Un tatuatge de John McAfee alça teories conspiratives sobre la seua mort

 

John McAfee, creador de l’antivirus McAfee, ha sigut trobat mort en la cel·la que ocupava en el mòdul 1 del Centre Penitenciari de Brians 2. Tenia 75 anys i este mateix matí l’Audiència Nacional havia donat llum verda per a extradir-ho als Estats Units.

Segons va informar el Departament de Justícia català, els professionals de vigilància i els serveis mèdics han intervingut per a intentar reanimar-ho, però els facultatius únicament han pogut certificar la seua mort: “La comitiva judicial s’ha desplaçat el centre penitenciari i investiga les causes del decés. Tot apunta al fet que podria tractar-se d’una mort per suïcidi”.

Presó preventiva

El multimilionari va ser arrestat a l’octubre en l’aeroport del Prat quan es disposava a agafar un vol a Istanbul. Des d’eixe moment, es trobava a la presó preventiva, ja que el jutge va rebutjar la seua última petició de llibertat en considerar que el “risc de fugida continua sent evident i no té cap signe apreciable d’arrelament”.

Estava acusat de suposada evasió d’impostos en haver ocultat presumptament elevades quantitats de diners entre 2016 i 2018. Durant la vista d’extradició, l’empresari va assegurar haver pagat “milions de dòlars en impostos”, a més d’afirmar que patia una persecució política per haver denunciat corrupció en l’agència tributària. Es calcula que el seu deute amb el fisc als Estats Units s’elevava a més de quatre milions de dòlars.

Pioner

 

McAfee va ser un dels primers programadors a dissenyar un antivirus i desenvolupar un escàner de virus informàtic. Ho va fer mentre transcorria la seua etapa laboral en l’empresa aeroespacial Lockheed.

En 1989 va decidir fundar l’empresa d’antivirus McAffee Associates, que posteriorment es va denominar en l’actual McAfee. I en 2010 va posar en marxa un nou projecte centrat en la bioseguretat, esta vegada al capdavant de la companyia QuorumEx, la seu de la qual estava radicada a Belize.

 

Les teories conspiratives sobre la seua vida

 

En vida, John McAfee va comentar i va fer coses que han encoratjat diferents teories conspiratives ara que ha mort en estranyes circumstàncies en una presó catalana. Un dels punts en els quals més s’ha incidit ha sigut el seu tatuatge al braç dret.

Ací, el famós programador i fundador de l’antivirus homònim s’havia tatuat la paraula $WHACKD. Segons els usuaris de Twitter és una referència i advertiment que corria perill d’assassinat i volien fer-ho veure com a suïcidi.

Estos missatges eren de 2019, quan encara no estava pres El text que llavors va acompanyar la fotografia pujada deia “Si em suïcide, no ho vaig fer. Estava boig. Revisa el meu braç dret”. El mes d’octubre passat de 2020, McAfee va ser detingut en l’aeroport del Prat a Barcelona i ara ha sigut trobat mort en la seua cel·la en la qual s’ha parlat de suïcidi.

El 15 d’octubre de 2020 va escriure “Estic content ací. Tinc amics. El menjar és bon. Tot està bé. Sàpia que, si em penge, a l’Epstein, no serà culpa meua”. Esta classe de missatge han revolucionat les xarxes socials.

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

La Generalitat reclama al Govern comprar les parcel·les agrícoles afectades per la nova zona de domini hidràulic

La Generalitat exigix que el Ministeri per a la Transició Ecològica valore i adquirisca les parcel·les agrícoles afectades per una possible nova delimitació del domini públic hidràulic i complisca el seu compromís de reposar els terrenys danyats per la dana.

El Consell destina 1,9 milions a frenar la malaltia de Newcastle en granges avícoles

El Consell declara l'emergència sanitària i aprova actuacions per 1,9 milions d'euros per a previndre i controlar la malaltia de Newcastle en explotacions avícoles en un termini màxim de tres mesos.

El Consell obri la negociació per a implantar la jornada de 35 hores en 2027

La Generalitat inicia les negociacions en les taules sectorials per a aplicar la jornada setmanal de 35 hores a partir de l'1 de gener de 2027, condicionada a la viabilitat pressupostària i al compliment de les regles de gasto estatals i europees.

El Consell dona llum verda a tres grans contractes sanitaris per més de 1.100 milions

El Consell autoritza tres grans contractes sanitaris per 1.106,8 milions per a neteja de centres, compra de medicaments i analítiques clíniques en La Fe, a més d'adaptar la normativa d'establiments de productes sanitaris.

El Consell obri la negociació per a aplicar la jornada de 35 hores a partir de 2027

La Generalitat inicia les negociacions en les taules sectorials per a implantar la jornada de 35 hores a partir de l'1 de gener de 2027, condicionada a la viabilitat pressupostària. Sindicats com a CCOO i UGT reclamen concreció, homogeneïtat i més rapidesa en Sanitat.

Arranca a Orihuela la Senda del Poeta més reivindicativa i polèmica

La Senda del Poeta dedicada a Miguel Hernández comença a Orihuela marcada per la retirada de fons de l'IVAJ, un reforç del suport estatal i un fort pols polític i memorialista.

La Fundació Bancaixa i ABANCA recorren un segle d’art a València amb un diàleg de 59 artistes

La Fundació Bancaixa i ABANCA presenten a València una exposició conjunta amb 86 obres de 59 artistes, que repassa més d'un segle d'art, de 1913 a 2023, des de les avantguardes fins a la pintura contemporània.

El Consell obri la negociació per a implantar la jornada de 35 hores en 2027

La Generalitat inicia les negociacions en les taules sectorials per a implantar la jornada setmanal de 35 hores en l'Administració valenciana a partir de l'1 de gener de 2027, condicionada a la viabilitat pressupostària.