Campanya desastrosa en la llima amb pèrdues superiors als 52 milions d’euros

 

La Unió assenyala que després dels problemes primer amb la varietat Fino, ara amb la Verna s’acreixen davant els baixos preus i més del 40% de la collita per recol·lectar assenyala que després dels problemes primer amb la varietat Fino.

Ara amb la Verna s’acreixen davant els baixos preus i més del 40% de la collita per recol·lectar de Llauradors assenyala que la campanya de la llima de la província d’Alacant és desastrosa i les pèrdues en relació a un any normal podrien superar els 52 milions d’euros (22 milions en la varietat Fino i 30 milions en la Verna), després de reduir-se els ingressos per als productors en un 72% ara en la varietat Verna i anteriorment en un 60% en els del Fino.

La varietat Verna, que és la que està actualment en recol·lecció, no ha aconseguit redreçar la campanya i ha anat a pitjor. L’augment del 33% en la collita sobre la campanya anterior, sobretot per l’entrada en producció de les noves plantacions de llima, i l’increment de les importacions de Turquia, Sud-àfrica, Egipte o Mercosur són factors que han influït en este desenvolupament de la campanya.

En estos moments els preus que s’ofereixen en camp ronden els 0,20 /kg i únicament es recull la fruita comercialment bona. La situació arriba al punt que queda per recol·lectar encara un 40% de la collita, que habitualment es destinava a la indústria cítrica.

No obstant això, des de fa dos setmanes el comerç pràcticament ni compra llimes, ja que el poc que pot absorbir la indústria li ho reserva per al seu destrie de magatzem. Davant esta situació, s’està quedant gran quantitat de llima Verna en els arbres, la qual cosa obliga els productors a tirar-los a terra i destruir-los.

A Espanya, segons la interprofessional Ailimpo, més del 25% de la collita de llima es destina a processament, activitat en la qual ocupa el segon lloc en el rànquing mundial.

 La Unió es pregunta si els acords comercials de la Unió Europea amb tercers països, com Mercosur o Sud-àfrica, no estan afectant el progressiu desmantellament de la nostra indústria de transformació de cítrics en favor de la tot poderosa indústria brasilera que compta amb les tres majors indústries mundials de transformació i que ja ha anunciat la intenció d’instal·lar-se al nostre país per a conquistar la UE.

En este sentit, La Unió reclama que no se signe cap acord comercial sense abans disposar d’un estudi dels seus efectes, així com protocols segurs i rigorosos per a evitar l’entrada de plagues i exigir els mateixos estàndards de producció.

Antecedents amb el Fino
La campanya de la llima Fino va començar ja en les zones productores del sud d’Alacant amb dos setmanes de retard respecte a l’habitual, circumstància que, al costat de l’entrada en producció de noves plantacions, va ocasionar a principi de temporada l’acumulació d’una gran oferta. 

La Unió ja va qualificar al principi la campanya del Fino com a dolenta i va acabar de manera desastrosa. Molta fruita es va quedar en l’arbre, ja que la indústria no va ser capaç d’absorbir tota la llima.

El preu en camp va oscil·lar ja al març entre 0,16 i 0,18 €/kg, la qual cosa representava un descens del 60% en relació a la passada campanya.

Totes estes dades demostren, segons el parer de La Unió, que la bambolla de la llima s’ha desinflat i que si no es planifica el creixement d’una manera ordenada i descendeixen les importacions amb competència deslleial existeix un seriós risc per a un sector del qual viuen nombroses famílies en el sud d’Alacant.

Últimes notícies

La direcció de David Gimilio al MuVIM obri una nova etapa en la Cultura de la Diputació de València

El nomenament de David Gimilio com a director del MuVIM completa l’organigrama cultural de la Diputació de València i impulsa una futura exposició permanent amb la col·lecció artística provincial i mostres temporals d’art contemporani.

Camarero carrega contra qui vol ‘patrimonialitzar’ la lluita pels drets LGTBIQ+ en el Dia de l’Orgull

La vicepresidenta Susana Camarero defensa en l’IVAM que la defensa dels drets LGTBIQ+ és una responsabilitat compartida i anuncia més espais lliures de LGTBIQ+fòbia a la Comunitat Valenciana.

Aules a més de 34 graus: CCOO alerta d’un risc generalitzat als col·legis valencians

CCOO PV ha denunciat que en més de 65 centres educatius públics de la Comunitat Valenciana s’han registrat fins a 34 graus o més en aules i espais docents, per damunt del límit legal de 27 graus.

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.

Canvi en l’alcaldia de Manises: Jesús Borràs substituïx Javier Mansilla segons el pacte de govern

Jesús Borràs, regidor d’APM-Compromís, ha assumit l’alcaldia de Manises en substitució del socialista Javier Mansilla, tal com preveia el pacte de govern signat a l’inici de la legislatura entre PSPV-PSOE, APM-Compromís i Podem.

CSIF exigix saber amb quin personal es reforçaran els centres de salut este estiu

El sindicat CSIF ha reclamat a la Conselleria de Sanitat que detalle ja amb quin personal reforçarà cada departament de salut este estiu per a cobrir vacacions i l’augment de població, mentre la Conselleria recorda que ja ha remés el Pla de Vacacions de 2026 als sindicats.

Els llauradors tindran cobert el 100 % del cost de replantar fruiters i cítrics danyats per la dana

La Generalitat ha llançat una ordre d’ajudes de 26,7 milions per a cobrir fins al 100 % del cost de replantar vinya, cítrics i altres cultius llenyosos arrasats per la dana, amb un màxim de 6.000 euros per hectàrea i 50.000 euros per beneficiari en tres anys.