Hui, dilluns 21 de març, arranca la primavera, l’estació del canvi a l’horari d’estiu. A més, hi ha novetats importants en relació amb el canvi d’hora a Espanya.
El Govern, a través del Boletín Oficial del Estado (BOE), ha publicat l’inici i final del període d’horari d’estiu corresponent als anys 2022 a 2026 i que en aquest exercici començarà en la matinada del pròxim 27 de març, en la qual a les 2 seran les 3 hores.
El canvi d’hora que marcarà el final de l’horari d’estiu es produirà el 30 d’octubre en el qual a les 3 hores de la matinada s’avançarà el rellotge 60 minuts.
El canvi d’hora es manté malgrat l’oposició de l’ARHOE-Comissió Nacional per a la Racionalització d’Horaris Espanyols que rebutja aquesta mesura deguda principalment a les seues repercussions sobre la salut i les persones.
Canvis d’hora que es produiran a Espanya fins a l’any 2026
Començament de l’horari d’estiu (a les 2 són les 3)
2022: Diumenge 27 de març.
2023: Diumenge 26 de març.
2024: Diumenge 31 de març.
2025: Diumenge 30 de març.
2026: Diumenge 29 de març.
Començament de l’horari d’hivern (a les 3 són les 2)
2022: Diumenge 30 d’octubre.
2023: Diumenge 29 d’octubre.
2024: Diumenge 27 d’octubre.
2025: Diumenge 26 d’octubre.
2026: Diumenge 25 d’octubre.
El Consell de Ministres va acordar en 2018 la creació d’una Comissió de persones expertes per a l’estudi de la reforma de l’hora oficial, encarregada de l’elaboració d’un informe d’avaluació de les disposicions reguladores del canvi horari, així com sobre la conveniència de mantindre a Espanya l’hora d’Europacentral.
Això responia així mateix a l’inici d’un procés de modificació de la Directiva 2000/84/CE, que va donar lloc a la presentació per la Comissió Europea d’una proposta que eliminava els canvis d’hora estacionals.
No obstant això, aquesta proposta de supressió dels canvis horaris no ha sigut adoptada fins ara. En el seu informe, de data 20 de març de 2019, la comissió d’experts va concloure, d’una banda, que no era aconsellable produir cap canvi precipitat en els usos horaris mentre no existira un consens compartit i una difusió pràctica a la ciutadania dels riscos i oportunitats que comporta.
Per un altre, que l’anàlisi dels usos horaris haurà de vindre sempre vinculat al dels usos del temps a fi d’aclarir conceptes i procurar pautes de comportament que procuren determina dos models compartits com el de la corresponsabilitat.