Carlos Fabra processat per amagar patrimoni per no pagar a hisenda

 

El jutjat número 4 de Castelló ha dictat el processament de l’expresident de la Diputació de Castelló i del PP provincial, Carlos Fabra, per indicis de poder haver comés “presumptes delictes de frustració de l’execució de la sentència que el va condemnar per quatre fraus fiscals“, a més de suborn i blanqueig de capitals.

El jutge processa també per suborn als empresaris Fernando Roig Enric Gimeno per la seua participació en la trama dissenyada per Fabra, que va implicar a més a diversos membres de la seua família.

Cal recordar que l’expresident de la Diputació Provincial hi ha més d’un milió d’euros de la multa d’1,3 milions d’euros que se li va imposar el 2013 per quatre fraus fiscals.

Entre ells i segons les dades recopilades per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef), la Fiscalia anticorrupció sostenia que Fabra va rebre, entre 2010 i 2016, una dotzena de “préstecs personals” procedents d’empresaris i polítics.

La quantia total supera els 3,5 milions d’euros, encara que només consta la devolució de 570.000. La majoria no han estat retornats ni reclamats i, segons el parer de la Fiscalia Anticorrupció, són realment “donacions en consideració dels seus càrrecs i per la seua influència política”.

D’altra banda, i segons recull un rotatiu d’àmbit nacional, a més dels préstecs, Anticorrupció destaca el maneig de 2,6 milions d’euros en diners en efectiu que, segons assenyala, ha manejat Fabra entre 2007 i 2017 i que, al seu judici, té un origen il·lícit.

A més d’això, la Fiscalia assenyala els abonaments bruts de l’activitat bancària de Fabra i el seu entorn (família i societats vinculades), que van ascendir de 26 milions d’euros, quantitats. Diners de què no es va saldar cap dels seus deutes tributaris i judicials que, el setembre de 2020, ascendien a 1.031.457 euros.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.