Els possibles riscos dels microplàstics per a la salut humana

Los microplásticos son fragmentos de plástico con un diamétro de 5 mm o menos.

Els microplàstics són fragments de plàstics amb un diàmetre de 5 mm o menys | GREENPEACE

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) demana una major avaluació dels microplàstics en el medi ambient i els seus possibles impactes en la salut humana, després de fer una anàlisi de diferents estudis relacionats amb estos plàstics en l’aigua potable.

 

Els microplàstics són xicotetes peces de plàstic que contaminen el medi ambient, i que es poden trobar en tots els llocs, des de l’aigua marina, a les aigües residuals o als aliments, en l’aire o en la pluja i, també, en l’aigua potable, siga d’aixeta o embotellada.

 

«Necessitem urgentment saber més sobre l’impacte dels microplàstics en la salut perquè estan en tots els llocs, fins i tot, en l’aigua potable», ha assenyalat Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública, Medi Ambient i Determinants Socials de la Salut de l’OMS. «Segons la informació limitada que tenim, els microplàstics en l’aigua potable no pareixen representar un risc per a la salut en els nivells actuals. Però necessitem saber més coses al respecte».

 

El possible risc sobre la salut humana

Les partícules més diminutes, les nanopartícules, són les potencialment més perilloses, ja que poden passar a través de les parets del tracte digestiu i quedar-se estancades. Les de major grandària, que mesuren més de 150 micres, menys que el diàmetre d’un pèl, no pareixen representar un risc per a la salut, ja que podrien passar directament a través del cos humà.

 

Microplàstics

Microplàstics trobats en la costa mediterrània | UB

 

Els investigadors de l’OMS creuen que és poc probable que s’acumulen quantitats nocives per al ser humà, segons l’informe publicat i és que, de moment, no hi ha prou informació per a traure conclusions fermes sobre la toxicitat de les nanopartícules.

 

Per tant, es necessita més investigació i reforçar els controls de qualitat per a obtindre una avaluació més precisa de l’exposició als microplàstics i els seus possibles impactes en la salut humana. Això inclou el desenrotllament de mètodes estàndards per a mesurar les seues partícules en l’aigua; més estudis sobre les fonts i la presència de microplàstics en l’aigua dolça; i l’eficàcia dels diferents processos de tractament.

 

El procés de descontaminació

L’OMS recomana que els proveïdors i reguladors d’aigua potable prioritzen l’eliminació de patògens microbians i productes químics que suposen un risc conegut per a la salut humana, com els que causen malalties diarreiques mortals. Això té un doble avantatge: els sistemes de tractament d’aigües residuals i d’aigua potable que tracten el contingut fecal i els productes químics també són efectius per a eliminar els microplàstics.

 

Els microplàstics també arriben en massa al Pirineu

Els microplàstics es poden trobar pràcticament en qualsevol punt del planeta | Arxiu

 

El tractament d’aigües residuals pot eliminar més del 90% dels microplàstics de les aigües residuals, i l’eliminació més gran prové del tractament terciari, com la filtració. El problema és que una proporció molt significativa de la població mundial actualment no es beneficia del tractament adequat d’aigua i de clavegueram. A més, l’OMS fa èmfasi en el fet que cal una reducció dràstica de la contaminació plàstica per a beneficiar el medi ambient i reduir l’exposició humana.

 

També pots llegir…

Anuncios

Últimes notícies

Maleït idioma, el castellà, segons Trump

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla del rebuig de Donald Trump al castellà i utilitza eixe episodi per a reflexionar sobre el supremacisme lingüístic i la situació de les llengües minoritzades, especialment el valencià

José Muñoz acusa el Consell de no tindre ‘projecte propi’ i reclama que la Comunitat recupere pes a Espanya

El síndic del PSPV-PSOE defensa en un desdejuni d’AMDComVal una agenda valenciana basada en finançament, autogovern, servicis públics i vertebració territorial

CCOO denuncia 70 hores d’espera i col·lapse en les urgències de l’Hospital Clínic de València

CCOO alerta que les urgències de l'Hospital Clínic de València acumulen esperes de fins a 70 hores i un 70% més de pacients de la capacitat prevista, la qual cosa convertix l'àrea en una planta d'hospitalització encoberta i eleva el risc assistencial i laboral.

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton es traslladen a l’estadi Ciutat de València

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton canvien de la Ciutat de les Arts i les Ciències a l'estadi Ciutat de València per un conflicte de soroll, amb ajustos en la distribució del públic i opcions de reembossament.

Els sindicats denuncien servicis mínims abusius en 2n de Batxillerat per la vaga indefinida

Els sindicats del comité de vaga qualifiquen d'abusius els servicis mínims fixats per la Conselleria per al professorat de 2n de Batxillerat davant la vaga indefinida des de l'11 de maig.

Les empreses valencianes acceleren l’automatització malgrat la falta de talent en intel·ligència artificial

Més de la mitat de les empreses valencianes prioritza automatitzar processos per a guanyar eficiència, encara que reconeix una forta falta de talent especialitzat en intel·ligència artificial i un ús encara tàctic d'esta tecnologia.

El Consell aprova un acord de 27 milions per a fàrmacs contra l’esclerosi múltiple

El Consell ha autoritzat un acord marc de més de 27 milions d'euros per a garantir el subministrament de medicaments contra l'esclerosi múltiple en la sanitat pública valenciana durant els pròxims anys.

El Consell destina 14,7 milions al manteniment de depuradores a Castelló

El Consell ha autoritzat la EPSAR un contracte de 14,7 milions per a garantir el manteniment i la continuïtat dels sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals en diversos municipis de Castelló.