La mare del xiquet de 13 anys de Vallirana, que va ser presumptament violat per quatre companys de l’institut Verge del Roser d’este municipi de Barcelona, ha explicat en una carta que ha publicat ‘ElCaso.cat’ com el seu fill menor d’edat va viure totes les agressions que va patir.
En la carta, la mare ha volgut explicar la història del seu fill en l’institut a on va patir les agressions. Els xiquets d’entre 15 i 16 anys es feien dir ‘la Màfia’ i, tal com explica la mare, «anaven contra tots els xiquets que eren diferents: el meu fill era la seua segona víctima».
«El meu fill volia passar desapercebut en classe, ser invisible»
Segons la carta publicada, la mare relata l’infern que el xiquet vivia cada dia que eixia al pati: «El meu fill volia passar desapercebut en classe, ser invisible», però quan el feien eixir al pati sempre l’esperaven. «Vine amb nosaltres que serem els teus amics i et protegirem», li deien els integrants de ‘la Màfia’ al menor agredit cada volta que se’l volien emportar a ‘la Pradera’, un xicotet tossal que hi ha dins del pati de l’escola, a on el van arribar a retindre fins a 16 voltes.
Al principi, van començar a assetjar al xiquet i a amenaçar-lo amb matxets: «Li deien que si no portava coses de casa, li tallarien el coll. Ell es va vore obligat a portar de casa màquines, rellotges, diners, roba…». Però, quan la víctima es va negar a continuar furtant més objectes de la seua pròpia família, a part de rebre colps, també van començar les diferents agressions sexuals.
«El van ficar en terra com un gos»
«Li van fer tota classe d’agressions sexuals, el van ficar en terra com un gos, el van intentar penetrar i, com no van poder, li van fer violacions orals, obligant-lo a fer que s’engolira el semen, a part de les ‘palles’ que va haver de fer i que li van fer». D’eixa manera explica la mare en la carta que ha publicat ‘ElCaso.cat’ el calvari pel que va passar el seu fill.
El menor de 13 anys, que patix el trastorn d’Asperger, va començar a tindre comportaments estranys en casa: «Quan arribava a casa després d’eixos fets, es rascava les parts del cos i deia: ‘quin fàstic!’, ja que els qui tenen Aspergers són molt escrupolosos i tenen moltes manies». «Ja no podia fer els partits de futbol perquè es queixava que li feia mal alguna part del seu cos, tenia incontinència urinària nocturna, i patia molta ansietat», relata la mare en la carta.
L’institut no va aplicar cap represàlia
Després de denunciar-ho en l’institut i que no feren res al respecte, els pares van decidir tocar al telèfon habilitat per a víctimes de bullying – Infància Respon 116 111 –, per a que el cas arribara a Inspecció. «El nostre fill tenia pànic a tornar, però el vam convéncer amb dos condicions: no eixir al pati i anar-lo a buscar a l’eixida a la porta. Ell tenia molta por».
Però, quan va poder tornar a l’escola, el seu presumpte agressor estava en la mateixa classe que el menor Asperger: «Com si no haguera passat res. La professora va felicitar al meu fill per ser valent i haver-ho explicat, però després va tornar a dir que no podia castigar a eixos xics innocents amb càstigs tan forts», explica la mare.
«Vam tindre una sèrie de reunions amb l’escola, vam gravar dos vídeos del meu fill: explicant el bullying i un altre de les agressions i violacions orals. Vam anar a denunciar-ho, i la policia estava molt interessada en el tema. El mateix dia va passar a la Fiscalia de Menors per ser un cas greu», explica la mare sobre l’últim recurs que van tindre, la policia.
«Segons la Inspectora, ja podem estar contents»
No va ser fins un mes i mig després que es va començar a moure: «Vam passar un calvari, el meu fill no tenia ganes de viure, vam lluitar molt per a tindre una tutora personal i un nou institut. Segons la inspectora, ja podem estar contents». El menor agredit no volia eixir de casa, patia ansietat –per a la que es medicava–, tenia pànic als adolescents, ‘flashbacks’, manies disparades… a més, va haver d’acudir a un hospital de dia per a recuperar-se del post traumatisme.
«Nosaltres el que volem és justícia per al nostre fill, no indemnitzacions. La dignitat del nostre fill no la venem, ell pel fet de pensar diferent no hauria d’haver passat per això». A més, la mare afig que «en una escola religiosa, i que no vigilen a l’hora del pati, ell per ser Asperger i més vulnerable, hauria d’estar vigilat per llei».
«Si la justícia no li fa costat, els seus pares han fet tot el possible»
La mare ha volgut concloure la carta agraint a tot el món qui haja dedicat el seu temps a llegir la seua denúncia: «Esperem que, com a mínim, els mitjans de comunicació ens ajuden, i que el nostre fill es recupere i veja que si la justícia no li fa costat, els seus pares han fet tot el possible».
Els presumptes agressors del menor actualment es troben en llibertat vigilada i no van ser expulsats del centre escolar, tot i que la direcció estava al corrent dels fets. Segons va poder conéixer ‘ElCaso.cat’, el centre educatiu només «va reforçar les mesures de protecció de la víctima». Per altra banda, l’única mesura cautelar que es va aplicar des del jutjat va ser una prohibició de comunicació dels presumptes agressors amb la víctima i, a més, una ordre d’allunyament, però només per a tres dels quatre imputats.
