La moda ha perdut aquest divendres al dissenyador Paco Rabanne. Amb ell se’n va un altre gran nom de l’època daurada de l’alta costura i, en el seu cas concret, un capdavanter del futurisme i l’ús de nous materials que van irrompre de manera innovadora en els anys 60 i dels quals també van ser epítom Courrèges o Pierre Cardin, amb els qui es va iniciar dissenyant accessoris i complements.
Nascut en Passatges (Guipúscoa) en 1934, Francisco Rabaneda Postigo (el seu vertader nom) va emigrar de molt xicotet a França com a exiliat.
La seua mare era cap de costureres del taller de Cristóbal Balenciaga a Sant Sebastià, era una dona avantguardista que havia escandalitzat a la burgesia donostiarra amb els seus cabells curts i lluint els vestits sense cotilla de Paul Poiret.
«Va ser ella qui em va introduir el gust per la rebel·lia«, deia.
El seu pare, coronel de les forces republicanes, va ser afusellat en 1939, la qual cosa va forçar a la família a abandonar Espanya i exiliar-se a França, on van arribar passant penúries, internats en camps de concentració del sud-est.
La moda, que havia mamat, es va imposar prompte en la seua vida: va finançar els seus estudis d’Arquitectura a l’Escola Nacional de Belles arts de París amb croquis de dissenys que enviava a les revistes de moda, dibuixos d’accessoris i creacions que ja avançaven l’estil Rabanne, geomètric, minimalista i depurat.
Després de les morts del mateix Balenciaga i del turolense Manuel Pertegaz a ell li va correspondre el títol de «dissenyador espanyol de moda viu més universal», la figura de la qual va ser reconeguda en 2010 amb el Premi Nacional de la Moda.
Entre els seus vestits més recordats està el que va crear per a Jane Fonda en la pel·lícula ‘Barbarella‘ o els que va lluir Françoise Hardy, d’or i diamants. Aqueix minivestido, de tall recte i mànega llarga, pesava nou quilos i tenia mil plaques d’or. Va ser la peça més cara del món creada fins hui. L’espanyol també va vestir a Elizabeth Taylor, Jane Birkin o Brigitte Bardot.
Al contrari que altres companys seus de la primorosa alta costura, Rabanne va tindre un gran ull per al negoci i va saber veure l’oportunitat de lligar el seu nom a franquícies de complements, accessoris i línies de perfum que continuen sent referència en el sector, tant per a homes com per a dones.
Precisament, la companyia Puig, a la qual Rabanne va estar lligat en aquest terreny ha llançat un comunicat amb motiu de la mort del modista. En ell recorda els seus inicis junts.
«La col·laboració entre el dissenyador i la companyia de moda i bellesa va començar a la fi dels anys 60 quan Antonio i Mariano Puig, membres de la segona generació de l’empresa familiar Puig, van visitar a Rabanne en les seues oficines prop del Folies Bergère, a París. Van segellar una lleial aliança amb un dissenyador capaç de traslladar la passió i la rebel·lia juvenil a fragàncies d’èxit», recorden.
Excèntric dins i fora de les passarel·les
Rabanne es va retirar de les passarel·les en 1999 i la seua signatura va quedar en uns llimbs durant més d’una dècada, amb fitxatges que van fracassar en el seu intent per revitalitzar-la.
Però en 2013, l’arribada del francés Julien Dossena va fer un tomb a la marca i va aconseguir tornar a posicionar-la revisitant els èxits de 1960.
El dissenyador, ha mort aquest 3 de febrer en la seua residència de Portstall (a la Bretanya francesa), assegurava tindre en realitat 75.000 anys.
Va reduir les seues prediccions en públic a partir de l’any 2000, després d’haver augurat (i fallat) que una estació espacial s’estavellaria contra París l’agost de 1999, però va continuar compartint les seues visions i estrafolàries idees en revistes especialitzades.
