Pallassos d’hospital d’Espanya es federen per a reivindicar la integració professional de l’humor en l’atenció sanitària

MADRID, 13 (EUROPA PRESS)

Amb l’objectiu de promoure la figura del pallasso d’hospital professional en la pràctica sanitària en tot el territori nacional, naix la Federació Espanyola de Pallassos d’Hospital, Clowns per la Salut, que integra cinc entitats de tot el país, que agrupen a 102 pallassos d’hospital.

La Federació compta amb la garantia de les seues associacions fundadores, en actiu des de fa 30 anys en tota la geografia espanyola: Pallapupas (Catalunya), Payasospital (Comunitat Valenciana), Pupaclown (Regió de Múrcia), Saniclown (Comunitat de Madrid) i Somriure Mèdic (Illes Balears). Totes elles sumen més de 65.000 intervencions anuals realitzades en 33 hospitals i centres sociosanitaris.

“L’experiència acumulada en 30 anys d’activitat i la demanda creixent dels nostres serveis per part de professionals de la salut, pacients i els seus familiars, així com nombrosos estudis científics que avalen la nostra labor, ens legitima per a unir els esforços de totes les organitzacions existents a Espanya per a fer d’aquesta figura, una realitat en tota l’assistència sanitària”, comenta Sergio Claramunt, president de la Federació.

La presentació de Clowns per la Salut es realitza en el marc de la commemoració del Dia Nacional del Xiquet Hospitalitzat, una jornada en la qual les associacions que integren la federació posen en valor el treball dels pallassos d’hospital, com una professió especialitzada que contribueix a humanitzar l’atenció sanitària i l’impacte positiu de la qual en el procés assistencial està avalat per multitud d’evidències científiques.

La intenció de la federació és aconseguir que l’humor del clown hospitalari s’incorpore, de manera professional, en tot el sistema sanitari per a millorar la salut emocional i psicològica dels pacients, especialment els pediàtrics, i els seus acompanyants.

LA POR DELS XIQUETS HOSPITALITZATS ES REDUEIX

La federació recorda que existeixen estudis que evidencien que, en el cas de pacients pediàtrics, la intervenció dels pallassos esmorteeix la resposta de por. Una realitat que també confirma Estudis VIDA, capitanejat per Pallapupas, i que revela que aquesta sensació de por disminuïa en un 52% dels casos, donant com a resultat que un 79% dels xiquets se sentira més alegre.

Les intervencions també tenen una valoració molt positiva entre el personal sanitari. “Els pallassos d’hospital ajuden a alleujar part de l’estrès causat per situacions emocionalment desafiadores o com a suport emocional i disminueix significativament la síndrome de burnout que pateixen”, afirmen en una nota.

A més, la seua pràctica repercuteix indirectament en una reducció de costos assistencials i en una major capacitat d’atenció per part del personal sanitari. Així ho evidencien estudis, com el realitzat en hospitals israelians, que conclouen que els beneficis econòmics de la presència dels pallassos en un hospital són l’increment de la productivitat, un potencial estalvi de costos en procediments com a tractament d’imatge i radioteràpia, disminució de la síndrome de burnout entre el personal i millors resultats en l’experiència del pacient.

Per això, Clowns per la Salut destaca que la labor dels pallassos d’hospital aposta per una prestació sanitària que considera la salut de forma integral, no solament com l’absència de malalties o dolències, sinó com un estat de complet benestar que inclou a més del físic, el component emocional. A més, la presència dels pallassos no només repercuteix positivament en la salut dels pacients, també millora el benestar de les seues famílies.

“Durant tots aquests anys, el suport d’innombrables professionals sanitaris ha propiciat l’entrada dels pallassos d’hospital en espais assistencials com a urgències, els quiròfans, les consultes, les àrees d’hospitalització o les unitats de vigilància intensiva. Ens consideren un membre més de l’equip assistencial”, afig Claramunt, president de Clowns per la Salut.

Últimes notícies

Recuperen el cadàver d’un home en una zona rocosa al costat del castell de Sagunt

Bombers i el grup de rescat aeri GERA han recuperat el cadàver d'un home en una zona rocosa i de difícil accés prop del castell de Sagunt, després de l'avís d'una persona que el va albirar des de la distància.

El CSN recolza més de 100 inspeccions nuclears i radiològiques de la Generalitat per a 2026

El Consell de Seguretat Nuclear valguda la planificació de la Generalitat per a 2026, amb més d'un centenar d'inspeccions en instal·lacions radioactives, sanitàries i de transport de material radioactiu.

Pugen les temperatures i s’imposa el temps estable en quasi tota Espanya

Un anticicló sobre Europa manté el temps estable en la major part d'Espanya, amb cels buidats i un ascens generalitzat de les temperatures, notable en el sud-oest i el sud de Galícia.

Troben un dofí mular mort i molt descompost a la platja de Almardá a Sagunt

Un dofí mular, l'espècie de dofí més comú al Mediterrani, apareix mort en avançat estat de descomposició a la platja de Almardá de Sagunt després de l'avís d'un vianant.

Educació fixa fins demà el termini perquè els sindicats docents firmen l’acord

Educació dona de termini fins a este dimecres a les 17.00 hores perquè els sindicats docents accepten l'última oferta, que manté la pujada salarial de 200 euros fins a 2028 i retira canvis sobre valencià i substitucions.

El Gómez Ulla prepara visites segures per als 13 aïllats per hantavirus després de donar de nou negatiu

L'Hospital Gómez Ulla organitza visites escalonades i controlades per als 13 contactes de hantavirus, que han tornat a donar negatiu, mentres l'únic cas positiu evoluciona de manera favorable.

Aagesen veu fonamental que l’ex alt càrrec investigat per l’àudio de Aemet rendisca comptes

Sara Aagesen considera fonamental que el exsubsecretario de Justícia valencià rendisca comptes per la filtració de l'àudio manipulat de Aemet durant la dana de 2024 a València.

Diana Morant reivindica el seu doble paper de ministra i candidata a la Generalitat Valenciana

Diana Morant defén que el seu càrrec de ministra reforça, i no resta, la seua candidatura a la Generalitat Valenciana i reivindica que la seua prioritat és presidir el govern autonòmic.