Mor José Lladró, el germà mitjà de la companyia de porcellana de luxe

José Lladró

José Lladró, cofundador d’un dels grans imperis empresarials valencians | Agències

 

Este dilluns de matí ha mort José Lladró, el germà mitjà dels tres fundadors de la mítica firma valenciana de ceràmica de luxe: Porcellana Lladró. Els tres germans d’Almàssera (l’Horta Nord) van alçar un imperi que va arribar a tindre un museu en la Quinta Avinguda de Nova York, inaugurat el 1988, i a ser sinònim de luxe per a moltes estreles de Hollywood.

 

José Lladró, de 91 anys, és el segon dels patriarques Lladró en morir, després que el 2017 morira Juan, el germà major i el qui va capitanejar durant més temps la companyia, bé directament o bé a través de les seues filles. Els germans van ser capaços de fundar un imperi empresarial en els anys 50, quan van muntar un forn artesanal en el corral de sa casa en Almàssera i a on van posar en pràctica els seus coneiximents en pintura, escultura i porcellana elèctrica.

 

Lladro

Lladró, en la Ciutat de la Porcellana, entre Tavernes i Almàssera | Agències

 

La companyia es va escampar per tot el món com a sinònim de luxe. Però era en les cases valencianes a on més devoció se li tenia a la firma, a on tot el món que es preuara tenia alguna figureta de traços dolços i tons pastel. L’empresa era un èxit, fins que en el 90 va donar símptomes d’esgotament en el model empresarial i els germans van delegar la gestió en els fills en el 2003.

 

Amb tot, Juan Lladró, el major, va continuar controlant l’empresa a través de les seues filles, a partir del 2007, i després de desavinences familiars i batalles pel control de la companyia, finalment, el fons d’inversió PHI Industrial va comprar l’empresa de porcellana en el 2017. Amb José, per tant, mor una part de la història empresarial i industrial valenciana i espanyola dels anys 50.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.

Acord per a la jubilació parcial del professorat en la concertada valenciana

Educació i els sindicats de l’ensenyament concertat han tancat un preacord per implantar la jubilació parcial del professorat a la Comunitat Valenciana, amb relleu generacional i finançament públic de les cotitzacions.

El Festival de Curtmetratges Helena Cortesina duplica participants en la cinquena edició

El Festival de Curtmetratges Helena Cortesina, que se celebra a l'Arniches d'Alacant de l'1 al 4 de juliol, ha rebut 768 projectes, el doble que l'any passat, amb 35 produccions de creadors de la província.

La jutgessa de la dana crida a declarar el responsable autonòmic d’atenció a les víctimes

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha citat com a testimoni l’aleshores director general d’Atenció a les Víctimes i Accés a la Justícia, Francisco Javier Soler Flores, i ha fixat noves declaracions per a setembre.

Docents denuncien a STEPV retallades errònies en la nòmina després de la vaga

El sindicat STEPV ha rebut queixes de professorat de la pública per descomptes excessius en la nòmina de juny després de la vaga indefinida entre l’11 de maig i l’11 de juny.