Barcelona conquista la seua sexta Supercopa en un clàssic igualat 2-0

El Barcelona va conquistar la seua sexta Supercopa d’Espanya després de véncer 2-0 al Reial Madrid en una final molt més parella de l’habitual. Esmee Brugts va obrir el marcador amb una cabotada en el 28 i Alexia Putellas va sentenciar de penal en el 94, després que Missa Rodríguez mantinguera amb vida al seu equip amb diverses intervencions decisives.

Malgrat l’ensopegada, el Reial Madrid va evidenciar que el marge entre els dos grans ja no va ser tan ampli. No va sumar el seu segon títol ni el seu segon clàssic davant l’etern rival, però va deixar la sensació del seu dol més equilibrat des d’aquell 1-3 en Montjuïc del 23 de març de 2025.

Missa va sostindre al Reial Madrid

El xoc es va jugar amb nervi en Castalia i va arrancar amb un Barcelona dominador però incòmode. Pau Quesada va tornar a la banqueta blanca i va situar a Feller com a referència per a castigar la contra, mentres que Pere Romeu va apostar per la titularitat de Patri Guijarro tres mesos després de la seua lesió per a reforçar el control de la pilota. El pla va quedar clar: possessió i paciència blaugranes enfront de verticalitat i pressió alta madridista.

Eixa pressió va tornar a incomodar al conjunt culer, que va tindre la pilota però va patir per a progressar. Athenea va provar des de la frontal en el minut 15 i Feller el va intentar amb una xilena desviada que Mapi León va tapar. El Barça va buscar a Pajor com a desmarcatge de ruptura, encara que l’ocasió més nítida va arribar de Vicky López: el seu derechazo va obligar a Missa a una gran estirada i, en el córner posterior botat per Mapi, Brugts va imposar la seua potència aèria per al 1-0.

El colp no va descompondre al Madrid, que va respondre amb maduresa. Linda Caicedo va atacar l’espai amb decisió rumb a Tast Coll, però l’acció va quedar invalidada per fora de joc després de la revisió sol·licitada des de la banqueta. Eixa aturada va tallar el ritme que el Barcelona començava a imposar i va permetre a les blanques reordenar-se. Ja en el descompte, Däbritz va fregar l’empat amb una fuetada al travesser que va reforçar la sensació d’estar prop del gol.

Detalls i moments clau

Després del descans, l’equip de Quesada va continuar tancant línies per a no concedir avantatges en la seua àrea. Irene Paredes va avortar un servici de Yasmim amb Weir preparada per a rematar, i a partir d’ací el partit es va obrir. Alexia va començar a aparéixer entre línies i el Barcelona va accelerar: Missa va desviar un mà a mà a Pajor i, en la mateixa jugada, el travesser va evitar el punt de Graham Hansen. La fatiga va anar inclinant el joc i va obligar el Madrid a resguardar-se en la seua portera, que va tornar a lluir-se davant Pina i Vicky.

Quan més patia el conjunt blanc, Linda es va tirar l’equip a l’esquena per a estirar a les seues amb conduccions llargues, però cada rèplica trobava la resposta d’una saga blaugrana ferma en els dols. Així i tot, Missa va sostindre l’esperança amb una altra intervenció en un nou mà a mà davant Pajor.

La resistència va durar fins al 94. Shei va derrocar a Alexia dins de l’àrea i la doble Pilota d’Or va transformar la pena màxima amb autoritat per a segellar el 2-0. Amb este triomf, el Barcelona va revalidar el títol i va encadenar la seua quinta Supercopa consecutiva, a més de mantindre un ple en finals del torneig: 2020, 2022, 2023, 2024, 2025 i 2026.

La final es va disputar en l’Estadi de Castalia davant 12.593 espectadors i va estar precedida per un minut de silenci en memòria de les víctimes dels accidents ferroviaris de Adamuz i Gelida. La col·legiada Eugenia Gil Soriano va mostrar groga a Lakrar i Eva Navarro ja en el temps afegit, en un tancament que va confirmar la competitivitat del Reial Madrid malgrat el resultat.

Últimes notícies

La investigació per la DANA a València incorpora l’alcalde pedani de la Torre com a testimoni

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha citat com a testimoni l’alcalde pedani de la Torre, ha demanat la factura del mòbil de María José Catalá i més documentació a l’Ajuntament de València.

El PSPV planteja uns comptes per a 2027 que incorporen els 3.699 milions de la nova finançació

El PSPV ha registrat un pressupost alternatiu per a 2026 que reorienta 753 milions a sanitat, educació, vivenda i serveis socials, i que fixa les bases per a incorporar en 2027 els 3.699 milions previstos en el nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern central.

Les màximes freguen els 41 graus en el quart dia d’ona de calor a la Comunitat

L’ona de calor continua a la Comunitat Valenciana amb 40,8 graus a Orihuela i valors pròxims als 40 en comarques de València, Alacant i Castelló, segons Avamet i Aemet.

La calor extrema es dona una treva en la Comunitat Valenciana este divendres

L’ola de calor que ha deixat més de 45 graus en la Comunitat Valenciana acaba este divendres, amb una baixada generalitzada de temperatures, especialment al sud i a l’interior de València.

L’alcalde de Xest denuncia que no va rebre cap avís de la Generalitat durant la DANA

José Morell ha declarat com a testimoni que ni ell ni l’Ajuntament de Xest van rebre cap comunicació del Consell durant la DANA del 29 d’octubre, tot i els nombrosos rescats al municipi.

La vaga ferroviària del 15 de juliol deixarà sense servei 328 trens de mitjana i llarga distància

La vaga convocada pel Sindicat Ferroviari per al 15 de juliol obligarà a cancel·lar 328 trens de mitjana, alta i llarga distància, amb serveis mínims del 73 % en alta velocitat i del 66 % en mitjana distància.

Les exportacions espanyoles de components per al calcer pugen quasi un 3 % en 2025 i retallen a la mitat el dèficit

Les vendes exteriors espanyoles de components per al calcer han arribat als 1.695,3 milions d’euros en 2025, un 2,9 % més que en 2024, mentres el dèficit comercial del sector s’ha reduït un 54 %, fins als 67,5 milions.

El Valencia Basket tanca les eixides amb huit baixes i uns cinc milions ingressats

El Valencia Basket ha donat per conclòs el capítol d’eixides que preveia, amb huit baixes en la plantilla i uns cinc milions d’euros ingressats principalment per clàusules de rescissió.