Desarticula una xarxa dedicada a cometre estafes bancàries a nivell internacional

La Guàrdia Civil, en el marc de l’operació Chrimata, ha desarticulat a Alacant a una xarxa dedicada a cometre estafes bancàries a nivell internacional i de manera massiva mitjançant el mètode del phising, en la seua modalitat de smishing. Invertien els diners sostrets dels comptes dels perjudicats en criptomonedes, per a així poder blanquejar-ho sense deixar rastre.

S’ha detingut a huit persones pels suposats delictes d’estafa, falsificació de documents d’identitat, blanqueig de capitals i constitució d’organització criminal.

L’operació es va iniciar el mes d’abril de 2020, després que els autors realitzaren, durant tres dies consecutius, un atac massiu a un gran nombre de clients d’una entitat bancària espanyola, mitjançant smishing als telèfons mòbils dels perjudicats. Van aconseguir estafar-los 600.000 euros a un total de 106 perjudicats de tot el territori nacional.

La banda recaptava les dades necessàries per a accedir als comptes dels perjudicats enviant un missatge de text a les víctimes fent-se passar pel seu banc. Una vegada que els perjudicats picaven, els autors es feien amb el control dels seus comptes des de la plataforma en línia de l’entitat, i modificaven la forma d’accés. Els perjudicats són tots clients de la mateixa entitat bancària, amb seu nacional.

Després de tindre el control dels comptes, feien transferències massives d’uns 5.000 euros cadascuna, des de les dels perjudicats a comptes de persones utilitzades com a mules, donades d’alta en empreses financeres en línia.

Aquestes persones, coneguts com a mules dels diners, transfereixen diners d’origen il·legal rebut en el seu compte, i a canvi els donen una comissió. Els investigadors van localitzar fins a 28 d’aquestes mules, comprovant que pels seus comptes van passar 462.000 euros del total dels diners estafats als perjudicats.

Els 128.000 euros restants van ser estafats per anàloga metodologia i mitjans, a diferents comerços a París (França).

 

Inversió en monedes virtuals o criptomonedes

 

Després de transferir els diners als comptes de les mules, l’invertien en l’adquisició de monedes virtuals o criptomonedes, aconseguint així, a més de blanquejar el diner negre, eludir el rastreig per part dels investigadors, ja que la principal característica de la criptomoneda, és que les dades d’origen i destinació estan xifrats fent molt difícil el seu seguiment.

Una vegada adquirides les monedes virtuals, eren transferides a comptes de membres dels principals membres de la banda, que aconseguien així romandre en l’anonimat.

L’ús de mitjans digitals, facilita als delinqüents, a més, operar des de qualsevol punt geogràfic, característica que suposa un afegit al treball de recerca policial.

Després de l’estudi de la informació obtinguda, els agents han pogut identificar un complex entramat criminal compost per 90 persones de nacionalitats letona, russa, txeca, kazakh, bielorussa, francesa, alemanya, camerunesa i ucraïnesa. A Espanya, s’ha detingut a huit persones, d’entre 40 i 59 anys i de nacionalitats espanyola, romanesa i ucraïnesa; en les localitats de Màlaga, Sevilla, Múrcia, La Corunya, Saragossa, Girona, València i Elx. A més, s’han bloquejat i lloc a disposició judicial un total de 25 comptes bancaris.

D’altra banda, s’ha sol·licitat a l’autoritat judicial competent 43 ordres internacionals de detenció corresponents als principals integrants del grup criminal. Les diligències, que van ser posades a la disposició del Jutjat d’Instrucció d’Alacant, han sigut traspassades a l’Audiència Nacional.

L’operació ha sigut desenvolupada per agents pertanyents a l’Àrea d’investigació del Lloc de la Guàrdia Civil de Sant Joan (Alacant), que han comptat amb la col·laboració d’agents de la Unitat Tècnica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Madrid, de les Unitats Orgàniques de Policia Judicial de Girona, Màlaga, Sevilla, Saragossa i La Corunya, així com de membres d’Interpol, d’Europol, i de diferents cossos policials de Letònia, Rússia, França, el Kazakhstan, Alemanya, el Canadà, els Estats Units, Liechtenstein, Camerun, República Txeca, Ucraïna, Polònia, Bielorússia i el Regne Unit.

La investigació continua oberta, per la qual cosa no es descarten noves detencions.
 

Últimes notícies

L’alcaldessa de Godelleta admet que no va saber la gravetat de la DANA fins les 20.15 hores

Amparo Pardo ha declarat com a testimoni que no va ser conscient de la situació de la DANA del 29 d’octubre fins que la Policia Local la va anar a buscar a les 20.15 hores, després d’haver passat el dia sense cobertura ni llum a casa.

Rovira alerta que les entregues a compte no corregeixen la infrafinançació valenciana

El conseller José Antonio Rovira adverteix que l’augment de les entregues a compte per a 2027 no resol la infrafinançació històrica de la Comunitat Valenciana i reclama una reforma del model i un fons transitori de nivellació.

L’Audiència de València rebutja citar com a testimonis els consellers per la gestió de la DANA

L’Audiència de València ha confirmat que no declararan com a testimonis els aleshores consellers d’Educació i Agricultura en la causa penal per la gestió de la DANA d’octubre de 2024, en considerar que seria una diligència prospectiva.

Nits tòrrides a Alacant amb mínimes que no baixaran dels 26 graus

La nova ona de calor deixarà a Alacant mínimes per damunt dels 26 graus i una sensació tèrmica nocturna superior als 30, el que convertirà diverses nits en tòrrides i molt difícils de descansar.

Les comunitats del PP planten la Conferència Sectorial d’Educació i bloquegen 31 milions per a FP

Les comunitats autònomes governades pel PP han rebutjat participar en la Conferència Sectorial d’Educació convocada pel Ministeri, que pretenia repartir 31,2 milions per a FP i abordar la reforma de l’etapa de 0 a 3 anys. Educació parla de boicot i d’una falta de lleialtat institucional que retarda ajudes clau per a alumnat i professorat.

La defensa de Pradas reclama els missatges de Bernabé per aclarir què es sabia del barranc del Poyo

La defensa de l’exconsellera Salomé Pradas ha recorregut la decisió de la jutgessa de no demanar a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, totes les seues comunicacions del 29 d’octubre de 2024 sobre la DANA, que considera clau per saber què es coneixia del risc al barranc del Poyo.

Els veïns afectats per l’incendi no hauran d’anar al jutjat fins divendres

La Sala de Govern del TSJCV ha prorrogat fins divendres les mesures especials per l’incendi iniciat a la Vall d’Uixó, que afecta diversos municipis de Castelló. Les persones citades als jutjats poden no acudir si tenen qualsevol dificultat, i la seua incompareixença es considerarà justificada.

L’incendi de la Vall d’Uixó continua descontrolat i arrasa 9.300 hectàrees a la Serra d’Espadà

L’incendi forestal declarat dissabte en la Vall d’Uixó encadena cinc dies sense control, amb 9.300 hectàrees cremades i un perímetre de 81 quilòmetres, més de 10.000 persones evacuades i una situació que les autoritats qualifiquen de molt complexa.
FILMOTECA D'ESTIU