«Em diuen José Rabadán. Vaig matar als meus pares i a la meua germana amb 16 anys»

Cedida

 
‘L’assassí de la catana’ apareix per primera vegada en televisió després de 17 anys | Cedida

 

L’any 2000, en *Múrcia, un xic de 16 anys va matar als seus pares i a la seua germana de 9 anys amb una espasa japonesa. Un terrible succés que va commocionar a tota la població espanyola. Segons informa La Razón, la cadena en obert DMax ha volgut recuperar aquella història coneguda com el ‘l’assassí de la catana’ a través del documental «Yo fui un asesino», coproduït per ‘Cuarzo Producciones’ que s’estrenarà aquest mes de novembre, encara que la data està per determinar.

Rabadán en l’actualitat

En l’actualitat, José Rabadán, té 34 anys i una vida normal, està casat, té una filla de 3 anys i treballa com bróker de borsa. Però, abans d’arribar a la seva vida actual, Rabadán, va ser detingut el 3 d’abril del 2000 en l’estació de tren de Alacant, després de perpetrar l’assassinat, acabava de matar als seus pares i a la seva germana de 9 anys. El jove viatjava a Barcelona per conèixer a una noia amb la qual havia contactat per internet. Pel triple crim, José, va ser condemnat a complir sis anys en un centre de menors, va romandre altres dos en llibertat vigilada acollit per l’associació evangèlica Nova Vida a Santander, i allí van començar a oferir-li treball i va refer la seva vida, lluny de el focus mediàtic.

En la actualidad, José Rabadán, tiene 34 años y una vida normal

En l’actualitat, José Rabadán, té 34 anys i una vida normal | Mediaset

 

‘L’assassí de la catana’ mostrarà si és possible rehabilitar-se en DMAX

L’objectiu de Dmax, a més de fer-ho aparèixer per primera vegada després del seu internament fa ara 17 anys, és tractar de donar resposta, en primera persona de què va passar pel cap d’aquell xic de 16 anys mentre cometia l’espantós crim. Així com, analitzar amb la col·laboració del Defensor del Menor i coautorde la Llei del Menor del 2001, Javier Urra, com ha influït l’entrada en vigor de la Llei del Menor, de la qual ‘l’assassí de la catana’ va ser un dels seus primers beneficiaris. El documental que reunirà als psiquiatres que el van tractar, els policies i periodistes que van investigar el succés, els testimonis de familiars, amics i veïns de la família, els advocats del llavors menor i els pastors de l’església evangèlica que ho van acollir, mostraran la seua opinió respecte a la rehabilitació de l’assassí, pregunta a la qual el propi Rabadán contesta: «He estat jutjat, condemnat i rehabilitat. De les dos primeres hi ha constància. Però de la tercera, qui sap?».

El objetivo de Dmax, además de hacerlo aparecer por primera vez después de su internamiento hace ahora 17 años, es tratar de dar respuesta, en primera persona de qué pasó por la cabeza de aquel chico de 16 años mientras cometía el espantoso crimen. Así como, analizar con la colaborción de el Defensor del Menor y coautor de la Ley del Menor del 2001, Javier Urra cómo ha influido la entrada en vigor de la Ley del Menor, de la que ‘el asesino de la catana’ fue uno de sus primeros beneficiarios. El documental que reunirá a los psiquiatras que le trataron, los policías y periodistas que investigaron el suceso, los testimonios de familiares, amigos y vecinos de la familia, los abogados del entonces menor y los pastores de la iglesia evangélica que lo acogieron, mostraran su opinión respecto a la rehabilitación del asesino, pregunta a la que el propio Rabadán contesta: «He sido juzgado, condenado y rehabilitado. De las dos primeras hay constancia. Pero de la tercera, ¿quién sabe?».

Anuncios

Últimes notícies

Maleït idioma, el castellà, segons Trump

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla del rebuig de Donald Trump al castellà i utilitza eixe episodi per a reflexionar sobre el supremacisme lingüístic i la situació de les llengües minoritzades, especialment el valencià

José Muñoz acusa el Consell de no tindre ‘projecte propi’ i reclama que la Comunitat recupere pes a Espanya

El síndic del PSPV-PSOE defensa en un desdejuni d’AMDComVal una agenda valenciana basada en finançament, autogovern, servicis públics i vertebració territorial

CCOO denuncia 70 hores d’espera i col·lapse en les urgències de l’Hospital Clínic de València

CCOO alerta que les urgències de l'Hospital Clínic de València acumulen esperes de fins a 70 hores i un 70% més de pacients de la capacitat prevista, la qual cosa convertix l'àrea en una planta d'hospitalització encoberta i eleva el risc assistencial i laboral.

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton es traslladen a l’estadi Ciutat de València

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton canvien de la Ciutat de les Arts i les Ciències a l'estadi Ciutat de València per un conflicte de soroll, amb ajustos en la distribució del públic i opcions de reembossament.

Els sindicats denuncien servicis mínims abusius en 2n de Batxillerat per la vaga indefinida

Els sindicats del comité de vaga qualifiquen d'abusius els servicis mínims fixats per la Conselleria per al professorat de 2n de Batxillerat davant la vaga indefinida des de l'11 de maig.

Les empreses valencianes acceleren l’automatització malgrat la falta de talent en intel·ligència artificial

Més de la mitat de les empreses valencianes prioritza automatitzar processos per a guanyar eficiència, encara que reconeix una forta falta de talent especialitzat en intel·ligència artificial i un ús encara tàctic d'esta tecnologia.

El Consell aprova un acord de 27 milions per a fàrmacs contra l’esclerosi múltiple

El Consell ha autoritzat un acord marc de més de 27 milions d'euros per a garantir el subministrament de medicaments contra l'esclerosi múltiple en la sanitat pública valenciana durant els pròxims anys.

El Consell destina 14,7 milions al manteniment de depuradores a Castelló

El Consell ha autoritzat la EPSAR un contracte de 14,7 milions per a garantir el manteniment i la continuïtat dels sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals en diversos municipis de Castelló.