Iria i Raquel, les joves que van gaudir matant a la seua amiga

Imagen de la detención de las chicas

Imatge de la detenció de les noies | Telecinco

 

‘Hechos reales’, el programa de Telecinco, va dedicar el seu últim programa a un dels crims més sanguinaris i estranys que es recorden a Espanya. Van tractar l’assassinat d’una xica, Klara, a mans de les seues dos amigues Iria i Raquel fa 18 anys a San Fernando, a la província de Cadis. 

 

Raquel i Iria van apunyalar diverses vegades la seua amiga 

El «crim de San Fernando» es va produir el maig de l’any 2000. Va ser en eixe moment quan les dos adolescents van assassinar a ganivetades a la seua amiga. La llei del Menor va fer que les dos joves, de 16 i 17 anys només estigueren tancades 6 anys dins d’un centre de menors. 

 

18 anys després, les dos adolescents duen una vida totalment normal després d’haver patit molt poc càstig pel crim que van cometre. Les dos van confessar que van matar a Klara perquè volien saber «que se sent» assassinant a una persona.

  

Iria estava ficada en el món de l’esoterisme

La gent que millor coneixia a les dos amigues ja temia que pogueren fer alguna cosa d’aquest estil. Iria, que era la cap del grup, sempre havia estat descrita pels seus companys com una «persona rara». D’ella destacaven la seua negativitat, que era freda, arrogant i que era una amant de l’esoterisme i les arts ocultes

 

Amb el seu caràcter dominant, no li va ser molt difícil convèncer a les seues amigues perquè feren pràctiques satàniques i de bruixeria com ella. S’ha publicat després, que va mantenir correspondència amb el conegut com ‘assassí de la catana’, de qui es va declarar admiradora. 

 

Imagen del diario de Iria

Imatge del diari d’Iria | Telecinco

 

Klara es va anar separant del grup 

Les pràctiques estranyes d’Iria i Raquel van fer que Klara començara a eixir amb altra gent i s’allunyara de les que havien estat les seues millors amigues. Aquest fet no agradaria a les dos adolescents, que acabarien planejant el seu assassinat, com es va poder veure en una història escrita tres mesos abans del crim.  

 

En el relat, les xiques no es mostraven molt preocupades per les conseqüències dels seus actes: «No et preocupes, a nosaltres no ens passarà res perquè som menors i podem dir que tenim una malaltia mental que es diu ‘psicopatia’»

 

Van complir la seua amenaça tres mesos després 

Així, una nit de maig, van quedar amb la seua amiga Klara i van matar-la. Iria va atacar-la per l’esquena i, mentre la tenia agafada, Raquel va començar a clavar-li ganivetades per tot el cos. Tot i haver planejat unes coartades per aquella nit, van ser detingudes dies després. 

 

Imagen de una reconstrucción de los hechos

Imatge d’una reconstrucció dels fets | Telecinco

 

La policia es va sorprendre de l’actitud que van mantindre les joves en la reconstrucció de l’assassinat. Es van comportar de manera freda i sense donar cap símptoma de penediment. És més, van ser diverses les vegades en les quals es van riure de la situació. 

 

Només 6 anys després, van quedar lliures

Tots els intents dels pares de Klara perquè la sentència fora més dura, demanant canvis a la llei del Menor, no van servir per res. Un jutge va declarar culpables d’un delicte d’assassinat i de conspiració per a l’assassinat a Iria i Raquel i les va condemnar a passar 8 anys en un centre de menors.

  

Les dos xiques només van complir 6 anys de la condemna i des de 2006 fan vida normal. Raquel viu en una casa amb la seua parella i Iria treballa amb xiquets, com a pedagoga i professora fora d’Espanya.  

Últimes notícies

La UPV revalida el títol de millor politécnica d’Espanya en la llista de Shanghái 2026

La Universitat Politècnica de València torna a destacar en la classificació de Shanghái 2026 com a única politécnica espanyola entre les 500 millors del món, mentres que Espanya situa 30 universitats en el top 1.000, sis menys que l’any anterior.

Un incendi crema un local fester de Villena sense causar ferits

Els bombers han apagat esta matinada un incendi al local de la comparsa del bando Marroquí de Villena, que ha causat danys materials però cap ferit.

Ruixats i tronades fortes este dissabte a l’interior de la Comunitat Valenciana

L’oratge ha començat este dissabte amb intervals nuvolosos i risc de ruixats i tronades fortes a l’interior, que podran avançar cap al litoral, amb temperatures màximes en descens lleuger, sobretot en la costa. Emergències manté actives diverses alertes per pluja, tempesta i calor.

Hospitalitzat un home després d’una parada cardiorrespiratòria en un incendi a Altea

Un home ha sigut traslladat a l’hospital en estat greu després de patir una parada cardiorrespiratòria en un incendi en un edifici de sis altures al carrer La Mar d’Altea.

Ezequiel Ponce torna a l’Elx amb contracte fins 2027

L’argentí Ezequiel Ponce torna a l’Elx després del seu pas pel Houston Dynamo i firma fins juny de 2027, ampliable dos anys més.

Alerta taronja per pluges fortes a l’interior de Castelló i València este dissabte

El Centre de Coordinació d’Emergències ha activat per a dissabte l’alerta taronja per pluges i tronades a l’interior nord de Castelló i per pluges a l’interior nord de València, a més de diverses alertes grogues per pluja, tronades i temperatures altes al litoral.

Foios estrena un gran mural en homenatge a Ferran Torres al poliesportiu municipal

Foios ha estrenat un mural gegant al poliesportiu municipal dedicat a Ferran Torres, autor del gol que va donar a Espanya el seu segon Mundial. L’Ajuntament també ha iniciat els tràmits per nomenar-lo Fill Predilecte.

El PSPV acusa el Consell de encarir de nou la vivenda protegida i fer-la inassolible

El PSPV-PSOE ha acusat el Consell del PP d’haver encarit de nou el mòdul de vivenda protegida a la Comunitat Valenciana fins als 2.568 euros per metre quadrat, fet que, segons el partit, la fa cada vegada més inassolible per a famílies, jóvens i classes mitjanes. Els socialistes critiquen també l’oportunitat de la publicació en ple període vacacional i reclamen al president Juanfran Pérez Llorca que revertisca l’augment i revise la seua política d’habitatge.