18.6 C
València
Dilluns, 17 novembre, 2025

El judici a ‘La Manada’ recorda a l’assassinat de Nagore Laffage en els sanfermins de 2008

'La Manada'

‘La Manada’ | Cedida

 

El cas de la violació de ‘La Manada’ a una jove durant els Sanfermins de 2016 està causant que s’òbriga un debat sobre les víctimes. En este sentit, el suport o la culpabilització cap a la jove ha provocat que milions de persones estiguen atentes a saber sobre el desenllaç dels esdeveniments.

  

  

A més, el cas de ‘La Manada’ ha recordat a un cas semblant que va tindre lloc fa nou anys i en el qual la víctima va ser assassinada per resistir-se a l’agressió sexual. Nagore Laffage era una infermera de 20 anys que es va trobar amb José Diego Yllanes, metge de 27, la nit de San Fermín de 2008 i van decidir anar al pis d’ell.

  

  

Yllanes va intentar mantindre relacions sexuals amb ella, però Nagore es va negar i ell va perdre el cap, segons va explicar en el judici. Li va trencar la roba, la va agredir sexualment i la va acabar matant. «La persona més indefensa del món en una casa que desconeixia i de la qual no podia eixir, acorralada per una persona infinitament més forta que la va colpejar de forma salvatge», va dir Victor Sarasa, acusació de l’Ajuntament de Pamplona en aquell cas.

 

Culpabilització de les víctimes

No obstant açò, igual que en el cas de ‘La Manada’, la culpabilització de la víctima també va estar present. Durant el judici la mare de Laffage va haver de respondre si la seua filla era molt ‘ligona’ o per les relacions que havia tingut. Igual que ara, els moviments feministes es van mobilitzar per a allunyar els intents de tirar la culpa a la víctima.

 

Movimientos feministas se movilizaron para alejar los intentos de echar la culpa a Nagore

Moviments feministes es mobilitzaren per a desculpabilitzar a Nagore| Cedida

 

En eixe cas, Yllanes va ser condemnat per homicidi en lloc d’assassinat, en considerar el jurat popular que no existia alevosia. Actualment, solament acudix a presó per a dormir després d’haver complit 8 anys i 11 mesos de condemna dels 12 anys i mig als quals va ser condemnat. Caldrà vore si finalment ‘La Manada’ acaba sent condemnada per violació o si, per contra, ixen indemnes d’una agressió sexual en la qual no va haver consentiment de paraula de la víctima.

 

Últimes notícies

Mazón sosté que els escortes li van acompanyar en arribar al Ventorro però no en eixir

El president en funcions ha defés davant la comissió en el Congrés que els escortes només li van acompanyar a l'entrada del Ventorro i no a l'eixida. També ha negat decidir les medalles i ha explicat que no es va canviar de roba.

Mazón atribuïx les 229 morts de la dana a la falta d’informació i sosté que no havia d’acudir al Cecopi

El president en funcions ha sostingut en la comissió del Congrés que el problema va ser la informació, no les decisions. Assegura que va acudir al Cecopi malgrat no estar obligat.

Familiars de les víctimes de la DANA protesten davant el Congrés contra Mazón

Un centenar de familiars i amics de víctimes de la DANA s'ha concentrat davant el Congrés per a denunciar la gestió de Carlos Mazón durant el temporal. La protesta ha coincidit amb la seua compareixença per a donar explicacions.

Mazón atribuïx a la falta d’informació les morts per la DANA i justifica les crides no ateses

Mazón ha defés davant la comissió que investiga la DANA que les 229 morts es van deure a la falta d'informació. Ha explicat per què no va atendre algunes crides de la exconsellera i ha sostingut que no havia d'anar al Cecopi, encara que finalment va acudir.

Rufián i Belarra acusen a Mazón per la gestió de la DANA i exigixen responsabilitats

La compareixença de Carlos Mazón davant la comissió de la DANA ha estat marcada per dures acusacions de Rufián i Belarra, que li han responsabilitzat de la tragèdia amb 229 morts. El president valencià en funcions ha defés que no comptava amb informació suficient ni la competència per a activar alertes.

Rècord de 157.731 milions en lliuraments a compte per a les comunitats en 2026

Les comunitats rebran en 2026 un màxim històric de 157.731 milions en lliuraments a compte, un 7% més. Hisenda ha fixat a més un dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028.

Hisenda ha oferit a les comunitats autònomes un dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028

Hisenda ha oferit a les comunitats un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028 en el CPFF. La mesura afig 5.485 milions de marge i la seua aprovació és previsible.

Les comunitats rebran un rècord de 157.731 milions en lliuraments a compte en 2026

Hisenda ha confirmat que en 2026 les comunitats rebran 157.731 milions en lliuraments a compte, un 7% més que enguany. El CPFF fixa a més un dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028.