14.8 C
València
Dilluns, 12 gener, 2026

El Museu Faller acollirà un mural col·lectiu d’art urbà

Una de les façanes del Museu Faller de València acollirà temporalment un mural col·lectiu a gran escala d’art urbà en el marc de la iniciativaMake Europe Bloom: the time is now!‘, propiciat per l’organització no governamental Unió de Federalistes Europeus (UEF) i amb l’aval dels organismes europeus. El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, ha explicat que l’objectiu del projecte és que sis ciutats europees repliquen una sèrie de murals a gran escala sobre ‘El Futur d’Europa’, inspirat en la Rue de la Loi -famosa per la presència de diversos edificis governamentals importants, per a marcar la presència d’Europa a la nostra ciutat.

L’elecció de la ciutat de València comporta una oportunitat de visibilitat i d’impuls compartit al costat d’altres ciutats europees“, ha assenyalat Galiana en referència a les altres ciutats participants seleccionades: Vílnius (Lituània), Lesbos (Grècia), Calàbria (Itàlia), Nicòsia (Xipre) i Varna (Bulgària). De València s’ha valorat la seua implicació en objectius europeus a través de Missions València o Agenda Urbana 2030, un reconeixement celebrat per Galiana.

La UEF ha optat per un enfocament innovador que aposte per la dimensió artística. Per a això han pretés associar a un artista europeu en el procés creatiu que conjumine el debat de la conferència sobre el futur d’Europa amb el disseny col·lectiu de murals. En el cas d’Espanya, l’artista urbà triat ha sigut Antonio Marest, qui acompanyarà a la UEF a totes les ciutats europees esmentades.

Cultura Festiva iniciarà ara els tràmits oportuns per a atorgar l’autorització necessària per a l’ocupació temporal d’una de les façanes de l’edifici municipal que acull al Museu Faller i la seu de la Junta Central Fallera, per a la realització de l’obra pictòrica d’art urbà durant un període de set anys.

Museu Faller Valencià

El Museu Faller (Museu Faller en valencià) de València està instal·lat, des de 1971, en l’antic convent de la casa missió de Sant Vicent de Paül, que va ser acabat en 1831, raó per la qual conserva part d’una estructura de corredors i antigues cel·les. Amb posterioritat va tenir múltiples usos, com a presó, caserna o magatzem. El Museu Faller va ser rehabilitat i reestructurat a principis dels anys noranta del segle XX, sent reinaugurat en 1995. En 2016 el Museu Faller va ser homologat com a Museu oficial de la Generalitat Valenciana, sent novament reestructurat en els seus plantejaments museològics i museogràfics. Una de les novetats d’esta reestructuració va ser la posada en marxa de la sala d’exposicions temporals “Josep Alarte”, dedicada a exposicions antològiques de l’obra d’artistes fallers.

Una festa popular

Les Falles de València són una festa popular que ja se celebrava a mitjan segle XVIII, quan comissions informals de veïns erigien als carrers de València catafalcos efímers en els quals es representava una escena satírica amb ninots o figures, tot realitzat amb fusta, teles i/o cartó. Uns versos adherits a la falla explicaven el seu argument. La falla es cremava amb gran alegria col·lectiva i acompanyament pirotècnic la vespra del dia de San José, donant la benvinguda a la primavera.

Expressió de la identitat valenciana

Des de començaments del segle XX les falles es van fer més complexes, monumentals i artístiques, tant en la seua composició tècnica com en l’execució dels ninots. Paral·lelament la festa de les Falles va multiplicar els seus festejos i rituals, mentre les comissions es feien més nombroses, estables i dinàmiques. Aviat les Falles es van convertir en expressió de la identitat valenciana i en un important atractiu turístic, i van passar a cremar-se la nit del dia de San José.

Falles infantils

Les falles infantils es remunten, com a mínim, a la fi del XIX, i estaven fetes pels nens de cada barri o carrer. Amb el temps van passar a estar confeccionades per artistes fallers professionals, la qual cosa va fer que adquirissen una major qualitat artística i tècnica, per la qual cosa des de 1963 van començar a indultar-se ninots infantils.

La progressiva qualitat artística de les falles, l’aparició de premis a les millors i l’emergència de l’artista faller com a professional especialitzat en la confecció de falles, va fer que en els anys 20 del segle XX aparegués el costum popular d’indultar ninots del foc. En 1934 es va oficialitzar la proposta de “L’indult del foc“, presentada per l’artista faller Regino Mes, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els visitants elegirien per votació popular el ninot indultat d’este any. Este és l’origen del Museu Faller actual, que comença a configurar-se com una espècie de museu folklòric en els anys trenta, però que només es consolida com a tal al començament dels anys setanta del segle passat.

Últimes notícies

L’acusat de matar a la seua exparella s’acull a no declarar i al·lega amnèsia en el juí amb jurat

El juí amb jurat per l'assassinat d'una jove a Alcoi ha arrancat amb l'acusat negant-se a declarar per amnèsia. La Fiscalia manté la seua petició de 23 anys per assassinat i 2 més per amenaces.

El 10K València bat dos rècords d’Europa i 18 nacionals en una edició històrica

La prova valenciana es va saldar amb dos plusmarques continentals i 18 nacionals, triomf de Andreas Almgren amb 26:45 i rècord europeu de Eilish McColgan amb 30:08. Amb 14.134 arribats a meta i 15.529 participants entre 10K i 5K, l'edició va ser la més nombrosa.

El Suprem dona cinc dies a Ábalos i Koldo per a pagar la fiança abans del juí

El Suprem ha concedit cinc dies hàbils a José Luis Ábalos i al seu exasesor Koldo García per a depositar 60.000 euros cada un com a fiança civil prèvia al juí per les presumptes comissions en contractes de màscares. El termini comença després de la notificació de la peça separada de responsabilitat civil.

Vox veu oportú que les víctimes de la DANA declaren en Les Corts com més prompte millor

El síndic de Vox, José María Llanos, ha defés que les víctimes de la DANA compareguen com més prompte millor en la comissió de Les Corts i que es done entrada ja a les associacions. També ha demanat que els acaraments i proves incloguen a tots els implicats i ha obert la porta a citar a Pedro Sánchez.

Cox afirma que ja fabrica dessaladores per a agricultura amb baix consum energètic

Enrique Riquelme ha assegurat que Cox ja construïx dessaladores eficients que subministren aigua a la carta per al camp amb el menor gasto energètic. L'empresa ha presentat amb la Universitat d'Alacant una càtedra per a investigar en aigua i energia i abaratir costos.

Pérez Llorca defén prolongar la central de Cofrentes i la sobirania energètica

Pérez Llorca ha defés prolongar la vida útil de Cofrentes més enllà de 2030 i ha vinculat la decisió a la sobirania energètica. També ha anunciat el desbloqueig de 8.000 expedients elèctrics dins de la simplificació administrativa.

La jutgessa de la DANA rebutja investigar el mòbil de Feijóo i citar a Rufián

La magistrada que instruïx la causa per la gestió de la DANA ha denegat la pericial del mòbil d'Alberto Núñez Feijóo i la citació com a testimoni de Gabriel Rufián. Delimita la investigació a diligències pertinents i descarta proves sense relació directa amb els fets.

Condemnada la exalcaldesa d’Orihuela i huit persones més pel contracte de les escombraries

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a nou dels 33 acusats en la causa matriu del cas Brugal per irregularitats en el contracte de neteja i residus d'Orihuela. Les penes inclouen presó, inhabilitació i indemnització solidària pròxima a 600.000 euros, i la sentència pot recórrer-se.