Ximo Puig: ‘la salut mental ha de formar de les agendes política i pública de la societat’

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha rebut les recomanacions i propostes elaborades en la convenció ciutadana sobre salut mental de mans del comissionat del Pla d’Acció per a la Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives, Rafael Tabarés. Aquestes recomanacions i propostes serviran per a desenvolupar el Pla Valencià d’Acció de Salut Mental, Drogodependència i Conductes Addictives.

Ximo Puig, després de la recepció de les recomanacions de mans del Comissionat del Pla d’Acció per a Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives, Rafael Tabarés, ha assenyalat que la pandèmia per la COVID-19 va fer més visibles els problemes de salut mental i ha advocat per la necessitat que aquest assumpte “siga present en les agendes polítiques i públiques de la societat”.

En aquesta línia, ha advocat per treballar en la prevenció en l’àmbit de l’educació. “És bàsic que hi haja recursos i itineraris que donen respostes a les famílies que pateixen la incertesa que signifiquen els problemes de salut mental”, ha indicat.

Igualment, Ximo Puig ha ressaltat que els joves “seran una prioritat” en l’elaboració del Pla Valencià d’Acció de Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives, perquè segons ha afegit “els joves necessiten els ancoratges i l’atmosfera adequada que els donen els recursos de salut mental per a desenvolupar els seus projectes de vida”.

En aquest sentit, el president ha recordat que la convenció ciutadana sobre salut mental es va celebrar “per a trobar respostes en tots els àmbits de la societat”, i ha anunciat que la Generalitat “treballarà per a implementar les recomanacions” que han sorgit del treball de la convenció.

Principals recomanacions

Les recomanacions i propostes elaborades en la convenció ciutadana indiquen que les accions del Pla d’Acció haurien de centrar-se sobretot en l’educació, la prevenció, el rigor científic i l’optimització dels recursos. En concret, recomanen l’elaboració d’un estudi sobre la situació de la salut mental en la Comunitat Valenciana; el coneixement sobre l’accés a aquests recursos i sobre els drets de les persones amb problemes de salut mental; l’ampliació de l’atenció i dels recursos destinats a aquesta matèria; la formació dels professionals en l’àmbit sanitari i educatiu; així com l’augment de la prevenció i de la visibilitat dels problemes de la salut mental.

A més, entre les recomanacions destaca la petició a la Generalitat perquè done més visibilitat als problemes de salut mental mitjançant la realització de campanyes d’informació i sensibilització en mitjans de comunicació que donen també a conéixer els recursos disponibles.

També s’aconsella que des de l’àmbit educatiu es garantisquen els drets fonamentals de les persones a ser orientades perquè sàpien expressar-se i gestionar les seues emocions i la implantació d’una programació impartida per persones professionals i especialitzades en el sector. En aquest sentit, moltes de les recomanacions fan èmfasis a emprar l’educació/formació en l’àmbit educatiu com a mesura per a previndre i gestionar les malalties mentals.

Altres propostes molt valorades posen l’accent principalment en la formació dels professionals d’atenció primària per a la identificació i el tractament dels trastorns conductuals i dotar de més recursos i d’un psicòleg clínic als centres.

Cal recordar que la convenció ciutadana, una experiència investigadora pionera a Espanya, es va celebrar entre els mesos de març i abril en quatre sessions en les tres províncies de la Comunitat Valenciana, i estava conformada per 70 ciutadans i ciutadanes triades entre un mostreig de 9.000 persones ordenat per variables de renda, mig urbà o rural, sexe, província i departament de salut.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El PP sosté que la situació judicial i política de Carlos Mazón no ha canviat

El PP ha assegurat que, malgrat l'escrit raonat de la jutgessa de Catarroja al TSJCV per la gestió de la dana, la posició de Carlos Mazón seguix igual. El grup evita especular i recalca el seu respecte a les decisions judicials.

Baldoví demana a Feijóo que exigisca a Mazón l’acta de diputat després de l’enviament del cas DANA al TSJCV

Baldoví ha reclamat al PP que demane a Carlos Mazón la seua acta de diputat després que la jutgessa de la DANA haja elevat una exposició raonada al TSJCV per la seua condició d'aforat.

Mouriño vol guanyar al Barcelona per a retallar la distància en la taula

Mouriño fixa com a objectiu derrotar al líder Barcelona al Camp Nou per a reduir els 10 punts de diferència. El pla passa pel contraatac i l'eficàcia, amb l'uruguaià recuperat i una defensa més sòlida.

La jutgessa de la DANA manté la testifical i no espera al TSJ sobre Mazón

La magistrada ha rebutjat ajornar la declaració d'un alt càrrec del Consell malgrat que el TSJCV ha de decidir sobre la imputació del expresident Carlos Mazón. La defensa d'Emilio Argüeso va demanar suspendre-la, però el jutjat seguix amb les diligències.

Els taxis paralitzen 24 hores el servici en la Comunitat amb marxa a València i protesta davant la Generalitat

El taxi ha detingut la seua activitat des de les 06.00 amb excepcions per a urgències i trasllats hospitalaris. Reclama equilibri enfront de les VTC mentres la Generalitat ultima un decret.

Detinguts tres menors de 14 i 15 anys per la violació d’una menor de 16 a València

Tres menors de 14 i 15 anys han sigut detinguts per la violació d'una jove de 16 a València. També estan investigats per gravar i difondre les imatges; queden en llibertat vigilada amb prohibició d'acostar-se.

El MARQ presenta al MAN la investigació de la major necròpoli bizantina a Rojales

El MAN ha acollit la presentació dels avanços del MARQ sobre la major necròpoli bizantina peninsular a Rojales. La investigació es relaciona amb ritu cristià primerenc, mobilitat oriental i rastre de 'yersina pestis'.

La Comunitat Valenciana, segona exportadora de fruites i hortalisses amb el 28% del total

La Comunitat Valenciana va ser la segona comunitat exportadora de fruites i hortalisses en 2025 amb el 28%, en vendre 3,3 milions de tones per 4.790 milions. Espanya va retallar el volum un 4% però va elevar el valor un 4%, amb Europa com a principal destí.