Els possibles riscos dels microplàstics per a la salut humana

Los microplásticos son fragmentos de plástico con un diamétro de 5 mm o menos.

Els microplàstics són fragments de plàstics amb un diàmetre de 5 mm o menys | GREENPEACE

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) demana una major avaluació dels microplàstics en el medi ambient i els seus possibles impactes en la salut humana, després de fer una anàlisi de diferents estudis relacionats amb estos plàstics en l’aigua potable.

 

Els microplàstics són xicotetes peces de plàstic que contaminen el medi ambient, i que es poden trobar en tots els llocs, des de l’aigua marina, a les aigües residuals o als aliments, en l’aire o en la pluja i, també, en l’aigua potable, siga d’aixeta o embotellada.

 

«Necessitem urgentment saber més sobre l’impacte dels microplàstics en la salut perquè estan en tots els llocs, fins i tot, en l’aigua potable», ha assenyalat Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública, Medi Ambient i Determinants Socials de la Salut de l’OMS. «Segons la informació limitada que tenim, els microplàstics en l’aigua potable no pareixen representar un risc per a la salut en els nivells actuals. Però necessitem saber més coses al respecte».

 

El possible risc sobre la salut humana

Les partícules més diminutes, les nanopartícules, són les potencialment més perilloses, ja que poden passar a través de les parets del tracte digestiu i quedar-se estancades. Les de major grandària, que mesuren més de 150 micres, menys que el diàmetre d’un pèl, no pareixen representar un risc per a la salut, ja que podrien passar directament a través del cos humà.

 

Microplàstics

Microplàstics trobats en la costa mediterrània | UB

 

Els investigadors de l’OMS creuen que és poc probable que s’acumulen quantitats nocives per al ser humà, segons l’informe publicat i és que, de moment, no hi ha prou informació per a traure conclusions fermes sobre la toxicitat de les nanopartícules.

 

Per tant, es necessita més investigació i reforçar els controls de qualitat per a obtindre una avaluació més precisa de l’exposició als microplàstics i els seus possibles impactes en la salut humana. Això inclou el desenrotllament de mètodes estàndards per a mesurar les seues partícules en l’aigua; més estudis sobre les fonts i la presència de microplàstics en l’aigua dolça; i l’eficàcia dels diferents processos de tractament.

 

El procés de descontaminació

L’OMS recomana que els proveïdors i reguladors d’aigua potable prioritzen l’eliminació de patògens microbians i productes químics que suposen un risc conegut per a la salut humana, com els que causen malalties diarreiques mortals. Això té un doble avantatge: els sistemes de tractament d’aigües residuals i d’aigua potable que tracten el contingut fecal i els productes químics també són efectius per a eliminar els microplàstics.

 

Els microplàstics també arriben en massa al Pirineu

Els microplàstics es poden trobar pràcticament en qualsevol punt del planeta | Arxiu

 

El tractament d’aigües residuals pot eliminar més del 90% dels microplàstics de les aigües residuals, i l’eliminació més gran prové del tractament terciari, com la filtració. El problema és que una proporció molt significativa de la població mundial actualment no es beneficia del tractament adequat d’aigua i de clavegueram. A més, l’OMS fa èmfasi en el fet que cal una reducció dràstica de la contaminació plàstica per a beneficiar el medi ambient i reduir l’exposició humana.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.

Més de la mitat d’empreses de la construcció valenciana no aporta al pla de pensions

CCOO denuncia que més del 50 % de les empreses de la construcció a la Comunitat Valenciana no estan ingressant el que marca el conveni al Pla de Pensions d’Ocupació Simplificat, que el sindicat considera salari diferit.

Compromís alerta que s’acaba el termini per a la zona de baixes emissions a València

Compromís ha avisat que el 30 de juny finalitza la pròrroga estatal per a desplegar la zona de baixes emissions a València i advertix d’un possible impacte econòmic de més de 150 milions d’euros, mentre l’equip de Govern defensa que la ciutat complix els requisits amb una ZBE provisional.

El criteri d’arrelament per a accedir a les VPP serà de preferència i no exclourà ningú

La Generalitat ha detallat que l’arrelament en l’accés a les Vivendes de Protecció Pública no respon a una prioritat nacional, sinó a la vinculació amb el territori, i que funcionarà com a criteri de preferència i no d’exclusió.

La jutgessa de la DANA reclama a Camarero els arxius adjunts del xat del Consell

El jutjat de Catarroja ha demanat a Susana Camarero que entregue voluntàriament els arxius adjunts del xat 'Consell PP' abans de decidir si cita a declarar com a testimoni el conseller Vicente Martínez Mus per la gestió de la DANA de 2024.

Pérez Llorca defensa que la singularitat que s’ha de tractar és la valenciana en la nova finançació

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, rebutja negociar la finançació en taules bilaterals i defensa que, si hi ha singularitats, s’atenga la de la Comunitat Valenciana, la menys finançada. La CEV reclama una reunió entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo i que el debat es faça al Consell de Política Fiscal i Financera.

Els empresaris exigixen un calendari ferm per al túnel passador ferroviari de València

La CEV ha reclamat al Govern d Espanya un calendari vinculant per a executar el túnel passador ferroviari de València, clau per a la connexió amb Europa i que, segons els empresaris, continua pràcticament a zero.