22.2 C
València
Dimarts, 10 febrer, 2026

El Govern d’Espanya prohibeix per llei la realització de les novatades en la universitat

 

El Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de Llei de Convivència Universitària, proposta del Ministeri d’Universitats, que considerarà com falta molt greu les novatades, el plagi en els treballs i l’assetjament o assetjament sexual, la qual cosa suposarà l’expulsió de la universitat d’entre dos mesos i tres anys, així com la pèrdua de drets de matrícula parcial durant un curs acadèmic.

Esta nova norma deroga un decret de 1954 perquè segons el Govern, estava en clara contradicció amb els principis democràtics i establia un règim disciplinari preconstitucional, punitiu i que incloïa sancions desproporcionades.

«No sols contempla les màximes garanties jurídiques per als estudiants, sinó també les especificitats de l’àmbit universitari adequat a la realitat social que es viu en la universitat», recull l’esborrany de la llei.
Així, el nou marc actualitza una normativa que, fins ara, no regulava el dret de defensa de l’estudiant o no considerava els principis bàsics de proporcionalitat i responsabilitat.

Esta llei s’aplicarà només a les universitats públiques, atés que les de titularitat privada queden “fora de l’àmbit de regulació” del Ministeri d’Universitats, segons ha assenyalat fonts del Ministeri de Manuel Castells. I el règim disciplinari sol afectarà els estudiants perquè el personal docent i no docent són treballadors que ja es regeixen pel seu propi.

Faltes molt greus

El plagi, siga “total o parcial” d’un treball de fi de grau, màster o tesi doctoral serà considerat una falta “molt greu” segons marca el nou projecte de llei.

També seran considerats com falta molt greu l’alteració o falsificació de documents acadèmics, la discriminació per raó de sexe o orientació sexual, incomplir les normes de salut pública o suplantar a un membre de la comunitat universitària, que podran ser sancionades amb l’expulsió de dos mesos a tres anys i la pèrdua de la matrícula.

La realització de les novatades o qualsevol activitat que supose un greu menyscapte per a la dignitat de les persones serà considerat com falta molt greu. Encara que si la realització d’estes novatades es produeix fora de les instal·lacions universitàries, per exemple en els col·legis majors, no seria aplicable la llei atés que se cenyeix en exclusiva als espais de la universitat.

 

Faltes greus

 

Entre les “faltes greus” es troba apoderar-se indegudament d’exàmens o falsejar els seus resultats, impedir la celebració d’activitats universitàries i accedir sense permís als sistemes informàtics de la universitat, entre altres.

L’alumne podrà ser expulsat de la universitat un mes o la pèrdua de la matrícula de l’assignatura en la qual s’haja comés el frau.

Faltes lleus

 

Se solucionaran amb una amonestació privada que pot anar acompanyada de mesures substitutives de caràcter educatiu o recuperador.

Es consideren faltes lleus el fet d’accedir a instal·lacions universitàries a les quals no es tinga autoritzat l’accés, actuar per a copiar el contingut d’exàmens a través de mitjans que no es consideren greus o molt greus, o realitzar actes que deterioren de forma no greu el patrimoni de la universitat.

Les faltes molt greus prescriuran al cap de tres anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Les sancions imposades per faltes molt greus, per greus i per lleus, prescriuran, respectivament, al cap de tres anys, al cap de dos anys i a l’any.

 

Comissió de Convivència

 

D’acord amb la nova llei, les universitats crearan una Comissió de Convivència encarregada de canalitzar les iniciatives per a millorar la convivència en la universitat, promoure la utilització del mecanisme de mediació i, en aquells casos en què resulte procedent, tramitar el procediment de mediació com a alternativa al règim sancionador.

Esta comissió comptarà amb una representació paritària d’estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis.

Últimes notícies

Feijóo es mostra ‘raonablement satisfet’ amb el resultat a Aragó i advertix de la polarització

Feijóo ha valorat el 34% i la major distància amb el PSOE a Aragó i ha assenyalat que no sap si eixe patró és extrapolable. Ha alertat de la polarització.

El PP assenyala a Miguel Polo com a responsable polític de les morts del barranc de Poio

El PP ha acusat a Miguel Polo, president de la CHJ, de ser responsable polític de les morts del barranc de Poio. Polo ha defés que la CHJ va informar Emergències i ha qüestionat la gestió i interpretació dels avisos durant la DANA.

Una dona dona a llum a València amb assistència telefònica del CICU

Una embarassada de 37 setmanes ha donat a llum en el seu domicili de València guiada per una metge del CICU per telèfon. Mare i bebé estan en bon estat.

L’Ajuntament d’Alacant anuncia que exclourà a regidors, càrrecs i assessors dels processos de VPP

L'equip de govern ha comunicat que restringirà a regidors, càrrecs i personal de confiança concórrer a les VPP. La decisió arriba després de la crisi dels Naus.

El Govern ha aprovat un decret llei per a topar preus en emergències i evitar abusos

L'Executiu ha aprovat un decret llei que limita pujades en béns i servicis durant emergències. La mesura fixa referències de 30 dies i obliga a informar.

Dimarts amb pluges febles, mínimes a l’alça i vent molt fort a l’interior de la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana viurà un dimarts amb cels nuvolosos, pluges febles ocasionals i un ascens notable de les mínimes. El vent d'oest bufarà fort amb ratxes molt fortes a l'interior.

València tanca parcs, jardins i cementeris i suspén activitats a l’aire lliure per alerta taronja de vent

L'Ajuntament de València ha tancat parcs, jardins i cementeris i ha suspés les activitats a l'aire lliure este dimarts després d'activar-se l'alerta taronja per vent de Aemet. Es demana evitar zones arbrades i bastides, assegurar vivendes i seguir els avisos oficials.

El 75,6% dels jóvens espanyols usa IA generativa, per damunt de la mitjana de la UE

En 2025, el 75,56% dels jóvens de 16 a 24 anys a Espanya van utilitzar ferramentes d'IA generativa, superant la mitjana de la UE, situada en el 63,8%.