José Manuel Caballero Bonald ha mort als 94 anys a la seua casa de Madrid. Ha sigut la seua dona la que ha donat la notícia a les 8.08 del matí d'aquest diumenge Pepa Ramis, amb to enèrgic i senzill: "Es va acabar". Durant mesos i alguns anys ella era la veu del poeta i premi Cervantes de l'any 2012, autor d'obres com la novel·la Ágata de ojo de gato o extraordinaris toms memorialistes com a Oficio de lector o Examen de ingenios. És el final de tota una vida junts.
El poeta, novel·lista i assagista va néixer a Jerez de la Frontera (Cádiz) l'11 de novembre de 1926. El seu pare era cubà crioll i la família de la seua mare era d'origen francés assentada a Andalusia des de mitjan segle XIX. Va estudiar Nàutica a Cádiz i va fer el servei militar en la Milícia Naval Universitària durant dos estius. Més endavant, entre 1949 i 1952, va estudiar Filosofia i Lletres en les universitats de Sevilla i Madrid. Ja des de primera hora, Caballero Bonald va publicar poesia i va entaular relacions amb escriptors.
En 1952 va guanyar l'accèssit del Premi Adonáis pel seu primer llibre, Las adivinaciones. En 1959 va travar relació amb els poetes que més tard integrarien el grup dels 50. Va ser amb motiu del 20è aniversari de la mort d'Antonio Machado. En Collioure es va trobar amb Blas d'Otero, José Agustín Goytisolo, Ángel González, José Ángel Valente, Jaime Gil de Biedma, Alfredo Costafreda i Carlos Barral entre altres autors.
Va ensenyar literatura a Bogotà abans de tornar en 1963 a Espanya. En 1965 se'n va anar a Cuba i en 1968 va ser detingut durant un mes en la presó de Carabanchel per motius polítics. En 1969 va publicar l'antologia Viure per a explicar-ho.
Este mateix any va arribar una altra de les seues obres magnes: el Archivo del cante flamenco, un àlbum de sis discos i estudi preliminar gravat per a la companyia Vergara. Com els folkloristes estatunidencs als quals admirava, el poeta, que llavors i durant la dècada següent es va guanyar la vida com disquero, treballant en una discogràfica, va realitzar un viatge en recerca del cant, amb la idea de rescatar les veus d'aquells mestres d'una generació a punt de desaparéixer.
Va publicar en 1974 la seua primera novel·la, Ágata ojo de gato, per la qual va rebre els premis Barral i de la Crítica. En 1975 va publicar el seu assaig Luces y sombras del flamenco. En 1981 va rebre el Premi Ateneu de Sevilla per la seua novel·la Toda la noche se oyeron pasar pájaros. L'autor va impartir classes en universitats dels Estats Units en diversos moments de la seua vida i va viatjar per molts països com a conferenciant i congressista.
José Manuel Caballero Bonald va rebre en 2012 el Premi Cervantes. Amb anterioritat, va ser guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en 2005 i un any més tard amb el Premi Nacional de Poesia per Manual d'infractors. En 2016 va guanyar el Premi Francisco Umbral pel seu llibre de poesia Desaprendizajes.
En 2020, un temps que en la seua última entrevista amb EL PAÍS, va identificar amb "la tercera guerra mundial", va superar el coronavirus. Va ser en una clínica de Madrid, on havia anat per altres patiments, però allí li van detectar que havia estat contagiat. Fidel al seu caràcter en el qual només caben algunes coses importants (Pepa, la seua dona, els néts, els fills, Sanlúcar de Barrameda), va sortir del llanci amb este arrap i amb una preocupació: no haver pogut usar el telèfon de l'hospital en estos dies.
En 1998 es va crear la Fundació Caballero Bonald, que té la seua seu a la casa en la qual va néixer i l'objectiu de la qual és la custòdia i difusió de l'obra de l'autor. Des de 2010, part del seu llegat roman en la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes i veurà la llum en 2051, en el 125é aniversari del seu naixement.
📸 L'actualitat valenciana en imàtgens! Seguix-nos en Instagram
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!