La qualitat de l’aire millora en les principals ciutats de la Comunitat Valenciana

La qualitat de l’aire ha millorat en les principals ciutats de la Comunitat Valenciana, segons es desprén l’estudi realitzat per l’Observatori de la Sostenibilitat (associació ciutadana independent).

L’informe situa a la Comunitat Valenciana al capdavant en matèria de lluita enfront de la contaminació atmosfèrica urbana, d’acord amb les dades preses durant la reactivació econòmica i de mobilitat, després de les restriccions de la crisi sanitària de la COVID-19.

La Conselleria de Transició Ecològica ha informat que la investigació analitza i compara l’evolució dels principals contaminants atmosfèrics. L’estudi avalua els nivells de diòxid de nitrogen, així com les xicotetes partícules sòlides o líquides que es distribueixen en l’aire com poden ser pols, cendres, pol·len, entre altres o aquelles que resulten de la combustió d’automòbils, camions, cremes agrícoles.

L’anàlisi s’ha dut a terme en les 80 ciutats més poblades d’Espanya, durant els anys 2020 i 2021, i reflecteix la important reducció de contaminació atmosfèrica en ciutats com València, Alacant, Castelló de la Plana o Elx. En relació amb el diòxid de nitrogen, Gandia, Castelló de la Plana, València i Alacant se situen entre les 10 ciutats que més han millorat la qualitat de l’aire.

Cal destacar la millora observada a Gandia, situada com la segona ciutat espanyola amb una major reducció, i València, al capdavant entre les grans ciutats amb una reducció del 15% respecte al 2020.

Pel que fa a les xicotetes partícules sòlides o líquides, València registra una reducció del 27% que la converteix en la segona ciutat amb una major millora. Altres ciutats com Elda i Torrevieja, també es posicionen entre les 15 millors per a aquest paràmetre. Una pauta similar s’observa per a les partícules que resulten de la combustió, on de nou València, Torrevieja i Elda es troben entre les 10 ciutats líders en la baixada d’aquest indicador de contaminació.

La resposta a aquesta tendència positiva es correspon amb els mecanismes de seguiment i plans d’actuació implantats per les diferents administracions públiques, les associacions de custòdia mediambiental que col·laboren amb les institucions i per l’augment de la sensibilització ciutadana.

En aquest sentit, la Generalitat Valenciana està fent un esforç constant a través la xarxa valenciana de vigilància i control de la contaminació atmosfèrica, amb la materialització dels plans de millora de la qualitat de l’aire i l’impuls de la mobilitat urbana sostenible mitjançant plans i ajudes.

El director general de Qualitat Ambiental, Joan Piquer, ha destacat l’ampli ventall normatiu, traduït en autoritzacions ambientals integrades, llicències i declaracions ambientals, així com inversions industrials específiques per a reduir l’emissió de contaminants a l’atmosfera, que potencien l’actualització i millora de les tècniques i processos productius, així com de mobilitat.

Paral·lelament, molts són els municipis en la Comunitat Valenciana que estan apostant per un urbanisme més humanitzat i sostenible impulsant la conversió en zona de vianants i la mobilitat verda a les ciutats, com per exemple València o Elx.

D’igual manera, la Generalitat Valenciana valora de manera molt important la labor de la societat civil, cada vegada més conscienciada i respectuosa amb el medi ambient, les accions de la qual tant a escala col·lectiva com individual, tenen un gran impacte positiu en la qualitat de l’aire i del medi ambient.

La Generalitat Valenciana continua apostant per nous mecanismes de llarg abast per a seguir en aquesta línia positiva i poder assentar aquest canvi en la societat valenciana. Tot això, en la línia dels estudis i avanços de tendències normatives de la Unió Europea en matèria de qualitat de l’aire, on pretén tendir-se a nous objectius de qualitat de l’aire més ambiciosos, alineats amb els objectius de l’Organització Mundial de la Salut.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.