«Em diuen José Rabadán. Vaig matar als meus pares i a la meua germana amb 16 anys»

Cedida

 
‘L’assassí de la catana’ apareix per primera vegada en televisió després de 17 anys | Cedida

 

L’any 2000, en *Múrcia, un xic de 16 anys va matar als seus pares i a la seua germana de 9 anys amb una espasa japonesa. Un terrible succés que va commocionar a tota la població espanyola. Segons informa La Razón, la cadena en obert DMax ha volgut recuperar aquella història coneguda com el ‘l’assassí de la catana’ a través del documental «Yo fui un asesino», coproduït per ‘Cuarzo Producciones’ que s’estrenarà aquest mes de novembre, encara que la data està per determinar.

Rabadán en l’actualitat

En l’actualitat, José Rabadán, té 34 anys i una vida normal, està casat, té una filla de 3 anys i treballa com bróker de borsa. Però, abans d’arribar a la seva vida actual, Rabadán, va ser detingut el 3 d’abril del 2000 en l’estació de tren de Alacant, després de perpetrar l’assassinat, acabava de matar als seus pares i a la seva germana de 9 anys. El jove viatjava a Barcelona per conèixer a una noia amb la qual havia contactat per internet. Pel triple crim, José, va ser condemnat a complir sis anys en un centre de menors, va romandre altres dos en llibertat vigilada acollit per l’associació evangèlica Nova Vida a Santander, i allí van començar a oferir-li treball i va refer la seva vida, lluny de el focus mediàtic.

En la actualidad, José Rabadán, tiene 34 años y una vida normal

En l’actualitat, José Rabadán, té 34 anys i una vida normal | Mediaset

 

‘L’assassí de la catana’ mostrarà si és possible rehabilitar-se en DMAX

L’objectiu de Dmax, a més de fer-ho aparèixer per primera vegada després del seu internament fa ara 17 anys, és tractar de donar resposta, en primera persona de què va passar pel cap d’aquell xic de 16 anys mentre cometia l’espantós crim. Així com, analitzar amb la col·laboració del Defensor del Menor i coautorde la Llei del Menor del 2001, Javier Urra, com ha influït l’entrada en vigor de la Llei del Menor, de la qual ‘l’assassí de la catana’ va ser un dels seus primers beneficiaris. El documental que reunirà als psiquiatres que el van tractar, els policies i periodistes que van investigar el succés, els testimonis de familiars, amics i veïns de la família, els advocats del llavors menor i els pastors de l’església evangèlica que ho van acollir, mostraran la seua opinió respecte a la rehabilitació de l’assassí, pregunta a la qual el propi Rabadán contesta: «He estat jutjat, condemnat i rehabilitat. De les dos primeres hi ha constància. Però de la tercera, qui sap?».

El objetivo de Dmax, además de hacerlo aparecer por primera vez después de su internamiento hace ahora 17 años, es tratar de dar respuesta, en primera persona de qué pasó por la cabeza de aquel chico de 16 años mientras cometía el espantoso crimen. Así como, analizar con la colaborción de el Defensor del Menor y coautor de la Ley del Menor del 2001, Javier Urra cómo ha influido la entrada en vigor de la Ley del Menor, de la que ‘el asesino de la catana’ fue uno de sus primeros beneficiarios. El documental que reunirá a los psiquiatras que le trataron, los policías y periodistas que investigaron el suceso, los testimonios de familiares, amigos y vecinos de la familia, los abogados del entonces menor y los pastores de la iglesia evangélica que lo acogieron, mostraran su opinión respecto a la rehabilitación del asesino, pregunta a la que el propio Rabadán contesta: «He sido juzgado, condenado y rehabilitado. De las dos primeras hay constancia. Pero de la tercera, ¿quién sabe?».

Últimes notícies

Cultura reclama una resposta unitària i coordinada pel robatori del Tresor de Villena

La Conselleria de Cultura ha exigit una resposta conjunta amb el Ministeri i les autonomies després del robatori del Tresor de Villena, que s’emmarca en una onada de colps contra museus espanyols i europeus. El Govern valencià insistix que no és un cas aïllat i demana reforçar la cooperació i revisar els protocols de seguretat.

Les platges de Guardamar i Torrevieja registren xicotets meteotsunamis este divendres

Les platges de Guardamar del Segura i Torrevieja han registrat este divendres al migdia xicotets meteotsunamis i no es descarta que es repetisquen al llarg de la vesprada. Les oscil·lacions han sigut suaus i, tot i que a Torrevieja oneja la bandera verda en quasi totes les platges, a Guardamar es mantenen les banderes roges per precaució.

El termòmetre es desploma fins a 12 graus en un dia i Vinaròs es queda en 31,8

Les temperatures màximes han baixat fins a 12 graus en punts de la Comunitat Valenciana, amb una màxima de 31,8 a Vinaròs com a valor més alt del dia.

Els veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler poden tornar a casa esta vesprada

Unes 160 persones desallotjades de vivendes i càmpings d’El Saler poden tornar ja a casa després que l’incendi haja quedat estabilitzat, encara que continua sense estar controlat.

València viu el juliol i agost més càlids des que hi ha registres

Aemet ha confirmat que el període juliol-agost d’enguany serà el més càlid registrat a València almenys des de 1869, amb temperatures molt per damunt del normal des de mitjan maig.

Antifrau tanca la investigació sobre la plaça provincial de la parella de Pérez Llorca

L’Agència Valenciana Antifrau ha arxivat la investigació sobre l’accés de la parella de Juanfran Pérez Llorca a una plaça de secretaria de direcció en la Diputació de València, en constatar que es van complir els requisits legals. L’òrgan manté dubtes sobre la urgència de la cobertura però dona per tancat l’expedient perquè la treballadora no s’ha presentat a la provisió definitiva.

Els bombers donen per estabilitzat l’incendi intencionat de la Devesa de El Saler

L’incendi forestal declarat dijous a la Devesa de El Saler, confirmat com a intencionat, ha sigut donat per estabilitzat pels bombers municipals i Emergències de la Generalitat.

Arriba per mar l’equip clau del nou centre de protonteràpia de València

La Conselleria de Sanitat ha rebut per via marítima els primers components del sistema de protonteràpia connectat a l’Hospital La Fe, finançat per la Fundació Amancio Ortega, i preveu tractar el primer pacient abans que acabe 2027.