Campanya desastrosa en la llima amb pèrdues superiors als 52 milions d’euros

 

La Unió assenyala que després dels problemes primer amb la varietat Fino, ara amb la Verna s’acreixen davant els baixos preus i més del 40% de la collita per recol·lectar assenyala que després dels problemes primer amb la varietat Fino.

Ara amb la Verna s’acreixen davant els baixos preus i més del 40% de la collita per recol·lectar de Llauradors assenyala que la campanya de la llima de la província d’Alacant és desastrosa i les pèrdues en relació a un any normal podrien superar els 52 milions d’euros (22 milions en la varietat Fino i 30 milions en la Verna), després de reduir-se els ingressos per als productors en un 72% ara en la varietat Verna i anteriorment en un 60% en els del Fino.

La varietat Verna, que és la que està actualment en recol·lecció, no ha aconseguit redreçar la campanya i ha anat a pitjor. L’augment del 33% en la collita sobre la campanya anterior, sobretot per l’entrada en producció de les noves plantacions de llima, i l’increment de les importacions de Turquia, Sud-àfrica, Egipte o Mercosur són factors que han influït en este desenvolupament de la campanya.

En estos moments els preus que s’ofereixen en camp ronden els 0,20 /kg i únicament es recull la fruita comercialment bona. La situació arriba al punt que queda per recol·lectar encara un 40% de la collita, que habitualment es destinava a la indústria cítrica.

No obstant això, des de fa dos setmanes el comerç pràcticament ni compra llimes, ja que el poc que pot absorbir la indústria li ho reserva per al seu destrie de magatzem. Davant esta situació, s’està quedant gran quantitat de llima Verna en els arbres, la qual cosa obliga els productors a tirar-los a terra i destruir-los.

A Espanya, segons la interprofessional Ailimpo, més del 25% de la collita de llima es destina a processament, activitat en la qual ocupa el segon lloc en el rànquing mundial.

 La Unió es pregunta si els acords comercials de la Unió Europea amb tercers països, com Mercosur o Sud-àfrica, no estan afectant el progressiu desmantellament de la nostra indústria de transformació de cítrics en favor de la tot poderosa indústria brasilera que compta amb les tres majors indústries mundials de transformació i que ja ha anunciat la intenció d’instal·lar-se al nostre país per a conquistar la UE.

En este sentit, La Unió reclama que no se signe cap acord comercial sense abans disposar d’un estudi dels seus efectes, així com protocols segurs i rigorosos per a evitar l’entrada de plagues i exigir els mateixos estàndards de producció.

Antecedents amb el Fino
La campanya de la llima Fino va començar ja en les zones productores del sud d’Alacant amb dos setmanes de retard respecte a l’habitual, circumstància que, al costat de l’entrada en producció de noves plantacions, va ocasionar a principi de temporada l’acumulació d’una gran oferta. 

La Unió ja va qualificar al principi la campanya del Fino com a dolenta i va acabar de manera desastrosa. Molta fruita es va quedar en l’arbre, ja que la indústria no va ser capaç d’absorbir tota la llima.

El preu en camp va oscil·lar ja al març entre 0,16 i 0,18 €/kg, la qual cosa representava un descens del 60% en relació a la passada campanya.

Totes estes dades demostren, segons el parer de La Unió, que la bambolla de la llima s’ha desinflat i que si no es planifica el creixement d’una manera ordenada i descendeixen les importacions amb competència deslleial existeix un seriós risc per a un sector del qual viuen nombroses famílies en el sud d’Alacant.

Últimes notícies

La Diputació de València modernitza la teleassistència amb IA amb una inversió de 26 milions

La Diputació de València renova fins a 2028 el seu servici de teleassistència domiciliària amb un nou model avançat que integra intel·ligència artificial, prevenció i programes contra la soledat, amb una inversió de quasi 26 milions.

Un gos mossega una dona a Elda i li arranca part duna orella i fereix tres familiars

Un gos duna raça potencialment perillosa ha arrancat part de lorella esquerra a una dona de 51 anys i ha causat lesions lleus a una àvia, la seua filla i el seu nét de 4 anys en un carrer dElda, a la província dAlacant.

El Consell destina enguany 57 milions a infraestructures hídriques a la Vega Baixa

El conseller Miguel Barrachina anuncia a Guardamar del Segura que el Consell invertix més de 57 milions d’euros enguany en infraestructures hídriques a la Vega Baixa, amb obres clau contra les inundacions del Segura.

El València Digital Summit deixa 26 milions d’impacte econòmic en 2025, un 29 % més que l’any anterior

L’edició de 2025 de València Digital Summit ha generat un impacte econòmic de 26 milions d’euros, un 29 % més que en 2024, i reforça València com a pol d’innovació i atracció de talent tecnològic.

Mor un conductor de 78 anys en eixir de la via a l’A-35 a la Font de la Figuera

Un home de 78 anys ha mort este dilluns després d’eixir-se de la via amb el cotxe que conduïa al quilòmetre 14 de l’A-35, al terme de la Font de la Figuera, malgrat els intents de reanimació dels serveis sanitaris.

L’operadora del SAIH declara que ningú va telefonar per la pujada sobtada del Poyo a les 18.43 hores

Una operadora del SAIH de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer assegura davant el jutjat de Catarroja que ningú va telefonar per demanar aclariments sobre la crescuda sobtada del barranc del Poyo, de la qual havien avisat per correu electrònic a les 18.43 hores durant la dana.

Quinze tortugues marines nascudes a Dénia tornen a la mar en el Dia Mundial dels Oceans

Quinze tortugues marines nascudes a Dénia i criades a l'Oceanogràfic de València han sigut alliberades a la platja de Punta del Raset en el marc del projecte de conservació 'Head Starting'. L'acte, celebrat en el Dia Mundial dels Oceans, ha reunit institucions, entitats i voluntariat implicats en la protecció dels nius.

Un centenar i mig de docents pedalegen entre Castelló i Vila-real en la cinquena setmana de vaga

Al voltant de 150 docents i simpatitzants recorren en bicicleta Castelló i Vila-real en l’inici de la cinquena setmana de vaga indefinida de l’ensenyament públic no universitari, amb 21 jornades lectives de paro i el conflicte encara obert entre la Conselleria d’Educació i els sindicats.