Els riscos del volcà de la Palma ara: pluja de cristalls o més boques

 

El contacte de la lava amb la mar suposa uns riscos delimitats i que afecten de manera clara a la població pròxima, per això s’han produït confinaments on s’espera que es produïsca eixe contacte.

Els perills van des de la toxicitat de la mescla de gasos a la possibilitat que es vitrifique, ser incorporada al núvol i caure en un entorn pròxim en forma de resquills, segons ha explicat l’expert en vulcanologia de l’Il·lustre Col·legi de Geòlegs (ICOG), José Luis Barrera.

 

Vitrificació, el risc que ve

 

Una vegada arribe a la mar, alerta dels “efectes perillosos” perquè els propis gasos del volcà s’ajuntaran al vapor d’aigua de la mar, que a vegades inclou compostos de clor i de fluor, a més de la pròpia salinitat del mitjà.

Però el més significatiu és que la lava, que està a mil graus centígrads en arribar a l’aigua, a uns 24 graus centígrads, es refredarà i si este refredament es produeix molt ràpidament, segons l’aportació de lava, la bugada no es cristal·litzarà sinó que es vitrificarà.

Este procés de vitrificació retraurà el cos de lava, que es trencarà en resquills que saltaran des de la superfície i es mesclaran amb la columna de gasos.

L’expert en vulcanologia explica que eixa és la raó per la qual s’ha delimitat la zona prevista de l’arribada de la lava, perquè els vaixells no s’acosten a menys de dos quilòmetres de la costa, ni tampoc la població, encara que esta àrea d’exclusió podria variar en funció de com varien els vents. “Seria com si plogueren cristalls“, compara.

Un altre dels efectes nocius de l’arribada de la bugada volcànica a la mar serà la destrucció de part de la fauna i la flora allí on esta es deposite, però confia que passat un temps tot torne al seu lloc.

 

“Una altra boca a l’illa no és descartable”

 

No menys cert és que des de la passada matinada s’ha comptabilitzat 16 terratrémols, més al sud del volcà, a uns 8 o 12 quilòmetres de profunditat. D’aqueixa manera, l’expert no descarta que l’activitat volcànica puga obrir per un altre punt de l’illa, alguna cosa que tampoc es pot confirmar.

“No es pot descartar que s’òbriga un altre punt a l’illa perquè el magma està buscant una altra eixida, però tampoc es pot saber quant temps estarà actiu el volcà”.

 

“L’erupció no ha acabat”

 

“No hi ha cap element nou per a pensar que l’erupció ha acabat. No es pot saber i no hi haurà indici d’això fins que comence a apagar-se el fumeral sencer i desaparegut per complet la sismicitat”, assegura. Així, recorda com les setmanes prèvies a l’inici de l’erupció la sismicitat va començar més al sud i des d’allí va anar migrant al nord, per a obrir definitivament en Cumbre Vieja.

Respecte a la possible arribada de la bugada volcànica a la mar, assenyala que l’amplària del front de la lava és d’un quilòmetre, una vegada que s’han unit les dos vies però que en la part central l’està embassada i fins que no supere aqueix apregonament no recuperarà més velocitat.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Educació oferix 2.067 places docents per a 2026 amb reforç en Secundària

La Conselleria d'Educació ha presentat una oferta de 2.067 places d'ocupació pública docent per a 2026, amb especial reforç en Secundària i un augment addicional per a reduir la temporalitat.

Un missatge de Protecció Civil prova que va avisar a Emergències per la rambla de Poio durant la DANA

Un missatge remés per la responsable de Protecció Civil a la cap d'Emergències confirma que es va alertar del desbordament del barranc de Poio i de la falta de resposta al 112 durant la DANA.

Els embassaments del Xúquer i el Segura guanyen aigua mentres descendix lleugerament la mitjana nacional

Els embassaments de les conques del Xúquer i del Segura augmenten les seues reserves enfront del lleuger descens del conjunt d'Espanya, que manté una alta ocupació del 83,5%.

L’IVF llança nous préstecs bonificats per a empreses per 130 milions

L'IVF aprova dos noves línies de préstecs bonificats per 130 milions, amb un tipus fix del 1,5%, per a dotar de liquiditat a empreses i reforçar el finançament del sector primari davant la conjuntura econòmica.

Pérez Llorca reclama més renovables davant la incertesa per la guerra a l’Iran

Pérez Llorca defén reforçar la generació d'energies renovables per a blindar el subministrament en la Comunitat Valenciana davant la inestabilitat per la guerra a l'Iran i l'impacte en els preus.

El nou Pla de Vivenda incorporarà una clàusula antifrau en les adjudicacions

El Ministeri de Vivenda incorpora una clàusula antifrau en el Pla 2026-2030 per a garantir adjudicacions objectives i transparents després de les irregularitats detectades a Alacant.

Compromís proposa que les vivendes públiques s’adjudiquen per sorteig per a evitar favoritismes

Compromís registra en Les Corts una llei perquè les vivendes de protecció oficial s'adjudiquen per sorteig i mantinguen el seu caràcter públic permanent, després de les irregularitats detectades a Alacant.

El nou Pla Estatal de Vivenda destina 798 milions a la Comunitat Valenciana

El Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 triplicarà la inversió fins a 7.000 milions i reservarà 798 milions per a la Comunitat Valenciana, en un model de cofinançament Estat-autonomies.