Iria i Raquel, les joves que van gaudir matant a la seua amiga

Imagen de la detención de las chicas

Imatge de la detenció de les noies | Telecinco

 

‘Hechos reales’, el programa de Telecinco, va dedicar el seu últim programa a un dels crims més sanguinaris i estranys que es recorden a Espanya. Van tractar l’assassinat d’una xica, Klara, a mans de les seues dos amigues Iria i Raquel fa 18 anys a San Fernando, a la província de Cadis. 

 

Raquel i Iria van apunyalar diverses vegades la seua amiga 

El «crim de San Fernando» es va produir el maig de l’any 2000. Va ser en eixe moment quan les dos adolescents van assassinar a ganivetades a la seua amiga. La llei del Menor va fer que les dos joves, de 16 i 17 anys només estigueren tancades 6 anys dins d’un centre de menors. 

 

18 anys després, les dos adolescents duen una vida totalment normal després d’haver patit molt poc càstig pel crim que van cometre. Les dos van confessar que van matar a Klara perquè volien saber «que se sent» assassinant a una persona.

  

Iria estava ficada en el món de l’esoterisme

La gent que millor coneixia a les dos amigues ja temia que pogueren fer alguna cosa d’aquest estil. Iria, que era la cap del grup, sempre havia estat descrita pels seus companys com una «persona rara». D’ella destacaven la seua negativitat, que era freda, arrogant i que era una amant de l’esoterisme i les arts ocultes

 

Amb el seu caràcter dominant, no li va ser molt difícil convèncer a les seues amigues perquè feren pràctiques satàniques i de bruixeria com ella. S’ha publicat després, que va mantenir correspondència amb el conegut com ‘assassí de la catana’, de qui es va declarar admiradora. 

 

Imagen del diario de Iria

Imatge del diari d’Iria | Telecinco

 

Klara es va anar separant del grup 

Les pràctiques estranyes d’Iria i Raquel van fer que Klara començara a eixir amb altra gent i s’allunyara de les que havien estat les seues millors amigues. Aquest fet no agradaria a les dos adolescents, que acabarien planejant el seu assassinat, com es va poder veure en una història escrita tres mesos abans del crim.  

 

En el relat, les xiques no es mostraven molt preocupades per les conseqüències dels seus actes: «No et preocupes, a nosaltres no ens passarà res perquè som menors i podem dir que tenim una malaltia mental que es diu ‘psicopatia’»

 

Van complir la seua amenaça tres mesos després 

Així, una nit de maig, van quedar amb la seua amiga Klara i van matar-la. Iria va atacar-la per l’esquena i, mentre la tenia agafada, Raquel va començar a clavar-li ganivetades per tot el cos. Tot i haver planejat unes coartades per aquella nit, van ser detingudes dies després. 

 

Imagen de una reconstrucción de los hechos

Imatge d’una reconstrucció dels fets | Telecinco

 

La policia es va sorprendre de l’actitud que van mantindre les joves en la reconstrucció de l’assassinat. Es van comportar de manera freda i sense donar cap símptoma de penediment. És més, van ser diverses les vegades en les quals es van riure de la situació. 

 

Només 6 anys després, van quedar lliures

Tots els intents dels pares de Klara perquè la sentència fora més dura, demanant canvis a la llei del Menor, no van servir per res. Un jutge va declarar culpables d’un delicte d’assassinat i de conspiració per a l’assassinat a Iria i Raquel i les va condemnar a passar 8 anys en un centre de menors.

  

Les dos xiques només van complir 6 anys de la condemna i des de 2006 fan vida normal. Raquel viu en una casa amb la seua parella i Iria treballa amb xiquets, com a pedagoga i professora fora d’Espanya.  

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Generalitat mobilitza 421 milions per a ajudar famílies i empreses davant la crisi per la guerra de l’Iran

El Consell pacta amb sindicats i patronal 27 mesures que inclouen ajudes a hipoteques, lloguer, transport, autònoms i finançament bonificat

Juan Roig confia en medalles del Projecte FER a Los Angeles 2028

Juan Roig destaca la cultura de l'esforç del Projecte FER i expressa la seua confiança que diversos dels esportistes becats aconseguisquen medalla en els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028.

Projecte FER 2026 presenta el seu programa de beques amb 140 esportistes sota el lema Basat en somni reals

El Projecte FER 2026 llança la seua catorzena edició amb 140 esportistes becats i l'objectiu a mitjà termini dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028, reforçant a més l'impacte de la marató i mitja marató com a eixos de mecenatge esportiu.

CCOO reclama a la Generalitat aplicar enguany la jornada de 35 hores al personal públic

CCOO PV reclama a la Generalitat Valenciana que pose en marxa este mateix any la jornada de 35 hores setmanals per a tot el seu personal públic, tal com arreplega l'acord de legislatura de 2024.

El València Basket busca apurar les seues opcions de ser segon davant un IDK obligat a guanyar

El València Basket visita a un IDK Euskotren que es juga continuar viu en la lluita pel play off, mentres les valencianes apuren les seues opcions d'arrabassar la segona plaça al Spar Girona.

Cambra València anticipa una desacceleració econòmica per l’impacte de la guerra a l’Iran

Cambra València preveu que l'economia de la Comunitat cresca entre un 2 i un 2,5% enguany, per davall del 3% estimat inicialment, a causa de l'encariment energètic i a la incertesa generada per la guerra a l'Iran.

Pérez Llorca nega cap retall al jutjat de la dana i el PSPV l’acusa d’afeblir la investigació

El president defensa que Catarroja manté tots els mitjans sol·licitats, mentre Diana Morant reclama restituir de manera immediata els recursos del jutjat

Mazón recorre el veto a personar-se en la causa de la DANA per la seriosa indefensió que denúncia

La defensa de Carlos Mazón ha recorregut davant l'Audiència Provincial de València la decisió de la jutgessa de Catarroja que li impedix personar-se en la causa per la DANA, en considerar que li provoca una seriosa indefensió processal.