Iria i Raquel, les joves que van gaudir matant a la seua amiga

Imagen de la detención de las chicas

Imatge de la detenció de les noies | Telecinco

 

‘Hechos reales’, el programa de Telecinco, va dedicar el seu últim programa a un dels crims més sanguinaris i estranys que es recorden a Espanya. Van tractar l’assassinat d’una xica, Klara, a mans de les seues dos amigues Iria i Raquel fa 18 anys a San Fernando, a la província de Cadis. 

 

Raquel i Iria van apunyalar diverses vegades la seua amiga 

El «crim de San Fernando» es va produir el maig de l’any 2000. Va ser en eixe moment quan les dos adolescents van assassinar a ganivetades a la seua amiga. La llei del Menor va fer que les dos joves, de 16 i 17 anys només estigueren tancades 6 anys dins d’un centre de menors. 

 

18 anys després, les dos adolescents duen una vida totalment normal després d’haver patit molt poc càstig pel crim que van cometre. Les dos van confessar que van matar a Klara perquè volien saber «que se sent» assassinant a una persona.

  

Iria estava ficada en el món de l’esoterisme

La gent que millor coneixia a les dos amigues ja temia que pogueren fer alguna cosa d’aquest estil. Iria, que era la cap del grup, sempre havia estat descrita pels seus companys com una «persona rara». D’ella destacaven la seua negativitat, que era freda, arrogant i que era una amant de l’esoterisme i les arts ocultes

 

Amb el seu caràcter dominant, no li va ser molt difícil convèncer a les seues amigues perquè feren pràctiques satàniques i de bruixeria com ella. S’ha publicat després, que va mantenir correspondència amb el conegut com ‘assassí de la catana’, de qui es va declarar admiradora. 

 

Imagen del diario de Iria

Imatge del diari d’Iria | Telecinco

 

Klara es va anar separant del grup 

Les pràctiques estranyes d’Iria i Raquel van fer que Klara començara a eixir amb altra gent i s’allunyara de les que havien estat les seues millors amigues. Aquest fet no agradaria a les dos adolescents, que acabarien planejant el seu assassinat, com es va poder veure en una història escrita tres mesos abans del crim.  

 

En el relat, les xiques no es mostraven molt preocupades per les conseqüències dels seus actes: «No et preocupes, a nosaltres no ens passarà res perquè som menors i podem dir que tenim una malaltia mental que es diu ‘psicopatia’»

 

Van complir la seua amenaça tres mesos després 

Així, una nit de maig, van quedar amb la seua amiga Klara i van matar-la. Iria va atacar-la per l’esquena i, mentre la tenia agafada, Raquel va començar a clavar-li ganivetades per tot el cos. Tot i haver planejat unes coartades per aquella nit, van ser detingudes dies després. 

 

Imagen de una reconstrucción de los hechos

Imatge d’una reconstrucció dels fets | Telecinco

 

La policia es va sorprendre de l’actitud que van mantindre les joves en la reconstrucció de l’assassinat. Es van comportar de manera freda i sense donar cap símptoma de penediment. És més, van ser diverses les vegades en les quals es van riure de la situació. 

 

Només 6 anys després, van quedar lliures

Tots els intents dels pares de Klara perquè la sentència fora més dura, demanant canvis a la llei del Menor, no van servir per res. Un jutge va declarar culpables d’un delicte d’assassinat i de conspiració per a l’assassinat a Iria i Raquel i les va condemnar a passar 8 anys en un centre de menors.

  

Les dos xiques només van complir 6 anys de la condemna i des de 2006 fan vida normal. Raquel viu en una casa amb la seua parella i Iria treballa amb xiquets, com a pedagoga i professora fora d’Espanya.  

Últimes notícies

Pols en suspensió i nits molt càlides a València per l’oratge de nord-est

El vent de nord-est ha deixat este diumenge mínimes molt altes a la Marina Baixa, núvols baixos a València i nord d’Alacant i menys visibilitat per pols en suspensió. Este dilluns hi haurà avís groc a l’interior de València per màximes de fins a 38 graus.

El foc de Lucena del Cid queda controlat i la Generalitat activa mitjans a Cabanes

L’incendi forestal declarat divendres a Lucena del Cid (Castelló) ha quedat controlat i en Fase 3 del PEIF, mentres Emergències ha mobilitzat mitjans aeris i terrestres per un altre foc de vegetació a Cabanes.

L’Operació Pas de l’Estret supera els 450.000 passatgers amb xifres molt semblants a les de 2025

L’Operació Pas de l’Estret ha registrat 458.150 passatgers i 115.002 vehicles des del 15 de juny, amb un lleuger descens respecte a les mateixes dates de 2025 però amb una fluïdesa general en ports i frontera.

Jorge Rodríguez alerta que el municipalisme ‘ha deixat de fer gràcia i comença a fer por’ als grans partits

El secretari general d'Ens Uneix, Jorge Rodríguez, assegura que el municipalisme guanya força a la Comunitat Valenciana i ja ‘comença a fer por’ als partits tradicionals, amb més de 60 alcaldies sota l’òrbita d’Unión Municipalista.

Reb alta el corredor de Moixent ferit amb traumatisme cranial als Sanfermins

El veí de Moixent ferit amb un traumatisme cranial en l’encierro d’este diumenge ha rebut l’alta, mentres continuen ingressats diversos corredors, entre ells un alacantí en Medicina Intensiva.

Dona d’alta el corredor de Moixent ferit amb traumatisme cranial als Sanfermins

El corredor de 33 anys de Moixent ferit amb un traumatisme cranial en l’encierro dels Sanfermins ha rebut l’alta. Altres huit corredors continuen ingressats o en observació, un d’ells en estat greu.

Rodríguez alerta que el municipalisme ja no fa gràcia als grans partits i “comença a fer por”

El secretari general d’Ens Uneix, Jorge Rodríguez, defensa a El Palomar que el municipalisme ja no “fa gràcia” als partits tradicionals i reivindica el dret a competir amb igual dignitat. El president d’Unión Municipalista, David García, assegura que este espai supera ja les 60 alcaldies a la Comunitat Valenciana.

L’Operació Pas de l’Estret supera els 450.000 passatgers amb xifres semblants a l’any passat

L’Operació Pas de l’Estret ha superat els 458.000 passatgers i els 115.000 vehicles des del 15 de juny, amb un lleu descens respecte al mateix període de 2025 però amb un dispositiu que està funcionant amb fluïdesa als ports i a la frontera del Tarajal.