Els riscos del volcà de la Palma ara: pluja de cristalls o més boques

 

El contacte de la lava amb la mar suposa uns riscos delimitats i que afecten de manera clara a la població pròxima, per això s’han produït confinaments on s’espera que es produïsca eixe contacte.

Els perills van des de la toxicitat de la mescla de gasos a la possibilitat que es vitrifique, ser incorporada al núvol i caure en un entorn pròxim en forma de resquills, segons ha explicat l’expert en vulcanologia de l’Il·lustre Col·legi de Geòlegs (ICOG), José Luis Barrera.

 

Vitrificació, el risc que ve

 

Una vegada arribe a la mar, alerta dels «efectes perillosos» perquè els propis gasos del volcà s’ajuntaran al vapor d’aigua de la mar, que a vegades inclou compostos de clor i de fluor, a més de la pròpia salinitat del mitjà.

Però el més significatiu és que la lava, que està a mil graus centígrads en arribar a l’aigua, a uns 24 graus centígrads, es refredarà i si este refredament es produeix molt ràpidament, segons l’aportació de lava, la bugada no es cristal·litzarà sinó que es vitrificarà.

Este procés de vitrificació retraurà el cos de lava, que es trencarà en resquills que saltaran des de la superfície i es mesclaran amb la columna de gasos.

L’expert en vulcanologia explica que eixa és la raó per la qual s’ha delimitat la zona prevista de l’arribada de la lava, perquè els vaixells no s’acosten a menys de dos quilòmetres de la costa, ni tampoc la població, encara que esta àrea d’exclusió podria variar en funció de com varien els vents. «Seria com si plogueren cristalls«, compara.

Un altre dels efectes nocius de l’arribada de la bugada volcànica a la mar serà la destrucció de part de la fauna i la flora allí on esta es deposite, però confia que passat un temps tot torne al seu lloc.

 

«Una altra boca a l’illa no és descartable»

 

No menys cert és que des de la passada matinada s’ha comptabilitzat 16 terratrémols, més al sud del volcà, a uns 8 o 12 quilòmetres de profunditat. D’aqueixa manera, l’expert no descarta que l’activitat volcànica puga obrir per un altre punt de l’illa, alguna cosa que tampoc es pot confirmar.

«No es pot descartar que s’òbriga un altre punt a l’illa perquè el magma està buscant una altra eixida, però tampoc es pot saber quant temps estarà actiu el volcà».

 

«L’erupció no ha acabat»

 

«No hi ha cap element nou per a pensar que l’erupció ha acabat. No es pot saber i no hi haurà indici d’això fins que comence a apagar-se el fumeral sencer i desaparegut per complet la sismicitat», assegura. Així, recorda com les setmanes prèvies a l’inici de l’erupció la sismicitat va començar més al sud i des d’allí va anar migrant al nord, per a obrir definitivament en Cumbre Vieja.

Respecte a la possible arribada de la bugada volcànica a la mar, assenyala que l’amplària del front de la lava és d’un quilòmetre, una vegada que s’han unit les dos vies però que en la part central l’està embassada i fins que no supere aqueix apregonament no recuperarà més velocitat.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.