Les 5 pitjors pastes de dents del mercat (que són desaconsellables)

.

 

Hi ha una cosa pitjor que consumir la pasta de dents més roïn del mercat: no ser conscient. Fer servir un dentifrici que no lluite contra la placa i que no sigui eficaç contra les càries té una pila de conseqüències rellevants que poden perjudicar la nostra salut bucal.

 

Tenint en compte aquest fet i en aquest sentit, hem pres la decisió d’elaborar aquest rànquing que presenta les pitjors pastes de dents que es poden trobar al mercat segons l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris). A banda d’això, hem dut a terme una anàlisi de tots aquells factors que fan que una pasta de dents pugui ser nociva per a l’esmalt dental.

 

 

Com és que algunes pastes de dents poden perjudicar-nos?

 

L’esmalt dental no és indestructible: moltes substàncies químiques —algunes de les quals es troben als dentifricis— tendeixen a causar-li danys que, en alguns casos, poden resultar irreversibles. Per això, si utilitzem algunes pastes de dents de manera habitual, podem fer malbé el nostre esmalt i, de pas, posar en perill la nostra salut bucal.

 

Encara que la majoria de dentífrics ens semblen iguals i que tots persegueixen l’objectiu final de cuidar la nostra boca i mantenir-la sense bacteris i placa, en realitat les diferències entre ells són molt remarcables, perquè els seus components canvien segons la marca i les especificacions d’ús que tinguin.

 

El fluor és un component comú en totes i cadascuna de les pastes de dents. L’únic que varia entre dentífrics és la quantitat que en porten. Així, aquesta —aparentment simple— diferència de concentració de fluor pot fer que dos productes a priori ben similars siguin completament diferents. L’excés de fluor pot causar defectes irreversibles a l’esmalt, sobretot al dels nens petits.

 

Últimes notícies

Els jurats dels Premis Jaume I alerten de l’impacte de la desinformació i reclamen una IA ètica

Els jurats dels Premis Rei Jaume I, entre ells 25 Nobel, advertixen del mal de la desinformació per a la ciència i demanen normes ètiques per a la intel·ligència artificial.

El professorat valencià encadena 17 dies de vaga amb manifestacions i acampada a València

El professorat de l'ensenyança pública no universitària de la Comunitat Valenciana acumula 17 dies lectius de vaga indefinida, amb manifestacions en les tres províncies, una acampada en el centre històric de València i noves reunions telemàtiques amb Educació.

Desarticulada a Castelló una trama que va contractar 52 mòbils d’alta gamma de manera fraudulenta

La Guàrdia Civil ha destapat a Castelló una trama que usava dades fiscals i mercantils d'empreses per a contractar 52 mòbils d'alta gamma, valorats en uns 80.000 euros, i revendre'ls en el mercat de segona mà.

Jornada de calor intensa al sud i vent molt fort a l’interior nord de Castelló

La Comunitat Valenciana afronta un dimarts de màximes en clar ascens en el sud i ratxes de vent molt forts a l'interior nord de Castelló abans d'un notable descens tèrmic demà, sobretot en la mitat sud.

L’atur baixa en la Comunitat Valenciana al maig i se situa en 284.096 persones

L'atur registrat en la Comunitat Valenciana va descendir al maig en 1.654 persones respecte a abril, un 0,58% menys, fins a situar el total d'aturades en 284.096.

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.