Pallassos d’hospital d’Espanya es federen per a reivindicar la integració professional de l’humor en l’atenció sanitària

MADRID, 13 (EUROPA PRESS)

Amb l’objectiu de promoure la figura del pallasso d’hospital professional en la pràctica sanitària en tot el territori nacional, naix la Federació Espanyola de Pallassos d’Hospital, Clowns per la Salut, que integra cinc entitats de tot el país, que agrupen a 102 pallassos d’hospital.

La Federació compta amb la garantia de les seues associacions fundadores, en actiu des de fa 30 anys en tota la geografia espanyola: Pallapupas (Catalunya), Payasospital (Comunitat Valenciana), Pupaclown (Regió de Múrcia), Saniclown (Comunitat de Madrid) i Somriure Mèdic (Illes Balears). Totes elles sumen més de 65.000 intervencions anuals realitzades en 33 hospitals i centres sociosanitaris.

«L’experiència acumulada en 30 anys d’activitat i la demanda creixent dels nostres serveis per part de professionals de la salut, pacients i els seus familiars, així com nombrosos estudis científics que avalen la nostra labor, ens legitima per a unir els esforços de totes les organitzacions existents a Espanya per a fer d’aquesta figura, una realitat en tota l’assistència sanitària», comenta Sergio Claramunt, president de la Federació.

La presentació de Clowns per la Salut es realitza en el marc de la commemoració del Dia Nacional del Xiquet Hospitalitzat, una jornada en la qual les associacions que integren la federació posen en valor el treball dels pallassos d’hospital, com una professió especialitzada que contribueix a humanitzar l’atenció sanitària i l’impacte positiu de la qual en el procés assistencial està avalat per multitud d’evidències científiques.

La intenció de la federació és aconseguir que l’humor del clown hospitalari s’incorpore, de manera professional, en tot el sistema sanitari per a millorar la salut emocional i psicològica dels pacients, especialment els pediàtrics, i els seus acompanyants.

LA POR DELS XIQUETS HOSPITALITZATS ES REDUEIX

La federació recorda que existeixen estudis que evidencien que, en el cas de pacients pediàtrics, la intervenció dels pallassos esmorteeix la resposta de por. Una realitat que també confirma Estudis VIDA, capitanejat per Pallapupas, i que revela que aquesta sensació de por disminuïa en un 52% dels casos, donant com a resultat que un 79% dels xiquets se sentira més alegre.

Les intervencions també tenen una valoració molt positiva entre el personal sanitari. «Els pallassos d’hospital ajuden a alleujar part de l’estrès causat per situacions emocionalment desafiadores o com a suport emocional i disminueix significativament la síndrome de burnout que pateixen», afirmen en una nota.

A més, la seua pràctica repercuteix indirectament en una reducció de costos assistencials i en una major capacitat d’atenció per part del personal sanitari. Així ho evidencien estudis, com el realitzat en hospitals israelians, que conclouen que els beneficis econòmics de la presència dels pallassos en un hospital són l’increment de la productivitat, un potencial estalvi de costos en procediments com a tractament d’imatge i radioteràpia, disminució de la síndrome de burnout entre el personal i millors resultats en l’experiència del pacient.

Per això, Clowns per la Salut destaca que la labor dels pallassos d’hospital aposta per una prestació sanitària que considera la salut de forma integral, no solament com l’absència de malalties o dolències, sinó com un estat de complet benestar que inclou a més del físic, el component emocional. A més, la presència dels pallassos no només repercuteix positivament en la salut dels pacients, també millora el benestar de les seues famílies.

«Durant tots aquests anys, el suport d’innombrables professionals sanitaris ha propiciat l’entrada dels pallassos d’hospital en espais assistencials com a urgències, els quiròfans, les consultes, les àrees d’hospitalització o les unitats de vigilància intensiva. Ens consideren un membre més de l’equip assistencial», afig Claramunt, president de Clowns per la Salut.

Últimes notícies

La investigació per la DANA a València incorpora l’alcalde pedani de la Torre com a testimoni

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha citat com a testimoni l’alcalde pedani de la Torre, ha demanat la factura del mòbil de María José Catalá i més documentació a l’Ajuntament de València.

El PSPV planteja uns comptes per a 2027 que incorporen els 3.699 milions de la nova finançació

El PSPV ha registrat un pressupost alternatiu per a 2026 que reorienta 753 milions a sanitat, educació, vivenda i serveis socials, i que fixa les bases per a incorporar en 2027 els 3.699 milions previstos en el nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern central.

Les màximes freguen els 41 graus en el quart dia d’ona de calor a la Comunitat

L’ona de calor continua a la Comunitat Valenciana amb 40,8 graus a Orihuela i valors pròxims als 40 en comarques de València, Alacant i Castelló, segons Avamet i Aemet.

La calor extrema es dona una treva en la Comunitat Valenciana este divendres

L’ola de calor que ha deixat més de 45 graus en la Comunitat Valenciana acaba este divendres, amb una baixada generalitzada de temperatures, especialment al sud i a l’interior de València.

L’alcalde de Xest denuncia que no va rebre cap avís de la Generalitat durant la DANA

José Morell ha declarat com a testimoni que ni ell ni l’Ajuntament de Xest van rebre cap comunicació del Consell durant la DANA del 29 d’octubre, tot i els nombrosos rescats al municipi.

La vaga ferroviària del 15 de juliol deixarà sense servei 328 trens de mitjana i llarga distància

La vaga convocada pel Sindicat Ferroviari per al 15 de juliol obligarà a cancel·lar 328 trens de mitjana, alta i llarga distància, amb serveis mínims del 73 % en alta velocitat i del 66 % en mitjana distància.

Les exportacions espanyoles de components per al calcer pugen quasi un 3 % en 2025 i retallen a la mitat el dèficit

Les vendes exteriors espanyoles de components per al calcer han arribat als 1.695,3 milions d’euros en 2025, un 2,9 % més que en 2024, mentres el dèficit comercial del sector s’ha reduït un 54 %, fins als 67,5 milions.

El Valencia Basket tanca les eixides amb huit baixes i uns cinc milions ingressats

El Valencia Basket ha donat per conclòs el capítol d’eixides que preveia, amb huit baixes en la plantilla i uns cinc milions d’euros ingressats principalment per clàusules de rescissió.