Els possibles riscos dels microplàstics per a la salut humana

Los microplásticos son fragmentos de plástico con un diamétro de 5 mm o menos.

Els microplàstics són fragments de plàstics amb un diàmetre de 5 mm o menys | GREENPEACE

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) demana una major avaluació dels microplàstics en el medi ambient i els seus possibles impactes en la salut humana, després de fer una anàlisi de diferents estudis relacionats amb estos plàstics en l’aigua potable.

 

Els microplàstics són xicotetes peces de plàstic que contaminen el medi ambient, i que es poden trobar en tots els llocs, des de l’aigua marina, a les aigües residuals o als aliments, en l’aire o en la pluja i, també, en l’aigua potable, siga d’aixeta o embotellada.

 

«Necessitem urgentment saber més sobre l’impacte dels microplàstics en la salut perquè estan en tots els llocs, fins i tot, en l’aigua potable», ha assenyalat Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública, Medi Ambient i Determinants Socials de la Salut de l’OMS. «Segons la informació limitada que tenim, els microplàstics en l’aigua potable no pareixen representar un risc per a la salut en els nivells actuals. Però necessitem saber més coses al respecte».

 

El possible risc sobre la salut humana

Les partícules més diminutes, les nanopartícules, són les potencialment més perilloses, ja que poden passar a través de les parets del tracte digestiu i quedar-se estancades. Les de major grandària, que mesuren més de 150 micres, menys que el diàmetre d’un pèl, no pareixen representar un risc per a la salut, ja que podrien passar directament a través del cos humà.

 

Microplàstics

Microplàstics trobats en la costa mediterrània | UB

 

Els investigadors de l’OMS creuen que és poc probable que s’acumulen quantitats nocives per al ser humà, segons l’informe publicat i és que, de moment, no hi ha prou informació per a traure conclusions fermes sobre la toxicitat de les nanopartícules.

 

Per tant, es necessita més investigació i reforçar els controls de qualitat per a obtindre una avaluació més precisa de l’exposició als microplàstics i els seus possibles impactes en la salut humana. Això inclou el desenrotllament de mètodes estàndards per a mesurar les seues partícules en l’aigua; més estudis sobre les fonts i la presència de microplàstics en l’aigua dolça; i l’eficàcia dels diferents processos de tractament.

 

El procés de descontaminació

L’OMS recomana que els proveïdors i reguladors d’aigua potable prioritzen l’eliminació de patògens microbians i productes químics que suposen un risc conegut per a la salut humana, com els que causen malalties diarreiques mortals. Això té un doble avantatge: els sistemes de tractament d’aigües residuals i d’aigua potable que tracten el contingut fecal i els productes químics també són efectius per a eliminar els microplàstics.

 

Els microplàstics també arriben en massa al Pirineu

Els microplàstics es poden trobar pràcticament en qualsevol punt del planeta | Arxiu

 

El tractament d’aigües residuals pot eliminar més del 90% dels microplàstics de les aigües residuals, i l’eliminació més gran prové del tractament terciari, com la filtració. El problema és que una proporció molt significativa de la població mundial actualment no es beneficia del tractament adequat d’aigua i de clavegueram. A més, l’OMS fa èmfasi en el fet que cal una reducció dràstica de la contaminació plàstica per a beneficiar el medi ambient i reduir l’exposició humana.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.