Fa quasi 28 anys es va produir un dels crims més macabres que s’han dut a terme en el nostre país. Míriam, Toñi i Desirée, més conegudes com les xiquetes d’Alcàsser, en la comarca de l’Horta Sud (València), van ser assassinades en novembre de 1992.
Segons ha avançat el diari ‘Las Provincias’, els cossos de les xiquetes d’Alcàsser es trobaren mesos després en una fossa. Els tres cadàvers estaven semienterrats, amb greus ferides. El 24 de juny de 2019, una parella va trobar quatre ossos en la Partida de la Romana, en la mateixa comarca. Eren humans i ràpidament tot va fer pensar que podien ser d’alguna de les xiquetes assassinades en el territori valencià.
Durant este temps, els ossos han sigut sotmesos a diferents proves d’ADN i els resultats han confirmat les sospites que tenien tant els forenses com els investigadors de la Guàrdia Civil. Les restes òssies trobades pertenèixen a una de les menors assassinades per Antonio Anglés en 1992.
Les anàlisis d’ADN han confirmat que els ossos són de Míriam
L’informe que van fer els forenses en 1993 afirma textualment que «falten part dels dits índex, cor, anul·lar i menovell» d’una de les menors.
Una vegada que els biòlegs van conseguir extraure diferents mostres d’ADN dels xicotets ossos, l’Institut de Medicina Legal de València va citar a Rosa Folch i Fernando García, la mare de Desirée i el pare de Míriam, per a prendre’ls mostres de la seua saliva.
D’esta forma el Departament de Barcelona de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses ha confirmat que les restes són de Míriam, una de les tres xiquetes assassinades.
La reveladora confessió del pare de Míriam: «Els ossos són de la meua filla»
«Els ossos són de la meua filla. M’ho han dit per escrit, l’institut de Barcelona que va fer les proves va enviar una carta fa uns dies al jutjat amb el resultat», ha corroborat Fernando García, pare de Miriam, en declaracions recollides pel citat mitjà. «A vore quina ximpleria dieu! Estic fart de tants de llestos, ximples i borinots».
Fernando García també creu que algú s’hauria emportat els ossos i anys després hauria tornat a la Romana per deixar-los amb males intencions al mateix lloc a on es troba la fossa. «Qui tenia estos ossos de la meua filla després de vint-i-vuit anys? Esta és la pregunta que jo em faig ara».
Després de resoldre la incògnita de les mostres d’ADN, la Guàrdia Civil i els forenses no tenen cap dubte que els trossos de falange no van ser trobats ni recollits pels investigadors durant el rescat dels cadàvers en la vesprada del 27 de gener de 1993.
