Ximo Puig: ‘la salut mental ha de formar de les agendes política i pública de la societat’

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha rebut les recomanacions i propostes elaborades en la convenció ciutadana sobre salut mental de mans del comissionat del Pla d’Acció per a la Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives, Rafael Tabarés. Aquestes recomanacions i propostes serviran per a desenvolupar el Pla Valencià d’Acció de Salut Mental, Drogodependència i Conductes Addictives.

Ximo Puig, després de la recepció de les recomanacions de mans del Comissionat del Pla d’Acció per a Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives, Rafael Tabarés, ha assenyalat que la pandèmia per la COVID-19 va fer més visibles els problemes de salut mental i ha advocat per la necessitat que aquest assumpte “siga present en les agendes polítiques i públiques de la societat”.

En aquesta línia, ha advocat per treballar en la prevenció en l’àmbit de l’educació. “És bàsic que hi haja recursos i itineraris que donen respostes a les famílies que pateixen la incertesa que signifiquen els problemes de salut mental”, ha indicat.

Igualment, Ximo Puig ha ressaltat que els joves “seran una prioritat” en l’elaboració del Pla Valencià d’Acció de Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives, perquè segons ha afegit “els joves necessiten els ancoratges i l’atmosfera adequada que els donen els recursos de salut mental per a desenvolupar els seus projectes de vida”.

En aquest sentit, el president ha recordat que la convenció ciutadana sobre salut mental es va celebrar “per a trobar respostes en tots els àmbits de la societat”, i ha anunciat que la Generalitat “treballarà per a implementar les recomanacions” que han sorgit del treball de la convenció.

Principals recomanacions

Les recomanacions i propostes elaborades en la convenció ciutadana indiquen que les accions del Pla d’Acció haurien de centrar-se sobretot en l’educació, la prevenció, el rigor científic i l’optimització dels recursos. En concret, recomanen l’elaboració d’un estudi sobre la situació de la salut mental en la Comunitat Valenciana; el coneixement sobre l’accés a aquests recursos i sobre els drets de les persones amb problemes de salut mental; l’ampliació de l’atenció i dels recursos destinats a aquesta matèria; la formació dels professionals en l’àmbit sanitari i educatiu; així com l’augment de la prevenció i de la visibilitat dels problemes de la salut mental.

A més, entre les recomanacions destaca la petició a la Generalitat perquè done més visibilitat als problemes de salut mental mitjançant la realització de campanyes d’informació i sensibilització en mitjans de comunicació que donen també a conéixer els recursos disponibles.

També s’aconsella que des de l’àmbit educatiu es garantisquen els drets fonamentals de les persones a ser orientades perquè sàpien expressar-se i gestionar les seues emocions i la implantació d’una programació impartida per persones professionals i especialitzades en el sector. En aquest sentit, moltes de les recomanacions fan èmfasis a emprar l’educació/formació en l’àmbit educatiu com a mesura per a previndre i gestionar les malalties mentals.

Altres propostes molt valorades posen l’accent principalment en la formació dels professionals d’atenció primària per a la identificació i el tractament dels trastorns conductuals i dotar de més recursos i d’un psicòleg clínic als centres.

Cal recordar que la convenció ciutadana, una experiència investigadora pionera a Espanya, es va celebrar entre els mesos de març i abril en quatre sessions en les tres províncies de la Comunitat Valenciana, i estava conformada per 70 ciutadans i ciutadanes triades entre un mostreig de 9.000 persones ordenat per variables de renda, mig urbà o rural, sexe, província i departament de salut.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.