Campanya desastrosa en la llima amb pèrdues superiors als 52 milions d’euros

 

La Unió assenyala que després dels problemes primer amb la varietat Fino, ara amb la Verna s’acreixen davant els baixos preus i més del 40% de la collita per recol·lectar assenyala que després dels problemes primer amb la varietat Fino.

Ara amb la Verna s’acreixen davant els baixos preus i més del 40% de la collita per recol·lectar de Llauradors assenyala que la campanya de la llima de la província d’Alacant és desastrosa i les pèrdues en relació a un any normal podrien superar els 52 milions d’euros (22 milions en la varietat Fino i 30 milions en la Verna), després de reduir-se els ingressos per als productors en un 72% ara en la varietat Verna i anteriorment en un 60% en els del Fino.

La varietat Verna, que és la que està actualment en recol·lecció, no ha aconseguit redreçar la campanya i ha anat a pitjor. L’augment del 33% en la collita sobre la campanya anterior, sobretot per l’entrada en producció de les noves plantacions de llima, i l’increment de les importacions de Turquia, Sud-àfrica, Egipte o Mercosur són factors que han influït en este desenvolupament de la campanya.

En estos moments els preus que s’ofereixen en camp ronden els 0,20 /kg i únicament es recull la fruita comercialment bona. La situació arriba al punt que queda per recol·lectar encara un 40% de la collita, que habitualment es destinava a la indústria cítrica.

No obstant això, des de fa dos setmanes el comerç pràcticament ni compra llimes, ja que el poc que pot absorbir la indústria li ho reserva per al seu destrie de magatzem. Davant esta situació, s’està quedant gran quantitat de llima Verna en els arbres, la qual cosa obliga els productors a tirar-los a terra i destruir-los.

A Espanya, segons la interprofessional Ailimpo, més del 25% de la collita de llima es destina a processament, activitat en la qual ocupa el segon lloc en el rànquing mundial.

 La Unió es pregunta si els acords comercials de la Unió Europea amb tercers països, com Mercosur o Sud-àfrica, no estan afectant el progressiu desmantellament de la nostra indústria de transformació de cítrics en favor de la tot poderosa indústria brasilera que compta amb les tres majors indústries mundials de transformació i que ja ha anunciat la intenció d’instal·lar-se al nostre país per a conquistar la UE.

En este sentit, La Unió reclama que no se signe cap acord comercial sense abans disposar d’un estudi dels seus efectes, així com protocols segurs i rigorosos per a evitar l’entrada de plagues i exigir els mateixos estàndards de producció.

Antecedents amb el Fino
La campanya de la llima Fino va començar ja en les zones productores del sud d’Alacant amb dos setmanes de retard respecte a l’habitual, circumstància que, al costat de l’entrada en producció de noves plantacions, va ocasionar a principi de temporada l’acumulació d’una gran oferta. 

La Unió ja va qualificar al principi la campanya del Fino com a dolenta i va acabar de manera desastrosa. Molta fruita es va quedar en l’arbre, ja que la indústria no va ser capaç d’absorbir tota la llima.

El preu en camp va oscil·lar ja al març entre 0,16 i 0,18 €/kg, la qual cosa representava un descens del 60% en relació a la passada campanya.

Totes estes dades demostren, segons el parer de La Unió, que la bambolla de la llima s’ha desinflat i que si no es planifica el creixement d’una manera ordenada i descendeixen les importacions amb competència deslleial existeix un seriós risc per a un sector del qual viuen nombroses famílies en el sud d’Alacant.

Últimes notícies

Remuntada del Vila-real a Màlaga per estrenar el caseller de victòries

El Vila-real ha remuntat a La Rosaleda un gol inicial de Dotor i ha sumat el primer triomf de la temporada gràcies a un doblet de Pape Gueye i a l’encert d’Alberto Moleiro. El conjunt groguet ha sigut molt superior a un Màlaga superat des del minut 20.

Els vestits de festa d’Isabel Sanchís s’aliaren amb el pantaló en Madrid

La dissenyadora valenciana Isabel Sanchís ha presentat a la Mercedes-Benz Fashion Week Madrid una col·lecció de festa que combina vestits espectaculars amb pantalons, corsés escultòrics i bustiers en 3D sense renunciar a la comoditat ni a la llibertat de moviments.

Xàbia recupera el pasturatge amb cabres al Montgó per a previndre incendis

Xàbia ha reactivat el pasturatge ecològic amb 250 cabres al parc natural del Montgó per reduir vegetació i minimitzar el risc d’incendis prop de les vivendes.

Rescatats 17 migrants subsaharians d’una pastera prop de la costa d’Alacant

Salvament Marítim ha rescatat disset hòmens subsaharians d’una pastera en aigües pròximes a Alacant i els ha desembarcat al port de Xàbia. L’operatiu s’ha coordinat des del Centre de Salvament de València i ha mobilitzat una embarcació i un helicòpter.

Més de mil incidents per les fortes tronades en un dia a la Comunitat Valenciana

El Centre de Coordinació d’Emergències ha gestionat 1.084 incidents per les pluges i tronades en 28 hores, 684 a la ciutat de València. Les precipitacions més intenses s’han registrat en municipis de València i Alacant, amb fins a 48 litres per metre quadrat.

Nou anys de presó per agredir sexualment una menor a qui va deixar embarassada

L’Audiència d’Alacant ha condemnat a nou anys i un dia de presó un home de 23 anys per un delicte continuat d’agressió sexual a una menor de 14 anys, amb qui va mantindre una relació i a qui va deixar embarassada. La sentència inclou orde d’allunyament durant 15 anys i huit anys de llibertat vigilada, i és recurrible davant del TSJCV.

La jutgessa del cas Les Naus crida a declarar l’exregidor Toni Gallego com a testimoni el 30 de setembre

La jutgessa que instrueix el cas Les Naus a Alacant ha citat l’exregidor del PP Toni Gallego perquè declare com a testimoni el 30 de setembre, arran de les seues afirmacions en Les Corts sobre la regidora dimitida Rocío Gómez.

El PSPV acusa Catalá de culpabilitzar migrants i lliurar València a l’especulació

El portaveu socialista a l’Ajuntament de València, Borja Sanjuan, acusa l’alcaldessa María José Catalá de no tindre model de ciutat, d’assenyalar les persones migrants pels problemes d’habitatge i turisme i de facilitar l’especulació urbanística.