Caçar llops ibèrics, penat amb multes de fins a 2 milions d’euros

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha publicat un orde en el Boletín Oficial del Estado en la qual informa que, des del 21 de setembre, el llop ibèric passa a estar inclòs en el Llistat d’Espècies en Règim de Protecció Especial.

En conseqüència, des del dia posterior queda prohibida la seua caça en tota Espanya.

El Govern dona així resposta a “diferents propostes rebudes” pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic provinents de particulars, organitzacions científiques i administracions, incloent-hi entre elles al propi Ministeri que dirigeix Teresa Ribera.

Segons recull l’ordre ministerial que modifica el Catàleg d’Espècies, les sol·licituds d’iniciacions del procediment rebudes, degudament acompanyades d’una argumentació científica, han sigut en tots els casos sotmesos al procediment especificat en l’article 6 del citat Reial decret 139/2011, de 4 de febrer.

En concret, la decisió es va adoptar en la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, en una ajustada votació.

D’esta manera, es modifica tant el llistat (LESPRE) com el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades, arran de la proposta de l’Associació per a la Conservació i Estudi del Llop Ibèric (ASCEL) per a la inclusió de totes les poblacions del Llop (Canis lupus) presents a Espanya en el Catàleg en la categoria “Vulnerable”.

Fins hui, la caça de llop estava permesa al nord del Duero, on es troba en situació favorable, mentre que estava prohibida al sud d’este riu, on les poblacions ja estaven incloses en el LESPRE.

Les comunitats autònomes de Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó, on habita el 95 per cent dels exemplars de l’espècie s’han mostrat en contra d’esta decisió i han anunciat que recorreran esta decisió per via judicial.

 

Multes

 

La prohibició, des de demà, de caçar llops ibèrics en qualsevol punt d’Espanya està sancionat amb multes de fins a dos milions d’euros o d’altra banda, en el supòsit d’incórrer en infracció penal, fins a dos anys de presó.

Però a més la seua mort no sols serà sancionada, sinó també el seu comerç o intercanvi, captura i oferta amb finalitats de venda o intercanvi o naturalització no autoritzada.

En cas que una persona siga sancionada, la multa, una sanció molt greu, anirà des dels 200.001 a 2.000.000 d’euros, amb independència que les autonomies puguen augmentar l’import, si amb aqueixa acció l’infractor ha obtingut uns beneficis que superen els 100.000 euros

 

Faltes constitutives de delicte

 

En els supòsits en els quals les infraccions pogueren ser constitutives de delicte o falta, l’Administració s’abstindrà de prosseguir el procediment sancionador mentre l’autoritat judicial no dicte sentència ferma o resolució que pose fi al procediment.

En este cas, la referència està en l’article 334 del Codi Penal sobre la base del qual serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys o multa de huit a 24 mesos i, en tot cas, inhabilitació especial per a professió o ofici i inhabilitació especial per a l’exercici del dret de caçar o pescar per temps de dos a quatre anys.

 

Altres penes

 

A més els que trafiquen amb ells o realitzen activitats que impedisquen o dificulten la seua reproducció o migració també seran sancionats. La mateixa pena s’imposa a qui destruïsca o altere greument l’hàbitat de l’espècie.

En el cas que eixa destrucció de l’hàbitat del llop no aconseguisca la via penal, es queda en una multa que oscil·larà entre els 3.001 i els dos milions d’euros.

A més d’eixes sancions l’infractor haurà de reparar el mal causat o indemnitzar pels perjudicis que no poden ser reparats segons el que s’estableix en la Llei de Responsabilitat Mediambiental.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Pérez Llorca reclama més renovables davant la incertesa per la guerra a l’Iran

Pérez Llorca defén reforçar la generació d'energies renovables per a blindar el subministrament en la Comunitat Valenciana davant la inestabilitat per la guerra a l'Iran i l'impacte en els preus.

El nou Pla de Vivenda incorporarà una clàusula antifrau en les adjudicacions

El Ministeri de Vivenda incorpora una clàusula antifrau en el Pla 2026-2030 per a garantir adjudicacions objectives i transparents després de les irregularitats detectades a Alacant.

Compromís proposa que les vivendes públiques s’adjudiquen per sorteig per a evitar favoritismes

Compromís registra en Les Corts una llei perquè les vivendes de protecció oficial s'adjudiquen per sorteig i mantinguen el seu caràcter públic permanent, després de les irregularitats detectades a Alacant.

El nou Pla Estatal de Vivenda destina 798 milions a la Comunitat Valenciana

El Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 triplicarà la inversió fins a 7.000 milions i reservarà 798 milions per a la Comunitat Valenciana, en un model de cofinançament Estat-autonomies.

Bernabé acusa a Catalá d’usar la regularització d’immigrants per al xoc polític

Pilar Bernabé acusa a María José Catalá d'utilitzar la regularització d'immigrants per a generar conflicte polític i recorda que el procés compta amb un ampli suport social i institucional.

València reforça els seus servicis socials amb 39 contractacions davant la regularització de migrants

L'Ajuntament de València contractarà amb caràcter d'urgència a 39 professionals i destinarà més d'un milió d'euros per a atendre el procés de regularització extraordinària de migrants, mentres exigix al Govern finançament i claredat en els criteris de vulnerabilitat.

Les Corts tornen a suspendre el Dia de la Cambra del 25 d’abril per falta de consens

Les Corts Valencianes no celebraran per segon any consecutiu el seu dia institucional del 25 d'abril per la falta d'acord sobre com commemorar la data, decisió que ha deslligat crítiques de l'oposició.

Bernabé acusa a Catalá d’usar la regularització d’immigrants per a la confrontació política

Pilar Bernabé critica que María José Catalá use el procés de regularització d'immigrants per a l'enfrontament polític i defén l'ampli suport social i institucional a la iniciativa.