El Prenda reconeix la violació de ‘La Manada’ a Pamplona i demana perdó a la víctima

 

José Ángel Prenda, un dels membres de la Manada de Pamplona, ha reconegut que va violar a la jove i ha demanat perdó pels fets succeïts en els sanfermines de 2016, segons recull ‘Caso Abierto’.

‘El Prenda’ ho ha reconegut a través d’una carta enviada des de presó: «Per mitjà del present escrit vull manifestar a títol personal (…) el meu total penediment pel delicte».

Així s’ha disculpat José Ángel Prenda, el líder de ‘La Manada’, per la violació d’una jove madrilenya durant les festes de Sant Fermín de 2016. És la primera vegada que un component del grup de cinc joves que van ser condemnats per este fet reconeix l’agressió sexual, segons una exclusiva de ‘Caso Abierto’, que ha tingut accés a la carta redactada des de presó el passat 22 de juliol i enviada després a la Secció Segona de l’Audiència de Navarra.

En la carta, escrita a mà i d’una sola fulla, el condemnat demana que “este perdó siga comunicat i transmés a la víctima i els seus familiars a través dels mitjans que disposa l’Administració de Justícia per a això”. A més, sol·licita que “per favor, conste en la meua executòria i expedient penitenciari esta sol·licitud per escrit i se’m done còpia d’esta”.

Finalment, acaba assegurant que treballarà “incansablement per reparar aqueix mal”.

 

Anys mantenint que la víctima de la violació era una mentidera

 

Este és el primer dels cinc membres de la Manada que ha admés els fets després de cinc anys mantenint que havien mantingut relacions sexuals consentides amb la víctima.

Els cinc agressors van defensar aqueixa postura durant el seu judici, assegurant que s’estava inventant l’agressió sexual. Ara, per primera vegada, un d’ells ha reconegut el delicte.

‘El Prenda’ va arribar a enviar una primera carta, mesos després de la sentència en la qual els condemnaven, assegurant que la víctima era una mentidera: “Són cinc famílies destrossades per una mentida que estic segur que en el seu moment diria per a eixir del pas. Espere que acabe amb tot això comptant la veritat”, defensava llavors.

En l’anterior escrit, no dubtava a declarar-se innocent i assenyalar directament a la víctima, amb frases com “en la vida faria mal a una dona i això vull deixar-ho ben clar” o “que a ningú tinga el dubte que seria el primer a posar-me enfront d’un maltractador o un violador”. Una innocència que ell mateix ha acabat confessant com a mentida.

El penediment del jove, més conegut com El Prenda, posa fi a cinc anys en què el grup format per cinc amics sevillans sempre va negar la violació de la jove a la qual també van gravar i després van abandonar en un portal d’un habitatge en la nit de Sant Fermín d’aqueix any.

“Cardant-nos a una entre 5, puta passada de viatge”, escrivia La Manada en el seu grup de WhatsApp després dels fets pels quals van ser condemnats per agressió sexual en 2018 per l’Audiència de Navarra en una sentència confirmada un any després pel Tribunal Suprem.

 

José Ángel Prenda va ser condemnat a quinze anys de presó per la violació

 

José Ángel Prenda va ser condemnat a quinze anys de presó per un delicte continuat de violació a una jove en els sanfermines de 2016.

La sala penal del Suprem va estimar per unanimitat que era incorrecta la qualificació jurídica de les dos anteriors sentències que els van condemnar per abús, perquè el seu relat de fets descriu un “autèntic escenari intimidatori, en el qual la víctima en cap moment consent als actes sexuals duts a terme pels acusats”.

En un comunicat, el tribunal donava compte de “l’actitud de sotmetiment” que va adoptar la jove, donada la “situació intimidant” en la qual es trobava i que va ser aprofitada pels cinc condemnats per a cometre “deu agressions sexuals” amb “penetracions simultànies per via vaginal, anal i bucal”.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.