L’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, a través de dos dels seus laboratoris situats a Madrid i Barcelona, ha analitzat mostres de pèls del triple crim d’Alcàsser i, després de comparar-lo amb els de set homes que van ser considerats en el seu moment sospitosos, no ha trobat noves proves.
Tres d’aquestes persones són germans d’Antonio Anglés, un és Miguel Ricart, únic condemnat pels crims, i els altres tres són amics o coneguts d’Anglés, companys de delinqüència en algun cas, o relacionats amb la venda o el consum d’estupefaents en un altre.
El laboratori de Ciències Forenses de Madrid va remetre un escrit al Jutjat d’Instrucció número 6 d’Alzira, el responsable de la investigació, en el qual informava que les proves analítiques que es van ordenar el passat octubre serien realitzades per aquest laboratori però repartides entre els departaments de Madrid i Barcelona.
Aquestes proves genètiques van ser sol·licitades per l’equip del criminòleg Félix Ríos, personat en la causa com a acusació popular a través de l’Associació Laxshmi, per a la Lluita contra el Crim i la Prevenció, i van ser ordenades a l’octubre pel citat jutjat.
En l’informe de conclusions, avançat aquest dimarts pel diari Les Províncies, s’assegura finalment després d’acarar un total de 116 mostres: «De l’estudi d’ADN dels indicis no s’ha obtingut resultat positiu«.
L’anàlisi de l’ADN
En aquell document inicial, els responsables del laboratori indicaven que, després d’una revisió de les mostres a analitzar -mig centenar, sobretot pèl- i les anàlisis requerides, s’acordava que es faria una determinada anàlisi d’una zona de l’ADN mitocondrial, de manera que en funció dels resultats obtinguts es valoraria la possibilitat o no d’ampliar aqueixa anàlisi a una altra regió de l’ADN.
Els laboratoris genètics de Madrid i Barcelona han comparat les mostres d’ADN que es pogueren extraure dels pèls localitzats en la fossa on es va enterrar a les tres xiquetes i altres trobats en la caseta de La Romana -concretament sobre un matalàs– amb els perfils genètics dels set homes esmentats.
El laboratori explicava a l’instructor que necessitava mostres d’alguns parents de les víctimes per la línia materna, i li demanava que es comunicara directament amb els investigadors per a especificar de quins familiars es tracta, ja que en alguns casos sí que hi ha mostres disponibles.
D’altra banda, sol·licitava una còpia de tots els informes que s’hagen realitzat sobre els pèls objecte d’anàlisi en aquest cas, bé siguen del servei de criminalística del propi Institut Nacional de Toxicologia, o qualsevol altre emés per altres institucions.
Els antecedents
El passat 27 de gener es van complir 29 anys de la troballa dels cadàvers de Miriam, Toñi i Desirée, les tres xiques d’entre 14 i 15 anys que havien desaparegut més de dos mesos abans. Van ser dos apicultors els qui els van trobar semienterrades en un paratge pròxim al pantà de Tous denominat La Romana.
La sentència dictada el setembre de 1997 per l’Audiència de València, i confirmada posteriorment pel Tribunal Suprem, va dictar que «Miguel Ricart, en companyia d’un altre home identificat i que no es troba a la disposició del Tribunal -en referència a Antonio Anglés-, i possiblement d’alguna altra persona més», van segrestar a les tres adolescents per a satisfer els seus desitjos sexuals.
Les víctimes van ser sotmeses a violacions i tortures extremes i a l’alba de l’endemà van ser executades i enterrades en una fossa que els seus assassins coneixien, perquè els havia servit amb anterioritat per a ocultar una moto robada.
La investigació judicial sobre el succeït, de la qual és responsable el citat jutjat d’Alzira, està completament esgotada, encara que queda oberta una peça dedicada exclusivament a la localització d’Anglés, un dels pròfugs més perseguits de tota Europa.
