Fiscalia demana 50 anys de presó només per al pare dels xiquets assassinats en Godella

 

La Fiscalia Provincial de València considera que tant el pare com la mare dels menors assassinats en Godella, en l’Horta Nord (València), al març de 2019 van ser autors del crim, encara que únicament reclama pena de presó per al pare per considerar que la mare patia un brot agut d’esquizofrènia.

 

En el seu escrit d’acusació, al que ha tingut accés EFE, el Ministeri Públic demana 50 anys de presó per al pare, 25 anys per cada assassinat, i l’internament durant el mateix període per a la mare, amb un topall de 40 anys de compliment de condemna en els dos casos.

 

El 14 de març de 2019 van ser trobats morts i enterrats en una casa de Godella un xiquet de 3 anys i mig i una xiqueta de cinc mesos, fills dels processats. La troballa es va produir nou hores després que la mare, que va ser trobada nua i oculta en un bidó, confessara la seua ubicació.

 

Els cossos van ser enterrats en dos fosses, una a uns 75 metres de la casa que ocupava la família de manera il·legal, i l’altre a uns 150 metres, en el terra. En els dies posteriors a este succés, la mare va ser objecte de diverses anàlisis mèdiques per a tractar de determinar si patia alguna malaltia mental, i finalment dos informes psiquiàtrics han determinat que patix esquizofrènia paranoide, motiu pel que està intensament medicada.

 

Es pensaven que els seguia una secta

El fiscal creu que els dos «tenien i compartien creences místiques religioses, que havien aprés i interioritzat» i que concretament creien en la regressió, en la purificació de les ànimes a través dels banys d’aigua i en el renaixement de les ànimes després de la mort. «Eixes creences, inicialment professades per Gabriel, van anar a poc a poc assumides per Maria».

 

«Els dos acusats -prosseguix el fiscal- compartien idees consistents en l’existència d’una secta que els perseguia i assetjava, que abusava del seu fill i que tenia la intenció de segrestar-los. Consideraven que tal secta estava integrada fins i tot pels familiars i amics de la mateixa Maria. Fins a tal punt estaven convençuts d’això que romanien en vigília a les nits».

 

«Els acusats, impulsats per les seues creences, van prendre la determinació, que Gabriel va inculcar a Maria, que l‘única manera de protegir als seus fills del setge del que eren objecte era, previ bany purificador de les seues ànimes, acabar amb les seues vides i enviar-los al més enllà perquè posteriorment pogueren reviure», detalla el fiscal en el seu escrit d’acusació.

 

Per això entre les 22.00 hores del 13 de març i les 4 hores del dia 14.00 hores els acusats actuant de comú acord en l’execució de tal pla, fent i deixant fer l’u a l’altre, primer van banyar als seus fills en la piscina i posteriorment els van propinar multitud de violents colps als dos, bé amb un objecte contundent, bé contra el terra». A conseqüència dels colps, els dos menors van morir i els seus pares van enterrar els cossos.

 

Els fets descrits són, segons el parer del Ministeri Públic, constitutius de dos delictes d’assassinat, dels que són autors materials els pares dels menors, amb l’agreujant de parentiu però, en el cas de la mare, amb l’eximent completa d’anomalia psíquica.

 

Per això, únicament demana pena de presó (de 50 anys, 25 per cada delicte) per al pare, mentres que per a la mare reclama l’internament en un centre especialitzat pel mateix període, amb un màxim de compliment de 40 anys en els dos casos. Com a responsables civils, es reclama també una indemnització de 300.000 euros per als avis paterns i un altre punt per als materns.

Últimes notícies

Cultura reclama una resposta unitària i coordinada pel robatori del Tresor de Villena

La Conselleria de Cultura ha exigit una resposta conjunta amb el Ministeri i les autonomies després del robatori del Tresor de Villena, que s’emmarca en una onada de colps contra museus espanyols i europeus. El Govern valencià insistix que no és un cas aïllat i demana reforçar la cooperació i revisar els protocols de seguretat.

Les platges de Guardamar i Torrevieja registren xicotets meteotsunamis este divendres

Les platges de Guardamar del Segura i Torrevieja han registrat este divendres al migdia xicotets meteotsunamis i no es descarta que es repetisquen al llarg de la vesprada. Les oscil·lacions han sigut suaus i, tot i que a Torrevieja oneja la bandera verda en quasi totes les platges, a Guardamar es mantenen les banderes roges per precaució.

El termòmetre es desploma fins a 12 graus en un dia i Vinaròs es queda en 31,8

Les temperatures màximes han baixat fins a 12 graus en punts de la Comunitat Valenciana, amb una màxima de 31,8 a Vinaròs com a valor més alt del dia.

Els veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler poden tornar a casa esta vesprada

Unes 160 persones desallotjades de vivendes i càmpings d’El Saler poden tornar ja a casa després que l’incendi haja quedat estabilitzat, encara que continua sense estar controlat.

València viu el juliol i agost més càlids des que hi ha registres

Aemet ha confirmat que el període juliol-agost d’enguany serà el més càlid registrat a València almenys des de 1869, amb temperatures molt per damunt del normal des de mitjan maig.

Antifrau tanca la investigació sobre la plaça provincial de la parella de Pérez Llorca

L’Agència Valenciana Antifrau ha arxivat la investigació sobre l’accés de la parella de Juanfran Pérez Llorca a una plaça de secretaria de direcció en la Diputació de València, en constatar que es van complir els requisits legals. L’òrgan manté dubtes sobre la urgència de la cobertura però dona per tancat l’expedient perquè la treballadora no s’ha presentat a la provisió definitiva.

Els bombers donen per estabilitzat l’incendi intencionat de la Devesa de El Saler

L’incendi forestal declarat dijous a la Devesa de El Saler, confirmat com a intencionat, ha sigut donat per estabilitzat pels bombers municipals i Emergències de la Generalitat.

Arriba per mar l’equip clau del nou centre de protonteràpia de València

La Conselleria de Sanitat ha rebut per via marítima els primers components del sistema de protonteràpia connectat a l’Hospital La Fe, finançat per la Fundació Amancio Ortega, i preveu tractar el primer pacient abans que acabe 2027.