15.5 C
València
Dijous, 20 novembre, 2025

El Museu Faller acollirà un mural col·lectiu d’art urbà

Una de les façanes del Museu Faller de València acollirà temporalment un mural col·lectiu a gran escala d’art urbà en el marc de la iniciativaMake Europe Bloom: the time is now!‘, propiciat per l’organització no governamental Unió de Federalistes Europeus (UEF) i amb l’aval dels organismes europeus. El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, ha explicat que l’objectiu del projecte és que sis ciutats europees repliquen una sèrie de murals a gran escala sobre ‘El Futur d’Europa’, inspirat en la Rue de la Loi -famosa per la presència de diversos edificis governamentals importants, per a marcar la presència d’Europa a la nostra ciutat.

L’elecció de la ciutat de València comporta una oportunitat de visibilitat i d’impuls compartit al costat d’altres ciutats europees“, ha assenyalat Galiana en referència a les altres ciutats participants seleccionades: Vílnius (Lituània), Lesbos (Grècia), Calàbria (Itàlia), Nicòsia (Xipre) i Varna (Bulgària). De València s’ha valorat la seua implicació en objectius europeus a través de Missions València o Agenda Urbana 2030, un reconeixement celebrat per Galiana.

La UEF ha optat per un enfocament innovador que aposte per la dimensió artística. Per a això han pretés associar a un artista europeu en el procés creatiu que conjumine el debat de la conferència sobre el futur d’Europa amb el disseny col·lectiu de murals. En el cas d’Espanya, l’artista urbà triat ha sigut Antonio Marest, qui acompanyarà a la UEF a totes les ciutats europees esmentades.

Cultura Festiva iniciarà ara els tràmits oportuns per a atorgar l’autorització necessària per a l’ocupació temporal d’una de les façanes de l’edifici municipal que acull al Museu Faller i la seu de la Junta Central Fallera, per a la realització de l’obra pictòrica d’art urbà durant un període de set anys.

Museu Faller Valencià

El Museu Faller (Museu Faller en valencià) de València està instal·lat, des de 1971, en l’antic convent de la casa missió de Sant Vicent de Paül, que va ser acabat en 1831, raó per la qual conserva part d’una estructura de corredors i antigues cel·les. Amb posterioritat va tenir múltiples usos, com a presó, caserna o magatzem. El Museu Faller va ser rehabilitat i reestructurat a principis dels anys noranta del segle XX, sent reinaugurat en 1995. En 2016 el Museu Faller va ser homologat com a Museu oficial de la Generalitat Valenciana, sent novament reestructurat en els seus plantejaments museològics i museogràfics. Una de les novetats d’esta reestructuració va ser la posada en marxa de la sala d’exposicions temporals “Josep Alarte”, dedicada a exposicions antològiques de l’obra d’artistes fallers.

Una festa popular

Les Falles de València són una festa popular que ja se celebrava a mitjan segle XVIII, quan comissions informals de veïns erigien als carrers de València catafalcos efímers en els quals es representava una escena satírica amb ninots o figures, tot realitzat amb fusta, teles i/o cartó. Uns versos adherits a la falla explicaven el seu argument. La falla es cremava amb gran alegria col·lectiva i acompanyament pirotècnic la vespra del dia de San José, donant la benvinguda a la primavera.

Expressió de la identitat valenciana

Des de començaments del segle XX les falles es van fer més complexes, monumentals i artístiques, tant en la seua composició tècnica com en l’execució dels ninots. Paral·lelament la festa de les Falles va multiplicar els seus festejos i rituals, mentre les comissions es feien més nombroses, estables i dinàmiques. Aviat les Falles es van convertir en expressió de la identitat valenciana i en un important atractiu turístic, i van passar a cremar-se la nit del dia de San José.

Falles infantils

Les falles infantils es remunten, com a mínim, a la fi del XIX, i estaven fetes pels nens de cada barri o carrer. Amb el temps van passar a estar confeccionades per artistes fallers professionals, la qual cosa va fer que adquirissen una major qualitat artística i tècnica, per la qual cosa des de 1963 van començar a indultar-se ninots infantils.

La progressiva qualitat artística de les falles, l’aparició de premis a les millors i l’emergència de l’artista faller com a professional especialitzat en la confecció de falles, va fer que en els anys 20 del segle XX aparegués el costum popular d’indultar ninots del foc. En 1934 es va oficialitzar la proposta de “L’indult del foc“, presentada per l’artista faller Regino Mes, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els visitants elegirien per votació popular el ninot indultat d’este any. Este és l’origen del Museu Faller actual, que comença a configurar-se com una espècie de museu folklòric en els anys trenta, però que només es consolida com a tal al començament dels anys setanta del segle passat.

Últimes notícies

Els bombers forestals demanen a la Generalitat assumir la gestió directa del cos

Sis sindicats han exigit al Consell eliminar els encàrrecs als consorcis provincials i que la Generalitat gestione de manera directa als bombers forestals. Denuncien mala praxi, falta de mobilització i un ús abusiu d'hores extra.

Garay: ‘Tant de bo Lim es vaja del València pel bé del club’

Ezequiel Garay va carregar contra la gestió del València i va desitjar que Peter Lim abandone el club pel bé de l'entitat. Va reivindicar la seua etapa, va criticar decisions després de la seua lesió i va elogiar a Marcelino.

La UPV alerta de nous riscos d’avingudes a Torrent després de la DANA

Un informe de la UPV sobre els danys de la DANA a Torrent conclou que els sediments acumulats en diversos barrancs incrementen el risc de desbordaments. La reposició d'infraestructures es valora en 98 milions d'euros.

València ha retirat 140 m³ de residus de l’Albufera després de la DANA

L'Ajuntament ha retirat 140 m³ de residus de l'Albufera amb un pla d'ocupació després de la DANA i ha reforçat dunes i séquies amb plantacions. Compromís critica la gestió de la palla de l'arròs pel seu impacte en les aigües negres.

#QuieroCorredor suma obres hídriques i demana acords per a accelerar el Corredor Mediterrani

El moviment #QuieroCorredor va ampliar la seua agenda amb obres hídriques per a evitar noves danes i va cridar a acords d'Estat per a culminar el Corredor Mediterrani. En el seu últim gran acte, va advertir de la lentitud i de colls de botella com el túnel passant de València.

Catalá qualifica el franquisme com a etapa negra i demana mirar al futur

L'alcaldessa de València ha afirmat que el franquisme va tindre 'costats positius i negatius', però ha remarcat després que va ser 'una etapa negra' que cal superar. Ha defés el marc democràtic i ha demanat centrar-se en les necessitats actuals de la ciutat.

Juan Roig constreny a prioritzar el Corredor Mediterrani encara que falte el túnel passant

Juan Roig ha reiterat la seua insatisfacció amb el ritme de les obres i ha defés que el Corredor Mediterrani funcione entre Alacant, València i Barcelona encara que el túnel passant no estiga encara. Govern i empresaris han situat 2027 com a horitzó de la primera fase.

El PP ha demanat no accelerar el pacte amb Vox per a investir a Pérez Llorca

El PP ha defés que no hi ha pressa per a tancar amb Vox l'acord que permeta investir a Juanfran Pérez Llorca el 27 de novembre. Vox ha mantingut que continua negociant i que no hi haurà sorpreses, mentres l'oposició ha denunciat opacitat.