Un tatuatge de John McAfee alça teories conspiratives sobre la seua mort

 

John McAfee, creador de l’antivirus McAfee, ha sigut trobat mort en la cel·la que ocupava en el mòdul 1 del Centre Penitenciari de Brians 2. Tenia 75 anys i este mateix matí l’Audiència Nacional havia donat llum verda per a extradir-ho als Estats Units.

Segons va informar el Departament de Justícia català, els professionals de vigilància i els serveis mèdics han intervingut per a intentar reanimar-ho, però els facultatius únicament han pogut certificar la seua mort: “La comitiva judicial s’ha desplaçat el centre penitenciari i investiga les causes del decés. Tot apunta al fet que podria tractar-se d’una mort per suïcidi”.

Presó preventiva

El multimilionari va ser arrestat a l’octubre en l’aeroport del Prat quan es disposava a agafar un vol a Istanbul. Des d’eixe moment, es trobava a la presó preventiva, ja que el jutge va rebutjar la seua última petició de llibertat en considerar que el “risc de fugida continua sent evident i no té cap signe apreciable d’arrelament”.

Estava acusat de suposada evasió d’impostos en haver ocultat presumptament elevades quantitats de diners entre 2016 i 2018. Durant la vista d’extradició, l’empresari va assegurar haver pagat “milions de dòlars en impostos”, a més d’afirmar que patia una persecució política per haver denunciat corrupció en l’agència tributària. Es calcula que el seu deute amb el fisc als Estats Units s’elevava a més de quatre milions de dòlars.

Pioner

 

McAfee va ser un dels primers programadors a dissenyar un antivirus i desenvolupar un escàner de virus informàtic. Ho va fer mentre transcorria la seua etapa laboral en l’empresa aeroespacial Lockheed.

En 1989 va decidir fundar l’empresa d’antivirus McAffee Associates, que posteriorment es va denominar en l’actual McAfee. I en 2010 va posar en marxa un nou projecte centrat en la bioseguretat, esta vegada al capdavant de la companyia QuorumEx, la seu de la qual estava radicada a Belize.

 

Les teories conspiratives sobre la seua vida

 

En vida, John McAfee va comentar i va fer coses que han encoratjat diferents teories conspiratives ara que ha mort en estranyes circumstàncies en una presó catalana. Un dels punts en els quals més s’ha incidit ha sigut el seu tatuatge al braç dret.

Ací, el famós programador i fundador de l’antivirus homònim s’havia tatuat la paraula $WHACKD. Segons els usuaris de Twitter és una referència i advertiment que corria perill d’assassinat i volien fer-ho veure com a suïcidi.

Estos missatges eren de 2019, quan encara no estava pres El text que llavors va acompanyar la fotografia pujada deia “Si em suïcide, no ho vaig fer. Estava boig. Revisa el meu braç dret”. El mes d’octubre passat de 2020, McAfee va ser detingut en l’aeroport del Prat a Barcelona i ara ha sigut trobat mort en la seua cel·la en la qual s’ha parlat de suïcidi.

El 15 d’octubre de 2020 va escriure “Estic content ací. Tinc amics. El menjar és bon. Tot està bé. Sàpia que, si em penge, a l’Epstein, no serà culpa meua”. Esta classe de missatge han revolucionat les xarxes socials.

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.