Desarticula una xarxa dedicada a cometre estafes bancàries a nivell internacional

La Guàrdia Civil, en el marc de l’operació Chrimata, ha desarticulat a Alacant a una xarxa dedicada a cometre estafes bancàries a nivell internacional i de manera massiva mitjançant el mètode del phising, en la seua modalitat de smishing. Invertien els diners sostrets dels comptes dels perjudicats en criptomonedes, per a així poder blanquejar-ho sense deixar rastre.

S’ha detingut a huit persones pels suposats delictes d’estafa, falsificació de documents d’identitat, blanqueig de capitals i constitució d’organització criminal.

L’operació es va iniciar el mes d’abril de 2020, després que els autors realitzaren, durant tres dies consecutius, un atac massiu a un gran nombre de clients d’una entitat bancària espanyola, mitjançant smishing als telèfons mòbils dels perjudicats. Van aconseguir estafar-los 600.000 euros a un total de 106 perjudicats de tot el territori nacional.

La banda recaptava les dades necessàries per a accedir als comptes dels perjudicats enviant un missatge de text a les víctimes fent-se passar pel seu banc. Una vegada que els perjudicats picaven, els autors es feien amb el control dels seus comptes des de la plataforma en línia de l’entitat, i modificaven la forma d’accés. Els perjudicats són tots clients de la mateixa entitat bancària, amb seu nacional.

Després de tindre el control dels comptes, feien transferències massives d’uns 5.000 euros cadascuna, des de les dels perjudicats a comptes de persones utilitzades com a mules, donades d’alta en empreses financeres en línia.

Aquestes persones, coneguts com a mules dels diners, transfereixen diners d’origen il·legal rebut en el seu compte, i a canvi els donen una comissió. Els investigadors van localitzar fins a 28 d’aquestes mules, comprovant que pels seus comptes van passar 462.000 euros del total dels diners estafats als perjudicats.

Els 128.000 euros restants van ser estafats per anàloga metodologia i mitjans, a diferents comerços a París (França).

 

Inversió en monedes virtuals o criptomonedes

 

Després de transferir els diners als comptes de les mules, l’invertien en l’adquisició de monedes virtuals o criptomonedes, aconseguint així, a més de blanquejar el diner negre, eludir el rastreig per part dels investigadors, ja que la principal característica de la criptomoneda, és que les dades d’origen i destinació estan xifrats fent molt difícil el seu seguiment.

Una vegada adquirides les monedes virtuals, eren transferides a comptes de membres dels principals membres de la banda, que aconseguien així romandre en l’anonimat.

L’ús de mitjans digitals, facilita als delinqüents, a més, operar des de qualsevol punt geogràfic, característica que suposa un afegit al treball de recerca policial.

Després de l’estudi de la informació obtinguda, els agents han pogut identificar un complex entramat criminal compost per 90 persones de nacionalitats letona, russa, txeca, kazakh, bielorussa, francesa, alemanya, camerunesa i ucraïnesa. A Espanya, s’ha detingut a huit persones, d’entre 40 i 59 anys i de nacionalitats espanyola, romanesa i ucraïnesa; en les localitats de Màlaga, Sevilla, Múrcia, La Corunya, Saragossa, Girona, València i Elx. A més, s’han bloquejat i lloc a disposició judicial un total de 25 comptes bancaris.

D’altra banda, s’ha sol·licitat a l’autoritat judicial competent 43 ordres internacionals de detenció corresponents als principals integrants del grup criminal. Les diligències, que van ser posades a la disposició del Jutjat d’Instrucció d’Alacant, han sigut traspassades a l’Audiència Nacional.

L’operació ha sigut desenvolupada per agents pertanyents a l’Àrea d’investigació del Lloc de la Guàrdia Civil de Sant Joan (Alacant), que han comptat amb la col·laboració d’agents de la Unitat Tècnica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Madrid, de les Unitats Orgàniques de Policia Judicial de Girona, Màlaga, Sevilla, Saragossa i La Corunya, així com de membres d’Interpol, d’Europol, i de diferents cossos policials de Letònia, Rússia, França, el Kazakhstan, Alemanya, el Canadà, els Estats Units, Liechtenstein, Camerun, República Txeca, Ucraïna, Polònia, Bielorússia i el Regne Unit.

La investigació continua oberta, per la qual cosa no es descarten noves detencions.
 

Últimes notícies

Baldoví promet que Elx recuperarà els 43 milions que reclama a la Generalitat si arriba al Consell

Joan Baldoví es compromet que Elx recuperarà els 43 milions d’euros que reclama a la Generalitat Valenciana per l’expropiació de terrenys si Compromís aconseguix la Presidència del Consell. El síndic planteja destinar estos fons a vivenda pública, renaturalitzar el Vinalopó i crear connexions ciclistes amb barris i platges.

Una dona de 21 anys ferida greu en bolcar un cotxe entre Torrent i Picassent

Una dona de 21 anys ha resultat ferida per politraumatisme i una altra de 19 anys amb contusions en un accident entre dos vehicles a la carretera de Torrent a Picassent, on un dels cotxes ha bolcat lateralment. Els bombers han hagut d’excarcerar una de les ocupants, mentre que l’altra ha pogut eixir del vehicle pel seu propi peu.

Aemet manté els llindars dels avisos taronja i roig en la Mediterrània

Aemet confirma que els avisos taronja i roig continuaran amb els mateixos llindars a la Mediterrània, on la pluja intensa és més habitual, i descarta canvis immediats en el sistema Meteoalerta.

La jutgessa de la DANA rebutja el careo entre Mascarell i l’exalcaldessa de Xiva

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha denegat el careo entre el diputat provincial Avelino Mascarell i l’exalcaldessa de Xiva, Amparo Fort, en considerar que no hi ha contradicció entre els seus testimonis i que la diligència és excepcional.

Un ull gegant en l’Hemisfèric de València per a defensar 11 activistes de Greenpeace

Greenpeace ha desplegat un ull gegant en l’Hemisfèric de València amb el missatge ‘El món està observant’ per a donar suport als 11 activistes que afronten fins a cinc anys de presó per una acció contra un buc gaser en el port de Sagunt en 2021.

Mazón esgrime que cinc jutges del TSJCV l’han exonerat per la DANA

Carlos Mazón ha apel·lat en el Congrés a cinc resolucions del TSJCV que, segons ha remarcat, han descartat la seua responsabilitat en la DANA del 29 d’octubre de 2024, en una compareixença tensa marcada per les crítiques de l’oposició i les protestes de les víctimes a les portes de la Cambra.

Morán defensa que renovar els mapes de zones inundables després de la DANA és un procés lent i complex

El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha explicat al Senat que la revisió dels mapes de zones inundables després de la DANA de València exigix, com a mínim, dos anys de tràmits per la seua complexitat i pels interessos afectats, i ha defensat l’actuació del Govern i dels organismes tècnics.

Sis de cada deu adults volen oposicions més pràctiques i menys memorístiques

Un estudi d’Adams i IO Investigació mostra que la majoria d’adults veuen les oposicions com la millor via cap a un treball estable, però reclamen més proves pràctiques, menys memòria i una modernització del model actual.