Desarticula una xarxa dedicada a cometre estafes bancàries a nivell internacional

La Guàrdia Civil, en el marc de l’operació Chrimata, ha desarticulat a Alacant a una xarxa dedicada a cometre estafes bancàries a nivell internacional i de manera massiva mitjançant el mètode del phising, en la seua modalitat de smishing. Invertien els diners sostrets dels comptes dels perjudicats en criptomonedes, per a així poder blanquejar-ho sense deixar rastre.

S’ha detingut a huit persones pels suposats delictes d’estafa, falsificació de documents d’identitat, blanqueig de capitals i constitució d’organització criminal.

L’operació es va iniciar el mes d’abril de 2020, després que els autors realitzaren, durant tres dies consecutius, un atac massiu a un gran nombre de clients d’una entitat bancària espanyola, mitjançant smishing als telèfons mòbils dels perjudicats. Van aconseguir estafar-los 600.000 euros a un total de 106 perjudicats de tot el territori nacional.

La banda recaptava les dades necessàries per a accedir als comptes dels perjudicats enviant un missatge de text a les víctimes fent-se passar pel seu banc. Una vegada que els perjudicats picaven, els autors es feien amb el control dels seus comptes des de la plataforma en línia de l’entitat, i modificaven la forma d’accés. Els perjudicats són tots clients de la mateixa entitat bancària, amb seu nacional.

Després de tindre el control dels comptes, feien transferències massives d’uns 5.000 euros cadascuna, des de les dels perjudicats a comptes de persones utilitzades com a mules, donades d’alta en empreses financeres en línia.

Aquestes persones, coneguts com a mules dels diners, transfereixen diners d’origen il·legal rebut en el seu compte, i a canvi els donen una comissió. Els investigadors van localitzar fins a 28 d’aquestes mules, comprovant que pels seus comptes van passar 462.000 euros del total dels diners estafats als perjudicats.

Els 128.000 euros restants van ser estafats per anàloga metodologia i mitjans, a diferents comerços a París (França).

 

Inversió en monedes virtuals o criptomonedes

 

Després de transferir els diners als comptes de les mules, l’invertien en l’adquisició de monedes virtuals o criptomonedes, aconseguint així, a més de blanquejar el diner negre, eludir el rastreig per part dels investigadors, ja que la principal característica de la criptomoneda, és que les dades d’origen i destinació estan xifrats fent molt difícil el seu seguiment.

Una vegada adquirides les monedes virtuals, eren transferides a comptes de membres dels principals membres de la banda, que aconseguien així romandre en l’anonimat.

L’ús de mitjans digitals, facilita als delinqüents, a més, operar des de qualsevol punt geogràfic, característica que suposa un afegit al treball de recerca policial.

Després de l’estudi de la informació obtinguda, els agents han pogut identificar un complex entramat criminal compost per 90 persones de nacionalitats letona, russa, txeca, kazakh, bielorussa, francesa, alemanya, camerunesa i ucraïnesa. A Espanya, s’ha detingut a huit persones, d’entre 40 i 59 anys i de nacionalitats espanyola, romanesa i ucraïnesa; en les localitats de Màlaga, Sevilla, Múrcia, La Corunya, Saragossa, Girona, València i Elx. A més, s’han bloquejat i lloc a disposició judicial un total de 25 comptes bancaris.

D’altra banda, s’ha sol·licitat a l’autoritat judicial competent 43 ordres internacionals de detenció corresponents als principals integrants del grup criminal. Les diligències, que van ser posades a la disposició del Jutjat d’Instrucció d’Alacant, han sigut traspassades a l’Audiència Nacional.

L’operació ha sigut desenvolupada per agents pertanyents a l’Àrea d’investigació del Lloc de la Guàrdia Civil de Sant Joan (Alacant), que han comptat amb la col·laboració d’agents de la Unitat Tècnica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Madrid, de les Unitats Orgàniques de Policia Judicial de Girona, Màlaga, Sevilla, Saragossa i La Corunya, així com de membres d’Interpol, d’Europol, i de diferents cossos policials de Letònia, Rússia, França, el Kazakhstan, Alemanya, el Canadà, els Estats Units, Liechtenstein, Camerun, República Txeca, Ucraïna, Polònia, Bielorússia i el Regne Unit.

La investigació continua oberta, per la qual cosa no es descarten noves detencions.
 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Va unir Municipalista porta a les Corts més de 11.000 firmes per a rebaixar la barrera electoral del 5 al 3 per cent

Va unir Municipalista registra en Les Corts més de 11.000 firmes per a tramitar una iniciativa legislativa popular que rebaixe la barrera electoral del 5 al 3 per cent i compute els vots per província.

CCOO denuncia que l’Hospital de Sagunt va derivar en 2025 més de 14.000 proves diagnòstiques a la sanitat privada

CCOO assegura que el Departament de Salut de Sagunt va derivar en 2025 més de 14.000 proves diagnòstiques a la sanitat privada, mentres l'hospital defén que la mesura ha reduït les llistes d'espera.

Compromís tanca files amb Mónica Oltra i l’assenyala com a futura alcaldessa de València

Joan Baldoví i Papi Robles destaquen el consens intern en Compromís perquè Mónica Oltra encapçale la candidatura a l'Alcaldia de València i descarten una fractura en la coalició.

PSPV i Compromís reclamen que Barcala, Camarero, Mazón i Pérez Llorca declaren en la comissió de VPP d’Alacant

PSPV i Compromís registren en Les Corts un pla de treball que exigix la compareixença de Barcala, Camarero, Mazón i Pérez Llorca en la comissió sobre l'adjudicació irregular de VPP a Alacant.

València declara ZAS en Russafa i endurix les normes per a l’hostaleria i la neteja urbana

L'Ajuntament de València aprova la declaració de zona acústicament saturada en Russafa, amb límits a l'hostaleria i l'oci nocturn, i una nova ordenança que endurix les multes per embrutar la via pública.

Etta Eyong afronta un retorn amarg a la Ceràmica sense marcar des d’octubre

Etta Eyong torna a la Ceràmica com a davanter del Llevant en la seua pitjor ratxa golejadora, més de sis mesos sense veure porta en LaLiga després d'un inici explosiu amb Vila-real i Llevant. El seu paper actual, a l'ombra d'altres atacants, contrasta amb el protagonisme que va tindre al principi de la temporada.

Salva Gomar seguirà al capdavant de la FFCV fins a 2030 després de ser reelegit

Salva Gomar ha sigut reelegit president de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana per al període 2026-2030, encadenant així el seu tercer mandat al capdavant de l'organisme federatiu.

El ple d’Alacant tomba les propostes de Vox i PP sobre prioritat nacional i immigració

L'Ajuntament d'Alacant ha rebutjat les declaracions institucionals de Vox sobre prioritat nacional i la del PP que demanava una immigració legal, ordenada i segura, després d'un intens debat polític en el ple.