Mor el director de cinema Mario Camus als 86 anys

El director de cinema Mario Camus ha mort als 86 anys d’edat a Santander, segons han informat a Efe fonts familiars. El cineasta i guionista càntabre va dirigir, entre altres pel·lícules,La colmena’ i ‘Los santos inocentes‘. En 1985, va rebre el Premi Nacional de Cinematografia i en 2011 l’Acadèmia de Cinema li va concedir el Goya d’honor.

En la seua filmografia figuren prop d’una trentena de títols, entre els quals destaquen ‘La colmena’, ‘Los santos inocentes’ i ‘La casa de Bernarda Alba’, entre altres. ‘Sombras en una batalla’ li va valer el Goya a millor guió original en 1994. La seua última pel·lícula va ser ‘El prado de las estrellas’, que va dirigir en 2007.

Biografia Mario Camus

Va abandonar els seus estudis de Dret per a ingressar en 1956 a l’Escola Oficial de Cinematografia, diplomant-se en Direcció.

Director

Membre d’una generació en la qual figuren directors com Carlos Saura, Basilio Martín Patino, Miguel Picazo, Francisco Regueiro i José Luis Borau.

Pel·lícules

Després d’alguns curtmetratges, porta la direcció dels farsants i Young Sánchez, les seues primeres pel·lícules llargues (totes dues de 1963). A partir d’ací executa obres de gèneres molt diferents, tant policíac com comèdia sentimental i fins i tot musical, amb bon ofici i diversa fortuna.

En les seues pel·lícules destaquen les adaptacions literàries: La colmena (1982, segons l’obra de Camilo José Cela) li va valer l’Ós d’Or en el Festival de Berlín; Los santos inocentes (1984), excel·lent transcripció a la pantalla de la novel·la de Delibes, amb la qual Alfredo Landa i Francisco Rabal van obtenir -compartit- el premi d’interpretació del Festival de Cannes.

Va rebre un Goya pel guió ‘Sombras de una batalla’ (1993).

A més, Mario Camus va dirigir sèries de televisió de qualitat (Fortunata i Jacinta, 1979).

Llibres

Autor dels llibres de relats Un fuego oculto (Madrid, 2003) i Apuntes del natural (Santander, 2007).

En 2010, després de mig segle darrere de la càmera, l’Acadèmia de Cinema espanyola li va concedir el Goya d’Honor. No va voler formar part de l’Acadèmia que ho va premiar.

Filmografía

1960.- Los Golfos
1964.- Muere Una Mujer
1964.- Young Sánchez
1965.- Con El Viento Solano
1965.- La Visita Que No Toco El Timbre
1966.- Cuando Tu No Estas
1967.- Volver a Vivir
1967.- Al Ponerse El Sol
1968.- Digan Lo Que Digan
1970.- Cántico
1971.- La Cólera del Viento
1975.- La Joven Casada
1975.- Los Pájaros de Baden-Baden
1978.- Los Días Del Pasado
1982.- La Colmena
1983.- Truhanes
1984.- Los Santos Inocentes
1985.- La vieja música
1987.- La casa de Bernarda Alba
1987.- La rusa
1992.- Después del sueño
1993.- Sombras en una batalla
1996.- Adosados
1997.- El color de las nubes
1997.- Más allá del jardín
1998.- La Vuelta de El Coyote
1999.- La Ciudad De Los Prodigios
2002.- La playa de los galgos
2007.- El prado de las estrellas

Televisió

1990.- La femme et le pantin
1990.- La forja de un rebelde
1983.- Los desastres de la guerra
1980.- Fortunata y Jacinta
1976.- Paisaje con figuras
1976.- Curro Jiménez
1974.- Los camioneros
1973.- Noelia y el wavalaooo
1972.- Si las piedras hablaran
1968.- Cuentos y leyendas

Premis

Premi Nacional de Cinematografia en 1985
Premi en la Quinzena de Realitzadors en el Festival de Cannes de 1993 per «Sombras de una batalla».
Goya — Millor guió original 1993
Goya — Premio d’honor 2011
Premi ‘Miguel Picazo’

Menció especial (Jurado Ecuménico Internacional), Festival de Cannes per «Els Sants Innocents»
Cercle d’Escriptors Cinematogràfics: Millor pel·lícula per «Los santos inocentes».
Festival Internacional de Cinema de Berlín, Ós d’Or a la millor pel·lícula per «La colmena».
Cercle d’Escriptors Cinematogràfics, millor pel·lícula i millor director per «La colmena».
Premis de la ACE (Nova York) a millor pel·lícula per «La colmena».
Argentinean Film Critics Association Awards, millor guió original de ficció per «La colmena» (2007).

 

Condolences a Twitter

 

<

>

<

>

<

>

<

>

 

Últimes notícies

Tanquen el port de Sagunt per a carregar avions contra l’incendi de la Vall d’Uixó

El port de Sagunt ha tancat este dilluns el trànsit marítim per facilitar la càrrega dels avions que lluiten contra l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 6.500 hectàrees i manté actius importants mitjans aeris i terrestres.

Les marques xineses redibuixen el mapa de l’automoció a Espanya

L’arribada de Geely a la planta d’Almussafes consolida l’avenç de les marques xineses en la indústria de l’automòbil a Espanya, amb noves fàbriques i aliances que esquiven aranzels i reactiven plantes històriques.

Sangaré, Affengruber i Josan ja treballen en la pretemporada de l’Elx

Buba Sangaré, David Affengruber i Josan Ferrández s’han incorporat als entrenaments de pretemporada de l’Elx i ja estan a les ordres de Martín Anselmi.

València desactiva el protocol per contaminació en millorar la qualitat de l’aire

L’Ajuntament de València ha desactivat el protocol per contaminació atmosfèrica activat diumenge, després de reduir-se les partícules en l’aire. La millora seguix a l’episodi de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, com el de La Vall d’Uixó.

Veïns amb ganes de tornar a casa després del foc de la Vall d’Uixó i respecte al confinament

La segona nit d’incendi a la Vall d’Uixó i altres municipis de Castelló s’ha viscut amb més calma, encara que els 16.000 evacuats esperen poder tornar a casa, mentres els 64.000 confinats respecten en general la mesura.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa més de 7.000 hectàrees i força milers d’evacuats

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat un poc més de 7.000 hectàrees i ha obligat a evacuar 16.000 persones i a confinar-ne 64.000, segons el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama.

Agraïment a Aragó, Balears i Catalunya per reforçar l’extinció a la Vall d’Uixó

El president Juanfran Pérez Llorca ha agraït a Aragó, Balears i Catalunya el ràpid enviament de mitjans al foc de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 7.000 hectàrees.

La Venus romana de la platja de l’Almadrava es posa en mans d’un gran expert

L’Ajuntament d’Alacant ha encomanat al catedràtic d’Arqueologia José Miguel Noguera l’estudi exhaustiu de la Venus romana trobada a la platja de l’Almadrava. La peça, una cabeça de marbre del segle II dC, ja es considera clau per a la història de la ciutat.