Els antivacunes no eren coneguts per la meitat dels espanyols abans de la pandèmia

El 45% dels espanyols desconeixia l’existència de grups d’antivacunes que difonguen faules de salut abans de la pandèmia. Així es desprén dels resultats de l’I Estudi sobre Faules en Vacunes, realitzat per l’Institut #SaludsinBulos i Doctoralia, en col·laboració amb l’Associació Espanyola de Vacunología (AEV).

La faula que els ciutadans han trobat amb més freqüència en xarxes socials en l’últim any, difós principalment pels grups antivacunes, és la implantació dels microxips amb les vacunes (53%), seguit de la modificació de l’ARN missatger del nostre ADN després de la immunització (35%) i que les vacunes tenen grafé i atrauen els metalls (33%).

A més, el 77% dels espanyols afirma conéixer almenys alguna de les faules suggerides en l’enquesta, bé per haver-ho rebut personalment o per haver-ho rebut un familiar o amic i la meitat considera que la informació que ha rebut sobre vacunes durant la pandèmia ha sigut suficient.

Carlos Mateos, coordinador de #SaludsinBulos, adverteix que “els antivacunes aprofiten la confusió i la por per a estendre el seu discurs, sobretot en mitjans i comunitats extremistes, en contra dels valors democràtics o de l’evidència científica, que consideren corrompuda. El problema no és que els creen aqueixes comunitats, sinó que creguen dubtes en una part de la població que acaba desconfiant del seu metge i que deixa de seguir el calendari vacunal recomanat, amb el que es posen en perill ells i tot el seu entorn“.

Més de 1.100 pacients de tota Espanya han participat en aquesta enquesta en línia per a conéixer l’impacte de les faules en la percepció dels ciutadans sobre les vacunes. Una influència que ve condicionada per la necessitat dels ciutadans de buscar informació sobre vacunes en Internet en l’últim any (el 56% reconeix haver-lo fet).

El doctor Luis Ignacio Martínez Alcorta, vocal d’innovació de l’AEV, valora aquest estudi com “una iniciativa necessària perquè, amb mostres representatives de la població, es coneguen les amenaces a les quals s’enfronta la ciència i d’aquesta manera es puga fer front a la manipulació d’uns certs sectors“.

Aquests grups polaritzen a la població i obvien els avanços que en matèria de salut s’han aconseguit, tant amb les vacunacions com amb altres mesures preventives“, afig l’expert.

Els canals pels quals circulen les faules de vacunes

WhatsApp (43%), els mitjans de comunicació (42%) i Facebook (41%) són els principals canals pels quals arriben les faules sobre vacunes als ciutadans. En menor proporció, els espanyols creuen que les notícies falses circulen a través de Twitter, Instagram, YouTube i Telegram.

Des que va començar la pandèmia fins al moment actual, la transmissió de faules sobre vacunes ha canviat molt en algunes xarxes socials. Twitter, Facebook i YouTube van començar a implementar mesures de control de les faules davant la pressió social i la major conscienciació sobre aquest problema.

El que ha de preocupar-nos més ara són canals emergents com Telegram, on s’han refugiat els grups antivacunes i en els quals no hi ha cap classe de control”, puntualitza Ricardo Mariscal, responsable de Relacions Institucionals de #SaludsinBulos i investigador de l’activitat dels antivacunes espanyols en Internet.

Els dubtes sobre vacunes en consulta

Pel que fa a les faules en consulta, 1 de cada 3 pacients afirma que ha transmés els seus dubtes al seu especialista i moltes d’aquestes consultes estaven relacionades amb la seguretat i eficàcia de les vacunes. A més, el 69% dels pacients que van comptar les seues preocupacions i interrogants al seu metge assegura que totes les qüestions plantejades li van ser resoltes.

El doctor Martínez Alcorta conclou agraint “la contribució dels professionals de la comunicació en la lluita contra les faules, perquè a través de l’anàlisi que es pot desprendre d’aquesta mena d’estudis és possible esbossar la magnitud del problema i impulsar que des de l’administració sanitària i educativa es posen en marxa mesures per a promoure hàbits de vida saludables i combatre la desinformació“.

Sobre #SaludsinBulos

#SaludsinBulos és una iniciativa de l’agència de comunicació COM Salut i l’Associació d’Innovadors en eSalud (AIES) per a combatre les faules de salut en la Xarxa a través d’informació, formació, anàlisi i tecnologia per a la divulgació i detecció de continguts falsos.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.