Iria i Raquel, les joves que van gaudir matant a la seua amiga

Imagen de la detención de las chicas

Imatge de la detenció de les noies | Telecinco

 

‘Hechos reales’, el programa de Telecinco, va dedicar el seu últim programa a un dels crims més sanguinaris i estranys que es recorden a Espanya. Van tractar l’assassinat d’una xica, Klara, a mans de les seues dos amigues Iria i Raquel fa 18 anys a San Fernando, a la província de Cadis. 

 

Raquel i Iria van apunyalar diverses vegades la seua amiga 

El «crim de San Fernando» es va produir el maig de l’any 2000. Va ser en eixe moment quan les dos adolescents van assassinar a ganivetades a la seua amiga. La llei del Menor va fer que les dos joves, de 16 i 17 anys només estigueren tancades 6 anys dins d’un centre de menors. 

 

18 anys després, les dos adolescents duen una vida totalment normal després d’haver patit molt poc càstig pel crim que van cometre. Les dos van confessar que van matar a Klara perquè volien saber «que se sent» assassinant a una persona.

  

Iria estava ficada en el món de l’esoterisme

La gent que millor coneixia a les dos amigues ja temia que pogueren fer alguna cosa d’aquest estil. Iria, que era la cap del grup, sempre havia estat descrita pels seus companys com una «persona rara». D’ella destacaven la seua negativitat, que era freda, arrogant i que era una amant de l’esoterisme i les arts ocultes

 

Amb el seu caràcter dominant, no li va ser molt difícil convèncer a les seues amigues perquè feren pràctiques satàniques i de bruixeria com ella. S’ha publicat després, que va mantenir correspondència amb el conegut com ‘assassí de la catana’, de qui es va declarar admiradora. 

 

Imagen del diario de Iria

Imatge del diari d’Iria | Telecinco

 

Klara es va anar separant del grup 

Les pràctiques estranyes d’Iria i Raquel van fer que Klara començara a eixir amb altra gent i s’allunyara de les que havien estat les seues millors amigues. Aquest fet no agradaria a les dos adolescents, que acabarien planejant el seu assassinat, com es va poder veure en una història escrita tres mesos abans del crim.  

 

En el relat, les xiques no es mostraven molt preocupades per les conseqüències dels seus actes: «No et preocupes, a nosaltres no ens passarà res perquè som menors i podem dir que tenim una malaltia mental que es diu ‘psicopatia’»

 

Van complir la seua amenaça tres mesos després 

Així, una nit de maig, van quedar amb la seua amiga Klara i van matar-la. Iria va atacar-la per l’esquena i, mentre la tenia agafada, Raquel va començar a clavar-li ganivetades per tot el cos. Tot i haver planejat unes coartades per aquella nit, van ser detingudes dies després. 

 

Imagen de una reconstrucción de los hechos

Imatge d’una reconstrucció dels fets | Telecinco

 

La policia es va sorprendre de l’actitud que van mantindre les joves en la reconstrucció de l’assassinat. Es van comportar de manera freda i sense donar cap símptoma de penediment. És més, van ser diverses les vegades en les quals es van riure de la situació. 

 

Només 6 anys després, van quedar lliures

Tots els intents dels pares de Klara perquè la sentència fora més dura, demanant canvis a la llei del Menor, no van servir per res. Un jutge va declarar culpables d’un delicte d’assassinat i de conspiració per a l’assassinat a Iria i Raquel i les va condemnar a passar 8 anys en un centre de menors.

  

Les dos xiques només van complir 6 anys de la condemna i des de 2006 fan vida normal. Raquel viu en una casa amb la seua parella i Iria treballa amb xiquets, com a pedagoga i professora fora d’Espanya.  

Últimes notícies

València s’unix al minut de silenci per les víctimes de l’incendi forestal d’Almeria

L’Ajuntament de València s’ha sumat al minut de silenci convocat per la FVMP per les 12 víctimes mortals i 23 desapareguts de l’incendi forestal de Los Gallardos, a Almeria.

Morant acusa el PP i assegura que la climatització dels col·legis es pagarà amb fons de l’Estat

Diana Morant assegura que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es finançarà amb fons del Govern d’Espanya i critica que el PP no preveiera invertir-hi. També carrega contra la gestió del PP durant la dana a València.

Els col·legis valencians es climatitzaran amb fons de l’Estat, remarca Diana Morant

Diana Morant assegura que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es farà amb finançament del Govern d’Espanya i critica que el PP no preveiera invertir en esta mesura. També retreu la gestió del PP durant la dana a València.

Morant assegura que la climatització dels col·legis valencians es pagarà amb fons del Govern espanyol

Diana Morant afirma que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es finançarà amb fons del Govern d Espanya i critica que el PP no preveiera invertir-hi res. També retreu a l equip de govern de València la seua actuació durant la dana i considera que avisant a temps es podrien haver evitat morts.

Els centres educatius rebran ajudes per a climatització a partir del 16 de juliol

Tots els centres educatius de la Comunitat Valenciana rebran a partir del 16 de juliol entre 5.000 i 25.000 euros per a atendre les primeres necessitats de climatització, dins del pla anunciat per Juanfran Perez Llorca.

Els col·legis valencians rebran diners per a climatització a partir del 16 de juliol

Els centres educatius de la Comunitat Valenciana rebran entre 5.000 i 25.000 euros des del 16 de juliol per a atendre les primeres necessitats de climatització. La mesura s’emmarca en el Pla de Climatització del Consell i es complementa amb actuacions en La Nucía dins del Pla Edificant i del Pla Recole.

Anabel Medina destaca la maduresa d’Alcaraz i confia en la seua tornada a l’elit

Anabel Medina assegura que Carlos Alcaraz afronta amb molta maduresa la lesió del canell dret i confia que recupere forces per a tornar a l’elit. La directora del BBVA Open Internacional de Valencia també explica el canvi de dates del torneig i analitza el moment del tenis femení espanyol.

El gasto social per habitant puja un 27 % en cinc anys a la Comunitat Valenciana

El gasto social per habitant de la Generalitat ha passat de 2.912 euros en 2020 a 3.465 en 2025, un augment del 27,6 %, encara que la Comunitat Valenciana se situa en desena posició en el rànquing autonòmic.