Marta López s’ha esforçat molt per donar contingut al programa i pot ser que això haja acabat amb la seua estança en Hondures. Ella havia d’aconseguir convertir-se en protagonista d’una gala a la qual arribava nominada per primera vegada. Després de salvar-se Tom va arribar al duel amb Omar. Una batalla a la qual Marta s’enfrontaria amb un concursant bastant anodí, a qui la seua dedicació a l’esport aquàtic feia suposar que faria un bon paper en les proves i no ha parat de decebre en este aspecte. No hauria estat rival per a Marta en altres condicions, però el seu afany per cridar l’atenció ha tingut com a conseqüència que es convertís anit en la segona expulsada d’esta edició.
La manera de Marta de disparar a tort i a dret des del principi no ha agradat gens a l’audiència. Només s’ha salvat Olga, perquè entre la resta no ha deixat canya dreta. Ha tingut fins per als més afins, com és el cas d’Alejandro. No ha aconseguit conquistar a l’audiència esta Marta justiciera i marisabidilla, més preocupada per controlar el treball dels altres que per ocupar-se d’una cosa realment útil per al grup. Per exemple, s’acosta a uns companys per a censurar que estiguin tirats sota l’ombra d’una palmera mentre Tom i Alejandro intenten guanyar el repte de la pesca proposat pel pirata Morgan sense adonar-se que tampoc ella està fent una cosa útil. No podria considerar així a controlar l’ocupació dels altres. És com este company de facultat que et critica perquè sempre et troba en el bar en lloc d’estar en classe sense adonar-se que si t’ha vist allí seria perquè ell també estava.
Marta ja va experimentar en el seu pas per ‘GH2’ ser una de les primeres expulsades, concretament la primera expulsada del reality fa 19 anys. Ara Marta és l’amantava després de conéixer que era la segona expulsada: «És clar que a la gent no li caic bé o no els he agradat». No hauríem de fer que Marta canviés d’idea perquè així tindrà més ocasió d’analitzar les raons per les quals no ha agradat. Si la persuadim d’una altra idea podria deixar de fer-ho. Crec que a l’audiència no li ha agradat esta Marta a la qual se li han vist les costures. Que s’haja esforçat per donar contingut i animar el cotarro és alguna cosa a agrair per tots, molt en particular el propi programa i fins per mi mateix, amb tota la modèstia ho dic. Gràcies a ella no m’han faltat arguments per a escriure cada dia. Però s’ha esforçat tant que ens hem adonat d’això, i l’audiència no tolera cert grau de distanciament respecte a la realitat més pura.
Marta ha resultat de cara als espectadors molt artificial i forçada en l’enfrontament amb Melyssa, Valeria i gairebé tots els altres. I atenció que quan els censurarà per estar tombats mentre dos concursants compleixen per obligació un repte entre els agreujats no estan sol Melyssa, Gianmarco o Omar, sinó que està també Carlos. Ja vaig dir que no era l’estratègia més intel·ligent enfrontar-se a gairebé tots, almenys si el seu objectiu era continuar. Així ho va reiterar dijous a la nit, per la qual cosa no haig de posar-ho en dubte. Crec que li perd el seu desig de ser la principal protagonista. Tampoc va ajudar a Marta ser més major i menys popular entre els joves, possiblement el públic que més estiga votant. Però no confonguem tenir molts seguidors, la qual cosa no val absolutament per a res, amb ser molt volgut. Melyssa ho és més que Marta en el moment actual. I en la votació definitiva s’enfrontava a Lola i Palito, dos concursants que ens estan robant el cor a cachitos.
Melyssa no va poder anit revalidar un títol que ha ostentat ja en dos ocasions. Em referesc al collaret de líder, que envoltarà el coll d’Olga esta setmana. La prova de la ‘Sínia salvatge’ va ser tan salvatge com recordàvem encara que es prengueren lògiques mesurades de seguretat per a garantir la integritat de totes dos concursants. Per tant, es van recobrir amb una tela negra els pals que serveixen de subjecció i el central, de la mateixa manera que se’ls van proporcionar maniguets a les dos i malles a Olga, ja que Melyssa ja les portava i va passar tota la gala amb elles. D’altra banda, la prova era d’idèntica duresa extrema que quan es van enfrontar a ella Sofia i Logan en 2018. Va guanyar Olga, per la qual cosa mereix ser felicitada, encara que ho fes a la vora del permissible una vegada més.
És obvi que si Olga incompleix amb claredat les normes d’esta prova la direcció del programa hagués intervingut. No sent així és clar que tot va ser legal, però de nou Olga va tenir un comportament dubtós en més d’una ocasió. No s’havien d’acostar al pal central i si ho feien es parava la prova per a recol·locar-se allunyant-se d’este. Doncs bé, Olga no sols es va acostar, sinó que es va subjectar en més d’una ocasió a este pal central per a evitar caure’s. Mentre Melyssa es va subjectar sempre al pal superior amb les mans i a l’inferior amb les cames, Olga treia avantatge de subjectar-se també al pal vertical.
No contenta amb abraçar el pal central amb les seues cames en més d’una ocasió, Olga gairebé propina una puntada de peu a Melyssa. Amb un peu gairebé en la cara del seu oponent i l’altre clarament en el seu abdomen, Olga semblava estar fent Pressing Catch acrobàtic. Amb això no vull restar mèrit i dificultat a Olga. De fet, subjectar-se mentre es fa Wrestling és bastant admirable. Molt em temo que no pensarà el mateix Melyssa, especialment quan tinga ocasió de veure les imatges.
D’altra banda, Melyssa es va equivocar deixant-se anar quan va veure a Olga amb mig cos en la mar. Degué pensar que el seu oponent havia perdut la prova i no va trigar a acabar amb esta tortura. El mateix va fer en la preselecció del passat dimarts, igualment enfront d’Olga. Una preselecció en la qual la guanyadora d’anit també va vorejar les normes no acabant d’estirar del tot les cames, lleument arquejades en l’articulació dels seus genolls. Olga va guanyar la prova i això és l’important. Sens dubte, va ser la seua gran nit perquè abans havia guanyat també la prova de recompensa amb gran autoritat. Però aquesta vista que la seua manera de jugar és vorejant l’admissible sense arribar a traspassar aquesta línia amb total claredat.
«És superdur de veritat, li ho vull dedicar al meu David, al noi. Sé que estarà superil·lusionat perquè haja guanyat esta prova i li ho vull dedicar solament a ell», va afirmar Olga. Quan parla de David el noi no s’està referint a un familiar de Boabdil sinó al fill del seu marit. Que repetesca sempre això de «el meu David» no sembla tan sols un costum sinó també una manera de ficar els dits en una ferida per tots coneguda. Això de les proves no és una cosa incontestable, però fàcilment es pot interpretar que ho està portant al límit del permissible. Igual que això tampoc es tracta d’una cosa incontestable, però fàcilment es pot interpretar que està volent arriar duro per a fer mal.
