23.5 C
València
Dimarts, 17 febrer, 2026

Presó per a un home i una dona per matar-ne l’exparella amb un cable de planxa

La Sala Penal ha confirmat la pena de 29 i 15 anys de presó a un home i a una dona, respectivament, per estrangular amb el cable d’una planxa a l’exparella del primer, que a més li va robar un anell d’or i quatre mòbils, i abandonar el cadàver en un hort de Castelló de la Plana el 24 de febrer del 2019.

La Sala desestima els recursos de cassació interposats pels dos condemnats contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que va confirmar la pena que l’Audiència Provincial de Castelló va imposar per un delicte d’assassinat en concurs amb un delicte de robatori amb violència, amb l’atenuant de reincidència a ell, i per un delicte d’assassinat, amb l’atenuant d’arrevat o estat passional a ella.

També va fixar el pagament d’una indemnització conjunta en concepte de responsabilitat civil de 30.000 euros al pare de la víctima i de 10.000 euros al seu germà per danys morals.

En síntesi, els fets provats recullen que el condemnat va mantenir una relació sentimental amb la víctima quan complia condemna a una presó de Cantàbria. Posteriorment, el 2018, va iniciar una relació amb la condemnada. Més tard va proposar a la seua exparella –la víctima- que se n’anés a viure amb ell, al que esta va accedir, instal·lant-se amb ell en un hotel de Castelló, fins que el condemnat se’n va anar emportant-se el cotxe i les pertinences de la víctima , que ho va denunciar a Comissaria.

Els condemnats van tornar a reprendre la relació i en assabentar-se ella de la que mantenia amb el seu exnòvio va sentir “gran ràbia i enuig”. Per estes motius, segons els fets provats, van decidir posar fi a la seua vida. Per això, el 24 de febrer de 2019, sobre les 7:30, ho van recollir a l’Alberg Municipal de Castelló. El condemnat conduïa el vehicle, la víctima viatjava al seient del copilot i la dona darrere.

Durant el trajecte es va produir una discussió i de forma “sobtada i inopinada” els acusats, sense poder precisar quin d’ells o, si de manera individual o conjunta, van col·locar el cable d’una planxa al voltant del coll de la víctima, prement amb força fins que va deixar de moure’s. Després van deixar el cadàver en un hort. Després de la mort, el condemnat es va apoderar d’un anell d’or i de quatre telèfons mòbils de la víctima.

La sentència explica que en este cas existeix l’alevosia determinant de l’assassinat que la recurrent nega, i rebutja que els fets hajan de ser considerats com a homicidi, així com que actués per la seua addicció a les drogues, sota els efectes d’estes, i per por insuperable a l’altre condemnat.

Considera que la recurrent va actuar sabent el que feia i executant el disseny d’un pla ideat per tots dos per aconseguir acabar amb la vida de la víctima com així va passar en la forma descrita en els fets provats.

Afegeix que en este cas hi ha hagut “una evident indefensió a la víctima”, com es desprén dels fets provats, i “l’actuació que de forma conjunta perpetren els recurrents de comú acord va ser sorprenent en la forma executiva, cosa que va permetre assegurar el crim”.

Quant a l’altre recurrent, l’home, que al·legava al seu recurs la falta de motivació de la sentència, la Sala afirma que el tribunal descriu a la perfecció que va tenir una relació sentimental amb la víctima, iniciant més tard una relació amb la condemnada, i al final adopten la decisió d’acabar amb la vida de la víctima amb un clar concurs de voluntats, ja que, com consta als fets provats, en assabentar-se ella de la relació que este mantenia amb ….. va sentir gran ràbia i enuig. Per estos motius, entre d’altres, van decidir tots dos acusats acabar amb la vida de…”.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

València adopta Cap i Casal com a nou lema institucional

L'Ajuntament emprarà el lema al costat de l'escut per a identificar la ciutat i reforçar la seua imatge. L'anunci arriba amb crítiques pel cost de 10.000 euros.

Pérez Llorca acudirà a la Comissió Mixta de la dana amb tarannà constructiu

El president ha assegurat que anirà a la Comissió Mixta Generalitat-Govern amb ànim de col·laborar. Lamenta que arribe molt tard i valora la rectificació de l'Executiu.

Més de 6.000 agents vetlaran per la seguretat de les Falles 2026 a València

València activarà un dispositiu amb més de 6.000 efectius per a les Falles 2026. El pla reforça el control en mascletaes, estacions i accessos per a evitar embuts.

Pérez Llorca defén que la Generalitat controla l’adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats a Alacant

Pérez Llorca ha afirmat que la Generalitat és ara una administració 'seriosa' que 'controla' i reforça la inspecció en l'adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats detectades a Alacant. Ha garantit més controls i ha subratllat que la investigació judicial se centra en un funcionari ja apartat.

Pérez Llorca i Torres copresidirán la primera Comissió Mixta per la dana en Riba-roja

Pérez Llorca i el ministre Torres copresidirán el dimecres a Riba-roja de Túria la primera reunió de la Comissió Mixta per la dana. La cita serà a les 12.30 i el ministre visitarà abans les obres del canal Xúquer-Túria a Torrent.

Pérez Llorca demana unitat i comprensió davant la violència de gènere i evita la confrontació ideològica

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha demanat unitat i comprensió davant la violència de gènere i ha refusat entrar en dogmes ideològics. La seua crida s'ha produït després del crim masclista de Benicàssim i enmig del debat polític sobre esta qüestió.

Catalá veu tardana la Comissió Mixta de la dana i Bernabé confia en una coordinació efectiva

Catalá ha criticat que l'òrgan s'active 16 mesos després de la dana, mentres Bernabé ha defés la seua utilitat per a reforçar la coordinació entre administracions.

Miquel Alberola retrata a Raimon en ‘Aquest jo que soc jo’

El llibre 'Aquest jo que soc jo' es presenta com la biografia més completa de Raimon, amb una mirada omnicomprensiva a la seua trajectòria, el seu llenguatge artístic i el seu impacte cívic. L'obra repassa del primer a l'últim recital i explica com el context polític va marcar el seu camí.