Iria i Raquel, les joves que van gaudir matant a la seua amiga

Imagen de la detención de las chicas

Imatge de la detenció de les noies | Telecinco

 

‘Hechos reales’, el programa de Telecinco, va dedicar el seu últim programa a un dels crims més sanguinaris i estranys que es recorden a Espanya. Van tractar l’assassinat d’una xica, Klara, a mans de les seues dos amigues Iria i Raquel fa 18 anys a San Fernando, a la província de Cadis. 

 

Raquel i Iria van apunyalar diverses vegades la seua amiga 

El «crim de San Fernando» es va produir el maig de l’any 2000. Va ser en eixe moment quan les dos adolescents van assassinar a ganivetades a la seua amiga. La llei del Menor va fer que les dos joves, de 16 i 17 anys només estigueren tancades 6 anys dins d’un centre de menors. 

 

18 anys després, les dos adolescents duen una vida totalment normal després d’haver patit molt poc càstig pel crim que van cometre. Les dos van confessar que van matar a Klara perquè volien saber «que se sent» assassinant a una persona.

  

Iria estava ficada en el món de l’esoterisme

La gent que millor coneixia a les dos amigues ja temia que pogueren fer alguna cosa d’aquest estil. Iria, que era la cap del grup, sempre havia estat descrita pels seus companys com una «persona rara». D’ella destacaven la seua negativitat, que era freda, arrogant i que era una amant de l’esoterisme i les arts ocultes

 

Amb el seu caràcter dominant, no li va ser molt difícil convèncer a les seues amigues perquè feren pràctiques satàniques i de bruixeria com ella. S’ha publicat després, que va mantenir correspondència amb el conegut com ‘assassí de la catana’, de qui es va declarar admiradora. 

 

Imagen del diario de Iria

Imatge del diari d’Iria | Telecinco

 

Klara es va anar separant del grup 

Les pràctiques estranyes d’Iria i Raquel van fer que Klara començara a eixir amb altra gent i s’allunyara de les que havien estat les seues millors amigues. Aquest fet no agradaria a les dos adolescents, que acabarien planejant el seu assassinat, com es va poder veure en una història escrita tres mesos abans del crim.  

 

En el relat, les xiques no es mostraven molt preocupades per les conseqüències dels seus actes: «No et preocupes, a nosaltres no ens passarà res perquè som menors i podem dir que tenim una malaltia mental que es diu ‘psicopatia’»

 

Van complir la seua amenaça tres mesos després 

Així, una nit de maig, van quedar amb la seua amiga Klara i van matar-la. Iria va atacar-la per l’esquena i, mentre la tenia agafada, Raquel va començar a clavar-li ganivetades per tot el cos. Tot i haver planejat unes coartades per aquella nit, van ser detingudes dies després. 

 

Imagen de una reconstrucción de los hechos

Imatge d’una reconstrucció dels fets | Telecinco

 

La policia es va sorprendre de l’actitud que van mantindre les joves en la reconstrucció de l’assassinat. Es van comportar de manera freda i sense donar cap símptoma de penediment. És més, van ser diverses les vegades en les quals es van riure de la situació. 

 

Només 6 anys després, van quedar lliures

Tots els intents dels pares de Klara perquè la sentència fora més dura, demanant canvis a la llei del Menor, no van servir per res. Un jutge va declarar culpables d’un delicte d’assassinat i de conspiració per a l’assassinat a Iria i Raquel i les va condemnar a passar 8 anys en un centre de menors.

  

Les dos xiques només van complir 6 anys de la condemna i des de 2006 fan vida normal. Raquel viu en una casa amb la seua parella i Iria treballa amb xiquets, com a pedagoga i professora fora d’Espanya.  

Últimes notícies

Les màximes baixen a la Comunitat Valenciana i es queden en 31,5 graus a Benidorm

Les temperatures màximes han descendit este dimarts a la Comunitat Valenciana, amb un valor màxim de 31,5 graus a Benidorm i caigudes de fins a 5 graus en punts de l’interior com Ademuz.

Morant acusa el Consell de negar la realitat sobre l’Es-Alert i el retard en la DANA

Diana Morant critica que, quasi dos anys després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, el Consell continue negant un retard en l’avís Es-Alert i, segons ella, sense assumir responsabilitats per les 231 víctimes mortals.

Mazón nega que el retard de l’Es-Alert estiga relacionat amb les víctimes de la DANA

La defensa de Carlos Mazón ha remés un escrit al jutjat en què rebutja que el retard en l’enviament de l’avís Es-Alert per la DANA de 2024 tinga relació causal amb les 231 víctimes mortals i demana a la jutgessa que concrete quins fets o indicis se li atribuïxen.

La Policia de Montanejos evita un possible incendi en trobar un bidó de gasolina al bosc

La Policia Local de Montanejos ha localitzat i retirat un bidó de gasolina ple en una zona forestal del terme, especialment sensible després del gran incendi de 2023. L’Ajuntament demana col·laboració ciutadana per a previndre nous focs i avisar davant qualsevol risc.

Muñoz acusa el PP d’usar les institucions per alimentar el racisme a Ceuta

El síndic del PSPV en Les Corts, José Muñoz, acusa el PP d’emprar la FEMP i altres institucions per calfar l’ambient i fomentar el racisme i l’odi a Ceuta, amb l’objectiu d’aconseguir el Govern d’Espanya.

El PP acusa el PSPV d’usar els incendis com a cortina de fum per la crisi de Ceuta

La portaveu adjunta del PP en Les Corts, Nieves Martínez, ha acusat el PSPV d’aprofitar els incendis forestals d’este estiu en la Comunitat Valenciana com a cortina de fum per a ocultar el que definix com un problema molt greu a Ceuta, i ha defensat la gestió i la coordinació institucional durant els focs.

El PSPV acusa el Consell d’insuficient davant els incendis i reclama més recursos reals

El PSPV-PSOE critica que les mesures anunciades per la Generalitat després dels incendis forestals són insuficients i reclama més finançament, transparència i compromís amb la reconstrucció real dels municipis afectats.

Vox vol que es trenquen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla

Vox ha registrat en Les Corts una iniciativa per exigir al Govern espanyol i a la UE que revisen o suspenguen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla, i reclama també mesures més dures en matèria migratòria.