8.8 C
València
Diumenge, 22 febrer, 2026

Les emotives paraules de Dani Rovira a Pau Donés pel seu videoclip ple d’optimisme

 

Jarabe de Palo ha tornat el 23 de maig passat amb el tema ‘Eso que tú me das’ després que el seu cantant Pau Donés decidira prendre’s un temps i deixar la música temporalment en ser diagnosticat de càncer de cólon el 2015.

 

[predef]valncia-diari-499[/predef]

 

La nova cançó, que transmet optimisme i alegria, ha estat molt ben rebuda i Donés ha rebut molts missatges a on se’l felicitava pel treball i per la seua tornada. Entre ells, l’actor i humorista, Dani Rovira que des de fa poc també lluita contra un càncer.

 

 

Un optimisme sempre present

De fet, molta gent ha trobat a faltar al líder de Jarabe de Palo durant tots estos anys. I és que en el cap de molts queden clips memorables com la col·laboració que va fer amb el professor d’OT Manu Guix o tants d’altres que, al llarg de la seua trajectòria, han omplit d’optimisme i vitalitat molts moments del dia a dia. I és que, a pesar de què el càncer li ha canviat radicalment l’aspecte a Pau, les ganes de viure i d’agrair les coses bones no l’han abandonat. Per això no és d’estranyar que l’humorista Dani Rovira, que també passa per un moment difícil, se senta tan identificat amb esta nova creació de Pau.

 

 

«Ara puc saber el color del cristall per a on mira Pau»

Rovira compartia a través del seu compte d’Instagram la seua reacció a ‘Eso que tú me das’: «No puc parar d’escoltar-lo una volta i una altra i, inevitablement, emocionar-me». En el videoclip Jarabe de Palo apareix en un terrat cantant i ballant i transmetent alegria i positivisme, «jo vullc viure en eixe terrat, celebrant la vida, repartint gràcies i brindant per totes les coses bones que tenim» diu l’actor.

 

«Ara que, en certa manera, puc saber el color del cristall per a on mira Pau, estic experimentant connexions que abans passava per alt» explica Rovira qui assenyala que el videoclip és un resum de totes les coses que ell entén per vida. L’humorista afig que en un món a on l’odi i l’egoisme guanyen protagonisme s’ha d’apostar per tot el contrari, ja que «la lluita consistix en quedar-nos amb les parts bones, transformar des dels fets, des de l’alegria i l’agraïment».

 

És per això que Rovira ha volgut agrair a totes aquelles persones que «feu de la meua vida un lloc més apetible». També ha volgut donar les gràcies a Pau per «l’emoció» i la «lliçó». Finalment s’ha despedit agraint el suport que està rebent «és molt més del que demane» i fent una reflexió: «Venim per a quatre dies… Pensem bé en com els invertim!».

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Anoche escuché y vi el videoclip de lo último de Pau Donés. No puedo parar de escucharlo una y otra vez e inevitablemente emocionarme. Yo quiero vivir en esa azotea, cantando, bailando, celebrando la vida, repartiendo gracias y brindando por todo lo bueno que tenemos. Ahora que, en cierta manera, puedo saber el color del cristal por el que mira Pau, estoy experimentando conexiones que antes pasaba por alto. Para mí, este video clip, podría ser un resumen de lo que entiendo yo por entender la vida. En una época donde el Odio, el ruido y el egoísmo parece que van ganando foco y protagonismo, debemos apostar por todo lo contrario. La verdadera batalla contra esto no está en bajarnos a esa altura y contraatacar el odio con el odio, la bajeza con bajeza. La batalla consiste en quedarnos con lo bueno, transformar desde los hechos, desde la alegría y el agradecimiento. Gracias a todos los que hacéis mi vida un lugar más apetecible. Gracias a todos los que, con vuestro cariño, me hacéis ser feliz. Y que la vida merece la alegría. Gracias Pau por la emoción. Gracias por la lección. Venimos para cuatro días…pensemos bien cómo vamos a invertirlo. Gracias a todos por todo lo que me dais, que es mucho más de lo que pido.

Una publicación compartida de @ danirovira el

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Galbiati reivindica la defensa de Baskonia per a tombar al Barça i ficar-se en la final

Galbiati va destacar que la defensa en l'últim quart va sostindre a Baskonia en la semifinal davant el Barça. Va elogiar a Diakité i va anticipar una final exigent davant el Reial Madrid.

Kurucs reivindica el col·lectiu després de véncer al Barça: ‘No tenim egos i juguem junts’

Kurucs va subratllar que la victòria de Baskonia davant el Barça en la Copa del Rei va arribar des del joc coral i una defensa amb energia. Diakite va decidir amb un tap a 7 segons.

Xavi Pascual apunta a l’últim quart després de l’eliminació del Barça davant Baskonia

El tècnic del Barça va lamentar una última habitació desastrosa amb només nou punts, que va fer inútil el control previ del partit i els va deixar sense final.

Laprovittola lamenta la derrota del Barça i l’avantatge de deu punts perduda davant Baskonia

El base del Barça va lamentar caure en semifinals davant Baskonia després de dilapidar una renda de deu punts en l'últim quart. Parra va assenyalar accions clau que van decantar el final.

67-70: el Baskonia sobreviu al Barça i torna a la final 17 anys després

El Baskonia va guanyar 67-70 al Barça després de resistir a rebuf i aprofitar el descans de Laprovittola per a canviar el comandament. Jugarà la final 17 anys després.

El Kosner Baskonia tomba al Barça i jugarà la final davant el Reial Madrid (67-70)

El Kosner Baskonia va véncer al Barça per 67-70 en el Roig Arena i es mesurarà al Reial Madrid en la final de la Copa del Rei, fixada per al diumenge a les 19.00 CET.

La maledicció de l’amfitrió suma 24 anys: el València Basket cau 106-108 davant el Reial Madrid

La ratxa sense campions locals en la Copa del Rei s'ha mantingut amb l'eliminació del València Basket en semifinals davant el Reial Madrid per 106-108. L'última vegada que un amfitrió va alçar el títol va ser en 2002, amb el Baskonia; abans, només el CAI Zaragoza ho va aconseguir en 1983-84.

Hezonja iguala el rècord de triples en la Copa i guia el 106-108 del Reial Madrid en una semifinal històrica

Hezonja va anotar set triples i 25 punts i va decidir amb dos encerts en els últims trenta segons el 106-108 del Reial Madrid davant el València Basket, en una semifinal sense pròrroga que va batre el rècord històric d'anotació amb 214 punts.