Carlos Fabra processat per amagar patrimoni per no pagar a hisenda

 

El jutjat número 4 de Castelló ha dictat el processament de l’expresident de la Diputació de Castelló i del PP provincial, Carlos Fabra, per indicis de poder haver comés “presumptes delictes de frustració de l’execució de la sentència que el va condemnar per quatre fraus fiscals“, a més de suborn i blanqueig de capitals.

El jutge processa també per suborn als empresaris Fernando Roig Enric Gimeno per la seua participació en la trama dissenyada per Fabra, que va implicar a més a diversos membres de la seua família.

Cal recordar que l’expresident de la Diputació Provincial hi ha més d’un milió d’euros de la multa d’1,3 milions d’euros que se li va imposar el 2013 per quatre fraus fiscals.

Entre ells i segons les dades recopilades per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef), la Fiscalia anticorrupció sostenia que Fabra va rebre, entre 2010 i 2016, una dotzena de “préstecs personals” procedents d’empresaris i polítics.

La quantia total supera els 3,5 milions d’euros, encara que només consta la devolució de 570.000. La majoria no han estat retornats ni reclamats i, segons el parer de la Fiscalia Anticorrupció, són realment “donacions en consideració dels seus càrrecs i per la seua influència política”.

D’altra banda, i segons recull un rotatiu d’àmbit nacional, a més dels préstecs, Anticorrupció destaca el maneig de 2,6 milions d’euros en diners en efectiu que, segons assenyala, ha manejat Fabra entre 2007 i 2017 i que, al seu judici, té un origen il·lícit.

A més d’això, la Fiscalia assenyala els abonaments bruts de l’activitat bancària de Fabra i el seu entorn (família i societats vinculades), que van ascendir de 26 milions d’euros, quantitats. Diners de què no es va saldar cap dels seus deutes tributaris i judicials que, el setembre de 2020, ascendien a 1.031.457 euros.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pedro Martínez valora la remuntada del València Basket davant el Armani Milà i el passe a quarts

Pedro Martínez ressalta el treball coral i la mentalitat del València Basket per a remuntar 14 punts davant el Armani Milà i segellar el passe a quarts de l'Eurolliga.

Montero impulsa al València Basket cap als quarts de l’Eurolliga després de remuntar 14 punts

El València Basket remunta 14 punts davant el Armani Milà, s'assegura els quarts de final de l'Eurolliga i s'aferma en el top 4 amb un partit encés per Jean Montero i Papi Badio.

Gandia acomiada entre aplaudiments i emoció a l’escriptor i poeta Josep Piera

Centenars de persones de l'àmbit cultural, social i polític assistixen en el Palau Ducal de Gandia al comiat cívic de l'escriptor i poeta Josep Piera, fill predilecte de la ciutat.

Es retiren els mitjans aeris de l’incendi de Tibi per falta de llum solar

Els mitjans aeris s'han retirat de l'incendi forestal de Tibi per la falta de llum solar, mentres continuen en la zona dotacions de bombers i unitats forestals des de terra.

Presó provisional per a un home acusat d’intentar matar a la seua veïna a Silla

La jutgessa de guàrdia de Carlet decreta presó provisional sense fiança per a un home acusat d'intentar matar a la seua veïna a Silla després de tirar-la per les escales. La víctima, de 64 anys, roman hospitalitzada en coma des de l'1 d'abril.

Desplegament de mitjans aeris i terrestres per a frenar un incendi en la serra del Maigmó a Tibi

Un incendi forestal declarat en les faldes de la serra del Maigmó, en el terme municipal de Tibi, obliga a un ampli desplegament de mitjans aeris i terrestres per a tractar de frenar l'avanç del foc.

Incendi forestal en les faldes del Maigmó mobilitza nombrosos mitjans a Tibi

Un incendi forestal declarat en les faldes del Maigmó, en el terme municipal de Tibi, obliga a desplegar un ampli dispositiu de mitjans aeris i terrestres per a frenar l'avanç de les flames.

La producció de formigó es dispara en la Comunitat Valenciana per la reconstrucció postdana

La producció de formigó preparat en la Comunitat Valenciana va augmentar un 20,9% en 2025, el doble que la mitjana nacional, impulsada per l'obra pública lligada a la reconstrucció postdana i a noves infraestructures.