El Museu Faller acollirà un mural col·lectiu d’art urbà

Una de les façanes del Museu Faller de València acollirà temporalment un mural col·lectiu a gran escala d’art urbà en el marc de la iniciativaMake Europe Bloom: the time is now!‘, propiciat per l’organització no governamental Unió de Federalistes Europeus (UEF) i amb l’aval dels organismes europeus. El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, ha explicat que l’objectiu del projecte és que sis ciutats europees repliquen una sèrie de murals a gran escala sobre ‘El Futur d’Europa’, inspirat en la Rue de la Loi -famosa per la presència de diversos edificis governamentals importants, per a marcar la presència d’Europa a la nostra ciutat.

«L’elecció de la ciutat de València comporta una oportunitat de visibilitat i d’impuls compartit al costat d’altres ciutats europees«, ha assenyalat Galiana en referència a les altres ciutats participants seleccionades: Vílnius (Lituània), Lesbos (Grècia), Calàbria (Itàlia), Nicòsia (Xipre) i Varna (Bulgària). De València s’ha valorat la seua implicació en objectius europeus a través de Missions València o Agenda Urbana 2030, un reconeixement celebrat per Galiana.

La UEF ha optat per un enfocament innovador que aposte per la dimensió artística. Per a això han pretés associar a un artista europeu en el procés creatiu que conjumine el debat de la conferència sobre el futur d’Europa amb el disseny col·lectiu de murals. En el cas d’Espanya, l’artista urbà triat ha sigut Antonio Marest, qui acompanyarà a la UEF a totes les ciutats europees esmentades.

Cultura Festiva iniciarà ara els tràmits oportuns per a atorgar l’autorització necessària per a l’ocupació temporal d’una de les façanes de l’edifici municipal que acull al Museu Faller i la seu de la Junta Central Fallera, per a la realització de l’obra pictòrica d’art urbà durant un període de set anys.

Museu Faller Valencià

El Museu Faller (Museu Faller en valencià) de València està instal·lat, des de 1971, en l’antic convent de la casa missió de Sant Vicent de Paül, que va ser acabat en 1831, raó per la qual conserva part d’una estructura de corredors i antigues cel·les. Amb posterioritat va tenir múltiples usos, com a presó, caserna o magatzem. El Museu Faller va ser rehabilitat i reestructurat a principis dels anys noranta del segle XX, sent reinaugurat en 1995. En 2016 el Museu Faller va ser homologat com a Museu oficial de la Generalitat Valenciana, sent novament reestructurat en els seus plantejaments museològics i museogràfics. Una de les novetats d’esta reestructuració va ser la posada en marxa de la sala d’exposicions temporals «Josep Alarte», dedicada a exposicions antològiques de l’obra d’artistes fallers.

Una festa popular

Les Falles de València són una festa popular que ja se celebrava a mitjan segle XVIII, quan comissions informals de veïns erigien als carrers de València catafalcos efímers en els quals es representava una escena satírica amb ninots o figures, tot realitzat amb fusta, teles i/o cartó. Uns versos adherits a la falla explicaven el seu argument. La falla es cremava amb gran alegria col·lectiva i acompanyament pirotècnic la vespra del dia de San José, donant la benvinguda a la primavera.

Expressió de la identitat valenciana

Des de començaments del segle XX les falles es van fer més complexes, monumentals i artístiques, tant en la seua composició tècnica com en l’execució dels ninots. Paral·lelament la festa de les Falles va multiplicar els seus festejos i rituals, mentre les comissions es feien més nombroses, estables i dinàmiques. Aviat les Falles es van convertir en expressió de la identitat valenciana i en un important atractiu turístic, i van passar a cremar-se la nit del dia de San José.

Falles infantils

Les falles infantils es remunten, com a mínim, a la fi del XIX, i estaven fetes pels nens de cada barri o carrer. Amb el temps van passar a estar confeccionades per artistes fallers professionals, la qual cosa va fer que adquirissen una major qualitat artística i tècnica, per la qual cosa des de 1963 van començar a indultar-se ninots infantils.

La progressiva qualitat artística de les falles, l’aparició de premis a les millors i l’emergència de l’artista faller com a professional especialitzat en la confecció de falles, va fer que en els anys 20 del segle XX aparegués el costum popular d’indultar ninots del foc. En 1934 es va oficialitzar la proposta de «L’indult del foc«, presentada per l’artista faller Regino Mes, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els visitants elegirien per votació popular el ninot indultat d’este any. Este és l’origen del Museu Faller actual, que comença a configurar-se com una espècie de museu folklòric en els anys trenta, però que només es consolida com a tal al començament dels anys setanta del segle passat.

Últimes notícies

Espanya s’enfronta a un episodi de calor extrema pròpia de la canícula estiuenca

Espanya encadena dies de calor excepcional per a maig, amb màximes per damunt de 34 graus, nits tropicals i rècords històrics de temperatura sense una clara data de finalització.

Nova marxa de docents recorre el centre de València i pressiona a Educació en plena vaga indefinida

Milers de docents tornen a manifestar-se pel centre de València fins a la Conselleria d'Educació en el tretzé dia de la vaga indefinida en l'ensenyança pública no universitària.

Es tanca el termini d’al·legacions a l’informe sobre el llop amb fort xoc entre ecologistes i autonomies

Finalitza el termini per a al·legar a l'informe sexennal sobre el llop ibèric amb un pols entre ecologistes, que demanen reforçar la seua protecció, i comunitats llobateres, que qüestionen la seua mal estat de conservació.

Rafa Mir afronta este dijous un juí per agressió sexual amb petició de més de deu anys de presó

El futbolista Rafa Mir serà jutjat este dijous en l'Audiència de València per presumptes delictes d'agressió sexual i lesions, pels quals la Fiscalia sol·licita 10 anys i mig de presó, mentres el seu defensa insistix que les relacions van ser consentides i demana la seua absolució.

Nou detinguts i set investigats durant les festes de Santa Quiteria a Almassora

La Guàrdia Civil deté a nou persones i investiga a altres set en el dispositiu especial de seguretat de les festes de Santa Quiteria a Almassora, amb més d'un centenar de sancions tramitades.

Nou ajornament en la lectura de conclusions del juí a Juliol d’Espanya per agressió sexual

La lectura de les conclusions finals en el juí al metge i expresident de Les Corts Juliol d'Espanya per presumpta agressió sexual i tracte degradant a dos pacients es posposa de nou, ara a l'1 de juny.

23 detinguts a València i Alacant per ciberestafas a veïns de Cantàbria

La Guàrdia Civil de Cantàbria ha detingut a 23 persones i manté a altres dos investigades a València i Alacant per diverses ciberestafas a càntabres que haurien suposat més de 65.000 euros en perjuís.

CSIF es desmarca de les protestes docents i aposta per negociar amb Educació

CSIF, un dels convocants de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana, desconvoca les protestes per a prioritzar la negociació amb la Conselleria d'Educació després d'aconseguir un acord de pujada salarial i altres millores.