Fiscalia demana 50 anys de presó només per al pare dels xiquets assassinats en Godella

 

La Fiscalia Provincial de València considera que tant el pare com la mare dels menors assassinats en Godella, en l’Horta Nord (València), al març de 2019 van ser autors del crim, encara que únicament reclama pena de presó per al pare per considerar que la mare patia un brot agut d’esquizofrènia.

 

En el seu escrit d’acusació, al que ha tingut accés EFE, el Ministeri Públic demana 50 anys de presó per al pare, 25 anys per cada assassinat, i l’internament durant el mateix període per a la mare, amb un topall de 40 anys de compliment de condemna en els dos casos.

 

El 14 de març de 2019 van ser trobats morts i enterrats en una casa de Godella un xiquet de 3 anys i mig i una xiqueta de cinc mesos, fills dels processats. La troballa es va produir nou hores després que la mare, que va ser trobada nua i oculta en un bidó, confessara la seua ubicació.

 

Els cossos van ser enterrats en dos fosses, una a uns 75 metres de la casa que ocupava la família de manera il·legal, i l’altre a uns 150 metres, en el terra. En els dies posteriors a este succés, la mare va ser objecte de diverses anàlisis mèdiques per a tractar de determinar si patia alguna malaltia mental, i finalment dos informes psiquiàtrics han determinat que patix esquizofrènia paranoide, motiu pel que està intensament medicada.

 

Es pensaven que els seguia una secta

El fiscal creu que els dos «tenien i compartien creences místiques religioses, que havien aprés i interioritzat» i que concretament creien en la regressió, en la purificació de les ànimes a través dels banys d’aigua i en el renaixement de les ànimes després de la mort. «Eixes creences, inicialment professades per Gabriel, van anar a poc a poc assumides per Maria».

 

«Els dos acusats -prosseguix el fiscal- compartien idees consistents en l’existència d’una secta que els perseguia i assetjava, que abusava del seu fill i que tenia la intenció de segrestar-los. Consideraven que tal secta estava integrada fins i tot pels familiars i amics de la mateixa Maria. Fins a tal punt estaven convençuts d’això que romanien en vigília a les nits».

 

«Els acusats, impulsats per les seues creences, van prendre la determinació, que Gabriel va inculcar a Maria, que l‘única manera de protegir als seus fills del setge del que eren objecte era, previ bany purificador de les seues ànimes, acabar amb les seues vides i enviar-los al més enllà perquè posteriorment pogueren reviure», detalla el fiscal en el seu escrit d’acusació.

 

Per això entre les 22.00 hores del 13 de març i les 4 hores del dia 14.00 hores els acusats actuant de comú acord en l’execució de tal pla, fent i deixant fer l’u a l’altre, primer van banyar als seus fills en la piscina i posteriorment els van propinar multitud de violents colps als dos, bé amb un objecte contundent, bé contra el terra». A conseqüència dels colps, els dos menors van morir i els seus pares van enterrar els cossos.

 

Els fets descrits són, segons el parer del Ministeri Públic, constitutius de dos delictes d’assassinat, dels que són autors materials els pares dels menors, amb l’agreujant de parentiu però, en el cas de la mare, amb l’eximent completa d’anomalia psíquica.

 

Per això, únicament demana pena de presó (de 50 anys, 25 per cada delicte) per al pare, mentres que per a la mare reclama l’internament en un centre especialitzat pel mateix període, amb un màxim de compliment de 40 anys en els dos casos. Com a responsables civils, es reclama també una indemnització de 300.000 euros per als avis paterns i un altre punt per als materns.

Últimes notícies

L’exdirector d’Emergències de la Generalitat es desmarca de la gestió de la dana mortal

Alberto Javier Martín Moratilla assegura al Congrés que el dia de la dana amb 230 morts no tenia competències operatives i defensa que va fer tot el que va poder amb els mitjans disponibles.

Castelló obri una nova ruta xàrter amb l’arribada de turistes d’Eslovàquia

L’aeroport de Castelló ha estrenat una operativa xàrter que connecta amb Bratislava durant quinze setmanes i que pot portar fins a 2.700 turistes eslovacs, mentre prepara una altra programació per a rebre 11.000 visitants austríacs entre 2027 i 2028.

Les empreses valencianes busquen reforçar el seu negoci a l’Àfrica amb una aliança amb el Marroc

Quasi 3.000 empreses valencianes exporten ja al Marroc, principal soci comercial en Àfrica, i institucions i empresariat han defensat una nova aliança industrial, tecnològica i logística per a guanyar competitivitat i obrir més negoci al continent africà.

Els hotelers d’Alacant esclaten contra el caos municipal durant les Fogueres

La patronal hotelera d’Alacant acusa l’Ajuntament de falta total de coordinació en neteja i seguretat durant les Fogueres, amb hotels quasi plens i greus problemes d’operativa diària.

La calor dispara els termòmetres fins als 39,6 °C i activa avisos per risc d’incendis

Les màximes han superat ja els 39 graus en municipis de Castelló i Alacant. Aemet, Sanitat i Emergències han activat avisos per calor extrema i risc alt d’incendis en gran part del territori.

Pacients i personal d’Urgències del General de València pateixen més de 30 graus per les obres

El sindicat CSIF denuncia que el triage d’Urgències del General de València, reubicat per les obres en un espai xicotet i obert, arriba a superar els 30 graus i reclama mesures addicionals de refrigeració. L’hospital recorda que és una ubicació provisional i que ja ha instal·lat dos equips portàtils de climatització.

66,8 milions per a reforçar els recursos extraordinaris dels col·legis valencians el curs 2026-2027

Educació ha aprovat 66,8 milions d’euros per al programa REMA el curs 2026-2027, amb 1.000 docents més en centres públics i 124 en concertats per a reforçar l’aprenentatge i reduir l’abandó escolar.

Els majors de la Residència de Ferroviaris de Sant Joan viuen la cremà amb la visita de Juanfran Pérez Llorca

La Residència de Ferroviaris de Sant Joan d’Alacant ha celebrat la cremà de la seua foguera amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcalde Santiago Román, en una iniciativa que acostava la festa als residents majors.