El Govern d’Espanya prohibeix per llei la realització de les novatades en la universitat

 

El Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de Llei de Convivència Universitària, proposta del Ministeri d’Universitats, que considerarà com falta molt greu les novatades, el plagi en els treballs i l’assetjament o assetjament sexual, la qual cosa suposarà l’expulsió de la universitat d’entre dos mesos i tres anys, així com la pèrdua de drets de matrícula parcial durant un curs acadèmic.

Esta nova norma deroga un decret de 1954 perquè segons el Govern, estava en clara contradicció amb els principis democràtics i establia un règim disciplinari preconstitucional, punitiu i que incloïa sancions desproporcionades.

«No sols contempla les màximes garanties jurídiques per als estudiants, sinó també les especificitats de l’àmbit universitari adequat a la realitat social que es viu en la universitat», recull l’esborrany de la llei.
Així, el nou marc actualitza una normativa que, fins ara, no regulava el dret de defensa de l’estudiant o no considerava els principis bàsics de proporcionalitat i responsabilitat.

Esta llei s’aplicarà només a les universitats públiques, atés que les de titularitat privada queden «fora de l’àmbit de regulació» del Ministeri d’Universitats, segons ha assenyalat fonts del Ministeri de Manuel Castells. I el règim disciplinari sol afectarà els estudiants perquè el personal docent i no docent són treballadors que ja es regeixen pel seu propi.

Faltes molt greus

El plagi, siga «total o parcial» d’un treball de fi de grau, màster o tesi doctoral serà considerat una falta «molt greu» segons marca el nou projecte de llei.

També seran considerats com falta molt greu l’alteració o falsificació de documents acadèmics, la discriminació per raó de sexe o orientació sexual, incomplir les normes de salut pública o suplantar a un membre de la comunitat universitària, que podran ser sancionades amb l’expulsió de dos mesos a tres anys i la pèrdua de la matrícula.

La realització de les novatades o qualsevol activitat que supose un greu menyscapte per a la dignitat de les persones serà considerat com falta molt greu. Encara que si la realització d’estes novatades es produeix fora de les instal·lacions universitàries, per exemple en els col·legis majors, no seria aplicable la llei atés que se cenyeix en exclusiva als espais de la universitat.

 

Faltes greus

 

Entre les «faltes greus» es troba apoderar-se indegudament d’exàmens o falsejar els seus resultats, impedir la celebració d’activitats universitàries i accedir sense permís als sistemes informàtics de la universitat, entre altres.

L’alumne podrà ser expulsat de la universitat un mes o la pèrdua de la matrícula de l’assignatura en la qual s’haja comés el frau.

Faltes lleus

 

Se solucionaran amb una amonestació privada que pot anar acompanyada de mesures substitutives de caràcter educatiu o recuperador.

Es consideren faltes lleus el fet d’accedir a instal·lacions universitàries a les quals no es tinga autoritzat l’accés, actuar per a copiar el contingut d’exàmens a través de mitjans que no es consideren greus o molt greus, o realitzar actes que deterioren de forma no greu el patrimoni de la universitat.

Les faltes molt greus prescriuran al cap de tres anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Les sancions imposades per faltes molt greus, per greus i per lleus, prescriuran, respectivament, al cap de tres anys, al cap de dos anys i a l’any.

 

Comissió de Convivència

 

D’acord amb la nova llei, les universitats crearan una Comissió de Convivència encarregada de canalitzar les iniciatives per a millorar la convivència en la universitat, promoure la utilització del mecanisme de mediació i, en aquells casos en què resulte procedent, tramitar el procediment de mediació com a alternativa al règim sancionador.

Esta comissió comptarà amb una representació paritària d’estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.