Els riscos del volcà de la Palma ara: pluja de cristalls o més boques

 

El contacte de la lava amb la mar suposa uns riscos delimitats i que afecten de manera clara a la població pròxima, per això s’han produït confinaments on s’espera que es produïsca eixe contacte.

Els perills van des de la toxicitat de la mescla de gasos a la possibilitat que es vitrifique, ser incorporada al núvol i caure en un entorn pròxim en forma de resquills, segons ha explicat l’expert en vulcanologia de l’Il·lustre Col·legi de Geòlegs (ICOG), José Luis Barrera.

 

Vitrificació, el risc que ve

 

Una vegada arribe a la mar, alerta dels «efectes perillosos» perquè els propis gasos del volcà s’ajuntaran al vapor d’aigua de la mar, que a vegades inclou compostos de clor i de fluor, a més de la pròpia salinitat del mitjà.

Però el més significatiu és que la lava, que està a mil graus centígrads en arribar a l’aigua, a uns 24 graus centígrads, es refredarà i si este refredament es produeix molt ràpidament, segons l’aportació de lava, la bugada no es cristal·litzarà sinó que es vitrificarà.

Este procés de vitrificació retraurà el cos de lava, que es trencarà en resquills que saltaran des de la superfície i es mesclaran amb la columna de gasos.

L’expert en vulcanologia explica que eixa és la raó per la qual s’ha delimitat la zona prevista de l’arribada de la lava, perquè els vaixells no s’acosten a menys de dos quilòmetres de la costa, ni tampoc la població, encara que esta àrea d’exclusió podria variar en funció de com varien els vents. «Seria com si plogueren cristalls«, compara.

Un altre dels efectes nocius de l’arribada de la bugada volcànica a la mar serà la destrucció de part de la fauna i la flora allí on esta es deposite, però confia que passat un temps tot torne al seu lloc.

 

«Una altra boca a l’illa no és descartable»

 

No menys cert és que des de la passada matinada s’ha comptabilitzat 16 terratrémols, més al sud del volcà, a uns 8 o 12 quilòmetres de profunditat. D’aqueixa manera, l’expert no descarta que l’activitat volcànica puga obrir per un altre punt de l’illa, alguna cosa que tampoc es pot confirmar.

«No es pot descartar que s’òbriga un altre punt a l’illa perquè el magma està buscant una altra eixida, però tampoc es pot saber quant temps estarà actiu el volcà».

 

«L’erupció no ha acabat»

 

«No hi ha cap element nou per a pensar que l’erupció ha acabat. No es pot saber i no hi haurà indici d’això fins que comence a apagar-se el fumeral sencer i desaparegut per complet la sismicitat», assegura. Així, recorda com les setmanes prèvies a l’inici de l’erupció la sismicitat va començar més al sud i des d’allí va anar migrant al nord, per a obrir definitivament en Cumbre Vieja.

Respecte a la possible arribada de la bugada volcànica a la mar, assenyala que l’amplària del front de la lava és d’un quilòmetre, una vegada que s’han unit les dos vies però que en la part central l’està embassada i fins que no supere aqueix apregonament no recuperarà més velocitat.

Últimes notícies

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.

L’erosió costanera pel canvi climàtic ja colpeja tots els continents

La tercera edició del World Ocean Assessment alerta que l’erosió costanera causada pel canvi climàtic afecta totes les zones del món, augmenta la contaminació per plàstics i creix el paper clau de l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.

Nit de por a la Vall d’Uixò amb el foc acostant-se al nucli urbà

La Vall d'Uixò ha passat una nit llarga i complicada pel gran incendi forestal iniciat dissabte, que ha obligat a desallotjar entre 7.000 i 8.000 veïns i ha acostat el foc al nucli urbà.