Alberto Fabra deixa la presidència de la Comissió de Defensa per possible conflicte d’interessos

Alberto Fabra, diputat del PP i expresident de la Generalitat, ha renunciat a la presidència de la Comissió de Defensa del Congrés després de dos anys en el càrrec. Fa este pas després que es coneguera el vincle professional del seu fill amb una empresa que va ser adquirida per Escribano Mechanical & Engineering, una de les principals companyies de l’àmbit militar, circumstància que el mateix Fabra considera que pot derivar en un conflicte d’interessos.

El dirigent popular va explicar davant els mitjans que la decisió és pròpia i consensuada amb el seu partit i el seu grup parlamentari. L’objectiu és evitar qualsevol ombra de sospita sobre la imparcialitat del treball de la Comissió i buidar dubtes sobre que es puguen estar defenent interessos particulars. Amb la seua renúncia, pretén preservar la confiança en les deliberacions i acords que s’adopten en este òrgan de la Cambra.

Possible conflicte d’interessos

El vincle familiar amb una empresa rellevant del sector defensa podria generar l’aparència de parcialitat quan la Comissió analitze iniciatives, compareixences o partides pressupostàries que impacten en eixa indústria. Encara que les normes parlamentàries establixen mecanismes de control, la neutralitat no sols exigix complir la llei, sinó també evitar situacions que puguen interpretar-se com a avantatge o tracte de favor. Fer un pas al costat busca, per tant, protegir la credibilitat de les decisions i l’interés general.

La renúncia obri ara el procés per a designar a la persona que assumirà la presidència de la Comissió de Defensa. Mentres es decidix el relleu, els treballs de l’òrgan continuaran amb normalitat, des del seguiment de la política de defensa fins a l’impuls d’iniciatives legislatives i l’examen de la planificació del sector. Fonts del grup assenyalen que el propòsit és mantindre l’estabilitat i el ritme de l’agenda parlamentària.

Fabra va subratllar que queda molt per fer en la indústria de la seguretat i la defensa, un àmbit en el qual la Comissió exercix un paper clau en canalitzar el debat polític i el control de l’acció del Govern. La seua eixida, va sostindre, pretén facilitar que eixe debat es desenrotlle sense interferències i amb la màxima transparència.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.