11.7 C
València
Divendres, 26 desembre, 2025

Fiscalia demana 50 anys de presó només per al pare dels xiquets assassinats en Godella

 

La Fiscalia Provincial de València considera que tant el pare com la mare dels menors assassinats en Godella, en l’Horta Nord (València), al març de 2019 van ser autors del crim, encara que únicament reclama pena de presó per al pare per considerar que la mare patia un brot agut d’esquizofrènia.

 

En el seu escrit d’acusació, al que ha tingut accés EFE, el Ministeri Públic demana 50 anys de presó per al pare, 25 anys per cada assassinat, i l’internament durant el mateix període per a la mare, amb un topall de 40 anys de compliment de condemna en els dos casos.

 

El 14 de març de 2019 van ser trobats morts i enterrats en una casa de Godella un xiquet de 3 anys i mig i una xiqueta de cinc mesos, fills dels processats. La troballa es va produir nou hores després que la mare, que va ser trobada nua i oculta en un bidó, confessara la seua ubicació.

 

Els cossos van ser enterrats en dos fosses, una a uns 75 metres de la casa que ocupava la família de manera il·legal, i l’altre a uns 150 metres, en el terra. En els dies posteriors a este succés, la mare va ser objecte de diverses anàlisis mèdiques per a tractar de determinar si patia alguna malaltia mental, i finalment dos informes psiquiàtrics han determinat que patix esquizofrènia paranoide, motiu pel que està intensament medicada.

 

Es pensaven que els seguia una secta

El fiscal creu que els dos «tenien i compartien creences místiques religioses, que havien aprés i interioritzat» i que concretament creien en la regressió, en la purificació de les ànimes a través dels banys d’aigua i en el renaixement de les ànimes després de la mort. «Eixes creences, inicialment professades per Gabriel, van anar a poc a poc assumides per Maria».

 

«Els dos acusats -prosseguix el fiscal- compartien idees consistents en l’existència d’una secta que els perseguia i assetjava, que abusava del seu fill i que tenia la intenció de segrestar-los. Consideraven que tal secta estava integrada fins i tot pels familiars i amics de la mateixa Maria. Fins a tal punt estaven convençuts d’això que romanien en vigília a les nits».

 

«Els acusats, impulsats per les seues creences, van prendre la determinació, que Gabriel va inculcar a Maria, que l‘única manera de protegir als seus fills del setge del que eren objecte era, previ bany purificador de les seues ànimes, acabar amb les seues vides i enviar-los al més enllà perquè posteriorment pogueren reviure», detalla el fiscal en el seu escrit d’acusació.

 

Per això entre les 22.00 hores del 13 de març i les 4 hores del dia 14.00 hores els acusats actuant de comú acord en l’execució de tal pla, fent i deixant fer l’u a l’altre, primer van banyar als seus fills en la piscina i posteriorment els van propinar multitud de violents colps als dos, bé amb un objecte contundent, bé contra el terra». A conseqüència dels colps, els dos menors van morir i els seus pares van enterrar els cossos.

 

Els fets descrits són, segons el parer del Ministeri Públic, constitutius de dos delictes d’assassinat, dels que són autors materials els pares dels menors, amb l’agreujant de parentiu però, en el cas de la mare, amb l’eximent completa d’anomalia psíquica.

 

Per això, únicament demana pena de presó (de 50 anys, 25 per cada delicte) per al pare, mentres que per a la mare reclama l’internament en un centre especialitzat pel mateix període, amb un màxim de compliment de 40 anys en els dos casos. Com a responsables civils, es reclama també una indemnització de 300.000 euros per als avis paterns i un altre punt per als materns.

Últimes notícies

Pérez Llorca visita Utiel i trasllada el carinyo del Consell als afectats per la dana

El president ha expressat el suport del Consell als veïns d'Utiel afectats per la dana i ha recorregut el consistori i obres de reconstrucció. Ha valorat l'esforç veïnal i municipal per a accelerar la volta a la normalitat.

Agricultura activa el protocol per malaltia de Newcastle en una granja avícola valenciana

La Conselleria d'Agricultura ha activat el protocol sanitari després d'un focus detectat el 23 de desembre en una explotació avícola i ha reforçat la vigilància per dos sospites en el perímetre. S'està a l'espera de la confirmació oficial del Laboratori Central; no hi ha risc per al consum de carn cuinada i ous

Pérez Llorca visita Utiel i trasllada el suport del Consell als afectats per la dana

El president ha recorregut l'ajuntament i diverses obres de reconstrucció a Utiel, ha expressat el suport institucional i ha posat en valor la resposta veïnal després de les inundacions de 2024.

El Consell aprova un decret llei per a combatre la burocràcia i eliminar duplicitats

El Consell ha aprovat un decret llei contra la hiperregulación per a agilitzar procediments, reforçar la unitat de mercat i modernitzar la gestió pública. La norma simplifica tràmits, retalla terminis i neta l'ordenament de normes redundants.

¿Valéncia o València, sorprés o sorprès? Accentuació de la lletra E. Creiximents estructurals de la vocal È

Leo Giménez és lingüista i en la seua columna d'esta setmana reivindica que la normativa hauria d’adaptar-se a l’ús real de la llengua i planteja com a possible solució acceptar normativament les dues formes, respectant la diversitat lingüística i la identitat dels parlants

El Consell aprova prorrogar els pressupostos de la Generalitat de 2025 des de l’1 de gener de 2026

El Consell ha aprovat un decret que estén els comptes de 2025 des de l'1 de gener de 2026 fins que es publiquen i entren en vigor els pressupostos de 2026. La norma ordena l'execució de la pròrroga i el seu tancament quan hi haja nous comptes.

El Consell demana al PSOE equilibri en la seua petició de WhatsApp sobre la DANA

Miguel Barrachina ha reclamat al PSOE equilibri després de demanar els WhatsApp enviats per Feijóo a Mazón el dia de la DANA i ha apel·lat a respectar la causa judicial.

El Consell aprova un decret llei per a reduir burocràcia i simplificar tràmits

El Consell ha aprovat un decret llei de mesures urgents enfront de la hiperregulación per a agilitzar procediments, eliminar duplicitats i reforçar la unitat de mercat. La norma es remet a les Corts i introduïx canvis estructurals, recolzats en tecnologia, per a una administració més àgil i previsible.