17.7 C
València
Dilluns, 26 gener, 2026

Carlos Fabra processat per amagar patrimoni per no pagar a hisenda

 

El jutjat número 4 de Castelló ha dictat el processament de l’expresident de la Diputació de Castelló i del PP provincial, Carlos Fabra, per indicis de poder haver comés “presumptes delictes de frustració de l’execució de la sentència que el va condemnar per quatre fraus fiscals“, a més de suborn i blanqueig de capitals.

El jutge processa també per suborn als empresaris Fernando Roig Enric Gimeno per la seua participació en la trama dissenyada per Fabra, que va implicar a més a diversos membres de la seua família.

Cal recordar que l’expresident de la Diputació Provincial hi ha més d’un milió d’euros de la multa d’1,3 milions d’euros que se li va imposar el 2013 per quatre fraus fiscals.

Entre ells i segons les dades recopilades per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef), la Fiscalia anticorrupció sostenia que Fabra va rebre, entre 2010 i 2016, una dotzena de “préstecs personals” procedents d’empresaris i polítics.

La quantia total supera els 3,5 milions d’euros, encara que només consta la devolució de 570.000. La majoria no han estat retornats ni reclamats i, segons el parer de la Fiscalia Anticorrupció, són realment “donacions en consideració dels seus càrrecs i per la seua influència política”.

D’altra banda, i segons recull un rotatiu d’àmbit nacional, a més dels préstecs, Anticorrupció destaca el maneig de 2,6 milions d’euros en diners en efectiu que, segons assenyala, ha manejat Fabra entre 2007 i 2017 i que, al seu judici, té un origen il·lícit.

A més d’això, la Fiscalia assenyala els abonaments bruts de l’activitat bancària de Fabra i el seu entorn (família i societats vinculades), que van ascendir de 26 milions d’euros, quantitats. Diners de què no es va saldar cap dels seus deutes tributaris i judicials que, el setembre de 2020, ascendien a 1.031.457 euros.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.