Un tatuatge de John McAfee alça teories conspiratives sobre la seua mort

 

John McAfee, creador de l’antivirus McAfee, ha sigut trobat mort en la cel·la que ocupava en el mòdul 1 del Centre Penitenciari de Brians 2. Tenia 75 anys i este mateix matí l’Audiència Nacional havia donat llum verda per a extradir-ho als Estats Units.

Segons va informar el Departament de Justícia català, els professionals de vigilància i els serveis mèdics han intervingut per a intentar reanimar-ho, però els facultatius únicament han pogut certificar la seua mort: «La comitiva judicial s’ha desplaçat el centre penitenciari i investiga les causes del decés. Tot apunta al fet que podria tractar-se d’una mort per suïcidi».

Presó preventiva

El multimilionari va ser arrestat a l’octubre en l’aeroport del Prat quan es disposava a agafar un vol a Istanbul. Des d’eixe moment, es trobava a la presó preventiva, ja que el jutge va rebutjar la seua última petició de llibertat en considerar que el «risc de fugida continua sent evident i no té cap signe apreciable d’arrelament».

Estava acusat de suposada evasió d’impostos en haver ocultat presumptament elevades quantitats de diners entre 2016 i 2018. Durant la vista d’extradició, l’empresari va assegurar haver pagat «milions de dòlars en impostos», a més d’afirmar que patia una persecució política per haver denunciat corrupció en l’agència tributària. Es calcula que el seu deute amb el fisc als Estats Units s’elevava a més de quatre milions de dòlars.

Pioner

 

McAfee va ser un dels primers programadors a dissenyar un antivirus i desenvolupar un escàner de virus informàtic. Ho va fer mentre transcorria la seua etapa laboral en l’empresa aeroespacial Lockheed.

En 1989 va decidir fundar l’empresa d’antivirus McAffee Associates, que posteriorment es va denominar en l’actual McAfee. I en 2010 va posar en marxa un nou projecte centrat en la bioseguretat, esta vegada al capdavant de la companyia QuorumEx, la seu de la qual estava radicada a Belize.

 

Les teories conspiratives sobre la seua vida

 

En vida, John McAfee va comentar i va fer coses que han encoratjat diferents teories conspiratives ara que ha mort en estranyes circumstàncies en una presó catalana. Un dels punts en els quals més s’ha incidit ha sigut el seu tatuatge al braç dret.

Ací, el famós programador i fundador de l’antivirus homònim s’havia tatuat la paraula $WHACKD. Segons els usuaris de Twitter és una referència i advertiment que corria perill d’assassinat i volien fer-ho veure com a suïcidi.

Estos missatges eren de 2019, quan encara no estava pres El text que llavors va acompanyar la fotografia pujada deia “Si em suïcide, no ho vaig fer. Estava boig. Revisa el meu braç dret”. El mes d’octubre passat de 2020, McAfee va ser detingut en l’aeroport del Prat a Barcelona i ara ha sigut trobat mort en la seua cel·la en la qual s’ha parlat de suïcidi.

El 15 d’octubre de 2020 va escriure “Estic content ací. Tinc amics. El menjar és bon. Tot està bé. Sàpia que, si em penge, a l’Epstein, no serà culpa meua”. Esta classe de missatge han revolucionat les xarxes socials.

 

Últimes notícies

La jutgessa manté la petició als EUA per rastrejar els missatges del cap de gabinet de Mazón

La jutgessa de Catarroja manté la comissió rogatòria als Estats Units per obtindre dades de les comunicacions de WhatsApp de José Manuel Cuenca del 29 d’octubre de 2024, encara que no es puga recuperar el contingut dels missatges esborrats.

Així ha sigut la visita de Corea del Sud al Tribunal de Marca de la UE d’Alacant

El Tribunal de Marca de la Unió Europea amb seu a Alacant ha rebut una delegació del Ministeri de Propietat Intel·lectual de Corea del Sud per a compartir experiències en marques i dissenys i reforçar la cooperació internacional.

Elda encapçala l’aplicació de la Llei de Dependència entre els grans municipis d’Alacant

Elda ha liderat fins maig de 2026 el compliment i la gestió de la Llei de Dependència entre els municipis alacantins de més de 50.000 habitants, amb una taxa de resolució del 97,9 %, per damunt de la mitjana comarcal, provincial i autonòmica.

La jutgessa de la DANA citarà alcaldes, alts càrrecs i bombers forestals com a testimonis

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024, en què van morir 230 persones, ha fixat per a setembre i octubre la declaració de deu testimonis, entre ells alcaldes, responsables del Consell, tècnics i bombers forestals.

El Museu de Belles Arts de València descobreix els anys de formació que van forjar el geni de Rubens

El Museu de Belles Arts de València presenta l’exposició 'Rubens. El floreixement d’un geni', que reconstrueix les influències i el context que van marcar els primers anys del mestre flamenc a Anvers.

La defensa d’Emilio Argüeso reclama un careo amb l’alcaldessa de Torrent per la telefonada del dia de la DANA

La defensa de l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, ha sol·licitat a la jutgessa un careo amb l’alcaldessa de Torrent per aclarir com va ser la telefonada que van mantindre el 29 d’octubre de 2024, en plena DANA, i el contingut exacte de la informació sobre el risc i una possible víctima.

Les víctimes de la DANA s’uniran demà a l’homenatge pels 20 anys de l’accident del metro de València

La Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024 participarà este divendres en l’acte pel 20 aniversari de l’accident de Metrovalencia, que va causar 43 morts i 47 ferits, i fa una crida a la ciutadania a sumar-se a l’homenatge.

Juny negre a les carreteres: 14 morts a la Comunitat Valenciana, huit més que fa un any

La Comunitat Valenciana ha registrat 14 morts en accidents de trànsit en juny, huit més que el 2025, dins d’un balanç estatal amb 142 víctimes mortals, la xifra més alta per a este mes des de 2010.