Un tatuatge de John McAfee alça teories conspiratives sobre la seua mort

 

John McAfee, creador de l’antivirus McAfee, ha sigut trobat mort en la cel·la que ocupava en el mòdul 1 del Centre Penitenciari de Brians 2. Tenia 75 anys i este mateix matí l’Audiència Nacional havia donat llum verda per a extradir-ho als Estats Units.

Segons va informar el Departament de Justícia català, els professionals de vigilància i els serveis mèdics han intervingut per a intentar reanimar-ho, però els facultatius únicament han pogut certificar la seua mort: «La comitiva judicial s’ha desplaçat el centre penitenciari i investiga les causes del decés. Tot apunta al fet que podria tractar-se d’una mort per suïcidi».

Presó preventiva

El multimilionari va ser arrestat a l’octubre en l’aeroport del Prat quan es disposava a agafar un vol a Istanbul. Des d’eixe moment, es trobava a la presó preventiva, ja que el jutge va rebutjar la seua última petició de llibertat en considerar que el «risc de fugida continua sent evident i no té cap signe apreciable d’arrelament».

Estava acusat de suposada evasió d’impostos en haver ocultat presumptament elevades quantitats de diners entre 2016 i 2018. Durant la vista d’extradició, l’empresari va assegurar haver pagat «milions de dòlars en impostos», a més d’afirmar que patia una persecució política per haver denunciat corrupció en l’agència tributària. Es calcula que el seu deute amb el fisc als Estats Units s’elevava a més de quatre milions de dòlars.

Pioner

 

McAfee va ser un dels primers programadors a dissenyar un antivirus i desenvolupar un escàner de virus informàtic. Ho va fer mentre transcorria la seua etapa laboral en l’empresa aeroespacial Lockheed.

En 1989 va decidir fundar l’empresa d’antivirus McAffee Associates, que posteriorment es va denominar en l’actual McAfee. I en 2010 va posar en marxa un nou projecte centrat en la bioseguretat, esta vegada al capdavant de la companyia QuorumEx, la seu de la qual estava radicada a Belize.

 

Les teories conspiratives sobre la seua vida

 

En vida, John McAfee va comentar i va fer coses que han encoratjat diferents teories conspiratives ara que ha mort en estranyes circumstàncies en una presó catalana. Un dels punts en els quals més s’ha incidit ha sigut el seu tatuatge al braç dret.

Ací, el famós programador i fundador de l’antivirus homònim s’havia tatuat la paraula $WHACKD. Segons els usuaris de Twitter és una referència i advertiment que corria perill d’assassinat i volien fer-ho veure com a suïcidi.

Estos missatges eren de 2019, quan encara no estava pres El text que llavors va acompanyar la fotografia pujada deia “Si em suïcide, no ho vaig fer. Estava boig. Revisa el meu braç dret”. El mes d’octubre passat de 2020, McAfee va ser detingut en l’aeroport del Prat a Barcelona i ara ha sigut trobat mort en la seua cel·la en la qual s’ha parlat de suïcidi.

El 15 d’octubre de 2020 va escriure “Estic content ací. Tinc amics. El menjar és bon. Tot està bé. Sàpia que, si em penge, a l’Epstein, no serà culpa meua”. Esta classe de missatge han revolucionat les xarxes socials.

 

Últimes notícies

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.

Acord per a la jubilació parcial del professorat en la concertada valenciana

Educació i els sindicats de l’ensenyament concertat han tancat un preacord per implantar la jubilació parcial del professorat a la Comunitat Valenciana, amb relleu generacional i finançament públic de les cotitzacions.

El Festival de Curtmetratges Helena Cortesina duplica participants en la cinquena edició

El Festival de Curtmetratges Helena Cortesina, que se celebra a l'Arniches d'Alacant de l'1 al 4 de juliol, ha rebut 768 projectes, el doble que l'any passat, amb 35 produccions de creadors de la província.

La jutgessa de la dana crida a declarar el responsable autonòmic d’atenció a les víctimes

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha citat com a testimoni l’aleshores director general d’Atenció a les Víctimes i Accés a la Justícia, Francisco Javier Soler Flores, i ha fixat noves declaracions per a setembre.

Docents denuncien a STEPV retallades errònies en la nòmina després de la vaga

El sindicat STEPV ha rebut queixes de professorat de la pública per descomptes excessius en la nòmina de juny després de la vaga indefinida entre l’11 de maig i l’11 de juny.