Naix en el Regne Unit el primer bebé amb l’ADN de tres persones

El naixement de bebés portadors que la seua genètica ve de tres persones diferents, no és una novetat en el panorama científic. Ja han existit precedents a Mèxic o a Grècia, l’objectiu dels quals en el primer cas era alliberar el nounat d’una malaltia genètica de la seua progenitora, i en el segon cas era de fecundar a una progenitora que registrava problemes d’infertilitat.

En aquest cas, The Guardian ha revelat que al Regne Unit ha nascut el primer bebé amb ADN de tres persones gràcies a una innovadora tècnica coneguda com a tractament de donació mitocondrial.


Tècnica “MDT”
Realitzat en el Centre de Fertilitat de Newcastle, la tècnica coneguda com “MDT” (per les seues sigles britàniques), es tracta d’una tècnica innovadora que permet alliberar el nounat de malalties hereditàries gràcies al teixit dels òvuls de dones donants sanes per a crear embrions en Fecundació In vitro (FIV) lliures de mutacions nocives que porten les seues mares, amb alta probabilitat de transmissió hereditària.

L’esperma i l’òvul dels progenitors biològics s’acoblen en l’embrió, portant diminutes estructures similars a bateries conegudes com a “mitocondris de l’òvul de la donant”. L’ADN de l’embrió finalment presenta ADN dels progenitors, a més d’un percentatge baix de material genètic aportat per la donant.

99,8% de l’ADN és dels progenitors biològics

A pesar que el bebé porte ADN de tres persones diferents, el percentatge dels pares biològics és pràcticament la totalitat d’aquest és de tots dos, sent de 99,8%.

Procediment

Desglossat en passos, la innovadora tècnica consisteix en primer lloc a usar l’esperma del pare en la fecundació dels òvuls de la mare, que, en aquest cas, era l’afectada i la susceptible de transmetre malalties hereditàries al bebé.

Després, comença l’extracció del material genètic nuclear de l’òvul de la donant per a utilitzar-lo com a reemplaçament de l’òvul fertilitzat de la parella.

En últim lloc, l’òvul queda sota un resultat d’un conjunt complet de cromosomes de tots dos pares, encara que ostenta els mitocondris sans de la donant en lloc de les afectades de la progenitora, implantant-se en l’úter.

Per què es redueix el risc de patir malalties?

Per a entendre com aquest procediment ajudarà a evitar que els xiquets desenvolupen malalties mortals, és important que conegues què és un mitocondri, ja que la clau es troba en aquesta part de les cèl·lules.

Els mitocondris són estructures que converteixen l’energia dels aliments perquè les cèl·lules puguen utilitzar-les i compten amb una xicoteta quantitat d’ADN; no obstant això, hi ha dones que tenen mitocondris amb mutacions.

L’anterior, resulta negatiu, ja que les persones hereten tots els mitocondris de la seua mare, per la qual cosa les mutacions nocives poden afectar els bebés, els qui estan propensos a desenvolupar malalties greus, progressives i, sovint, mortals.

Perquè, els mitocondris afectats, que haurien de proporcionar l’energia vital per a les cèl·lules dels òrgans, solen danyar als teixits famolencs d’energia tal com el cervell, el cor, els músculs i el fetge, els quals es deterioren a mesura que creixen els xiquets.

Així, en realitzar el procediment anterior, es canvien els mitocondris afectats de la mare per les de la donant, qui està sana. D’aquesta manera, el bebé compta amb l’ADN dels papàs i els mitocondris sans de la donant.

Malgrat aquest avanç, encara hi ha un llarg camí que recórrer, ja que una xicoteta quantitat de mitocondris poden multiplicar-se quan el bebé està en l’úter, la qual cosa podria conduir a una malaltia en els menors.
Les dones amb mutacions mitocondrials poden evitar la transmissió de trastorns mitjançant l’adopció o la FIV amb un òvul de donant”, assenyala el diari The Guardian com una alternativa.

Últimes notícies

Centenars de persones ixen al carrer a València contra el negoci de la vivenda

Centenars de persones es manifesten este dissabte pel centre de València per a denunciar l especulació immobiliària, el model turístic descontrolat i la pèrdua d identitat dels barris, i per a reclamar vivenda digna i lloguers assequibles.

El Barça atropella el Nava a Alacant (27-38) i es planta en una nova final de Copa

El Barça guanya amb autoritat el Viveros Herol Nava per 27-38 en la semifinal de la Copa del Rei d’handbol a Alacant i es classifica per a una nova final, en un partit que va dominar sense necessitat d’exhibir la seua millor versió.

Es cancel·la el Festival de Les Arts de València després de les queixes pel so

El Festival de Les Arts no continua este dissabte a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València després de les nombroses queixes per falta de so i de la negativa de l'Ajuntament i la direcció del recinte a permetre l'obertura. L'organització anuncia devolucions i lamenta no haver pogut tindre una reunió amb l'Alcaldia per buscar alternatives.

El Nou Mestalla completa l’anell de compressió i els 50 pilars de la coberta

L’estadi Nou Mestalla ja ha instal·lat l’anell de compressió i els 50 pilars d’acer que sostindran la gran coberta, un pas clau de cara a la seua inauguració prevista per a l’estiu de 2027.

Iñigo Pérez reforça la tradició del Villarreal per la banqueta espanyola

L’arribada d’Iñigo Pérez al Villarreal allarga la històrica aposta del club per tècnics espanyols: en 26 temporades a Primera només Manuel Pellegrini ha sigut estranger. El basc signa per tres temporades i s’afegix a una nòmina d’entrenadors clau en l’evolució del club groguet.

Pérez Llorca acudix a la recepció dels reis per la visita del Papa León XIV

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, acudix al Palau Reial a la recepció oferida pels reis Felipe VI i Letizia amb motiu de la primera intervenció oficial del Papa León XIV a Espanya.

Buxadé presenta Vox en València com el nexe de les forces patriotes europees

L’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé assegura en una cimera a València que el seu partit torna a ser el punt d’unió de les forces patriòtiques europees i carrega contra la immigració massiva i el Pacte Verd.

Educació defensa que la seua última oferta supera en 1.000 milions les demandes dels sindicats

La Conselleria d'Educació assegura que el seu pla de 3.386 milions en quatre anys per a l'ensenyament públic millora en 1.000 milions les exigències inicials dels sindicats i reclama posar fi a la vaga indefinida del professorat.