Presó per a un home i una dona per matar-ne l’exparella amb un cable de planxa

La Sala Penal ha confirmat la pena de 29 i 15 anys de presó a un home i a una dona, respectivament, per estrangular amb el cable d’una planxa a l’exparella del primer, que a més li va robar un anell d’or i quatre mòbils, i abandonar el cadàver en un hort de Castelló de la Plana el 24 de febrer del 2019.

La Sala desestima els recursos de cassació interposats pels dos condemnats contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que va confirmar la pena que l’Audiència Provincial de Castelló va imposar per un delicte d’assassinat en concurs amb un delicte de robatori amb violència, amb l’atenuant de reincidència a ell, i per un delicte d’assassinat, amb l’atenuant d’arrevat o estat passional a ella.

També va fixar el pagament d’una indemnització conjunta en concepte de responsabilitat civil de 30.000 euros al pare de la víctima i de 10.000 euros al seu germà per danys morals.

En síntesi, els fets provats recullen que el condemnat va mantenir una relació sentimental amb la víctima quan complia condemna a una presó de Cantàbria. Posteriorment, el 2018, va iniciar una relació amb la condemnada. Més tard va proposar a la seua exparella –la víctima- que se n’anés a viure amb ell, al que esta va accedir, instal·lant-se amb ell en un hotel de Castelló, fins que el condemnat se’n va anar emportant-se el cotxe i les pertinences de la víctima , que ho va denunciar a Comissaria.

Els condemnats van tornar a reprendre la relació i en assabentar-se ella de la que mantenia amb el seu exnòvio va sentir “gran ràbia i enuig”. Per estes motius, segons els fets provats, van decidir posar fi a la seua vida. Per això, el 24 de febrer de 2019, sobre les 7:30, ho van recollir a l’Alberg Municipal de Castelló. El condemnat conduïa el vehicle, la víctima viatjava al seient del copilot i la dona darrere.

Durant el trajecte es va produir una discussió i de forma “sobtada i inopinada” els acusats, sense poder precisar quin d’ells o, si de manera individual o conjunta, van col·locar el cable d’una planxa al voltant del coll de la víctima, prement amb força fins que va deixar de moure’s. Després van deixar el cadàver en un hort. Després de la mort, el condemnat es va apoderar d’un anell d’or i de quatre telèfons mòbils de la víctima.

La sentència explica que en este cas existeix l’alevosia determinant de l’assassinat que la recurrent nega, i rebutja que els fets hajan de ser considerats com a homicidi, així com que actués per la seua addicció a les drogues, sota els efectes d’estes, i per por insuperable a l’altre condemnat.

Considera que la recurrent va actuar sabent el que feia i executant el disseny d’un pla ideat per tots dos per aconseguir acabar amb la vida de la víctima com així va passar en la forma descrita en els fets provats.

Afegeix que en este cas hi ha hagut “una evident indefensió a la víctima”, com es desprén dels fets provats, i “l’actuació que de forma conjunta perpetren els recurrents de comú acord va ser sorprenent en la forma executiva, cosa que va permetre assegurar el crim”.

Quant a l’altre recurrent, l’home, que al·legava al seu recurs la falta de motivació de la sentència, la Sala afirma que el tribunal descriu a la perfecció que va tenir una relació sentimental amb la víctima, iniciant més tard una relació amb la condemnada, i al final adopten la decisió d’acabar amb la vida de la víctima amb un clar concurs de voluntats, ja que, com consta als fets provats, en assabentar-se ella de la relació que este mantenia amb ….. va sentir gran ràbia i enuig. Per estos motius, entre d’altres, van decidir tots dos acusats acabar amb la vida de…”.

Últimes notícies

Set municipis de la Comunitat es queden sense Punts de Trobada Familiar judicials, segons el PSPV

El PSPV denuncia que el nou mapa de Punts de Trobada Familiar Judicials manté el tancament de centres en set municipis valencians i critica el Consell per reduir la xarxa de protecció a la infància. Els socialistes avisen que més de 2.000 famílies es veuran afectades i hauran de fer més desplaçaments i front a més llistes d’espera.

The Ocean Race deixa Alicante després de generar més de 500 milions

The Ocean Race eixirà per última vegada d’Alicante el 17 de gener de 2027, després de sis edicions i més de 500 milions d’euros d’impacte econòmic. Oporto assumirà les eixides de la volta al món a vela de 2030, 2034 i 2038.

El problema de les llengües minoritzades també demana solució

Segons Gimenez les llengües i els problemes socials dominaran els programes polítics per a les eleccions generals

Metrovalencia arriba als 8,3 milions de viatgers en setembre, un 15 % més que fa un any

Metrovalencia ha transportat 8,3 milions de viatgers en setembre, un 15,10 % més que un any abans, i FGV ha sumat 10 milions d’usuaris entre València i Alacant. Les línies 3 i 5 de metro i la 4 de tramvia han sigut les més utilitzades.

Noves ajudes per a dones emprenedores rurals en el sector agrari valencià

Agricultura ha convocat una nova línia d’ajudes per a dones que impulsen projectes empresarials agraris o aqüícoles en zones rurals de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de facilitar la seua posada en marxa i consolidació.

València reforça la protecció dels majors davant estafes i abusos econòmics

La Policia Local de València ha intensificat les accions preventives contra estafes i abusos econòmics a persones majors mitjançant el programa 'Ayudar a Prevenir'. El dispositiu inclou xarrades en centres municipals i recomanacions per a detectar signes d'abús en l'entorn més pròxim.

Les pluges torrencials es tornen més freqüents i els experts reclamen adaptar-hi ciutats i infraestructures

Les últimes pluges torrencials han deixat quatre morts, grans inundacions a l’est peninsular i més de 400.000 alumnes sense classe a la Comunitat Valenciana. Experts adverteixen que estos episodis seran cada vegada més freqüents i reclamen planificar el territori pensant en este risc.

Un nou sistema de la UPV detecta desinformació amb alt risc de fer-se viral

Investigadors de la UPV han creat un sistema d’alerta primerenca, el DDVRI, que detecta quins continguts enganyosos tenen més risc de viralitzar-se i ajuda a prioritzar la faena dels equips de verificació.