Els possibles riscos dels microplàstics per a la salut humana

Los microplásticos son fragmentos de plástico con un diamétro de 5 mm o menos.

Els microplàstics són fragments de plàstics amb un diàmetre de 5 mm o menys | GREENPEACE

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) demana una major avaluació dels microplàstics en el medi ambient i els seus possibles impactes en la salut humana, després de fer una anàlisi de diferents estudis relacionats amb estos plàstics en l’aigua potable.

 

Els microplàstics són xicotetes peces de plàstic que contaminen el medi ambient, i que es poden trobar en tots els llocs, des de l’aigua marina, a les aigües residuals o als aliments, en l’aire o en la pluja i, també, en l’aigua potable, siga d’aixeta o embotellada.

 

«Necessitem urgentment saber més sobre l’impacte dels microplàstics en la salut perquè estan en tots els llocs, fins i tot, en l’aigua potable», ha assenyalat Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública, Medi Ambient i Determinants Socials de la Salut de l’OMS. «Segons la informació limitada que tenim, els microplàstics en l’aigua potable no pareixen representar un risc per a la salut en els nivells actuals. Però necessitem saber més coses al respecte».

 

El possible risc sobre la salut humana

Les partícules més diminutes, les nanopartícules, són les potencialment més perilloses, ja que poden passar a través de les parets del tracte digestiu i quedar-se estancades. Les de major grandària, que mesuren més de 150 micres, menys que el diàmetre d’un pèl, no pareixen representar un risc per a la salut, ja que podrien passar directament a través del cos humà.

 

Microplàstics

Microplàstics trobats en la costa mediterrània | UB

 

Els investigadors de l’OMS creuen que és poc probable que s’acumulen quantitats nocives per al ser humà, segons l’informe publicat i és que, de moment, no hi ha prou informació per a traure conclusions fermes sobre la toxicitat de les nanopartícules.

 

Per tant, es necessita més investigació i reforçar els controls de qualitat per a obtindre una avaluació més precisa de l’exposició als microplàstics i els seus possibles impactes en la salut humana. Això inclou el desenrotllament de mètodes estàndards per a mesurar les seues partícules en l’aigua; més estudis sobre les fonts i la presència de microplàstics en l’aigua dolça; i l’eficàcia dels diferents processos de tractament.

 

El procés de descontaminació

L’OMS recomana que els proveïdors i reguladors d’aigua potable prioritzen l’eliminació de patògens microbians i productes químics que suposen un risc conegut per a la salut humana, com els que causen malalties diarreiques mortals. Això té un doble avantatge: els sistemes de tractament d’aigües residuals i d’aigua potable que tracten el contingut fecal i els productes químics també són efectius per a eliminar els microplàstics.

 

Els microplàstics també arriben en massa al Pirineu

Els microplàstics es poden trobar pràcticament en qualsevol punt del planeta | Arxiu

 

El tractament d’aigües residuals pot eliminar més del 90% dels microplàstics de les aigües residuals, i l’eliminació més gran prové del tractament terciari, com la filtració. El problema és que una proporció molt significativa de la població mundial actualment no es beneficia del tractament adequat d’aigua i de clavegueram. A més, l’OMS fa èmfasi en el fet que cal una reducció dràstica de la contaminació plàstica per a beneficiar el medi ambient i reduir l’exposició humana.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La Policia de Montanejos evita un possible incendi en trobar un bidó de gasolina al bosc

La Policia Local de Montanejos ha localitzat i retirat un bidó de gasolina ple en una zona forestal del terme, especialment sensible després del gran incendi de 2023. L’Ajuntament demana col·laboració ciutadana per a previndre nous focs i avisar davant qualsevol risc.

Muñoz acusa el PP d’usar les institucions per alimentar el racisme a Ceuta

El síndic del PSPV en Les Corts, José Muñoz, acusa el PP d’emprar la FEMP i altres institucions per calfar l’ambient i fomentar el racisme i l’odi a Ceuta, amb l’objectiu d’aconseguir el Govern d’Espanya.

El PP acusa el PSPV d’usar els incendis com a cortina de fum per la crisi de Ceuta

La portaveu adjunta del PP en Les Corts, Nieves Martínez, ha acusat el PSPV d’aprofitar els incendis forestals d’este estiu en la Comunitat Valenciana com a cortina de fum per a ocultar el que definix com un problema molt greu a Ceuta, i ha defensat la gestió i la coordinació institucional durant els focs.

El PSPV acusa el Consell d’insuficient davant els incendis i reclama més recursos reals

El PSPV-PSOE critica que les mesures anunciades per la Generalitat després dels incendis forestals són insuficients i reclama més finançament, transparència i compromís amb la reconstrucció real dels municipis afectats.

Vox vol que es trenquen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla

Vox ha registrat en Les Corts una iniciativa per exigir al Govern espanyol i a la UE que revisen o suspenguen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla, i reclama també mesures més dures en matèria migratòria.

Vox defensa la gestió dels incendis a la Comunitat Valenciana i acusa el PSPV de falta de lleialtat

El síndic de Vox en Les Corts, José María Llanos, assegura que s’ha actuat amb diligència en els incendis forestals d’estiu amb els mitjans disponibles i acusa el PSPV i el Govern central de falta de suport i de polititzar la gestió.

Muñoz reivindica que siga un valor que Morant siga ministra i critica la “anomalia” amb Pérez Llorca

El síndic socialista José Muñoz defensa que el fet que Diana Morant siga ministra és un actiu per al PSPV i per a la Comunitat Valenciana, i qüestiona que Juanfran Pérez Llorca encara no haja sigut confirmat com a candidat del PP.

Rècord de turistes estrangers a la Comunitat Valenciana en juliol amb 1,63 milions de visitants

La Comunitat Valenciana ha batut en juliol el seu rècord de turisme internacional, amb 1,63 milions de visitants i un gasto de 2.475 milions d’euros, un 11,6 % més que fa un any.