El Govern d’Espanya prohibeix per llei la realització de les novatades en la universitat

 

El Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de Llei de Convivència Universitària, proposta del Ministeri d’Universitats, que considerarà com falta molt greu les novatades, el plagi en els treballs i l’assetjament o assetjament sexual, la qual cosa suposarà l’expulsió de la universitat d’entre dos mesos i tres anys, així com la pèrdua de drets de matrícula parcial durant un curs acadèmic.

Esta nova norma deroga un decret de 1954 perquè segons el Govern, estava en clara contradicció amb els principis democràtics i establia un règim disciplinari preconstitucional, punitiu i que incloïa sancions desproporcionades.

«No sols contempla les màximes garanties jurídiques per als estudiants, sinó també les especificitats de l’àmbit universitari adequat a la realitat social que es viu en la universitat», recull l’esborrany de la llei.
Així, el nou marc actualitza una normativa que, fins ara, no regulava el dret de defensa de l’estudiant o no considerava els principis bàsics de proporcionalitat i responsabilitat.

Esta llei s’aplicarà només a les universitats públiques, atés que les de titularitat privada queden «fora de l’àmbit de regulació» del Ministeri d’Universitats, segons ha assenyalat fonts del Ministeri de Manuel Castells. I el règim disciplinari sol afectarà els estudiants perquè el personal docent i no docent són treballadors que ja es regeixen pel seu propi.

Faltes molt greus

El plagi, siga «total o parcial» d’un treball de fi de grau, màster o tesi doctoral serà considerat una falta «molt greu» segons marca el nou projecte de llei.

També seran considerats com falta molt greu l’alteració o falsificació de documents acadèmics, la discriminació per raó de sexe o orientació sexual, incomplir les normes de salut pública o suplantar a un membre de la comunitat universitària, que podran ser sancionades amb l’expulsió de dos mesos a tres anys i la pèrdua de la matrícula.

La realització de les novatades o qualsevol activitat que supose un greu menyscapte per a la dignitat de les persones serà considerat com falta molt greu. Encara que si la realització d’estes novatades es produeix fora de les instal·lacions universitàries, per exemple en els col·legis majors, no seria aplicable la llei atés que se cenyeix en exclusiva als espais de la universitat.

 

Faltes greus

 

Entre les «faltes greus» es troba apoderar-se indegudament d’exàmens o falsejar els seus resultats, impedir la celebració d’activitats universitàries i accedir sense permís als sistemes informàtics de la universitat, entre altres.

L’alumne podrà ser expulsat de la universitat un mes o la pèrdua de la matrícula de l’assignatura en la qual s’haja comés el frau.

Faltes lleus

 

Se solucionaran amb una amonestació privada que pot anar acompanyada de mesures substitutives de caràcter educatiu o recuperador.

Es consideren faltes lleus el fet d’accedir a instal·lacions universitàries a les quals no es tinga autoritzat l’accés, actuar per a copiar el contingut d’exàmens a través de mitjans que no es consideren greus o molt greus, o realitzar actes que deterioren de forma no greu el patrimoni de la universitat.

Les faltes molt greus prescriuran al cap de tres anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Les sancions imposades per faltes molt greus, per greus i per lleus, prescriuran, respectivament, al cap de tres anys, al cap de dos anys i a l’any.

 

Comissió de Convivència

 

D’acord amb la nova llei, les universitats crearan una Comissió de Convivència encarregada de canalitzar les iniciatives per a millorar la convivència en la universitat, promoure la utilització del mecanisme de mediació i, en aquells casos en què resulte procedent, tramitar el procediment de mediació com a alternativa al règim sancionador.

Esta comissió comptarà amb una representació paritària d’estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.