Fiscalia demana 50 anys de presó només per al pare dels xiquets assassinats en Godella

 

La Fiscalia Provincial de València considera que tant el pare com la mare dels menors assassinats en Godella, en l’Horta Nord (València), al març de 2019 van ser autors del crim, encara que únicament reclama pena de presó per al pare per considerar que la mare patia un brot agut d’esquizofrènia.

 

En el seu escrit d’acusació, al que ha tingut accés EFE, el Ministeri Públic demana 50 anys de presó per al pare, 25 anys per cada assassinat, i l’internament durant el mateix període per a la mare, amb un topall de 40 anys de compliment de condemna en els dos casos.

 

El 14 de març de 2019 van ser trobats morts i enterrats en una casa de Godella un xiquet de 3 anys i mig i una xiqueta de cinc mesos, fills dels processats. La troballa es va produir nou hores després que la mare, que va ser trobada nua i oculta en un bidó, confessara la seua ubicació.

 

Els cossos van ser enterrats en dos fosses, una a uns 75 metres de la casa que ocupava la família de manera il·legal, i l’altre a uns 150 metres, en el terra. En els dies posteriors a este succés, la mare va ser objecte de diverses anàlisis mèdiques per a tractar de determinar si patia alguna malaltia mental, i finalment dos informes psiquiàtrics han determinat que patix esquizofrènia paranoide, motiu pel que està intensament medicada.

 

Es pensaven que els seguia una secta

El fiscal creu que els dos «tenien i compartien creences místiques religioses, que havien aprés i interioritzat» i que concretament creien en la regressió, en la purificació de les ànimes a través dels banys d’aigua i en el renaixement de les ànimes després de la mort. «Eixes creences, inicialment professades per Gabriel, van anar a poc a poc assumides per Maria».

 

«Els dos acusats -prosseguix el fiscal- compartien idees consistents en l’existència d’una secta que els perseguia i assetjava, que abusava del seu fill i que tenia la intenció de segrestar-los. Consideraven que tal secta estava integrada fins i tot pels familiars i amics de la mateixa Maria. Fins a tal punt estaven convençuts d’això que romanien en vigília a les nits».

 

«Els acusats, impulsats per les seues creences, van prendre la determinació, que Gabriel va inculcar a Maria, que l‘única manera de protegir als seus fills del setge del que eren objecte era, previ bany purificador de les seues ànimes, acabar amb les seues vides i enviar-los al més enllà perquè posteriorment pogueren reviure», detalla el fiscal en el seu escrit d’acusació.

 

Per això entre les 22.00 hores del 13 de març i les 4 hores del dia 14.00 hores els acusats actuant de comú acord en l’execució de tal pla, fent i deixant fer l’u a l’altre, primer van banyar als seus fills en la piscina i posteriorment els van propinar multitud de violents colps als dos, bé amb un objecte contundent, bé contra el terra». A conseqüència dels colps, els dos menors van morir i els seus pares van enterrar els cossos.

 

Els fets descrits són, segons el parer del Ministeri Públic, constitutius de dos delictes d’assassinat, dels que són autors materials els pares dels menors, amb l’agreujant de parentiu però, en el cas de la mare, amb l’eximent completa d’anomalia psíquica.

 

Per això, únicament demana pena de presó (de 50 anys, 25 per cada delicte) per al pare, mentres que per a la mare reclama l’internament en un centre especialitzat pel mateix període, amb un màxim de compliment de 40 anys en els dos casos. Com a responsables civils, es reclama també una indemnització de 300.000 euros per als avis paterns i un altre punt per als materns.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Congrés debat estendre la presó permanent revisable a assassins que oculten el cadàver

El Congrés sotmet hui a presa en consideració la proposta del PP per a ampliar els supòsits de la presó permanent revisable. La reforma afig l'ocultació del cadàver i la reincidència com a criteris per a aplicar esta pena en l'article 140 del Codi Penal.

El Suprem confirma la multa a una jutgessa de Nules per humiliar i insultar a funcionaris

El Tribunal Suprem ha confirmat la sanció de 2.000 euros a la titular del Jutjat 4 de Nules per una falta greu de desconsideració. La fallada rebutja que fora un tracte en confiança.

El Raig rescata un 1-1 en l’afegit davant el Llevant amb deu

Un gol en el temps afegit de Pathé Ciss va donar un punt al Llamp després de jugar quasi tota la segona part amb deu per l'expulsió de Mendy. El Llevant es va avançar amb Carlos Espí i va deixar escapar una victòria que li acostava a la salvació, encara a cinc punts

1-1. El Raig salva un punt en l’últim sospir davant el Llevant

Pathé Ciss va empatar en el temps afegit i el Llamp va rescatar un 1-1 davant el Llevant després de jugar quasi tota la segona part amb deu. El Llevant va deixar escapar una victòria i seguix a cinc de la salvació.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez. El podi l'han completat Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i Na Jordana, amb 200.000 i 185.000 euros de pressupost.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. La comissió repetix el títol de 2025; Monestir de Poblet i Na Jordana completen el podi.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Amb Redimonis, la comissió ha revalidat el triomf aconseguit en 2025. El jurat també ha reconegut a Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i a Na Jordana.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.