El Govern d’Espanya prohibeix per llei la realització de les novatades en la universitat

 

El Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de Llei de Convivència Universitària, proposta del Ministeri d’Universitats, que considerarà com falta molt greu les novatades, el plagi en els treballs i l’assetjament o assetjament sexual, la qual cosa suposarà l’expulsió de la universitat d’entre dos mesos i tres anys, així com la pèrdua de drets de matrícula parcial durant un curs acadèmic.

Esta nova norma deroga un decret de 1954 perquè segons el Govern, estava en clara contradicció amb els principis democràtics i establia un règim disciplinari preconstitucional, punitiu i que incloïa sancions desproporcionades.

«No sols contempla les màximes garanties jurídiques per als estudiants, sinó també les especificitats de l’àmbit universitari adequat a la realitat social que es viu en la universitat», recull l’esborrany de la llei.
Així, el nou marc actualitza una normativa que, fins ara, no regulava el dret de defensa de l’estudiant o no considerava els principis bàsics de proporcionalitat i responsabilitat.

Esta llei s’aplicarà només a les universitats públiques, atés que les de titularitat privada queden “fora de l’àmbit de regulació” del Ministeri d’Universitats, segons ha assenyalat fonts del Ministeri de Manuel Castells. I el règim disciplinari sol afectarà els estudiants perquè el personal docent i no docent són treballadors que ja es regeixen pel seu propi.

Faltes molt greus

El plagi, siga “total o parcial” d’un treball de fi de grau, màster o tesi doctoral serà considerat una falta “molt greu” segons marca el nou projecte de llei.

També seran considerats com falta molt greu l’alteració o falsificació de documents acadèmics, la discriminació per raó de sexe o orientació sexual, incomplir les normes de salut pública o suplantar a un membre de la comunitat universitària, que podran ser sancionades amb l’expulsió de dos mesos a tres anys i la pèrdua de la matrícula.

La realització de les novatades o qualsevol activitat que supose un greu menyscapte per a la dignitat de les persones serà considerat com falta molt greu. Encara que si la realització d’estes novatades es produeix fora de les instal·lacions universitàries, per exemple en els col·legis majors, no seria aplicable la llei atés que se cenyeix en exclusiva als espais de la universitat.

 

Faltes greus

 

Entre les “faltes greus” es troba apoderar-se indegudament d’exàmens o falsejar els seus resultats, impedir la celebració d’activitats universitàries i accedir sense permís als sistemes informàtics de la universitat, entre altres.

L’alumne podrà ser expulsat de la universitat un mes o la pèrdua de la matrícula de l’assignatura en la qual s’haja comés el frau.

Faltes lleus

 

Se solucionaran amb una amonestació privada que pot anar acompanyada de mesures substitutives de caràcter educatiu o recuperador.

Es consideren faltes lleus el fet d’accedir a instal·lacions universitàries a les quals no es tinga autoritzat l’accés, actuar per a copiar el contingut d’exàmens a través de mitjans que no es consideren greus o molt greus, o realitzar actes que deterioren de forma no greu el patrimoni de la universitat.

Les faltes molt greus prescriuran al cap de tres anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Les sancions imposades per faltes molt greus, per greus i per lleus, prescriuran, respectivament, al cap de tres anys, al cap de dos anys i a l’any.

 

Comissió de Convivència

 

D’acord amb la nova llei, les universitats crearan una Comissió de Convivència encarregada de canalitzar les iniciatives per a millorar la convivència en la universitat, promoure la utilització del mecanisme de mediació i, en aquells casos en què resulte procedent, tramitar el procediment de mediació com a alternativa al règim sancionador.

Esta comissió comptarà amb una representació paritària d’estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

València declara ZAS en Russafa i endurix les normes per a l’hostaleria i la neteja urbana

L'Ajuntament de València aprova la declaració de zona acústicament saturada en Russafa, amb límits a l'hostaleria i l'oci nocturn, i una nova ordenança que endurix les multes per embrutar la via pública.

Etta Eyong afronta un retorn amarg a la Ceràmica sense marcar des d’octubre

Etta Eyong torna a la Ceràmica com a davanter del Llevant en la seua pitjor ratxa golejadora, més de sis mesos sense veure porta en LaLiga després d'un inici explosiu amb Vila-real i Llevant. El seu paper actual, a l'ombra d'altres atacants, contrasta amb el protagonisme que va tindre al principi de la temporada.

Salva Gomar seguirà al capdavant de la FFCV fins a 2030 després de ser reelegit

Salva Gomar ha sigut reelegit president de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana per al període 2026-2030, encadenant així el seu tercer mandat al capdavant de l'organisme federatiu.

El ple d’Alacant tomba les propostes de Vox i PP sobre prioritat nacional i immigració

L'Ajuntament d'Alacant ha rebutjat les declaracions institucionals de Vox sobre prioritat nacional i la del PP que demanava una immigració legal, ordenada i segura, després d'un intens debat polític en el ple.

Últim dia d’aturs en FGV mentres els maquinistes advertixen que el conflicte continua obert

El segon calendari d'aturs dels maquinistes d'FGV acaba este dijous, però el sindicat SEMAF advertix que el conflicte continua i prepara noves protestes per a juny i estiu.

Una fundació desplega biblioteques de muntanya perquè cap xiquet es quede sense llegir

La Fundació Art i Paraula impulsa xicotetes biblioteques de muntanya en zones rurals aïllades de diverses comunitats autònomes, amb quasi dos-cents llibres per punt i el suport de voluntaris. El seu fundador, José María Goñi, aspira a crear un centenar en tota Espanya i al fet que els ajuntaments acaben implicant-se en el projecte.

Koldo García nega davant el Suprem cobrar 10.000 euros al mes de Víctor de Aldama

Koldo García ha rebutjat davant el Tribunal Suprem haver cobrat 10.000 euros mensuals entre 2019 i 2022 de Víctor de Aldama, malgrat que el comisionista sosté que va pagar entre 3,4 i 4 milions a ell i a José Luis Ábalos.

La Fiscalia de València manté l’arxivament del cas per l’incendi de l’edifici de Campanar

La Fiscalia Provincial de València rebutja reobrir la investigació penal per l'incendi de l'edifici de Campanar de febrer de 2024, en considerar que no han aparegut elements nous que justifiquen reprendre la causa.