Pallassos d’hospital d’Espanya es federen per a reivindicar la integració professional de l’humor en l’atenció sanitària

MADRID, 13 (EUROPA PRESS)

Amb l’objectiu de promoure la figura del pallasso d’hospital professional en la pràctica sanitària en tot el territori nacional, naix la Federació Espanyola de Pallassos d’Hospital, Clowns per la Salut, que integra cinc entitats de tot el país, que agrupen a 102 pallassos d’hospital.

La Federació compta amb la garantia de les seues associacions fundadores, en actiu des de fa 30 anys en tota la geografia espanyola: Pallapupas (Catalunya), Payasospital (Comunitat Valenciana), Pupaclown (Regió de Múrcia), Saniclown (Comunitat de Madrid) i Somriure Mèdic (Illes Balears). Totes elles sumen més de 65.000 intervencions anuals realitzades en 33 hospitals i centres sociosanitaris.

«L’experiència acumulada en 30 anys d’activitat i la demanda creixent dels nostres serveis per part de professionals de la salut, pacients i els seus familiars, així com nombrosos estudis científics que avalen la nostra labor, ens legitima per a unir els esforços de totes les organitzacions existents a Espanya per a fer d’aquesta figura, una realitat en tota l’assistència sanitària», comenta Sergio Claramunt, president de la Federació.

La presentació de Clowns per la Salut es realitza en el marc de la commemoració del Dia Nacional del Xiquet Hospitalitzat, una jornada en la qual les associacions que integren la federació posen en valor el treball dels pallassos d’hospital, com una professió especialitzada que contribueix a humanitzar l’atenció sanitària i l’impacte positiu de la qual en el procés assistencial està avalat per multitud d’evidències científiques.

La intenció de la federació és aconseguir que l’humor del clown hospitalari s’incorpore, de manera professional, en tot el sistema sanitari per a millorar la salut emocional i psicològica dels pacients, especialment els pediàtrics, i els seus acompanyants.

LA POR DELS XIQUETS HOSPITALITZATS ES REDUEIX

La federació recorda que existeixen estudis que evidencien que, en el cas de pacients pediàtrics, la intervenció dels pallassos esmorteeix la resposta de por. Una realitat que també confirma Estudis VIDA, capitanejat per Pallapupas, i que revela que aquesta sensació de por disminuïa en un 52% dels casos, donant com a resultat que un 79% dels xiquets se sentira més alegre.

Les intervencions també tenen una valoració molt positiva entre el personal sanitari. «Els pallassos d’hospital ajuden a alleujar part de l’estrès causat per situacions emocionalment desafiadores o com a suport emocional i disminueix significativament la síndrome de burnout que pateixen», afirmen en una nota.

A més, la seua pràctica repercuteix indirectament en una reducció de costos assistencials i en una major capacitat d’atenció per part del personal sanitari. Així ho evidencien estudis, com el realitzat en hospitals israelians, que conclouen que els beneficis econòmics de la presència dels pallassos en un hospital són l’increment de la productivitat, un potencial estalvi de costos en procediments com a tractament d’imatge i radioteràpia, disminució de la síndrome de burnout entre el personal i millors resultats en l’experiència del pacient.

Per això, Clowns per la Salut destaca que la labor dels pallassos d’hospital aposta per una prestació sanitària que considera la salut de forma integral, no solament com l’absència de malalties o dolències, sinó com un estat de complet benestar que inclou a més del físic, el component emocional. A més, la presència dels pallassos no només repercuteix positivament en la salut dels pacients, també millora el benestar de les seues famílies.

«Durant tots aquests anys, el suport d’innombrables professionals sanitaris ha propiciat l’entrada dels pallassos d’hospital en espais assistencials com a urgències, els quiròfans, les consultes, les àrees d’hospitalització o les unitats de vigilància intensiva. Ens consideren un membre més de l’equip assistencial», afig Claramunt, president de Clowns per la Salut.

Últimes notícies

La Generalitat rebutja una negociació bilateral del finançament i reclama el CPFF

La Generalitat insistix que la reforma del finançament autonòmic ha de debatre's de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i descarta reunions bilaterals amb Hisenda.

Detinguda la parella de la dona assassinada per escanyament a Callosa de Segura

La Guàrdia Civil ha detingut a la parella d'una dona trobada morta per escanyament a Callosa de Segura, en un presumpte nou cas de violència masclista.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament convoca una vaga de famílies el 5 de juny

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca una vaga de famílies el 5 de juny per a buidar les aules i recolzar al professorat en la quarta setmana de vaga indefinida.

Assassinada una dona per presumpta violència masclista a Callosa de Segura

Una dona va ser assassinada per escanyament a Callosa de Segura, Alacant, i el principal sospitós és la seua parella sentimental, investigat per un possible cas de violència masclista.

L’Estat eleva a 170.300 milions les transferències a comunitats i reforça el finançament autonòmic

L'Estat transferirà este any 170.300 milions a les comunitats autònomes, un 7,7% més, i 29.247 milions a les entitats locals, en màxims històrics, mentres diverses autonomies del PP rebutgen les reunions bilaterals propostes per Hisenda.

Díez reclama traure a l’AVL de la disputa política mentres el seu pressupost puja un 5,1% en 2026

El vicepresident segon José Díez defén en Les Corts que el pressupost de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua augmente un 5,1% en 2026 i reclama mantindre-la al marge de la confrontació partidista.

Compromís reclama en el Congrés que Marlaska explique l’actuació policial en la vaga docent valenciana

Compromís i altres grups demanen que Marlaska rendisca comptes en el Congrés per l'actuació policial durant la vaga docent en la Comunitat Valenciana i per l'agressió a una professora.

Els Premis Rei Jaume I reconeixen avanços en economia de gènere, fotònica i biomedicina

La 38 edició dels Premis Rei Jaume I reconeix investigacions capdavanteres en economia de gènere, fotònica, canvi climàtic, biomedicina, noves tecnologies, empresa i salut pública, amb set guardons dotats amb 100.000 euros cada un.