El títol de la columneta de hui, A la vora del riu no faces niu, és un aforisme, sentència, màxima, dita que indica que ‘és perillós habitar prop d’un riu o d’un altre corrent d’aigua’. També ens ho recorda A la vora del riu no faces niu, ni en hivern ni en estiu. D’eixos perills els valencians en saben molt, entre riuades, barrancades i pantanades.
Els aforismes, sentències i altres dites són manifestacions de la saviesa popular que representen consells, pautes, avisos, suggeriments, originats per fets i experiències passades. Abunden les relacionades amb l’oratge, com la del títol de l’article de hui. Altres de la mateixa temàtica serien Fins a setanta d’abril no et lleves ni un fil, Al mes de juny, cada gota com el puny, A l’aire i al manifesser, deixar-los en lo carrer. En tenim de prevenció de mals, de danys, Qui vol més terra vol més guerra, Qui no vullga pols que no vaja a l’era, A gos que no conegues no li xafes el rabo. Icomdeia Ghandi, “no hi ha camins per la pau, sinó que la pau és el camí”. La paraula és l’acompanyant de la pau, és el factor clau per a crear una cultura de la pau, una educació per la pau. Si moltes d’eixes dites s’hagueren aplicat en el passat o s’aplicaren en el present i en el futur, possiblement el món no hauria sigut ni seria escenari de tanta desgràcia.
Qui inventà o encunyà la dita A la vora del riu no faces niu sabia el dany que les riuades o barrancades feien en els cultius, en els bancals cultivats de vora els caixers fluvials, però, sobretot, eixa màxima es diu per les cases arrasades, les morts i les desgràcies de tota índole que han causat eixos fenòmens del temps. La maleïda dana del 29 d’octubre en terres, majorment, valencianes, és, en part, produïda per no haver aplicat, històricament, amb més rigorositat eixa dita. A banda de determinades irresponsabilitats i deixadeses que estan a l’orde del dia en les informacions diàries.
Paradoxalment, les terres amb inundacions freqüents són aquelles que són més fèrtils per a l’agricultura, ja que les inundacions fan estendre els fangs rics en minerals i matèries orgàniques, a conseqüència de la força de l’aigua.
En el camp de la prevenció, l’ús de preses i la canalització dels rius i torrents són algunes de les mesures fonamentals per tal d’evitar que les inundacions afecten la població civil, però també és necessari no construir habitacles massa prop a dins de les planes d’inundacions, però l’especulació urbanística i la ceguera mental fan el seu paper a favor dels guanys fàcils.
