La Sala Penal ha confirmat la pena de 29 i 15 anys de presó a un home i a una dona, respectivament, per estrangular amb el cable d’una planxa a l’exparella del primer, que a més li va robar un anell d’or i quatre mòbils, i abandonar el cadàver en un hort de Castelló de la Plana el 24 de febrer del 2019.
La Sala desestima els recursos de cassació interposats pels dos condemnats contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que va confirmar la pena que l’Audiència Provincial de Castelló va imposar per un delicte d’assassinat en concurs amb un delicte de robatori amb violència, amb l’atenuant de reincidència a ell, i per un delicte d’assassinat, amb l’atenuant d’arrevat o estat passional a ella.
També va fixar el pagament d’una indemnització conjunta en concepte de responsabilitat civil de 30.000 euros al pare de la víctima i de 10.000 euros al seu germà per danys morals.
En síntesi, els fets provats recullen que el condemnat va mantenir una relació sentimental amb la víctima quan complia condemna a una presó de Cantàbria. Posteriorment, el 2018, va iniciar una relació amb la condemnada. Més tard va proposar a la seua exparella –la víctima- que se n’anés a viure amb ell, al que esta va accedir, instal·lant-se amb ell en un hotel de Castelló, fins que el condemnat se’n va anar emportant-se el cotxe i les pertinences de la víctima , que ho va denunciar a Comissaria.
Els condemnats van tornar a reprendre la relació i en assabentar-se ella de la que mantenia amb el seu exnòvio va sentir “gran ràbia i enuig”. Per estes motius, segons els fets provats, van decidir posar fi a la seua vida. Per això, el 24 de febrer de 2019, sobre les 7:30, ho van recollir a l’Alberg Municipal de Castelló. El condemnat conduïa el vehicle, la víctima viatjava al seient del copilot i la dona darrere.
Durant el trajecte es va produir una discussió i de forma “sobtada i inopinada” els acusats, sense poder precisar quin d’ells o, si de manera individual o conjunta, van col·locar el cable d’una planxa al voltant del coll de la víctima, prement amb força fins que va deixar de moure’s. Després van deixar el cadàver en un hort. Després de la mort, el condemnat es va apoderar d’un anell d’or i de quatre telèfons mòbils de la víctima.
La sentència explica que en este cas existeix l’alevosia determinant de l’assassinat que la recurrent nega, i rebutja que els fets hajan de ser considerats com a homicidi, així com que actués per la seua addicció a les drogues, sota els efectes d’estes, i per por insuperable a l’altre condemnat.
Considera que la recurrent va actuar sabent el que feia i executant el disseny d’un pla ideat per tots dos per aconseguir acabar amb la vida de la víctima com així va passar en la forma descrita en els fets provats.
Afegeix que en este cas hi ha hagut “una evident indefensió a la víctima”, com es desprén dels fets provats, i “l’actuació que de forma conjunta perpetren els recurrents de comú acord va ser sorprenent en la forma executiva, cosa que va permetre assegurar el crim”.
Quant a l’altre recurrent, l’home, que al·legava al seu recurs la falta de motivació de la sentència, la Sala afirma que el tribunal descriu a la perfecció que va tenir una relació sentimental amb la víctima, iniciant més tard una relació amb la condemnada, i al final adopten la decisió d’acabar amb la vida de la víctima amb un clar concurs de voluntats, ja que, com consta als fets provats, en assabentar-se ella de la relació que este mantenia amb ….. va sentir gran ràbia i enuig. Per estos motius, entre d’altres, van decidir tots dos acusats acabar amb la vida de…”.
