Mor José Lladró, el germà mitjà de la companyia de porcellana de luxe

José Lladró

José Lladró, cofundador d’un dels grans imperis empresarials valencians | Agències

 

Este dilluns de matí ha mort José Lladró, el germà mitjà dels tres fundadors de la mítica firma valenciana de ceràmica de luxe: Porcellana Lladró. Els tres germans d’Almàssera (l’Horta Nord) van alçar un imperi que va arribar a tindre un museu en la Quinta Avinguda de Nova York, inaugurat el 1988, i a ser sinònim de luxe per a moltes estreles de Hollywood.

 

José Lladró, de 91 anys, és el segon dels patriarques Lladró en morir, després que el 2017 morira Juan, el germà major i el qui va capitanejar durant més temps la companyia, bé directament o bé a través de les seues filles. Els germans van ser capaços de fundar un imperi empresarial en els anys 50, quan van muntar un forn artesanal en el corral de sa casa en Almàssera i a on van posar en pràctica els seus coneiximents en pintura, escultura i porcellana elèctrica.

 

Lladro

Lladró, en la Ciutat de la Porcellana, entre Tavernes i Almàssera | Agències

 

La companyia es va escampar per tot el món com a sinònim de luxe. Però era en les cases valencianes a on més devoció se li tenia a la firma, a on tot el món que es preuara tenia alguna figureta de traços dolços i tons pastel. L’empresa era un èxit, fins que en el 90 va donar símptomes d’esgotament en el model empresarial i els germans van delegar la gestió en els fills en el 2003.

 

Amb tot, Juan Lladró, el major, va continuar controlant l’empresa a través de les seues filles, a partir del 2007, i després de desavinences familiars i batalles pel control de la companyia, finalment, el fons d’inversió PHI Industrial va comprar l’empresa de porcellana en el 2017. Amb José, per tant, mor una part de la història empresarial i industrial valenciana i espanyola dels anys 50.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Ferit un xiquet en caure un carret de golf des d’un pont a Rojales

Un xiquet ha resultat ferit en eixir-se de la via un carret de golf i caure d’un pont d’uns tres metres d’alçària en un camp de Rojales (Alacant). El menor ha patit diversos colps i ha sigut atés per personal sanitari al lloc.

La Vilavella queda buida després del desallotjament pel greu incendi de la Vall d’Uixó

La Vilavella, municipi de quasi 3.000 habitants a l'interior de Castelló, ha sigut desallotjada pel gran incendi forestal de la Vall d'Uixó i espera l'autorització per a tornar a les vivendes.

Onda alça totes les restriccions d’aigua després de l’incendi forestal

L’Ajuntament d’Onda ha informat que ja ha deixat sense efecte totes les restriccions d’ús d’aigua de la xarxa imposades pel recent incendi forestal, després de la nova valoració del Departament de Salut Pública de Castellón.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa ja 8.500 hectàrees i arriba als 72 km de perímetre

L’incendi forestal iniciat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat unes 8.500 hectàrees i té ja 72 quilòmetres de perímetre. S’ha alçat el confinament en quatre barris i este dimarts es decidirà si s’estén la mesura a la resta de zones afectades.

Apunyala l’home que va defensar la seua ex parella en un carrer d’Alacant

Un home de 54 anys ha sigut detingut a Alacant acusat d’intentar matar amb un ganivet l’home que havia defensat la seua ex parella hores abans.

Els afectats pels incendis de La Vall d’Uixó no hauran d’anar als jutjats si tenen dificultats

El TSJ de la Comunitat Valenciana ha acordat eximir fins al 29 de juliol les persones afectades per evacuacions i restriccions de mobilitat per l’incendi de La Vall d'Uixó de l’obligació d’acudir als jutjats si tenen dificultats per desplaçar-se.

El Valencia Basket incorpora Wildens Leveque i el cedix a l’Hestia Menorca

El Valencia Basket ha fitxat el pívot Wildens Leveque per tres temporades i l’ha cedit per a la pròxima campanya a l’Hestia Menorca de Primera FEB.

Aagesen alerta del risc extrem d’incendis i carrega contra els bulos sobre els focs

Sara Aagesen reclama prudència davant un risc molt alt d’incendis per la possible quarta ona de calor i critica com una irresponsabilitat política els bulos sobre l’origen dels focs.