5.4 C
València
Dijous, 27 novembre, 2025

Condemnen a 20 mesos de presó a dos porters d’una discoteca de Benidorm per apallissar a dos clients

 

Este dimarts, dos porters d’una discoteca de Benidorm, en la comarca de la Marina Baixa (Alacant), i una tercera persona que els acompanyava han sigut condemnats a vint mesos de presó per haver apallissat a dos clients durant una baralla en el local. 

 

Tal com ha explicat el diari ‘Información’, el judici s’ha tancat amb una conformitat entre les parts en l’Audiència Provincial a on se’ls imputava als ara condemnats un delicte de lesions.

 

Els fets es van produir cap a les 04.15 hores de la matinada del 10 d’agost de 2017. Dos dels acusats formaven part de l’equip de seguretat del local d’oci a on es va produir una discussió entre uns clients que els va obligar a intervenir.

 

Van agarrar del coll a una de les víctimes

Immediatament, dos dels clients van ser expulsats del local pels dos porters i l’home que estava amb ells en eixe moment. Segons pareix, a una de les víctimes li van agarrar del coll i li van colpejar en la cara per a traure-li al carrer.

 

D’altra banda, a la segona persona agredida li van propinar una puntada i un colp al cap. Les dos víctimes van rebre colps per tot el cos i presentaven diferents ferides de consideració greu en la cara, en el coll i a l’esquena.

 

Una lenta recuperació

Un dels agredits, que es va trencar el nas, va tardar 113 dies a recuperar-se. La Fiscalia demanava inicialment una condemna d’un any i huit mesos per cadascun dels dos delictes de lesions i per a cadascun dels tres acusats.

 

Abans del judici, advocats i fiscal van tancar un acord, pel que l’acusació baixava les penes sol·licitades a canvi de la confessió dels processaments. Ara, els tres autors dels fets han sigut condemnats a deu mesos de presó per cadascun dels dos delictes de lesions. La sala suspendrà la pena, i per este motiu no hauran d’entrar a la presó.

Últimes notícies

La compravenda de vivendes en la Comunitat va pujar un 1% al setembre i el preu va escalar un 13,8%

La compravenda de vivendes en la Comunitat Valenciana va repuntar al setembre un 1% fins a 9.097 operacions. El metre quadrat es va encarir un 13,8% i els préstecs van créixer un 13,5%.

Cel buidat i màximes a l’alça, amb vent fort en el nord de Castelló

Cel poc nuvolós o buidat este dijous, amb mínimes a la baixa i gelades febles a l'interior. Les màximes pujaran i el nord de Castelló tindrà vent fort.

Les Corts voten la investidura de Pérez Llorca amb el suport de Vox en l’aire

Les Corts celebren el ple d'investidura de Juanfran Pérez Llorca en substitució de Carlos Mazón. Vox decidirà el seu vot després del discurs i el seu suport és clau.

Atzeneta del Maestrat ha registrat ratxes de 63 km/h i Morella de 56 km/h

L'interior de Castelló ha concentrat les ratxes més intenses de la jornada, amb 63 km/h a Atzeneta del Maestrat i 56 km/h a Morella. L'avís groc per vent del nord-oest seguix actiu fins al matí del dijous en diferents punts de la província.

La dana d’octubre va disparar en 2024 la factura per catàstrofes a Espanya fins a 11.330 milions

La factura per catàstrofes a Espanya va ascendir en 2024 a 11.330 milions, més del doble que en 2023, per l'impacte de la dana d'octubre. El cost assegurat es va disparar i el colp econòmic va aconseguir també al PIB i a les emergències.

Controlat l’incendi sense ferits a l’hospital Saint Lucia de Cartagena; demanen auditar la seua façana ventilada

El foc s'ha iniciat en una terrassa, s'ha propagat per la façana pel vent i s'ha controlat en 20 minutos, sense ferits. S'han evacuat 113 pacients i sindicats i PSOE han demanat auditories i retirada de materials inflamables.

El Consorci de Compensació d’Assegurances supera els 4.000 milions en indemnitzacions per la DANA

El Consorci de Compensació d'Assegurances ha superat els 4.000 milions en pagaments per la DANA. Ha gestionat el 98,3% de 250.946 sol·licituds i manté 4.276 pendents.

Robo i trobo

Leo Giménez es lingüista i en el seu article d'esta setmana defensa el valencià viu i tradicional, reivindica paraules autèntiques que alguns sectors han qualificat erròniament de vulgars o castellanitzants, i critica una visió purista que se separa de la parla