10.9 C
València
Dissabte, 3 gener, 2026

Lleó vol separar-se de Castella

Unes 300 persones manifestant-se a la plaça de San Marcelo de Lleó per reclamar el dret de reconeixement de la Regió Lleonesa (27-12-19)

Unes 300 persones s’han reunit en la plaça a on es feia el ple per a reclamar la separació de Castella | EP

Nova petició d’independència en Espanya. Però, en esta ocasió, no es tracta de Catalunya, sinó de Lleó: el seu Ajuntament ha enviat este divendres una petició a les Corts de Castella i Lleó i a les Corts Generals de l’Estat per separar-se de Castella.

 

Esta moció s’ha presentat «acollint-se en el dret a la constitució com a comunitat autònoma de la Regió Lleonesa». Esta nova regió estaria formada per Lleó, Zamora i Salamanca.  A la petició li han donat suport els partits d’Unión del Pueblo Leonés (UPL), PSOE i Podemos. Per altra banda, la moció ha estat rebutjada per PP i Ciutadans.

 

«Els números no presenten cap dubte»

El portaveu d’UPL, Eduardo López Sendino, ha defensat esta decisió: «Castella i Lleó es va constituir tot i l’oposició del poble, ajuntaments, diputacions i institucions lleoneses, aplicant la ‘dedocràcia’ de Martín Villa, que va obligar a la Regió Lleonesa a formar part d’una comunitat absolutament artificial».

 

Per altra banda, ha volgut aclarir que «no té res en contra dels castellans», però «els números no representen cap dubte». Ha assenyalat la taxa d’atur de la regió i la pèrdua poblacional que s’ha produït en Lleó des de l’any 1983, molt contrària al creixement de Valladolid.

 

Creuen que servirà per a millorar la qualitat de vida

L’alcalde socialista José Antonio Díez ha defensat la moció argumentant «un sentiment total de la ciutadania de no pertinença a Castella i Lleó» i creu que este canvi servirà per a «millorar la qualitat de vida i el posicionament de Lleó i els seus habitants».

 

Unes 300 persones s’han concentrat a les portes de la plaça de San Marcelo, a on s’estava celebrant el ple, per a reclamar la ruptura amb Castella. La reunió ha durat dos hores i els manifestants han cridat consignes que cridaven al trencament del territori.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Així van transcórrer els missatges entre Feijóo i Mazón la nit de la DANA

El lliurament dels missatges d'Alberto Núñez Feijóo completa la seqüència del xat amb Carlos Mazón durant la DANA del 29 d'octubre de 2024. L'intercanvi reflectix problemes de comunicació, dubtes sobre víctimes i coordinació institucional.

PSOE i Compromís acusen a Feijóo de prioritzar el relat en la dana i demanen la seua dimissió

PSOE i Compromís han carregat contra Feijóo pels missatges enviats a Mazón la nit de la dana, que al seu juí proven que el PP va cuidar el relat i no a les víctimes.

Feijóo va animar a Mazón a liderar la comunicació el 29-O per considerar-la clau

Els WhatsApp aportats al jutjat mostren que Feijóo va instar a Mazón a portar la iniciativa informativa durant la DANA del 29-O i va oferir desplaçar-se immediatament.

La nova passarel·la del CEIP Joan XXIII a Torrent obrirà després del Nadal

La Generalitat posarà en servici després del Nadal la nova passarel·la del CEIP Joan XXIII, que reposa la destruïda per la DANA i permetrà creuar el barranc de Poio amb seguretat. L'obra incorpora accessibilitat i criteris de resiliència.

Utiel tornarà a batre rècord amb un Tortell de Reis de 60 metres

La Tahona d'Utiel elaborarà un tortell de 60 metres per a un berenar amb xocolate a les 18.00. El dolç, amb 90 peces, podrà servir a 2.700 persones.

Pérez Llorca encadena quasi mig centenar d’actes en el seu primer mes com president

El president ha centrat la seua agenda en la gestió de la DANA, els efectes de les intenses pluges i la coordinació institucional. En paral·lel, ha participat en actes nadalencs, de condemna de la violència masclista i en la recepció del Dia de la Constitució.

València, Torrent i Requena activen plans davant l’onada de fred

Diversos consistoris han activat operatius pel descens tèrmic previst. València tindrà cinc centres oberts la nit de Reis; Requena ha llançat avisos i Torrent habilita espais.

La Comunitat Valenciana va liderar 2025 amb un 36,1% més de matriculacions fins a 128.321; Espanya va pujar un 12,9%

La Comunitat Valenciana va registrar el major creixement del país en 2025 per la recuperació després de la dana. L'impuls dels electrificats i la demanda de particulars van marcar l'any.