Iria i Raquel, les joves que van gaudir matant a la seua amiga

Imagen de la detención de las chicas

Imatge de la detenció de les noies | Telecinco

 

‘Hechos reales’, el programa de Telecinco, va dedicar el seu últim programa a un dels crims més sanguinaris i estranys que es recorden a Espanya. Van tractar l’assassinat d’una xica, Klara, a mans de les seues dos amigues Iria i Raquel fa 18 anys a San Fernando, a la província de Cadis. 

 

Raquel i Iria van apunyalar diverses vegades la seua amiga 

El «crim de San Fernando» es va produir el maig de l’any 2000. Va ser en eixe moment quan les dos adolescents van assassinar a ganivetades a la seua amiga. La llei del Menor va fer que les dos joves, de 16 i 17 anys només estigueren tancades 6 anys dins d’un centre de menors. 

 

18 anys després, les dos adolescents duen una vida totalment normal després d’haver patit molt poc càstig pel crim que van cometre. Les dos van confessar que van matar a Klara perquè volien saber «que se sent» assassinant a una persona.

  

Iria estava ficada en el món de l’esoterisme

La gent que millor coneixia a les dos amigues ja temia que pogueren fer alguna cosa d’aquest estil. Iria, que era la cap del grup, sempre havia estat descrita pels seus companys com una «persona rara». D’ella destacaven la seua negativitat, que era freda, arrogant i que era una amant de l’esoterisme i les arts ocultes

 

Amb el seu caràcter dominant, no li va ser molt difícil convèncer a les seues amigues perquè feren pràctiques satàniques i de bruixeria com ella. S’ha publicat després, que va mantenir correspondència amb el conegut com ‘assassí de la catana’, de qui es va declarar admiradora. 

 

Imagen del diario de Iria

Imatge del diari d’Iria | Telecinco

 

Klara es va anar separant del grup 

Les pràctiques estranyes d’Iria i Raquel van fer que Klara començara a eixir amb altra gent i s’allunyara de les que havien estat les seues millors amigues. Aquest fet no agradaria a les dos adolescents, que acabarien planejant el seu assassinat, com es va poder veure en una història escrita tres mesos abans del crim.  

 

En el relat, les xiques no es mostraven molt preocupades per les conseqüències dels seus actes: «No et preocupes, a nosaltres no ens passarà res perquè som menors i podem dir que tenim una malaltia mental que es diu ‘psicopatia’»

 

Van complir la seua amenaça tres mesos després 

Així, una nit de maig, van quedar amb la seua amiga Klara i van matar-la. Iria va atacar-la per l’esquena i, mentre la tenia agafada, Raquel va començar a clavar-li ganivetades per tot el cos. Tot i haver planejat unes coartades per aquella nit, van ser detingudes dies després. 

 

Imagen de una reconstrucción de los hechos

Imatge d’una reconstrucció dels fets | Telecinco

 

La policia es va sorprendre de l’actitud que van mantindre les joves en la reconstrucció de l’assassinat. Es van comportar de manera freda i sense donar cap símptoma de penediment. És més, van ser diverses les vegades en les quals es van riure de la situació. 

 

Només 6 anys després, van quedar lliures

Tots els intents dels pares de Klara perquè la sentència fora més dura, demanant canvis a la llei del Menor, no van servir per res. Un jutge va declarar culpables d’un delicte d’assassinat i de conspiració per a l’assassinat a Iria i Raquel i les va condemnar a passar 8 anys en un centre de menors.

  

Les dos xiques només van complir 6 anys de la condemna i des de 2006 fan vida normal. Raquel viu en una casa amb la seua parella i Iria treballa amb xiquets, com a pedagoga i professora fora d’Espanya.  

Últimes notícies

Xefs de 14 països es jugaran diumenge a Sueca el títol de millor paella del món

Sueca reunirà este diumenge al Passeig de l'Estació 40 xefs de 14 països i cinc continents per a competir pel títol de millor paella del món en la 65a edició del Concurs Internacional de Paella Valenciana.

L’oferta final de Ford Almussafes: pujada salarial lligada a l’IPC i gratificació de 1.000 euros anuals

La direcció de Ford Almussafes ha plantejat una oferta final per al període 2027-2030 amb salaris lligats a l’IPC real, una gratificació anual de 1.000 euros i fins a huit dissabtes obligatoris si la producció ho exigix.

Pérez Llorca reclama a Sánchez que deixe de discriminar la Comunitat Valenciana en inversions i finançament

Juanfran Pérez Llorca confia que la visita de Pedro Sánchez a Alacant servisca perquè el Govern central assumisca que no pot continuar discriminant la Comunitat Valenciana en inversions, infraestructures, aigua i finançament sanitari.

Pérez Llorca es veu tranquil davant la candidatura del PP a la Generalitat

Juanfran Pérez Llorca assegura que està 'absolutament tranquil' davant la seua possible candidatura del PP per a revalidar la Presidència de la Generalitat i remarca que va assumir el càrrec sense exigir res a canvi. El president defensa la seua gestió i sosté que cap altre president interí ha oferit tantes 'realitats' als municipis.

Pérez Llorca reivindica que s’ha garantit el futur de Ford Almussafes malgrat les crítiques dels EUA

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, assegura que s’ha garantit el futur de Ford Almussafes i resta importància a les crítiques dels Estats Units a l’aliança amb Geely. Indústria remarca que el projecte continua sent estratègic per al Consell.

Catalá defensa que l’assentament del circuit està controlat i acusa Sánchez per la seua política migratòria

María José Catalá assegura que l’assentament del vell circuit de Fórmula 1 està controlat pels Servicis Socials, sense menors, i responsabilitza Pedro Sánchez de la situació per una política migratòria que qualifica de portes obertes.

Un estudi a Alacant revela que el tàlem dona forma als circuits visuals en el cervell en creixement

Una investigació de l'Institut de Neurociències CSIC-UMH mostra en ratolins que l'activitat pròpia del tàlem és decisiva per a organitzar els circuits visuals durant el desenvolupament.

El nou coet Miura 9 de PLD Space impulsarà Espanya a la vanguarda espacial

Pedro Sánchez ha visitat la fàbrica il·licitana de PLD Space i ha assegurat que el futur coet Miura 9 col·locarà Espanya a la vanguarda de la indústria espacial europea i mundial. L’empresa, amb més de 550 treballadors, ha aconseguit també un contracte clau de l’ESA per al projecte Miura 5.