Desarticula una xarxa dedicada a cometre estafes bancàries a nivell internacional

La Guàrdia Civil, en el marc de l’operació Chrimata, ha desarticulat a Alacant a una xarxa dedicada a cometre estafes bancàries a nivell internacional i de manera massiva mitjançant el mètode del phising, en la seua modalitat de smishing. Invertien els diners sostrets dels comptes dels perjudicats en criptomonedes, per a així poder blanquejar-ho sense deixar rastre.

S’ha detingut a huit persones pels suposats delictes d’estafa, falsificació de documents d’identitat, blanqueig de capitals i constitució d’organització criminal.

L’operació es va iniciar el mes d’abril de 2020, després que els autors realitzaren, durant tres dies consecutius, un atac massiu a un gran nombre de clients d’una entitat bancària espanyola, mitjançant smishing als telèfons mòbils dels perjudicats. Van aconseguir estafar-los 600.000 euros a un total de 106 perjudicats de tot el territori nacional.

La banda recaptava les dades necessàries per a accedir als comptes dels perjudicats enviant un missatge de text a les víctimes fent-se passar pel seu banc. Una vegada que els perjudicats picaven, els autors es feien amb el control dels seus comptes des de la plataforma en línia de l’entitat, i modificaven la forma d’accés. Els perjudicats són tots clients de la mateixa entitat bancària, amb seu nacional.

Després de tindre el control dels comptes, feien transferències massives d’uns 5.000 euros cadascuna, des de les dels perjudicats a comptes de persones utilitzades com a mules, donades d’alta en empreses financeres en línia.

Aquestes persones, coneguts com a mules dels diners, transfereixen diners d’origen il·legal rebut en el seu compte, i a canvi els donen una comissió. Els investigadors van localitzar fins a 28 d’aquestes mules, comprovant que pels seus comptes van passar 462.000 euros del total dels diners estafats als perjudicats.

Els 128.000 euros restants van ser estafats per anàloga metodologia i mitjans, a diferents comerços a París (França).

 

Inversió en monedes virtuals o criptomonedes

 

Després de transferir els diners als comptes de les mules, l’invertien en l’adquisició de monedes virtuals o criptomonedes, aconseguint així, a més de blanquejar el diner negre, eludir el rastreig per part dels investigadors, ja que la principal característica de la criptomoneda, és que les dades d’origen i destinació estan xifrats fent molt difícil el seu seguiment.

Una vegada adquirides les monedes virtuals, eren transferides a comptes de membres dels principals membres de la banda, que aconseguien així romandre en l’anonimat.

L’ús de mitjans digitals, facilita als delinqüents, a més, operar des de qualsevol punt geogràfic, característica que suposa un afegit al treball de recerca policial.

Després de l’estudi de la informació obtinguda, els agents han pogut identificar un complex entramat criminal compost per 90 persones de nacionalitats letona, russa, txeca, kazakh, bielorussa, francesa, alemanya, camerunesa i ucraïnesa. A Espanya, s’ha detingut a huit persones, d’entre 40 i 59 anys i de nacionalitats espanyola, romanesa i ucraïnesa; en les localitats de Màlaga, Sevilla, Múrcia, La Corunya, Saragossa, Girona, València i Elx. A més, s’han bloquejat i lloc a disposició judicial un total de 25 comptes bancaris.

D’altra banda, s’ha sol·licitat a l’autoritat judicial competent 43 ordres internacionals de detenció corresponents als principals integrants del grup criminal. Les diligències, que van ser posades a la disposició del Jutjat d’Instrucció d’Alacant, han sigut traspassades a l’Audiència Nacional.

L’operació ha sigut desenvolupada per agents pertanyents a l’Àrea d’investigació del Lloc de la Guàrdia Civil de Sant Joan (Alacant), que han comptat amb la col·laboració d’agents de la Unitat Tècnica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Madrid, de les Unitats Orgàniques de Policia Judicial de Girona, Màlaga, Sevilla, Saragossa i La Corunya, així com de membres d’Interpol, d’Europol, i de diferents cossos policials de Letònia, Rússia, França, el Kazakhstan, Alemanya, el Canadà, els Estats Units, Liechtenstein, Camerun, República Txeca, Ucraïna, Polònia, Bielorússia i el Regne Unit.

La investigació continua oberta, per la qual cosa no es descarten noves detencions.
 

Últimes notícies

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.