El Barcelona va conquistar la seua sexta Supercopa d’Espanya després de véncer 2-0 al Reial Madrid en una final molt més parella de l’habitual. Esmee Brugts va obrir el marcador amb una cabotada en el 28 i Alexia Putellas va sentenciar de penal en el 94, després que Missa Rodríguez mantinguera amb vida al seu equip amb diverses intervencions decisives.
Malgrat l’ensopegada, el Reial Madrid va evidenciar que el marge entre els dos grans ja no va ser tan ampli. No va sumar el seu segon títol ni el seu segon clàssic davant l’etern rival, però va deixar la sensació del seu dol més equilibrat des d’aquell 1-3 en Montjuïc del 23 de març de 2025.
Missa va sostindre al Reial Madrid
El xoc es va jugar amb nervi en Castalia i va arrancar amb un Barcelona dominador però incòmode. Pau Quesada va tornar a la banqueta blanca i va situar a Feller com a referència per a castigar la contra, mentres que Pere Romeu va apostar per la titularitat de Patri Guijarro tres mesos després de la seua lesió per a reforçar el control de la pilota. El pla va quedar clar: possessió i paciència blaugranes enfront de verticalitat i pressió alta madridista.
Eixa pressió va tornar a incomodar al conjunt culer, que va tindre la pilota però va patir per a progressar. Athenea va provar des de la frontal en el minut 15 i Feller el va intentar amb una xilena desviada que Mapi León va tapar. El Barça va buscar a Pajor com a desmarcatge de ruptura, encara que l’ocasió més nítida va arribar de Vicky López: el seu derechazo va obligar a Missa a una gran estirada i, en el córner posterior botat per Mapi, Brugts va imposar la seua potència aèria per al 1-0.
El colp no va descompondre al Madrid, que va respondre amb maduresa. Linda Caicedo va atacar l’espai amb decisió rumb a Tast Coll, però l’acció va quedar invalidada per fora de joc després de la revisió sol·licitada des de la banqueta. Eixa aturada va tallar el ritme que el Barcelona començava a imposar i va permetre a les blanques reordenar-se. Ja en el descompte, Däbritz va fregar l’empat amb una fuetada al travesser que va reforçar la sensació d’estar prop del gol.
Detalls i moments clau
Després del descans, l’equip de Quesada va continuar tancant línies per a no concedir avantatges en la seua àrea. Irene Paredes va avortar un servici de Yasmim amb Weir preparada per a rematar, i a partir d’ací el partit es va obrir. Alexia va començar a aparéixer entre línies i el Barcelona va accelerar: Missa va desviar un mà a mà a Pajor i, en la mateixa jugada, el travesser va evitar el punt de Graham Hansen. La fatiga va anar inclinant el joc i va obligar el Madrid a resguardar-se en la seua portera, que va tornar a lluir-se davant Pina i Vicky.
Quan més patia el conjunt blanc, Linda es va tirar l’equip a l’esquena per a estirar a les seues amb conduccions llargues, però cada rèplica trobava la resposta d’una saga blaugrana ferma en els dols. Així i tot, Missa va sostindre l’esperança amb una altra intervenció en un nou mà a mà davant Pajor.
La resistència va durar fins al 94. Shei va derrocar a Alexia dins de l’àrea i la doble Pilota d’Or va transformar la pena màxima amb autoritat per a segellar el 2-0. Amb este triomf, el Barcelona va revalidar el títol i va encadenar la seua quinta Supercopa consecutiva, a més de mantindre un ple en finals del torneig: 2020, 2022, 2023, 2024, 2025 i 2026.
La final es va disputar en l’Estadi de Castalia davant 12.593 espectadors i va estar precedida per un minut de silenci en memòria de les víctimes dels accidents ferroviaris de Adamuz i Gelida. La col·legiada Eugenia Gil Soriano va mostrar groga a Lakrar i Eva Navarro ja en el temps afegit, en un tancament que va confirmar la competitivitat del Reial Madrid malgrat el resultat.
