19.8 C
València
Dijous, 5 febrer, 2026

Iria i Raquel, les joves que van gaudir matant a la seua amiga

Imagen de la detención de las chicas

Imatge de la detenció de les noies | Telecinco

 

‘Hechos reales’, el programa de Telecinco, va dedicar el seu últim programa a un dels crims més sanguinaris i estranys que es recorden a Espanya. Van tractar l’assassinat d’una xica, Klara, a mans de les seues dos amigues Iria i Raquel fa 18 anys a San Fernando, a la província de Cadis. 

 

Raquel i Iria van apunyalar diverses vegades la seua amiga 

El «crim de San Fernando» es va produir el maig de l’any 2000. Va ser en eixe moment quan les dos adolescents van assassinar a ganivetades a la seua amiga. La llei del Menor va fer que les dos joves, de 16 i 17 anys només estigueren tancades 6 anys dins d’un centre de menors. 

 

18 anys després, les dos adolescents duen una vida totalment normal després d’haver patit molt poc càstig pel crim que van cometre. Les dos van confessar que van matar a Klara perquè volien saber «que se sent» assassinant a una persona.

  

Iria estava ficada en el món de l’esoterisme

La gent que millor coneixia a les dos amigues ja temia que pogueren fer alguna cosa d’aquest estil. Iria, que era la cap del grup, sempre havia estat descrita pels seus companys com una «persona rara». D’ella destacaven la seua negativitat, que era freda, arrogant i que era una amant de l’esoterisme i les arts ocultes

 

Amb el seu caràcter dominant, no li va ser molt difícil convèncer a les seues amigues perquè feren pràctiques satàniques i de bruixeria com ella. S’ha publicat després, que va mantenir correspondència amb el conegut com ‘assassí de la catana’, de qui es va declarar admiradora. 

 

Imagen del diario de Iria

Imatge del diari d’Iria | Telecinco

 

Klara es va anar separant del grup 

Les pràctiques estranyes d’Iria i Raquel van fer que Klara començara a eixir amb altra gent i s’allunyara de les que havien estat les seues millors amigues. Aquest fet no agradaria a les dos adolescents, que acabarien planejant el seu assassinat, com es va poder veure en una història escrita tres mesos abans del crim.  

 

En el relat, les xiques no es mostraven molt preocupades per les conseqüències dels seus actes: «No et preocupes, a nosaltres no ens passarà res perquè som menors i podem dir que tenim una malaltia mental que es diu ‘psicopatia’»

 

Van complir la seua amenaça tres mesos després 

Així, una nit de maig, van quedar amb la seua amiga Klara i van matar-la. Iria va atacar-la per l’esquena i, mentre la tenia agafada, Raquel va començar a clavar-li ganivetades per tot el cos. Tot i haver planejat unes coartades per aquella nit, van ser detingudes dies després. 

 

Imagen de una reconstrucción de los hechos

Imatge d’una reconstrucció dels fets | Telecinco

 

La policia es va sorprendre de l’actitud que van mantindre les joves en la reconstrucció de l’assassinat. Es van comportar de manera freda i sense donar cap símptoma de penediment. És més, van ser diverses les vegades en les quals es van riure de la situació. 

 

Només 6 anys després, van quedar lliures

Tots els intents dels pares de Klara perquè la sentència fora més dura, demanant canvis a la llei del Menor, no van servir per res. Un jutge va declarar culpables d’un delicte d’assassinat i de conspiració per a l’assassinat a Iria i Raquel i les va condemnar a passar 8 anys en un centre de menors.

  

Les dos xiques només van complir 6 anys de la condemna i des de 2006 fan vida normal. Raquel viu en una casa amb la seua parella i Iria treballa amb xiquets, com a pedagoga i professora fora d’Espanya.  

Últimes notícies

Pérez Llorca destaca el front comú amb Andalusia i Múrcia per a defendre l’horta d’Europa

El president de la Generalitat ha subratllat en Fruit Logistica 2026 la coordinació amb Andalusia i Múrcia per a frenar la competència deslleial i ha reclamat controls al Govern.

PSPV, Compromís, EU i Vox exigixen la dimissió de Barcala per les VPP a la Platja de Sant Joan

PSPV-PSOE, Compromís, EU-Podem i Vox han exigit la dimissió de l'alcalde Luis Barcala per les irregularitats en l'adjudicació de VPP a la Platja de Sant Joan. El ple extraordinari s'ha saldat amb dimissions i obri una crisi en el consistori.

Barcala ha demanat disculpes i ha promés depurar l’adjudicació de les VPP a la Platja de Sant Joan

L'alcalde d'Alacant ha demanat disculpes per l'escàndol de les VPP a la Platja de Sant Joan i ha jurat arribar fins al final. L'Ajuntament ha obert una investigació, revisarà les 140 adjudicacions i aplicarà el dret de retracte si detecta frau.

Dimitix el cap de gabinet d’Indústria de la Generalitat per la polèmica de la vivenda a Alacant

Miguel Ángel Sánchez ha presentat la seua renúncia després de la polèmica per presumptes irregularitats en l'adjudicació de vivendes públiques a Alacant. Defén que no va tindre relació amb la promoció ni amb el procediment.

Gonzalo Villar torna a l’Elx: més madur i millor futbolista

El migcampista torna cedit pel Dinamo de Zagreb amb opció de compra i es declara llest per a debutar a les ordes de Eder Sarabia. Rehúye comparacions i confia a quedar-se.

L’esquerra i Vox exigixen la dimissió de l’alcalde d’Alacant per les VPP de la Platja de Sant Joan

PSPV-PSOE, Compromís, EU-Podem i Vox han reclamat l'eixida de Luis Barcala després d'un ple extraordinari sobre les adjudicacions de VPP a la Platja de Sant Joan. La pressió s'ha intensificat després de diverses dimissions, inclosa la de l'edil d'Urbanisme.

PSPV, Compromís i EU exigixen la dimissió de Barcala pel cas de les VPP a la Platja de Sant Joan

PSPV, Compromís i EU-Podem han reclamat que Luis Barcala dimitisca després del ple extraordinari sobre les irregularitats en les VPP de la Platja de Sant Joan. El debat s'ha saldat amb diverses dimissions, inclosa la de l'edil d'Urbanisme.

Pérez Llorca ha destacat el front comú amb Andalusia i Múrcia per a defendre l’horta d’Europa

Juanfran Pérez Llorca ha reivindicat a Berlín un front comú amb Andalusia i Múrcia per a defendre l'horta d'Europa. Ha demanat al Govern d'Espanya controles en origen i mesures per a competir en igualtat de condicions.