Fiscalia demana 50 anys de presó només per al pare dels xiquets assassinats en Godella

 

La Fiscalia Provincial de València considera que tant el pare com la mare dels menors assassinats en Godella, en l’Horta Nord (València), al març de 2019 van ser autors del crim, encara que únicament reclama pena de presó per al pare per considerar que la mare patia un brot agut d’esquizofrènia.

 

En el seu escrit d’acusació, al que ha tingut accés EFE, el Ministeri Públic demana 50 anys de presó per al pare, 25 anys per cada assassinat, i l’internament durant el mateix període per a la mare, amb un topall de 40 anys de compliment de condemna en els dos casos.

 

El 14 de març de 2019 van ser trobats morts i enterrats en una casa de Godella un xiquet de 3 anys i mig i una xiqueta de cinc mesos, fills dels processats. La troballa es va produir nou hores després que la mare, que va ser trobada nua i oculta en un bidó, confessara la seua ubicació.

 

Els cossos van ser enterrats en dos fosses, una a uns 75 metres de la casa que ocupava la família de manera il·legal, i l’altre a uns 150 metres, en el terra. En els dies posteriors a este succés, la mare va ser objecte de diverses anàlisis mèdiques per a tractar de determinar si patia alguna malaltia mental, i finalment dos informes psiquiàtrics han determinat que patix esquizofrènia paranoide, motiu pel que està intensament medicada.

 

Es pensaven que els seguia una secta

El fiscal creu que els dos «tenien i compartien creences místiques religioses, que havien aprés i interioritzat» i que concretament creien en la regressió, en la purificació de les ànimes a través dels banys d’aigua i en el renaixement de les ànimes després de la mort. «Eixes creences, inicialment professades per Gabriel, van anar a poc a poc assumides per Maria».

 

«Els dos acusats -prosseguix el fiscal- compartien idees consistents en l’existència d’una secta que els perseguia i assetjava, que abusava del seu fill i que tenia la intenció de segrestar-los. Consideraven que tal secta estava integrada fins i tot pels familiars i amics de la mateixa Maria. Fins a tal punt estaven convençuts d’això que romanien en vigília a les nits».

 

«Els acusats, impulsats per les seues creences, van prendre la determinació, que Gabriel va inculcar a Maria, que l‘única manera de protegir als seus fills del setge del que eren objecte era, previ bany purificador de les seues ànimes, acabar amb les seues vides i enviar-los al més enllà perquè posteriorment pogueren reviure», detalla el fiscal en el seu escrit d’acusació.

 

Per això entre les 22.00 hores del 13 de març i les 4 hores del dia 14.00 hores els acusats actuant de comú acord en l’execució de tal pla, fent i deixant fer l’u a l’altre, primer van banyar als seus fills en la piscina i posteriorment els van propinar multitud de violents colps als dos, bé amb un objecte contundent, bé contra el terra». A conseqüència dels colps, els dos menors van morir i els seus pares van enterrar els cossos.

 

Els fets descrits són, segons el parer del Ministeri Públic, constitutius de dos delictes d’assassinat, dels que són autors materials els pares dels menors, amb l’agreujant de parentiu però, en el cas de la mare, amb l’eximent completa d’anomalia psíquica.

 

Per això, únicament demana pena de presó (de 50 anys, 25 per cada delicte) per al pare, mentres que per a la mare reclama l’internament en un centre especialitzat pel mateix període, amb un màxim de compliment de 40 anys en els dos casos. Com a responsables civils, es reclama també una indemnització de 300.000 euros per als avis paterns i un altre punt per als materns.

Últimes notícies

Rebuig veïnal a Tavernes de la Valldigna per les agressions racistes a dos jóvens

Uns 200 veïns de Tavernes de la Valldigna s’han concentrat davant l’Ajuntament per condemnar dues agressions racistes del cap de setmana passat contra un jove magribí i un altre senegalés, que han sigut gravades i difoses a xarxes socials.

Un avió de Swiss Air aterra d’emergència a Manises i provoca 5 desviaments

Un avió A-320 de Swiss Air procedent de Zúrich ha aterrat d’emergència este divendres a l’aeroport de Manises i ha obligat a desviar cinc vols mentre la pista romania bloquejada. Aena ha confirmat que, resolta la incidència, l’aeroport ha représ la seua operativa amb normalitat.

Un jutjat d’Alacant obliga el Sabadell a tornar 6,5 milions a la Fundació Mediterráneo

Un tribunal d’Alacant ha condemnat el Banco Sabadell a restituir prop de 6,5 milions d’euros a la Fundació Mediterráneo per les quantitats abonades a afectats per les quotes participatives de la CAM, després de quasi 14 anys de litigi.

Cinc anys de presó per retindre i pegar a un menor que va aconseguir escapar i demanar ajuda

Dos hòmens han sigut condemnats a cinc anys de presó per segrestar i agredir un xic de 14 anys en un domicili de la Zona Nord d’Alacant. El menor va aprofitar que dormien per fugir, acudir a una tenda 24 hores i alertar la Policia.

Els Moros i Cristians d’Elda i Calp ja són Festa d’Interés Turístic Internacional

Indústria ha reconegut 16 noves festes d’interés turístic nacional i internacional, entre elles els Moros i Cristians d’Elda i de Calp. El ministeri destaca la participació ciutadana, la sostenibilitat i la diversitat cultural com a criteris clau.

El CCCC es transforma en el gran aparador de José Segrelles amb 155 obres úniques

El Centre del Carme Cultura Contemporània ha obert la major exposició dedicada a José Segrelles, amb 155 pintures originals de fantasia, 60 d’elles inèdites, oberta fins a gener de 2027. La mostra destaca la projecció internacional del pintor d’Albaida i el seu llegat en el cinema i la il·lustració actuals.

Tres viatges diaris tot l’any entre Tabarca i la península, en negociació amb les navilieres

La Generalitat i els ajuntaments d’Alacant i Santa Pola negocien amb huit navilieres per garantir tres connexions diàries tot l’any entre Tabarca i la península, a més de millores al port i a l’estació marítima.

La futura base logística de l’Exèrcit a Còrdova oferirà servicis a altres països aliats

La Base Logística de l’Exèrcit de Terra que es construïx a Còrdova es dissenya com un centre obert a països amb sistemes de defensa similars al d’Espanya i amb un alt component de digitalització i manteniment predictiu. Empresaris de la Comunitat Valenciana han conegut el projecte, que preveu ser operatiu en 2029 i generar 1.500 llocs de treball directes.