15.1 C
València
Dijous, 4 desembre, 2025

El Museu Faller acollirà un mural col·lectiu d’art urbà

Una de les façanes del Museu Faller de València acollirà temporalment un mural col·lectiu a gran escala d’art urbà en el marc de la iniciativaMake Europe Bloom: the time is now!‘, propiciat per l’organització no governamental Unió de Federalistes Europeus (UEF) i amb l’aval dels organismes europeus. El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, ha explicat que l’objectiu del projecte és que sis ciutats europees repliquen una sèrie de murals a gran escala sobre ‘El Futur d’Europa’, inspirat en la Rue de la Loi -famosa per la presència de diversos edificis governamentals importants, per a marcar la presència d’Europa a la nostra ciutat.

L’elecció de la ciutat de València comporta una oportunitat de visibilitat i d’impuls compartit al costat d’altres ciutats europees“, ha assenyalat Galiana en referència a les altres ciutats participants seleccionades: Vílnius (Lituània), Lesbos (Grècia), Calàbria (Itàlia), Nicòsia (Xipre) i Varna (Bulgària). De València s’ha valorat la seua implicació en objectius europeus a través de Missions València o Agenda Urbana 2030, un reconeixement celebrat per Galiana.

La UEF ha optat per un enfocament innovador que aposte per la dimensió artística. Per a això han pretés associar a un artista europeu en el procés creatiu que conjumine el debat de la conferència sobre el futur d’Europa amb el disseny col·lectiu de murals. En el cas d’Espanya, l’artista urbà triat ha sigut Antonio Marest, qui acompanyarà a la UEF a totes les ciutats europees esmentades.

Cultura Festiva iniciarà ara els tràmits oportuns per a atorgar l’autorització necessària per a l’ocupació temporal d’una de les façanes de l’edifici municipal que acull al Museu Faller i la seu de la Junta Central Fallera, per a la realització de l’obra pictòrica d’art urbà durant un període de set anys.

Museu Faller Valencià

El Museu Faller (Museu Faller en valencià) de València està instal·lat, des de 1971, en l’antic convent de la casa missió de Sant Vicent de Paül, que va ser acabat en 1831, raó per la qual conserva part d’una estructura de corredors i antigues cel·les. Amb posterioritat va tenir múltiples usos, com a presó, caserna o magatzem. El Museu Faller va ser rehabilitat i reestructurat a principis dels anys noranta del segle XX, sent reinaugurat en 1995. En 2016 el Museu Faller va ser homologat com a Museu oficial de la Generalitat Valenciana, sent novament reestructurat en els seus plantejaments museològics i museogràfics. Una de les novetats d’esta reestructuració va ser la posada en marxa de la sala d’exposicions temporals “Josep Alarte”, dedicada a exposicions antològiques de l’obra d’artistes fallers.

Una festa popular

Les Falles de València són una festa popular que ja se celebrava a mitjan segle XVIII, quan comissions informals de veïns erigien als carrers de València catafalcos efímers en els quals es representava una escena satírica amb ninots o figures, tot realitzat amb fusta, teles i/o cartó. Uns versos adherits a la falla explicaven el seu argument. La falla es cremava amb gran alegria col·lectiva i acompanyament pirotècnic la vespra del dia de San José, donant la benvinguda a la primavera.

Expressió de la identitat valenciana

Des de començaments del segle XX les falles es van fer més complexes, monumentals i artístiques, tant en la seua composició tècnica com en l’execució dels ninots. Paral·lelament la festa de les Falles va multiplicar els seus festejos i rituals, mentre les comissions es feien més nombroses, estables i dinàmiques. Aviat les Falles es van convertir en expressió de la identitat valenciana i en un important atractiu turístic, i van passar a cremar-se la nit del dia de San José.

Falles infantils

Les falles infantils es remunten, com a mínim, a la fi del XIX, i estaven fetes pels nens de cada barri o carrer. Amb el temps van passar a estar confeccionades per artistes fallers professionals, la qual cosa va fer que adquirissen una major qualitat artística i tècnica, per la qual cosa des de 1963 van començar a indultar-se ninots infantils.

La progressiva qualitat artística de les falles, l’aparició de premis a les millors i l’emergència de l’artista faller com a professional especialitzat en la confecció de falles, va fer que en els anys 20 del segle XX aparegués el costum popular d’indultar ninots del foc. En 1934 es va oficialitzar la proposta de “L’indult del foc“, presentada per l’artista faller Regino Mes, consistent en una Exposició del Ninot, a la qual les comissions falleres portarien els seus millors ninots, entre els quals els visitants elegirien per votació popular el ninot indultat d’este any. Este és l’origen del Museu Faller actual, que comença a configurar-se com una espècie de museu folklòric en els anys trenta, però que només es consolida com a tal al començament dels anys setanta del segle passat.

Últimes notícies

Els nous consellers juren el càrrec i Pérez Llorca fixa com a objectiu reforçar la confiança pública

El president apel·la a afiançar ponts institucionals, millorar la coordinació i estar 'més prop de la ciutadania' en l’inici del nou Consell

El president de la Generalitat recupera el valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla de llengua, identitat i política, i reclama que el valencià siga emprat amb normalitat pels càrrecs públics, independentment de la seua ideologia

Pérez Llorca configura un nou Consell amb onze conselleries i tres vicepresidències

El president manté quasi tot l’equip de Mazón, incorpora perfils del PP i crea les àrees de Presidència i Serveis Socials, Família i Infància

Un home mor en un pis de València després d’una agressió i el company de pis és detingut

Els serveis d’emergència confirmen la mort de la víctima i traslladen a un altre home amb traumatisme mentre la Policia Nacional investiga els fets

Una dona de 29 anys és assassinada a ganivetades a Alacant en un nou cas de violència masclista

La víctima ha sigut trobada sense vida al domicili on encara convivien; l’agressor, de 34 anys, s’ha suïcidat després dels fets

Juanfran Pérez Llorca pren possessió com a president de la Generalitat i obri una nova etapa marcada pel diàleg

El nou cap del Consell assumeix el càrrec després d’un acte solemne en què ha demanat “perdó” a les famílies de les 229 víctimes de la DANA del 29 d’octubre del 2024

La Generalitat activa un pla per a reduir senglars i reforçar la vigilància davant la pesta porcina africana

La Generalitat ha posat en marxa un pla preventiu davant els primers casos de pesta porcina africana a Catalunya. El dispositiu reforça la vigilància i preveu reduir la població de senglars en zones de major risc, amb especial atenció a l'entorn de l'AP-7.

El cap de Gabinet de Mazón sosté que ningú va reclamar que el president acudira al Cecopi

José Manuel Cuenca ha defés en la comissió del Congrés sobre la DANA que el llavors president va estar informat i que des del Cecopi ningú ho va reclamar. L'oposició li ha retret no interrompre el menjar del 29 d'octubre i limitar les comunicacions en les hores crítiques.