23.5 C
València
Dimarts, 17 febrer, 2026

Condemnen a quatre homes per violar i assassinar a una adolescent

 

Quatre homes africans han sigut condemnats a Itàlia per matar, drogar i violar a una adolescent a Roma en 2018.

Dos dels acusats han sigut condemnats a cadena perpètua, mentre que un altre dels detinguts ha sigut condemnat a 27 anys de presó i un altre a 24 anys i sis mesos, però este va ser alliberat en expirar el seu període de presó preventiva.

Els homes van deixar morir a la menor que va ser trobada l’octubre de 2018 en un edifici abandonat utilitzat per traficants de drogues en el barri de Sant Lorenzo de Roma i les investigacions es van centrar prompte en el fet que la jove havia sigut drogada i violada en grup.

La fiscalia, que havia demanat quatre cadenes perpètues, va establir durant el judici que la jove havia sigut drogada fins a perdre el coneixement, violada en grup i abandonada fins que va morir en l’edifici abandonat.

Els condemnats van assegurar a la jove, que estava en crisi d’abstinència, que la mescla de substàncies que li van donar, i que “es va revelar mortal”, era metadona, però en realitat estava composta per psicotròpics que van causar la pèrdua de “la seua capacitat de reacció”, segons els investigadors, la qual cosa els va permetre violar-la. Després la van abandonar encara amb vida, sense cridar als serveis d’emergència.

Diversos dels condemnats -dos del Senegal, un altre de Gàmbia i el quart de Nigèria- no tenien documents per a romandre a Itàlia, mentre que un el tenia per motius humanitaris, la qual cosa va generar una enorme polèmica en el moment dels fets.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

València adopta Cap i Casal com a nou lema institucional

L'Ajuntament emprarà el lema al costat de l'escut per a identificar la ciutat i reforçar la seua imatge. L'anunci arriba amb crítiques pel cost de 10.000 euros.

Pérez Llorca acudirà a la Comissió Mixta de la dana amb tarannà constructiu

El president ha assegurat que anirà a la Comissió Mixta Generalitat-Govern amb ànim de col·laborar. Lamenta que arribe molt tard i valora la rectificació de l'Executiu.

Més de 6.000 agents vetlaran per la seguretat de les Falles 2026 a València

València activarà un dispositiu amb més de 6.000 efectius per a les Falles 2026. El pla reforça el control en mascletaes, estacions i accessos per a evitar embuts.

Pérez Llorca defén que la Generalitat controla l’adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats a Alacant

Pérez Llorca ha afirmat que la Generalitat és ara una administració 'seriosa' que 'controla' i reforça la inspecció en l'adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats detectades a Alacant. Ha garantit més controls i ha subratllat que la investigació judicial se centra en un funcionari ja apartat.

Pérez Llorca i Torres copresidirán la primera Comissió Mixta per la dana en Riba-roja

Pérez Llorca i el ministre Torres copresidirán el dimecres a Riba-roja de Túria la primera reunió de la Comissió Mixta per la dana. La cita serà a les 12.30 i el ministre visitarà abans les obres del canal Xúquer-Túria a Torrent.

Pérez Llorca demana unitat i comprensió davant la violència de gènere i evita la confrontació ideològica

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha demanat unitat i comprensió davant la violència de gènere i ha refusat entrar en dogmes ideològics. La seua crida s'ha produït després del crim masclista de Benicàssim i enmig del debat polític sobre esta qüestió.

Catalá veu tardana la Comissió Mixta de la dana i Bernabé confia en una coordinació efectiva

Catalá ha criticat que l'òrgan s'active 16 mesos després de la dana, mentres Bernabé ha defés la seua utilitat per a reforçar la coordinació entre administracions.

Miquel Alberola retrata a Raimon en ‘Aquest jo que soc jo’

El llibre 'Aquest jo que soc jo' es presenta com la biografia més completa de Raimon, amb una mirada omnicomprensiva a la seua trajectòria, el seu llenguatge artístic i el seu impacte cívic. L'obra repassa del primer a l'últim recital i explica com el context polític va marcar el seu camí.