La cantant de soul Ronnie Spector, nascuda i batejada com Veronica Yvette Bernett, ha mort als 78 anys, segons un comunicat de la seua pàgina web. «Ronnie ha deixat aquest món després d’una breu lluita contra el càncer», afirma el text, que recorda que la cantant va viure «amb una lluentor en els ulls, una actitud valenta, un pervers sentit de l’humor i un somriure en el seu rostre«.
Aqueixa lluentor en els ulls i aqueix somriure en el rostre i, sobretot, el nou esclat de la seua veu elèctrica, van ser una de les bandes sonores dels EUA a mitjan anys 60, quan la meravellosa vocalista va incendiar les emissores de ràdio i els tocadiscs pick-up amb les seues breus cançons romàntiques interpretades amb un llance irresistible.
Les Ronettes, un dels més famosos “grups de xiques” en voga en els anys seixanta i setanta i nascut en el barri novaiorqués d’Harlem, va ser format en 1957 per Ronnie, la seua germana Esthelle i la seua cosina Nedra Talley.
Sempre en el centre de les Ronettes, la xicoteta cantant (mesurava 1,56 m) oferia interpretacions salvatges i una imatge exòtica enfront dels mil i un grups femenins que es van estendre pel país.
«Be My Baby«, «Walking in the Rain», «Do I Love You», «(The Best Part of) Breakin’ Up», «I Ca Hear Music» i, per descomptat, les seues immortals interpretacions nadalenques com «Sleigh Ride» i «Frosty the Snowman», van ser algunes de les més grans catedrals de pop que Phil Spector va erigir per a elles. Enfront de, diguem, les elegants Supremes de Diana Ross, les Ronettes oferien les mateixes aigües cristal·lines en les seues veus entrellaçades, però per davall hi havia un corrent turbulent d’emocions i vivències.
I també va succeir en la seua vida que després de l’espurna de la seua veu i l’embogida galindaina dels seus pentinats corria un esborronador remolí.
Biografia
Ronnie Spector, nascuda a Nova York en 1943 (amb el nom de Veronica Bennett), havia format The Ronettes amb la seua germana Estelle i una cosina quan eren unes xiquetes que imitaven les garrapinyades harmonies del doo wop.
En 1961 van guanyar un cèlebre concurs de talents del Teatre Apollo d’Harlem, que era com el centre de l’univers de la música negra de Nova York, i van començar a gravar fins que en el 63, quan Ronnie tenia 20 anys, les va descobrir l’inefable productor Phil Spector.
Phil, també novaiorqués, va fer d’elles la seua major creació: va compondre algunes de les seues millors cançons per al grup i les va produir amb una ambició i una grandiloqüència mai abans vistes en el pop. Eren simfonies juvenils per a un temps nou als EUA, i l’èxit va ser simplement fabulós (en el seu gira de 1963 pel Regne Unit el seu grup teloner, van ser uns no menys joves Rolling Stones).
Però aquells somnis embolicats en el so tremend del wall of sound eren una carta de doble cara que amagava sinistres malsons a l’altre costat. Phil es va enamorar de Ronnie i després de quatre anys d’èxits encadenats, la va encadenar al seu antull fins a convertir la seua existència en una infinitat d’atrocitats que la cantant va revelar en 1990 en la seua autobiografia,’Be My Baby‘.
The Ronettes havien acabat la seua trajectòria a principis de 1967, després de ser teloneres de la gira dels Beatles pels EUA un any abans, la qual cosa dona una mesura del seu impacte.
Poc després, Phil i Ronnie es van casar i es van instal·lar en una mansió de 23 habitacions de Los Angeles que es va convertir en la seua masmorra: l’obsessiu productor, embogit pel seu ego, la gelosia i un sentiment de possessió demencial (la lletra de «Be my baby» com a profecia), la va tancar a la casa, arribant a envoltar el terreny amb filferro d’arç i gossos guardians.
Aficionat a les armes de foc, Phil l’encanonava sovint i les seues amenaces de mort van culminar amb la instal·lació d’un taüt daurat en el soterrani en el qual va assegurar que l’exhibiria morta si l’abandonava algun dia.
Aqueix dia va arribar en 1972, quan Ronnie va aconseguir escapar descalça, ja que ell li havia llevat totes les sabates per a evitar la seua fugida. Phil no la va assassinar, encara que va aconseguir un acord de divorci insultant pel qual ella va perdre tota possibilitat de rebre beneficis dels seus gloriosos enregistraments. Sí que va assassinar a una altra dona; va ser en 2003, a l’actriu Llana Clarkson, per la qual cosa va ser jutjat i condemnat. Va morir en la presó fa ara un any.
Ronnie va reconstruir la seua vida i va tractar de rellançar la seua carrera en diverses ocasions des de la seua ruptura amb Phil, però l’èxit la va defugir tantes vegades com el va intentar, que tampoc van ser moltes, en realitat. En tot cas, només aquells cinc anys, entre 1963 i 1967, li van valdre per a ser una de les cantants més emblemàtiques i populars del seu temps, un temps veritablement increïble per a la música moderna.
La família ha precisat que Ronnie va demanar que, en lloc de flors, els qui ho desitgen que aporten donatius als refugis locals de dones o al Fons del col·legi indi americà.
