Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

El València Basket es classifica per a la seua quarta final ACB, de nou contra el Barça

El València Basket ha derrotat l'Asisa Joventut en el tercer partit de semifinals de la Lliga Endesa i disputarà la seua quarta final ACB, la segona consecutiva i la segona contra el Barça.

El Valencia Basket torna a la final ACB: quarta de la seua història i segona seguida contra el Barça

El Valencia Basket ha aconseguit el passe a la seua quarta final de la Lliga ACB després de superar l'Asisa Joventut, i repetirà presència per segon any consecutiu, ara davant el Barça, rival que ja el va superar en la final de 2003.

El Valencia Basket s’impon en Badalona i es classifica per a la final de la Lliga Endesa

El Valencia Basket ha guanyat l’Asisa Joventut a Badalona per 73-87 en el tercer partit de la sèrie i s’ha classificat per a la final de la Lliga Endesa, que disputarà contra el Barça al Roig Arena.

Mor un home de 69 anys mentres es banyava a la platja de Daimús

Un home de 69 anys ha mort este diumenge a la platja de Daimús, a la Safor, després de ser rescatat de l'aigua i no superar les maniobres de reanimació practicades pel SAMU.

L’incendi de vegetació de Segart evoluciona de manera favorable i no arriba a ser forestal

Diverses dotacions del Consorci Provincial i de la Generalitat treballen esta vesprada en un incendi de vegetació a Segart, a la Calderona, que evoluciona de manera positiva i encara no s’ha convertit en incendi forestal.

Rescaten un motorista ferit d’una cuneta en un accident a Cortes de Pallás

Bombers del Consorci Provincial de València han rescatat este diumenge un motorista ferit que havia caigut al fons d’una cuneta després de xocar amb un cotxe a Cortes de Pallás. L’home ha sigut estabilitzat in situ i evacuat en helicòpter fins a l’Hospital La Fe.

Un banc de meduses obliga a alçar la bandera groga a la platja de la Goleta de Tavernes

Un banc de meduses ha causat picadures a diversos participants d’un triatló a la platja de la Goleta de Tavernes de la Valldigna i ha obligat a hissar la bandera groga i l’avís específic de meduses mentre es revisa tot el litoral del municipi.

Castelló neteja més de 115 solars municipals i privats en la campanya 2025-2026

L'Ajuntament de Castelló ha impulsat la limpiesa de més de 115 solars municipals i privats entre 2025 i 2026, exigint als propietaris que complisquen amb el manteniment obligatori dels seus terrenys.