14 C
València
Dilluns, 12 gener, 2026

Un missioner valencià al Líban: ‘Hem decidit quedar-nos per a ajudar en tant que sigui possible, és la nostra missió’

VALÈNCIA, 4 (EUROPA PRESS)

El missioner valencià Juan Carlos Fuertes continua al Líban, malgrat la situació que s’està vivint durant estos dies amb la intensificació dels atacs d’Israel, per a “ajudar a la gent que ho necessite”. “Hem decidit quedar-nos per a ajudar en tant que sigui possible. És la nostra missió i la nostra gent”, ha subratllat.

Forts, natural de la població d’Albalat de la Ribera, és el director del Centre Fratelli, situat prop de la ciutat de Sidón, la tercera ciutat més gran del Líban, segons ha precisat l’Arquebisbat de València en un comunicat.

En este centre, atès pels maristas i pels germans La Salle, acullen a refugiats sirians i “especialment s’encarreguen de l’educació dels xiquets perquè a través d’ella tinguen un futur millor”.

El lloc en el qual es troba “és segur” encara que “algunes nits” escolten els bombardejos, segons ha indicat el valencià. De fet, ha subratllat que hi ha hagut dies en què els escoltaven cada cinc minuts. “És terrible”, ha lamentat. “La nostra missió és estar al costat dels més vulnerables i entenem que esta és una situació de vulnerabilitat. Llavors sabem que este és el nostre lloc i hem vingut per a tirar una mà”, ha insistit.

En este moment la seua ajuda s’està centrant a ajudar als seus educadors i a les famílies que habitualment atenen “perquè no els falte de res” i també a altres persones que arriben a la seua ciutat des d’altres llocs fugint. “Cal tenir en compte que els que venen ací a Fratelli són refugiats sirians que viuen en casetes, de 15 o 20 metres, i estan acollint a nous membres en les seues cases”, ha precisat.

“Nosaltres eixim, veiem el que necessiten i intentem tirar-los una mà. Però la nostra idea és reobrir com més prompte millor el centre- ara mateix tancat per la situació- i que puguen venir els xiquets per a jugar, córrer i trobar-se uns amb uns altres”, ha exposat.

Així mateix, ha lamentat que les famílies amb les quals tenen relació “ja tenen experiència d’haver fugit d’una guerra i ho viuen amb incertesa”. “Algunes ens deien, mira, ara els bombardejos s’acosten fins a ací. Nosaltres hem fugit dels nostres pobles i ara on hem d’anar? Molta incertesa. Uns altres ho viuen amb inquietud”, ha indicat.

“SERENITAT INCREÏBLE”

Així, ha posat l’exemple d’uns pares que deien que estan acostumats a la guerra però que quan escolten als seus fills plorar o tenir por “se’ls fa difícil”. “Uns altres ho viuen amb molta resignació. Però em sorprèn que la majoria d’ells ho viuen amb una serenitat increïble, tant els que han fugit com els quals acullen”, ha destacat.

Quant a la situació del conflicte, el religiós ha asseverat que veu “complicada” la pau “de moment”, ja que “pot haver-hi una absència de guerra però la pau no s’aconseguirà fins que es vaja a l’arrel del problema, que ve de molts anys arrere”.

Així mateix, ha lamentat que el que s’està vivint aquests dies “és terrible, amb milers de morts i ferits, de persones desplaçades, i més tenint en compte que la meitat de la població, molts d’ells refugiats, viu en la pobresa”.

El religiós valencià va arribar al Líban al març del 2022 al Centre Fratelli, un centre que ajuda sobretot a refugiats sirians, on atenen a l’any a prop d’1.500 persones. Realitzen activitats educatives, psicosocials i també fan formació professional.

En este temps en el Líban, Fuertes ha qualificat l’experiència com a “excel·lent” perquè treballar allí és “un continu aprenentatge i sobretot d’humanitat”. “Ací puc dir que és veritat això que els pobres evangelitzen i puc mirar el món a través dels ulls d’un xiquet pobre”, ha subratllat.

Últimes notícies

El Llevant de Luís Castro viu la seua millor ratxa del curs

Luís Castro ha sumat quatre punts en dos partits i ha enllaçat tres jornades sense perdre, la millor ratxa del Llevant este curs. L'equip continua penúltim amb 14 punts, a quatre de la salvació i amb un partit menys.

Compromís sosté que l’acarament per la dana ha de ser a tres i incloure a Mazón

Compromís ha reclamat que l'acarament judicial per la gestió de la dana no es limite a Pradas i Cuenca i incloga també a Mazón. Baldoví ha criticat l'esborrament del mòbil oficial de Conca i l'aforament del expresident.

Tosha Schareina acaba quart en l’etapa i s’allunya del podi en motos

Tosha Schareina va acabar quart de l'etapa, a 9.47 del guanyador Luciano Benavides, i veu com es complica el podi en motos: és quart de la general a 20.13. Benavides es va emportar la seua tercera etapa i va prendre el lideratge amb 10 segons sobre Daniel Sanders.

Pradas sosté davant la jutgessa que Conca va poder parlar amb Mazón o amb Presidència abans de rebutjar el confinament

Pradas ha afirmat davant la jutgessa que Conca va poder consultar amb Mazón o amb la Secretaria de Presidència abans de respondre-li 'de confinar res' durant la DANA. L'acarament busca aclarir si va haver-hi pressions o instruccions i la gestió dels mòbils centra part del debat.

Li demanen 17 anys i mig per quasi deu incendis en horts i zones rurals d’Elx

La fiscalia sol·licita 17 anys i mig de presó per a un acusat de provocar prop d'una desena d'incendis a Elx en la nit del 29 de juny de 2019. El juí se celebrarà el 13 de gener en la Secció Sèptima de l'Audiència Provincial amb seu a la ciutat.

Ajornen el lliurament del Premi Convivència de la Fundació Broseta a Edmundo González per un viatge

La Fundació Manuel Broseta ha ajornat el lliurament del Premi Convivència a Edmundo González prevista en el Palau de la Generalitat per un viatge de l'opositor. La cerimònia es reprogramarà i es manté l'ofrena floral del 15 de gener.

Pradas subratlla que Mazón no responia i Cuenca nega frenar avisos de confinament

Pradas afirma que no va aconseguir contactar amb Mazón quan es valorava un possible confinament durant la DANA. Cuenca nega frenar avisos i demana criteri jurídic.

Més del 82% dels docents valencians denuncien falta de suport a l’educació pública

Un 82,9% percep escàs suport institucional i un 78,3% veu recursos insuficients. L'estudi de STEs assenyala a més ràtios altes, més burocràcia i un clima d'aula més tibant.