16.3 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Mor José Lladró, el germà mitjà de la companyia de porcellana de luxe

José Lladró

José Lladró, cofundador d’un dels grans imperis empresarials valencians | Agències

 

Este dilluns de matí ha mort José Lladró, el germà mitjà dels tres fundadors de la mítica firma valenciana de ceràmica de luxe: Porcellana Lladró. Els tres germans d’Almàssera (l’Horta Nord) van alçar un imperi que va arribar a tindre un museu en la Quinta Avinguda de Nova York, inaugurat el 1988, i a ser sinònim de luxe per a moltes estreles de Hollywood.

 

José Lladró, de 91 anys, és el segon dels patriarques Lladró en morir, després que el 2017 morira Juan, el germà major i el qui va capitanejar durant més temps la companyia, bé directament o bé a través de les seues filles. Els germans van ser capaços de fundar un imperi empresarial en els anys 50, quan van muntar un forn artesanal en el corral de sa casa en Almàssera i a on van posar en pràctica els seus coneiximents en pintura, escultura i porcellana elèctrica.

 

Lladro

Lladró, en la Ciutat de la Porcellana, entre Tavernes i Almàssera | Agències

 

La companyia es va escampar per tot el món com a sinònim de luxe. Però era en les cases valencianes a on més devoció se li tenia a la firma, a on tot el món que es preuara tenia alguna figureta de traços dolços i tons pastel. L’empresa era un èxit, fins que en el 90 va donar símptomes d’esgotament en el model empresarial i els germans van delegar la gestió en els fills en el 2003.

 

Amb tot, Juan Lladró, el major, va continuar controlant l’empresa a través de les seues filles, a partir del 2007, i després de desavinences familiars i batalles pel control de la companyia, finalment, el fons d’inversió PHI Industrial va comprar l’empresa de porcellana en el 2017. Amb José, per tant, mor una part de la història empresarial i industrial valenciana i espanyola dels anys 50.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.