Barcelona conquista la seua sexta Supercopa en un clàssic igualat 2-0

El Barcelona va conquistar la seua sexta Supercopa d’Espanya després de véncer 2-0 al Reial Madrid en una final molt més parella de l’habitual. Esmee Brugts va obrir el marcador amb una cabotada en el 28 i Alexia Putellas va sentenciar de penal en el 94, després que Missa Rodríguez mantinguera amb vida al seu equip amb diverses intervencions decisives.

Malgrat l’ensopegada, el Reial Madrid va evidenciar que el marge entre els dos grans ja no va ser tan ampli. No va sumar el seu segon títol ni el seu segon clàssic davant l’etern rival, però va deixar la sensació del seu dol més equilibrat des d’aquell 1-3 en Montjuïc del 23 de març de 2025.

Missa va sostindre al Reial Madrid

El xoc es va jugar amb nervi en Castalia i va arrancar amb un Barcelona dominador però incòmode. Pau Quesada va tornar a la banqueta blanca i va situar a Feller com a referència per a castigar la contra, mentres que Pere Romeu va apostar per la titularitat de Patri Guijarro tres mesos després de la seua lesió per a reforçar el control de la pilota. El pla va quedar clar: possessió i paciència blaugranes enfront de verticalitat i pressió alta madridista.

Eixa pressió va tornar a incomodar al conjunt culer, que va tindre la pilota però va patir per a progressar. Athenea va provar des de la frontal en el minut 15 i Feller el va intentar amb una xilena desviada que Mapi León va tapar. El Barça va buscar a Pajor com a desmarcatge de ruptura, encara que l’ocasió més nítida va arribar de Vicky López: el seu derechazo va obligar a Missa a una gran estirada i, en el córner posterior botat per Mapi, Brugts va imposar la seua potència aèria per al 1-0.

El colp no va descompondre al Madrid, que va respondre amb maduresa. Linda Caicedo va atacar l’espai amb decisió rumb a Tast Coll, però l’acció va quedar invalidada per fora de joc després de la revisió sol·licitada des de la banqueta. Eixa aturada va tallar el ritme que el Barcelona començava a imposar i va permetre a les blanques reordenar-se. Ja en el descompte, Däbritz va fregar l’empat amb una fuetada al travesser que va reforçar la sensació d’estar prop del gol.

Detalls i moments clau

Després del descans, l’equip de Quesada va continuar tancant línies per a no concedir avantatges en la seua àrea. Irene Paredes va avortar un servici de Yasmim amb Weir preparada per a rematar, i a partir d’ací el partit es va obrir. Alexia va començar a aparéixer entre línies i el Barcelona va accelerar: Missa va desviar un mà a mà a Pajor i, en la mateixa jugada, el travesser va evitar el punt de Graham Hansen. La fatiga va anar inclinant el joc i va obligar el Madrid a resguardar-se en la seua portera, que va tornar a lluir-se davant Pina i Vicky.

Quan més patia el conjunt blanc, Linda es va tirar l’equip a l’esquena per a estirar a les seues amb conduccions llargues, però cada rèplica trobava la resposta d’una saga blaugrana ferma en els dols. Així i tot, Missa va sostindre l’esperança amb una altra intervenció en un nou mà a mà davant Pajor.

La resistència va durar fins al 94. Shei va derrocar a Alexia dins de l’àrea i la doble Pilota d’Or va transformar la pena màxima amb autoritat per a segellar el 2-0. Amb este triomf, el Barcelona va revalidar el títol i va encadenar la seua quinta Supercopa consecutiva, a més de mantindre un ple en finals del torneig: 2020, 2022, 2023, 2024, 2025 i 2026.

La final es va disputar en l’Estadi de Castalia davant 12.593 espectadors i va estar precedida per un minut de silenci en memòria de les víctimes dels accidents ferroviaris de Adamuz i Gelida. La col·legiada Eugenia Gil Soriano va mostrar groga a Lakrar i Eva Navarro ja en el temps afegit, en un tancament que va confirmar la competitivitat del Reial Madrid malgrat el resultat.

Últimes notícies

Acampada per la vivenda a la plaça de l’Ajuntament de València després d’una manifestació

Un grup de participants en la manifestació per la vivenda d’este dissabte a València ha iniciat una acampada espontània a la plaça de l’Ajuntament, recolzada pel Sindicat d’Inquilines, després d’una marxa que ha acabat amb incidents i detinguts al Palau de les Arts.

Copete torna als entrenaments amb el València set mesos després de la lesió

El central José Copete ha tornat a exercitar-se parcialment amb el València CF set mesos després d’una lesió meniscal i sota les ordres de Javier Aguirre, que prepara el seu debut a la banqueta valencianista.

Nikola Mirotic es converteix en el tercer màxim anotador de la Eurolliga

Nikola Mirotic, ala-pivot del Valencia Basket, ha avançat Vassilis Spanoulis i ja és el tercer màxim anotador històric de la Eurolliga després dels 22 punts sumats en la victòria a la pista de l'ASVEL Villeurbanne.

Una persona detinguda pels altercats després de la protesta per la vivenda a València

Una persona ha sigut detinguda a València després dels altercats registrats en acabar la manifestació pel dret a la vivenda, en què nou policies han resultat ferits.

Incidents a València en acabar la marxa per la vivenda que crida a la vaga de novembre

Milers de persones han eixit als carrers de València per reclamar el dret a una vivenda digna, denunciar l’especulació i cridar a sumar-se a una vaga general al novembre. La protesta ha acabat amb càrregues policials, agents ferits i moments de tensió davant del Palau de Les Arts.

Huit policies ferits en els aldarulls a València després d’una protesta per la vivenda

Huit agents de la Policia Nacional han resultat ferits en els aldarulls registrats davant del Palau de Les Arts, al final d’una manifestació pel dret a la vivenda a València.

Vivas rep la Medalla d’Honor de València i l’Alta Distinció de la Generalitat enmig del seu pols amb el Govern central

El president de Ceuta acumularà dos reconeixements institucionals en la jornada del 9 d'Octubre: el màxim honor de la Generalitat Valenciana i la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de València, després de mesos enfrontat a la gestió de Sánchez durant la crisi migratòria.

El primer somni europeu del Levante Femení complix 25 anys

Este 3 d’octubre es complixen 25 anys del debut del Levante Femení en competicions europees, com a primer equip espanyol en participar-hi el 2001. Aquella estrena en la Copa de la UEFA Femenina va obrir el camí a noves presències granotes en tornejos continentals.