El sacerdot jesuïta i historiador Fernando García de Cortázar, guardonat amb el Premi Nacional d’Història en 2008, ha mort “de manera inesperada” als 79 anys, segons ha informat en un comunicat la Companyia de Jesús.
La defunció ha succeït a les cinc d’aquesta matinada, a l’hospital de la Llum, segons detalla el comunicat. García de Cortázar havia sigut ingressat dijous passat per una perforació intestinal. Va ser operat, però una complicació postoperatòria ha sigut la causa de la seua mort.
Fernando García de Cortázar i Ruiz d’Aguirre va nàixer el Bilbao el 4 de setembre de 1942. Va ingressar en la Companyia de Jesús el 26 d’agost de 1959, es va ordenar sacerdot a Loyola el 10 de juliol de 1971 i va fer els últims vots a Loyola el 2 de febrer de 1978.
L’historiador es va formar com a jesuïta, entre 1975-76 va estar destinat a Bilbao com a director del Col·legi Major Deusto i Professor en Facultat de Filosofia i Lletres (FyL) de la Universitat de Deusto (UD), càrrecs que exerciria en diverses etapes de la seua vida. A més de professor catedràtic d’Història d’Espanya contemporània en aquesta facultat seria degà de la mateixa (81-82), un important col·laborador al llarg de tota la seua vida i professor emèrit en la Facultat de Ciències Socials i Humanes des de 2007 fins a aquest any 2022.
García de Cortázar ha sigut reconegut per la seua extraordinària labor com a historiador que ha sabut transmetre l’amor per la història des d’un llenguatge pròxim al públic, la qual cosa li ha valgut grans èxits en les seues publicacions, que han sigut àmpliament difoses. Deixeble de l’historiador Miguel Artola, ha sigut guardonat amb nombrosos premis com el Premi Nacional d’Història 2008 per la seua obra ‘Història d’Espanya des de l’art’ (2007). Havia dirigit també la Fundació Vocento.
García de Cortázar ha escrit més de 70 llibres i també enciclopèdies com la monumental obra ‘La Història en el seu Lloc‘, de deu volums. Ha contribuït a la popularització de la història d’Espanya mitjançant els seus nombrosos articles en premsa (com a Vida Nova o el diari ABC) i diverses sèries de televisió com a ‘Memòria d’Espanya‘. En el seu treball ha dedicat especial dedicació a la investigació de la història del País Basc, la Història d’Espanya i la Història de l’Església.
El passat 19 de maig de 2021 recollia el Premi Brau 2020, que concedeix la Comissió Episcopal per a les Comunicacions Socials (CECS) per la labor amb la qual “porta a diverses tribunes de la premsa la seua mirada penetrant de la història d’Espanya, rescatant-la de reduccions” i perquè “els seus articles plantegen l’aportació substancial de la tradició cristiana i entren en un debat seriós i ponderat sobre el lloc del fet cristià en la nostra cultura actual“.
En recollir-ho, va expressar el seu desig de “fer públic el missatge religiós, especialment en aquests moments, en els quals hem de parlar no sols als que comparteixen la mateixa fe que nosaltres, sinó també a aquells que podríem dir cristians culturals, que veuen en la religió i en el cristianisme un fet del qual esperen que ajude a mantindre uns principis i conviccions que necessita aquest món“.
