Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

Un incendi arrasa 34 vehicles a Peníscola i deixa diversos ferits

Un incendi iniciat en un cotxe a Peníscola ha acabat calcinant 34 vehicles i ha provocat diversos ferits, mentres els bombers han evitat que el foc afectara vivendes pròximes.

Un incendi originat en un cotxe mobilitza tres aeronaus a Peníscola

Tres mitjans aeris i diversos efectius terrestres combaten un incendi declarat en una zona d’interfície urbana-forestal de Peníscola, originat en un vehicle i que ha afectat altres cotxes i vegetació pròxima. El municipi és un dels nou punts oficials d’observació de l’eclipsi solar programat per a esta vesprada a la Comunitat Valenciana.

Mario Kempes tornarà a Mestalla al setembre per a celebrar 50 anys de la seua arribada

Mario Alberto Kempes ha anunciat que viatjarà a València els dies 25 i 26 de setembre per a celebrar els 50 anys de la seua arribada a Mestalla i ha agraït de nou l’afecte de l’afició, de la qual assegura que continua sent ‘hincha’.

Izpisúa reivindica envellir amb salut i no només allargar la vida

El científic Juan Carlos Izpisúa ha defensat a Benidorm que la recerca sobre envelliment ha de prioritzar viure millor, no només viure més anys. L’Ajuntament li ha entregat la Distinció Europa per la seua trajectòria en biologia regenerativa i medicina avançada.

Elx es prepara per a una Nit de l’Albà històrica amb rècord de pólvora i palmeres

Elx ultima la Nit de l'Albà d'este dijous 13 d'agost, amb 2,8 tones de pólvora, més de 88.000 unitats pirotècniques i 312 palmeres, i una Palmera de la Mare de Déu formada per 1.080 cohetons.

Recomanen no distraure’s ni parar al voral durant l’eclipsi solar

La Delegació del Govern insta els conductors de la Comunitat Valenciana a evitar distraccions i no parar en el voral durant l’eclipsi solar, especialment en diversos trams de carretera amb risc elevat.

El Teatre Romà de Sagunt porta a escena el clàssic de Lope de Vega ‘La dama boba’

'La dama boba' de Lope de Vega es representa este dijous al Teatre Romà de Sagunt dins de Sagunt a Escena, en una jornada que es completa amb l'espectacle de circ i teatre físic 'Caso enterrado' a la Glorieta.

Nou Observatori Climàtic per a vigilar els parcs inundables metropolitans

La Generalitat posarà en marxa un Observatori Climàtic als parcs inundables metropolitans per a mesurar el seu efecte davant del canvi climàtic i reforçar la protecció de la població davant fenòmens extrems.