21.1 C
València
Dimecres, 11 febrer, 2026

Caçar llops ibèrics, penat amb multes de fins a 2 milions d’euros

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha publicat un orde en el Boletín Oficial del Estado en la qual informa que, des del 21 de setembre, el llop ibèric passa a estar inclòs en el Llistat d’Espècies en Règim de Protecció Especial.

En conseqüència, des del dia posterior queda prohibida la seua caça en tota Espanya.

El Govern dona així resposta a “diferents propostes rebudes” pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic provinents de particulars, organitzacions científiques i administracions, incloent-hi entre elles al propi Ministeri que dirigeix Teresa Ribera.

Segons recull l’ordre ministerial que modifica el Catàleg d’Espècies, les sol·licituds d’iniciacions del procediment rebudes, degudament acompanyades d’una argumentació científica, han sigut en tots els casos sotmesos al procediment especificat en l’article 6 del citat Reial decret 139/2011, de 4 de febrer.

En concret, la decisió es va adoptar en la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, en una ajustada votació.

D’esta manera, es modifica tant el llistat (LESPRE) com el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades, arran de la proposta de l’Associació per a la Conservació i Estudi del Llop Ibèric (ASCEL) per a la inclusió de totes les poblacions del Llop (Canis lupus) presents a Espanya en el Catàleg en la categoria “Vulnerable”.

Fins hui, la caça de llop estava permesa al nord del Duero, on es troba en situació favorable, mentre que estava prohibida al sud d’este riu, on les poblacions ja estaven incloses en el LESPRE.

Les comunitats autònomes de Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó, on habita el 95 per cent dels exemplars de l’espècie s’han mostrat en contra d’esta decisió i han anunciat que recorreran esta decisió per via judicial.

 

Multes

 

La prohibició, des de demà, de caçar llops ibèrics en qualsevol punt d’Espanya està sancionat amb multes de fins a dos milions d’euros o d’altra banda, en el supòsit d’incórrer en infracció penal, fins a dos anys de presó.

Però a més la seua mort no sols serà sancionada, sinó també el seu comerç o intercanvi, captura i oferta amb finalitats de venda o intercanvi o naturalització no autoritzada.

En cas que una persona siga sancionada, la multa, una sanció molt greu, anirà des dels 200.001 a 2.000.000 d’euros, amb independència que les autonomies puguen augmentar l’import, si amb aqueixa acció l’infractor ha obtingut uns beneficis que superen els 100.000 euros

 

Faltes constitutives de delicte

 

En els supòsits en els quals les infraccions pogueren ser constitutives de delicte o falta, l’Administració s’abstindrà de prosseguir el procediment sancionador mentre l’autoritat judicial no dicte sentència ferma o resolució que pose fi al procediment.

En este cas, la referència està en l’article 334 del Codi Penal sobre la base del qual serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys o multa de huit a 24 mesos i, en tot cas, inhabilitació especial per a professió o ofici i inhabilitació especial per a l’exercici del dret de caçar o pescar per temps de dos a quatre anys.

 

Altres penes

 

A més els que trafiquen amb ells o realitzen activitats que impedisquen o dificulten la seua reproducció o migració també seran sancionats. La mateixa pena s’imposa a qui destruïsca o altere greument l’hàbitat de l’espècie.

En el cas que eixa destrucció de l’hàbitat del llop no aconseguisca la via penal, es queda en una multa que oscil·larà entre els 3.001 i els dos milions d’euros.

A més d’eixes sancions l’infractor haurà de reparar el mal causat o indemnitzar pels perjudicis que no poden ser reparats segons el que s’estableix en la Llei de Responsabilitat Mediambiental.

Últimes notícies

Que no qualle el feudal vassallatge

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana adverteix que acceptar el menyspreu, l’autoritarisme i la desigualtat és obrir la porta a una societat de vassalls, i defensa que cal reaccionar abans que aquest model es normalitze

La passió, ingredient essencial del periodisme esportiu

Lucía González, Rafael Escrig, Mónica Benavent i José Luis Gual protagonitzen a la UJI una taula redona moderada per la presidenta de l’Associació de la Premsa Esportiva de Castelló, Yolanda Peris

El ponent ha elevat a 25 graus les màximes a Xàbia i Miramar i Aemet ha activat l’avís taronja a València

El vent de ponent ha deixat 25,5 graus a Xàbia i 25,4 a Miramar, només per darrere de registres a Canàries. Aemet ha activat avís taronja per ratxes de fins a 90 km/h i València ha suspés els mercats extraordinaris del dimecres

La Diputació diu que garantirà la continuïtat del Museu Nino Bravo a Aielo de Malferit

La Diputació de València ha anunciat que mediarà per a evitar el tancament del Museu Nino Bravo i garantir la seua continuïtat a Aielo de Malferit. Proposa una gestió professional dins de la Xarxa de Museus Etnològics després del conflicte entre la família i l'Ajuntament.

La jutgessa de la DANA demana a l’escorta de Mazón la factura del mòbil per a acreditar l’hora en què va cessar el seu...

La magistrada que investiga la gestió de la DANA ha reclamat a l'escorta de Carlos Mazón la factura del seu telèfon per a fixar quan va prescindir del seu servici. També ha ordenat acarar missatges i trucades d'alts càrrecs d'Emergències dels dies 28 i 29 d'octubre de 2024.

L’Audiència de València rebutja aprofundir en l’actuació dels agents de la CHJ el 29-O

L'Audiència Provincial ha desestimat el recurs que demanava més detall sobre el treball dels agents de la CHJ durant les riuades del 29-O i ha avalat el criteri de la jutgessa instructora.

Pérez Llorca defén la col·laboració públic-privada i anuncia canvis fiscals i menys traves

El president ha reivindicat la col·laboració públic-privada davant AVE, ha criticat la proposta de finançament autonòmic i ha avançat una reforma de l'Impost de Successions i Donacions al costat de mesures de simplificació administrativa.

Els hotels de la Comunitat Valenciana superen per primera vegada els 10 milions de clients

La planta hotelera de la Comunitat bat el seu rècord amb més de 10 milions de clients i 31,6 milions de pernoctacions en 2025. Benidorm concentra el 36,4% del total.