Les 5 pitjors pastes de dents del mercat (que són desaconsellables)

.

 

Hi ha una cosa pitjor que consumir la pasta de dents més roïn del mercat: no ser conscient. Fer servir un dentifrici que no lluite contra la placa i que no sigui eficaç contra les càries té una pila de conseqüències rellevants que poden perjudicar la nostra salut bucal.

 

Tenint en compte aquest fet i en aquest sentit, hem pres la decisió d’elaborar aquest rànquing que presenta les pitjors pastes de dents que es poden trobar al mercat segons l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris). A banda d’això, hem dut a terme una anàlisi de tots aquells factors que fan que una pasta de dents pugui ser nociva per a l’esmalt dental.

 

 

Com és que algunes pastes de dents poden perjudicar-nos?

 

L’esmalt dental no és indestructible: moltes substàncies químiques —algunes de les quals es troben als dentifricis— tendeixen a causar-li danys que, en alguns casos, poden resultar irreversibles. Per això, si utilitzem algunes pastes de dents de manera habitual, podem fer malbé el nostre esmalt i, de pas, posar en perill la nostra salut bucal.

 

Encara que la majoria de dentífrics ens semblen iguals i que tots persegueixen l’objectiu final de cuidar la nostra boca i mantenir-la sense bacteris i placa, en realitat les diferències entre ells són molt remarcables, perquè els seus components canvien segons la marca i les especificacions d’ús que tinguin.

 

El fluor és un component comú en totes i cadascuna de les pastes de dents. L’únic que varia entre dentífrics és la quantitat que en porten. Així, aquesta —aparentment simple— diferència de concentració de fluor pot fer que dos productes a priori ben similars siguin completament diferents. L’excés de fluor pot causar defectes irreversibles a l’esmalt, sobretot al dels nens petits.

 

Últimes notícies

Sagunt a Escena obri la 43a edició amb dos obres inspirades en el Segle d’Or

El Teatre Romà estrena 'El Narciso en su opinión', mentre l''Off Romà' combina teatre clàssic i dansa contemporània

El dèficit de la Comunitat Valenciana baixa al 0,71% del PIB fins als 1.180 milions

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana s’ha reduït una dècima fins al 0,71% del PIB, amb 1.180 milions acumulats fins maig, en un context de menor gasto per la dana i superàvit de la Seguretat Social.

1,7 milions de la Diputació per als pobles afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó

La Diputació de Castelló ha aprovat una modificació pressupostària d’1,7 milions d’euros per a impulsar la recuperació dels municipis danyats per l’incendi forestal declarat el 25 de juliol a la Serra d’Espadà, amb ajudes específiques per a pobles menuts i convenis per a la Vall d’Uixó i Onda.

Un accident a l’A-7 col·lapsa el trànsit a Bétera en ple inici d’operació eixida

Un accident sense víctimes mortals a l’A-7 a l’altura de Bétera ha provocat fins a 17 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona i 13 en sentit Alacant, coincidint amb l’operació especial d’estiu.

Un jutjat de València rebutja ampliar la causa contra l’excomissionat de la DANA

El jutjat que investiga la presumpta falsificació del títol universitari de José María Ángel ha descartat ampliar la instrucció als delictes de prevaricació i nomenament il·legal en no vore indicis que els responsables polítics conegueren la possible manca de titulació.

El Consell reclama una investigació ràpida i responsabilitats penals pels incendis

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha agraït la faena dels efectius que lluiten contra l’incendi de la Vall d'Uixó i ha reclamat una investigació ràpida i conseqüències penals. També ha criticat que, quatre anys després de l’incendi de Bejís, les víctimes continuen sense ser resarcides ni tindre procediment judicial obert.

El jutjat de la dana crida a declarar el cap de la Policia de Turís i incorpora proves de Carlet

La Secció Civil i d'Instrucció de Catarroja ha citat com a testimoni el cap de la Policia Local de Turís i ha incorporat a la causa documentació aportada per l'alcaldessa de Carlet. La jutgessa també ha ordenat informes per danys morals vinculats a una víctima mortal i ha demanat més proves documentals.

Els grans eclipsis dels segles XIX i XX que van obrir ponts polítics entre països

El catedràtic Pedro Ruiz-Castell destaca com els grans eclipsis solars dels segles XIX i XX van impulsar col·laboracions científiques internacionals i van servir com a via de diplomàcia en moments de tensió política. Diverses expedicions vinculades a la Universitat de València i a observatoris espanyols van ser clau en este procés.
FILMOTECA D'ESTIU