Pallassos d’hospital d’Espanya es federen per a reivindicar la integració professional de l’humor en l’atenció sanitària

MADRID, 13 (EUROPA PRESS)

Amb l’objectiu de promoure la figura del pallasso d’hospital professional en la pràctica sanitària en tot el territori nacional, naix la Federació Espanyola de Pallassos d’Hospital, Clowns per la Salut, que integra cinc entitats de tot el país, que agrupen a 102 pallassos d’hospital.

La Federació compta amb la garantia de les seues associacions fundadores, en actiu des de fa 30 anys en tota la geografia espanyola: Pallapupas (Catalunya), Payasospital (Comunitat Valenciana), Pupaclown (Regió de Múrcia), Saniclown (Comunitat de Madrid) i Somriure Mèdic (Illes Balears). Totes elles sumen més de 65.000 intervencions anuals realitzades en 33 hospitals i centres sociosanitaris.

«L’experiència acumulada en 30 anys d’activitat i la demanda creixent dels nostres serveis per part de professionals de la salut, pacients i els seus familiars, així com nombrosos estudis científics que avalen la nostra labor, ens legitima per a unir els esforços de totes les organitzacions existents a Espanya per a fer d’aquesta figura, una realitat en tota l’assistència sanitària», comenta Sergio Claramunt, president de la Federació.

La presentació de Clowns per la Salut es realitza en el marc de la commemoració del Dia Nacional del Xiquet Hospitalitzat, una jornada en la qual les associacions que integren la federació posen en valor el treball dels pallassos d’hospital, com una professió especialitzada que contribueix a humanitzar l’atenció sanitària i l’impacte positiu de la qual en el procés assistencial està avalat per multitud d’evidències científiques.

La intenció de la federació és aconseguir que l’humor del clown hospitalari s’incorpore, de manera professional, en tot el sistema sanitari per a millorar la salut emocional i psicològica dels pacients, especialment els pediàtrics, i els seus acompanyants.

LA POR DELS XIQUETS HOSPITALITZATS ES REDUEIX

La federació recorda que existeixen estudis que evidencien que, en el cas de pacients pediàtrics, la intervenció dels pallassos esmorteeix la resposta de por. Una realitat que també confirma Estudis VIDA, capitanejat per Pallapupas, i que revela que aquesta sensació de por disminuïa en un 52% dels casos, donant com a resultat que un 79% dels xiquets se sentira més alegre.

Les intervencions també tenen una valoració molt positiva entre el personal sanitari. «Els pallassos d’hospital ajuden a alleujar part de l’estrès causat per situacions emocionalment desafiadores o com a suport emocional i disminueix significativament la síndrome de burnout que pateixen», afirmen en una nota.

A més, la seua pràctica repercuteix indirectament en una reducció de costos assistencials i en una major capacitat d’atenció per part del personal sanitari. Així ho evidencien estudis, com el realitzat en hospitals israelians, que conclouen que els beneficis econòmics de la presència dels pallassos en un hospital són l’increment de la productivitat, un potencial estalvi de costos en procediments com a tractament d’imatge i radioteràpia, disminució de la síndrome de burnout entre el personal i millors resultats en l’experiència del pacient.

Per això, Clowns per la Salut destaca que la labor dels pallassos d’hospital aposta per una prestació sanitària que considera la salut de forma integral, no solament com l’absència de malalties o dolències, sinó com un estat de complet benestar que inclou a més del físic, el component emocional. A més, la presència dels pallassos no només repercuteix positivament en la salut dels pacients, també millora el benestar de les seues famílies.

«Durant tots aquests anys, el suport d’innombrables professionals sanitaris ha propiciat l’entrada dels pallassos d’hospital en espais assistencials com a urgències, els quiròfans, les consultes, les àrees d’hospitalització o les unitats de vigilància intensiva. Ens consideren un membre més de l’equip assistencial», afig Claramunt, president de Clowns per la Salut.

Últimes notícies

Cauen dues plantacions de marihuana a Sax i Petrer amb dos detinguts

La Guàrdia Civil ha desmantellat dues plantacions de marihuana en vivendes de Sax i Petrer i ha detingut dos hòmens de 34 i 37 anys, investigats també per defraudació de fluït elèctric.

Els bombers apaguen de matinada un incendi en un abocador de Caudete de las Fuentes

Els bombers del Consorci Provincial de València han apagat de matinada un incendi declarat dimarts en un abocador de Caudete de las Fuentes, després de diverses hores de treball.

Més de cent atesos en la Nit de Sant Joan a les platges de València, amb sis hospitalitzats

Cruz Roja ha atés 114 persones en la Nit de Sant Joan a les platges de València, sobretot per intoxicacions i cremades, i sis han acabat a l’hospital.

Brussel·les injecta 846 milions per a la reconstrucció després de la dana del 2024 a la Comunitat Valenciana

La Comissió Europea ha autoritzat el pagament de 846 milions del Fons de Solidaritat de la UE per a reparar els danys de la dana d’octubre del 2024 a la Comunitat Valenciana, que va causar 230 morts i greus destrosses en infraestructures bàsiques.

La dana de 2024 inspira art i reflexió col·lectiva en un nou projecte de la UPV

La Universitat Politècnica de València presenta el projecte DANAda, amb un vídeo i una exposició que transformen l’impacte de la dana d’octubre de 2024 en una reflexió artística sobre resiliència i adaptació al canvi climàtic, amb connexió al projecte europeu The HuT.

De Larrea acabarà als Mavericks després d’un traspàs múltiple en el draft de l’NBA

Sergio De Larrea, base del Valencia Basket, ha acabat als Dallas Mavericks després de ser triat pels Lakers i traspassat als Knicks; Aday Mara ha sigut número 12 pels Thunder i Karim López ha fet història per a Mèxic com a primer nascut al país escollit en una primera ronda de l’NBA.

Biblioteques i centres culturals: els refugis climàtics que molts valencians ja usen sense saber-ho

Veïns del Cabanyal i d'altres barris de València han convertit biblioteques i centres culturals en refugis climàtics quotidians per a escapar de les onades de calor, tot i que molts encara desconeixen esta etiqueta oficial.

Una pirotècnia de Lleó dispararà per primera vegada la palmera de les Fogueres d’Alacant

La pirotècnia Pibierzo, de Villaverde de la Abadía (El Bierzo, Lleó), dispararà esta mitjanit la palmera de la nit de la cremà, un dels moments més emblemàtics de les Fogueres de Sant Joan, en la primera ocasió que no recau en una empresa vinculada a Alacant o a la Comunitat Valenciana.