Desarticula una xarxa dedicada a cometre estafes bancàries a nivell internacional

La Guàrdia Civil, en el marc de l’operació Chrimata, ha desarticulat a Alacant a una xarxa dedicada a cometre estafes bancàries a nivell internacional i de manera massiva mitjançant el mètode del phising, en la seua modalitat de smishing. Invertien els diners sostrets dels comptes dels perjudicats en criptomonedes, per a així poder blanquejar-ho sense deixar rastre.

S’ha detingut a huit persones pels suposats delictes d’estafa, falsificació de documents d’identitat, blanqueig de capitals i constitució d’organització criminal.

L’operació es va iniciar el mes d’abril de 2020, després que els autors realitzaren, durant tres dies consecutius, un atac massiu a un gran nombre de clients d’una entitat bancària espanyola, mitjançant smishing als telèfons mòbils dels perjudicats. Van aconseguir estafar-los 600.000 euros a un total de 106 perjudicats de tot el territori nacional.

La banda recaptava les dades necessàries per a accedir als comptes dels perjudicats enviant un missatge de text a les víctimes fent-se passar pel seu banc. Una vegada que els perjudicats picaven, els autors es feien amb el control dels seus comptes des de la plataforma en línia de l’entitat, i modificaven la forma d’accés. Els perjudicats són tots clients de la mateixa entitat bancària, amb seu nacional.

Després de tindre el control dels comptes, feien transferències massives d’uns 5.000 euros cadascuna, des de les dels perjudicats a comptes de persones utilitzades com a mules, donades d’alta en empreses financeres en línia.

Aquestes persones, coneguts com a mules dels diners, transfereixen diners d’origen il·legal rebut en el seu compte, i a canvi els donen una comissió. Els investigadors van localitzar fins a 28 d’aquestes mules, comprovant que pels seus comptes van passar 462.000 euros del total dels diners estafats als perjudicats.

Els 128.000 euros restants van ser estafats per anàloga metodologia i mitjans, a diferents comerços a París (França).

 

Inversió en monedes virtuals o criptomonedes

 

Després de transferir els diners als comptes de les mules, l’invertien en l’adquisició de monedes virtuals o criptomonedes, aconseguint així, a més de blanquejar el diner negre, eludir el rastreig per part dels investigadors, ja que la principal característica de la criptomoneda, és que les dades d’origen i destinació estan xifrats fent molt difícil el seu seguiment.

Una vegada adquirides les monedes virtuals, eren transferides a comptes de membres dels principals membres de la banda, que aconseguien així romandre en l’anonimat.

L’ús de mitjans digitals, facilita als delinqüents, a més, operar des de qualsevol punt geogràfic, característica que suposa un afegit al treball de recerca policial.

Després de l’estudi de la informació obtinguda, els agents han pogut identificar un complex entramat criminal compost per 90 persones de nacionalitats letona, russa, txeca, kazakh, bielorussa, francesa, alemanya, camerunesa i ucraïnesa. A Espanya, s’ha detingut a huit persones, d’entre 40 i 59 anys i de nacionalitats espanyola, romanesa i ucraïnesa; en les localitats de Màlaga, Sevilla, Múrcia, La Corunya, Saragossa, Girona, València i Elx. A més, s’han bloquejat i lloc a disposició judicial un total de 25 comptes bancaris.

D’altra banda, s’ha sol·licitat a l’autoritat judicial competent 43 ordres internacionals de detenció corresponents als principals integrants del grup criminal. Les diligències, que van ser posades a la disposició del Jutjat d’Instrucció d’Alacant, han sigut traspassades a l’Audiència Nacional.

L’operació ha sigut desenvolupada per agents pertanyents a l’Àrea d’investigació del Lloc de la Guàrdia Civil de Sant Joan (Alacant), que han comptat amb la col·laboració d’agents de la Unitat Tècnica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Madrid, de les Unitats Orgàniques de Policia Judicial de Girona, Màlaga, Sevilla, Saragossa i La Corunya, així com de membres d’Interpol, d’Europol, i de diferents cossos policials de Letònia, Rússia, França, el Kazakhstan, Alemanya, el Canadà, els Estats Units, Liechtenstein, Camerun, República Txeca, Ucraïna, Polònia, Bielorússia i el Regne Unit.

La investigació continua oberta, per la qual cosa no es descarten noves detencions.
 

Últimes notícies

Les 156 esmenes del PP als pressupostos busquen més ajudes socials i previndre catàstrofes

El PP ha registrat 156 esmenes als Pressupostos de la Generalitat per a 2026 per reforçar la despesa social, ampliar ajudes a llogaters i propietaris en risc de desnonament i invertir en sistemes d’alerta en barrancs.

Sara Sorribes se planta en segona ronda de Wimbledon i iguala el seu millor resultat

La tennista de la Vall d'Uixó, número 252 del rànquing WTA, ha debutat a Wimbledon amb una victòria clara davant l'andorrana Victoria Jiménez Kasintseva i s'ha classificat per a segona ronda, on es veurà les cares amb la número 4 mundial, Jessica Pegula.

Més seguretat este estiu a Alacant amb 287 policies nacionals reforçant la província

La Policia Nacional ha activat el pla Operació Estiu 2026 a la província d'Alacant amb 287 agents més, molts d'ells destinats a zones turístiques, el port i l'aeroport Alicante-Elche Miguel Hernández.

Tallers, passejos guiats i jocs gratuïts: així és el programa d’estiu de l’IVAM

L’IVAM ha posat en marxa fins al 6 de setembre un programa d’estiu gratuït, amb tallers interactius, passejos guiats i espais de joc per a totes les edats.

Vox vol que la ‘prioritat nacional’ marque les ajudes socials i d’habitatge en els comptes del 2026

Vox ha registrat més de cent esmenes als pressupostos de la Generalitat per a 2026 per a introduir la ‘prioritat nacional’ en serveis socials i accés a l’habitatge, i per a redirigir fons a immigració, família i retallades en gasto polític que afecten l’AVL, sindicats i patronals.

200 milions per a climatitzar escoles: així es repartiran els fons a la Comunitat Valenciana

El Govern ha autoritzat 200 milions d’euros del Fons Nacional d’Eficiència Energètica per a climatitzar i fer més eficients els centres escolars, amb Andalusia, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Madrid com a territoris principals beneficiats. Les actuacions hauran de garantir almenys un 10 % de millora en l’eficiència energètica.

València activa 100.000 euros d’ajuda urgent per a la catàstrofe de Veneçuela

L’Ajuntament de València ha autoritzat els primers 100.000 euros de la partida d’emergències humanitàries per a donar suport a Veneçuela després dels terratrémols de dimecres passat.

Quants menors migrants han d’acollir les comunitats: la Comunitat Valenciana arriba als 1.903

Un nou reial decret del Govern fixa en 1.903 els menors migrants no acompanyats que ha d’acollir la Comunitat Valenciana, el quart territori amb més places després d’Andalusia, Catalunya i Madrid.