Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

La jutgessa de la DANA exigix saber qui va redactar l’informe 4 d’Emergències

La jutgessa que investiga la DANA ha ordenat a l’AVSRE identificar el tècnic que va elaborar l’informe número 4 del 29 d’octubre de 2024 i aclarir quan es va remetre a la llista de difusió oficial, davant les discrepàncies entre dos versions del mateix document.

Encauen 14 persones per presumptes sobrecostos en obres de casernes de la Guàrdia Civil a la Comunitat

Un jutjat de València ha encausat 14 persones, entre elles un tinent coronel de la Guàrdia Civil, per presumptes sobrecostos i una suposada xarxa de corrupció en obres de casernes entre 2018 i 2022.

Almoradí espera el resultat de la investigació abans de declarar dol per la mort d’una veïna

L’Ajuntament d’Almoradí ha decidit esperar el resultat de la investigació de la Guàrdia Civil sobre la mort d’una veïna de 56 anys abans de decretar dies de dol o altres actes institucionals. El marit, de 61 anys i amb una denúncia prèvia per maltractament l’any 2008, ha sigut detingut mentre la Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género estudia si es tracta d’un crim masclista.

Vox pressiona el PP per a retallar l’AVL però garantix els pressupostos a la ciutadania

Vox manté l’única esmena viva als pressupostos de la Generalitat per a 2026, amb una retallada de quasi un milió a l’AVL, i pressiona el PP perquè la recolze, encara que garantix que no bloquejarà els comptes.

El Tribunal Superior manté els 28 anys de presó pel crim del canonge emèrit de la Catedral de València

El TSJCV ha confirmat la pena de 28 anys de presó per al jove condemnat pel crim del canonge emèrit de la Catedral de València, rebutjant tots els motius del recurs de la defensa. La resolució encara es pot recórrer en cassació davant el Tribunal Supremo.

La nova senda d’estabilitat deixa la Comunitat Valenciana sense 542 milions entre 2027 i 2029

La reedició de la senda d’estabilitat per al període 2027-2029, que el Congrés previsiblement tornarà a rebutjar, elimina el marge de dèficit autonòmic del 0,1 % del PIB i lleva 542 milions a la Comunitat Valenciana.

CSIF reclama més professors en Educació i qualifica d’insuficient l’augment de 5.000 places

CSIF ha considerat insuficient la proposta de la Conselleria d’Educació d’incrementar 5.000 places en quatre cursos i ha reclamat més docents i la seua incorporació més ràpida per a reduir ràtios i millorar l’atenció educativa.

Quarta autonomia amb més autònoms en pluriactivitat: així està la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana és la quarta autonomia amb més autònoms en pluriactivitat, amb 29.085 treballadors que compatibilitzen el seu negoci amb una faena assalariada, segons UPTA.