.

La progressiva qualitat artística de les falles, l’aparició de premis a les millors i l’emergència de l’artista faller com a professional especialitzat en la confecció de falles, va fer que en els anys 20 del segle XX aparegués el costum popular d’indultar ninots del foc. En 1934 es va oficialitzar la proposta de “L’indult del foc“, presentada per l’artista faller Regino Mes, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els visitants elegirien per votació popular el ninot indultat d’este any. Este és l’origen del Museu Faller actual, que comença a configurar-se com una espècie de museu folklòric en els anys trenta, però que només es consolida com a tal al començament dels anys setanta del segle passat.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Les tres diputacions de la Comunitat abordaran els servicis d’assistència a municipis

La Diputació d'Alacant celebrarà el divendres la primera trobada dels SAM amb Castelló i València per a compartir models, detectar millores i donar continuïtat amb un protocol.

Barcones acusa el PP de voler pervertir el sistema de Protecció Civil

La directora general ha defés al Senat que l'emergència d'interés nacional es declara per Interior a petició autonòmica i ha retret al PP intentar canviar les regles del sistema.

ACAIP denuncia indefensió dels funcionaris després d’una nova agressió a la presó de Picassent

ACAIP-UGT ha denunciat la indefensió dels funcionaris després de l'agressió a un treballador a Picassent, ocorreguda amb dos efectius en lloc de tres. El sindicat reclama protocol, reconeixement com a autoritat i reforços en mòduls conflictius.

Dos jóvens d’Elda creen una sabatilla 100% impresa en 3d i sacsegen el sector del calçat

Callnak Brand, fundada a l'agost a Elda, rep comandes del seu primer model fet íntegrament amb impressió 3d, reciclable i fabricat amb cadena local

La Generalitat detecta empadronats no beneficiaris en vivendes públiques d’Alacant

La Generalitat ha alertat al jutjat que en la promoció pública Els Naus hi ha persones empadronades que no van ser adjudicatàries. La conselleria ha reforçat el control i estudia exercir el dret de tanteig si es planteja una venda.

Un assessor sosté que va estar amb Mazón 25 minuts en el seu despatx abans d’anar al Cecopi

Josep Lanuza va declarar que el expresident va arribar al Palau entre les 19.32 i les 19.42, va romandre uns 25 minuts i va eixir a les 20.00 cap al Cecopi. La seua versió xoca amb la dels escortes i situa l'És-alert de les 20.11 quan ja anaven en ruta.

La setmana comença amb cel poc nuvolós i mínimes a l’alça en la Comunitat Valenciana

Cels poc nuvolosos i boires puntuals marquen l'inici de setmana en la Comunitat Valenciana. Les mínimes pugen lleugerament i les màximes es mantenen.

Les víctimes de la DANA lamenten en Les Corts que la descoordinació va agreujar la tragèdia

Associacions de víctimes han exposat en Les Corts que la falta d'avisos i la descoordinació van agreujar la DANA del 29-O. Reclamen responsabilitats i plans clars.