L’Elx va reforçar les seues opcions de permanència en LaLiga en imposar-se per 3-2 a l’Atlètic de Madrid en un dol marcat per les nombroses baixes del conjunt blanc-i-vermell i per l’expulsió d’Almada, que va deixar als visitants en inferioritat numèrica durant més d’una hora.
El partit va començar amb un colp primerenc per als il·licitans. L’Atlètic va aprofitar la seua primera oportunitat clara per a avançar-se en el marcador, obligant l’Elx a remar contracorrent des dels primers minuts. Eixe punt inicial va reforçar la idea d’un partit molt exigent per a l’equip local, que es jugava bona part de les seues opcions d’eixir de la zona de descens.
Reacció de l’Elx i factor numèric
Lluny d’afonar-se, l’Elx va tirar de caràcter i es va agarrar a la seua fortalesa com a local, una ratxa positiva que venia sostenint les seues aspiracions de permanència. Amb el pas dels minuts, el conjunt il·licità va anar guanyant metres i confiança, espentat per la necessitat de puntuar per a no complicar-se encara més la classificació.
L’expulsió d’Almada va canviar el panorama del partit. L’Atlètic, ja condicionat per les nombroses absències amb les quals afrontava la cita, es va veure obligat a reorganitzar-se amb un futbolista menys quan encara quedava molt per jugar. Eixa inferioritat numèrica va obligar els blanc-i-vermells a replegar-se i a prioritzar l’esforç defensiu, mentres l’Elx passava a dominar la possessió i a generar més acostaments a l’àrea rival.
En eixe context, l’Elx va aconseguir donar-li la volta al marcador, encara que l’Atlètic, malgrat les seues limitacions, no es va rendir. El conjunt madrileny va aconseguir empatar quan el dol semblava molt encarrilat per als locals, recordant que, fins i tot amb baixes i amb un menys, conserva la capacitat de competir fins al final.
No obstant això, l’equip il·licità va mantindre la calma i va saber esperar el seu moment en la segona mitat. Amb paciència i circulació de pilota, va anar desgastant a un Atlètic obligat a multiplicar esforços per a tapar espais. La insistència de l’Elx va trobar premi en un nou arreón ofensiu, en el qual va saber aprofitar els buits que deixava un rival cada vegada més castigat físicament.
El punt definitiu va arribar en eixe tram, amb un gol de André Da Silva que va acabar per decantar el xoc. Eixe 3-2 no sols va tancar la remuntada, sinó que va consolidar la condició de l’Elx com un dels equips més fiables en el seu estadi en les últimes jornades, un factor clau per a sostindre les seues aspiracions de salvar la categoria.
L’Atlètic, per part seua, va acusar el pes de les baixes i el desgast de jugar tant de temps amb un home menys. Malgrat el seu esforç i a la seua capacitat per a mantindre’s en el partit fins al final, la derrota li deixa sense premi en una trobada en el qual les circumstàncies li van anar clarament en contra.
Per a l’Elx, estos tres punts suposen un impuls anímic i clasificatori en la seua baralla per fugir del descens. L’equip reforça la sensació que, recolzat en la seua solidesa a casa i en la seua capacitat per a reaccionar davant l’adversitat, pot mantindre’s viu en la lluita per la permanència en les pròximes jornades.
