16.3 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

La qualitat de l’aire millora en les principals ciutats de la Comunitat Valenciana

La qualitat de l’aire ha millorat en les principals ciutats de la Comunitat Valenciana, segons es desprén l’estudi realitzat per l’Observatori de la Sostenibilitat (associació ciutadana independent).

L’informe situa a la Comunitat Valenciana al capdavant en matèria de lluita enfront de la contaminació atmosfèrica urbana, d’acord amb les dades preses durant la reactivació econòmica i de mobilitat, després de les restriccions de la crisi sanitària de la COVID-19.

La Conselleria de Transició Ecològica ha informat que la investigació analitza i compara l’evolució dels principals contaminants atmosfèrics. L’estudi avalua els nivells de diòxid de nitrogen, així com les xicotetes partícules sòlides o líquides que es distribueixen en l’aire com poden ser pols, cendres, pol·len, entre altres o aquelles que resulten de la combustió d’automòbils, camions, cremes agrícoles.

L’anàlisi s’ha dut a terme en les 80 ciutats més poblades d’Espanya, durant els anys 2020 i 2021, i reflecteix la important reducció de contaminació atmosfèrica en ciutats com València, Alacant, Castelló de la Plana o Elx. En relació amb el diòxid de nitrogen, Gandia, Castelló de la Plana, València i Alacant se situen entre les 10 ciutats que més han millorat la qualitat de l’aire.

Cal destacar la millora observada a Gandia, situada com la segona ciutat espanyola amb una major reducció, i València, al capdavant entre les grans ciutats amb una reducció del 15% respecte al 2020.

Pel que fa a les xicotetes partícules sòlides o líquides, València registra una reducció del 27% que la converteix en la segona ciutat amb una major millora. Altres ciutats com Elda i Torrevieja, també es posicionen entre les 15 millors per a aquest paràmetre. Una pauta similar s’observa per a les partícules que resulten de la combustió, on de nou València, Torrevieja i Elda es troben entre les 10 ciutats líders en la baixada d’aquest indicador de contaminació.

La resposta a aquesta tendència positiva es correspon amb els mecanismes de seguiment i plans d’actuació implantats per les diferents administracions públiques, les associacions de custòdia mediambiental que col·laboren amb les institucions i per l’augment de la sensibilització ciutadana.

En aquest sentit, la Generalitat Valenciana està fent un esforç constant a través la xarxa valenciana de vigilància i control de la contaminació atmosfèrica, amb la materialització dels plans de millora de la qualitat de l’aire i l’impuls de la mobilitat urbana sostenible mitjançant plans i ajudes.

El director general de Qualitat Ambiental, Joan Piquer, ha destacat l’ampli ventall normatiu, traduït en autoritzacions ambientals integrades, llicències i declaracions ambientals, així com inversions industrials específiques per a reduir l’emissió de contaminants a l’atmosfera, que potencien l’actualització i millora de les tècniques i processos productius, així com de mobilitat.

Paral·lelament, molts són els municipis en la Comunitat Valenciana que estan apostant per un urbanisme més humanitzat i sostenible impulsant la conversió en zona de vianants i la mobilitat verda a les ciutats, com per exemple València o Elx.

D’igual manera, la Generalitat Valenciana valora de manera molt important la labor de la societat civil, cada vegada més conscienciada i respectuosa amb el medi ambient, les accions de la qual tant a escala col·lectiva com individual, tenen un gran impacte positiu en la qualitat de l’aire i del medi ambient.

La Generalitat Valenciana continua apostant per nous mecanismes de llarg abast per a seguir en aquesta línia positiva i poder assentar aquest canvi en la societat valenciana. Tot això, en la línia dels estudis i avanços de tendències normatives de la Unió Europea en matèria de qualitat de l’aire, on pretén tendir-se a nous objectius de qualitat de l’aire més ambiciosos, alineats amb els objectius de l’Organització Mundial de la Salut.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.