Campanya desastrosa en la llima amb pèrdues superiors als 52 milions d’euros

 

La Unió assenyala que després dels problemes primer amb la varietat Fino, ara amb la Verna s’acreixen davant els baixos preus i més del 40% de la collita per recol·lectar assenyala que després dels problemes primer amb la varietat Fino.

Ara amb la Verna s’acreixen davant els baixos preus i més del 40% de la collita per recol·lectar de Llauradors assenyala que la campanya de la llima de la província d’Alacant és desastrosa i les pèrdues en relació a un any normal podrien superar els 52 milions d’euros (22 milions en la varietat Fino i 30 milions en la Verna), després de reduir-se els ingressos per als productors en un 72% ara en la varietat Verna i anteriorment en un 60% en els del Fino.

La varietat Verna, que és la que està actualment en recol·lecció, no ha aconseguit redreçar la campanya i ha anat a pitjor. L’augment del 33% en la collita sobre la campanya anterior, sobretot per l’entrada en producció de les noves plantacions de llima, i l’increment de les importacions de Turquia, Sud-àfrica, Egipte o Mercosur són factors que han influït en este desenvolupament de la campanya.

En estos moments els preus que s’ofereixen en camp ronden els 0,20 /kg i únicament es recull la fruita comercialment bona. La situació arriba al punt que queda per recol·lectar encara un 40% de la collita, que habitualment es destinava a la indústria cítrica.

No obstant això, des de fa dos setmanes el comerç pràcticament ni compra llimes, ja que el poc que pot absorbir la indústria li ho reserva per al seu destrie de magatzem. Davant esta situació, s’està quedant gran quantitat de llima Verna en els arbres, la qual cosa obliga els productors a tirar-los a terra i destruir-los.

A Espanya, segons la interprofessional Ailimpo, més del 25% de la collita de llima es destina a processament, activitat en la qual ocupa el segon lloc en el rànquing mundial.

 La Unió es pregunta si els acords comercials de la Unió Europea amb tercers països, com Mercosur o Sud-àfrica, no estan afectant el progressiu desmantellament de la nostra indústria de transformació de cítrics en favor de la tot poderosa indústria brasilera que compta amb les tres majors indústries mundials de transformació i que ja ha anunciat la intenció d’instal·lar-se al nostre país per a conquistar la UE.

En este sentit, La Unió reclama que no se signe cap acord comercial sense abans disposar d’un estudi dels seus efectes, així com protocols segurs i rigorosos per a evitar l’entrada de plagues i exigir els mateixos estàndards de producció.

Antecedents amb el Fino
La campanya de la llima Fino va començar ja en les zones productores del sud d’Alacant amb dos setmanes de retard respecte a l’habitual, circumstància que, al costat de l’entrada en producció de noves plantacions, va ocasionar a principi de temporada l’acumulació d’una gran oferta. 

La Unió ja va qualificar al principi la campanya del Fino com a dolenta i va acabar de manera desastrosa. Molta fruita es va quedar en l’arbre, ja que la indústria no va ser capaç d’absorbir tota la llima.

El preu en camp va oscil·lar ja al març entre 0,16 i 0,18 €/kg, la qual cosa representava un descens del 60% en relació a la passada campanya.

Totes estes dades demostren, segons el parer de La Unió, que la bambolla de la llima s’ha desinflat i que si no es planifica el creixement d’una manera ordenada i descendeixen les importacions amb competència deslleial existeix un seriós risc per a un sector del qual viuen nombroses famílies en el sud d’Alacant.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.