Mor José Lladró, el germà mitjà de la companyia de porcellana de luxe

José Lladró

José Lladró, cofundador d’un dels grans imperis empresarials valencians | Agències

 

Este dilluns de matí ha mort José Lladró, el germà mitjà dels tres fundadors de la mítica firma valenciana de ceràmica de luxe: Porcellana Lladró. Els tres germans d’Almàssera (l’Horta Nord) van alçar un imperi que va arribar a tindre un museu en la Quinta Avinguda de Nova York, inaugurat el 1988, i a ser sinònim de luxe per a moltes estreles de Hollywood.

 

José Lladró, de 91 anys, és el segon dels patriarques Lladró en morir, després que el 2017 morira Juan, el germà major i el qui va capitanejar durant més temps la companyia, bé directament o bé a través de les seues filles. Els germans van ser capaços de fundar un imperi empresarial en els anys 50, quan van muntar un forn artesanal en el corral de sa casa en Almàssera i a on van posar en pràctica els seus coneiximents en pintura, escultura i porcellana elèctrica.

 

Lladro

Lladró, en la Ciutat de la Porcellana, entre Tavernes i Almàssera | Agències

 

La companyia es va escampar per tot el món com a sinònim de luxe. Però era en les cases valencianes a on més devoció se li tenia a la firma, a on tot el món que es preuara tenia alguna figureta de traços dolços i tons pastel. L’empresa era un èxit, fins que en el 90 va donar símptomes d’esgotament en el model empresarial i els germans van delegar la gestió en els fills en el 2003.

 

Amb tot, Juan Lladró, el major, va continuar controlant l’empresa a través de les seues filles, a partir del 2007, i després de desavinences familiars i batalles pel control de la companyia, finalment, el fons d’inversió PHI Industrial va comprar l’empresa de porcellana en el 2017. Amb José, per tant, mor una part de la història empresarial i industrial valenciana i espanyola dels anys 50.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Detingut a Alacant el líder d’un clan vinculat a la Camorra i buscat per Europol

La Policia Nacional ha detingut a Alacant a Pietro Izzo, presumpte lider del clan Licciardi vinculat a la Camorra napolitana, reclamat per Itàlia per xantatge i extorsion.

Miguel Polo assenyala al Cecopi per la falta d’avisos en la dana de València

Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, defén l'actuació de l'organisme durant la dana de València i responsabilitza al Cecopi per la lentitud en els avisos i la falta de planificació.

Jupol denuncia una brutal agressió a un policia nacional a València i reclama més protecció

Jupol denuncia una brutal agressió patida per un policia nacional a València i alerta de l'augment de la violència contra els agents, reclamant més protecció i reconeixement com a professió de risc.

Educació proposa pujar 120 euros el salari als docents valencians en 2027

La Conselleria d'Educació planteja als sindicats una pujada salarial de 120 euros en el complement específic autonòmic per a 2027 i manté una proposta de ràtios similar a l'anterior, amb ajustos en infantil i en les substitucions en Primària.

Baleària culmina la presa de control dels actius d’Armes Trasmediterránea a Canàries

Baleària assumix el control de les rutes d'Armes Trasmediterránea a Canàries i connexions amb la Península, amb més de 50 vaixells, 4.500 empleats i un pla inversor de 45 milions.

Nou ferits i llargues retencions per l’incendi d’un cotxe en l’AP-7 a la Vila Joiosa

El xoc entre quatre vehicles en l'AP-7 a l'altura de la Vila Joiosa va provocar l'incendi d'un cotxe, va deixar nou ferits amb contusions i esquinços cervicals i va causar importants retencions.

Educació i sindicats es tornen a asseure en plena segona setmana de vaga indefinida docent

Educació i els sindicats docents reprenen la negociació en la Comunitat Valenciana en la segona setmana de vaga indefinida, amb el salari, les plantilles i les infraestructures com a punts centrals del conflicte.

PP i Vox imposen en Les Corts el seu dictamen sobre la dana entre dures crítiques de l’oposició

PP i Vox acorden en Les Corts un dictamen de 126 pàgines sobre la dana de 2024 que responsabilitza a l'Estat i a la Generalitat, mentres l'oposició el qualifica d'ignomínia i el compara amb l'informe del metre de 2006.