Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

Rototom redueix un 90% els combustibles fòssils amb un sistema híbrid pioner a Benicàssim

El festival Rototom Sunsplash estrenarà este agost a Benicàssim un sistema híbrid d’energia solar i bateries que reduirà fins a un 90% l’ús de combustibles fòssils i evitarà l’emissió de 7,7 tones de CO₂.

Què ha de fer la família quan arriba l’Alzheimer: passos jurídics i emocionals clau

Experts en dret sanitari i neurologia recomanen actuar prompte, abans que avance l’Alzheimer, per a protegir la persona malalta, evitar conflictes familiars i blindar el patrimoni.

Oratge estable este dissabte: cel poc nuvolós i temperatures a la baixa en la Comunitat

Este dissabte l’oratge serà estable en la Comunitat Valenciana, amb cel poc nuvolós o ras, temperatures lleugerament més baixes i vent fluix d’est, tant en l’interior com al litoral.

Els incendis forestals de Lucena del Cid i Cirat queden estabilitzats a Castelló

Els incendis declarats ahir a Lucena del Cid i Cirat han quedat estabilitzats esta matinada, després d’una jornada amb fins a sis focs forestals a la província de Castelló.

Pérez Llorca apel·la a la unitat del PPCV i presenta el partit com el futur de la Comunitat

Juanfran Pérez Llorca destaca a Elx que la unitat interna és clau per al futur del PPCV i de la Comunitat Valenciana, i carrega contra la gestió del Botànic i del Govern de Pedro Sánchez.

Ràfegues de 80 km/h, llamps i granís en les tormentes del sud de Castelló i nord de València

Tormentes de pas ràpid han afectat esta vesprada el sud de Castelló i el nord de València amb ràfegues de fins a 80 km/h, llamps que estan provocant incendis i granís en diversos municipis.

El Centre del Carme connecta l’herència de Juana Francés amb l’art actual en ‘Memorias del suelo’

El Centre del Carme Cultura Contemporània exhibix fins al 4 d’octubre ‘Memorias del suelo’, una mostra col·lectiva que revisa la influència de Juana Francés en artistes actuals a partir de les morfologies del sòl i les seues problemàtiques ambientals i socials.

Marcos Benavent, el ‘yonqui del dinero’, haurà d’ingressar en presó pel cas Imelsa

La Audiencia Provincial de València ha citat l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent per comunicar-li la fermesa de la seua primera condemna i instar-lo a ingressar en presó pel cas Imelsa.