La II Cimera Mèxic–Espanya reforça l’aliança universitària iberoamericana

La II Cimera de Rectors i Rectors Mèxic–Espanya, celebrada a la Universitat Jaume I de Castelló, ha conclòs amb l’aprovació d’una declaració conjunta que impulsa una nova etapa de cooperació universitària en l’àmbit iberoamericà. El text acordat fixa les bases d’una aliança més estructurada entre els sistemes d’educació superior dels dos països i dona continuïtat al fòrum com a espai estable de diàleg.

El document reafirma el paper de les universitats com a actors clau per al desenrotllament sostenible, la cohesió social i el progrés econòmic. La declaració subratlla que les institucions d’educació superior no sols formen a futurs professionals, sinó que també generen coneixement, innovació i oportunitats que repercutixen de manera directa en la societat i en l’economia. Amb esta perspectiva, es consolida el cim com un espai estratègic de cooperació acadèmica i es projecta una agenda compartida amb impacte en tot l’àmbit iberoamericà.

Full de ruta i eixos estrategicos

L’escrit, llegit pel vicepresident de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE) i rector de la Universitat de Múrcia, José Luján, i per Luis Alberto Fierro, coordinador general d’Enfortiment Acadèmic i Institucional de ANUIES, establix un full de ruta ambiciós estructurat entorn de diversos eixos estratègics. Esta planificació pretén ordenar les prioritats comunes i facilitar que els compromisos adquirits es traduïsquen en programes i projectes concrets.

En l’àmbit de l’educació superior, la declaració aposta per accelerar la innovació pedagògica, la digitalització de l’ensenyança, la internacionalització curricular i el desenrotllament de programes conjunts entre universitats mexicanes i espanyoles. Estes línies d’actuació perseguixen adaptar la formació als nous perfils professionals, aprofitar les ferramentes tecnològiques a l’aula i oferir itineraris acadèmics compartits que faciliten que l’estudiantat es forme en els dos sistemes.

En matèria de ciència, tecnologia i innovació, el text impulsa agendes compartides d’investigació orientades a la resolució de reptes globals, com els vinculats al desenrotllament sostenible, la inclusió social o la transformació digital. La cooperació proposada busca una major col·laboració entre universitats, centres d’investigació i teixit productiu, de manera que el coneixement generat es transferisca a l’entorn econòmic i social i contribuïsca a la competitivitat i al benestar de la ciutadania.

La declaració reforça també la mobilitat acadèmica en diferents modalitats: física, virtual i intersectorial. Este impuls es traduïx en la voluntat de facilitar intercanvis d’estudiants, professorat i personal investigador, així com estades en altres sectors més enllà de la universitat. A més, es promou el desenrotllament de titulacions conjuntes i la simplificació dels procediments de reconeixement acadèmic, amb l’objectiu d’avançar cap a un espai universitari comú en el qual els recorreguts formatius siguen més fluids i comparables.

El document subratlla igualment el compromís de les universitats amb la Agenda 2030 i amb la promoció de societats més inclusives i sostenibles. Les institucions participants remarquen la necessitat d’enfortir l’impacte social de la seua activitat, tant a través de la docència com de la investigació i la transferència de coneixement. D’esta manera, la universitat es presenta com un agent central per a acompanyar als poders públics i al sector privat en la consecució dels Objectius de Desenrotllament Sostenible.

En el pla de la governança, la declaració planteja avançar cap a models institucionals més àgils, transparents i sostenibles, que permeten a les universitats respondre amb rapidesa als reptes emergents. Es reivindica el reforç de l’autonomia institucional i la construcció d’aliances estratègiques internacionals estables, enteses com a ferramentes necessàries per a planificar a mitjà i llarg termini i assegurar la continuïtat de les iniciatives comunes.

De forma destacada, el text situa les Càtedres Binacionals Mèxic–Espanya com un dels principals instruments de cooperació estructural. Estes càtedres es conceben per a impulsar projectes conjunts d’alt impacte en investigació, formació i transferència de coneixement, amb vocació de continuïtat i amb resultats tangibles. A través d’elles es pretén consolidar equips mixtos de treball, oferir programes formatius especialitzats i afavorir l’aplicació pràctica dels avanços científics.

Durant la seua intervenció en la clausura, la presidenta de CRUE i rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, ha assenyalat que durant estes dos jornades de trobada bilateral Mèxic-Espanya s’ha posat de manifest que la cooperació entre els dos sistemes universitaris no sols és sòlida, sinó que té un enorme potencial de creixement. Les seues paraules resumixen l’esperit de la declaració, que aspira a convertir este cim en un punt de partida per a una col·laboració més intensa, estable i amb projecció iberoamericana.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Requena i Utiel recuperen la llum després de quasi cinc hores d’apagada per un accident de camió

Requena i Utiel han recuperat al complet el subministrament elèctric després de quasi cinc hores d'apagada provocada per l'accident d'un camió que va deixar sense llum a uns 14.000 clients.

Requena i Utiel recuperen la llum després de quasi cinc hores d’apagada per un accident de camió

Requena i Utiel han recuperat el subministrament elèctric després de quasi cinc hores d'apagada provocada per l'accident d'un camió que va afectar unes 14.000 persones.

Un nou peptido permet modular amb precision el dolor cronico

Investigadors de la UMH han dissenyat un peptido capaç d'actuar només en condicions patologicas sobre un enzim clau del dolor, obrint la via a teràpies mes precises per al dolor cronico.

Elvira Mínguez reivindica els nostres monstres interiors en arreplegar el Premi Primavera de Novel·la

Elvira Mínguez rep a València el trenté Premi Primavera de Novel·la per 'L'educació del monstre', una obra que indaga en les pors i monstres interiors de tres dones en diferents èpoques.

La Orquestra de València enlluerna en el seu debut a la Sala Daurada del Musikverein

La Orquestra de València ha debutat a la Sala Daurada del Musikverein de Viena amb un programa eclèctic que ha recuperat la figura de Vicente Martín i Soler, l'anomenat Mozart espanyol, i ha reforçat la projecció internacional de la formació.

Morant reclama més recursos per a l’atenció presencial a immigrants en procés de regularització

Diana Morant insta ajuntaments i administracions a reforçar i organitzar millor l'atenció presencial a immigrants en l'inici del procés de regularització per a garantir un servici adequat i amb drets.

La exedil d’Urbanisme i una exdirectora municipal, investigades per les vivendes públiques d’Alacant

La exconcejala d'Urbanisme d'Alacant Rocío Gómez i l'exdirectora general municipal María Pérez-Hickman hauran de declarar com investigades per les presumptes irregularitats en l'adjudicació de vivendes públiques del complex Els Naus, a la platja de Sant Joan.

Camarero destaca l’aposta del Consell per revitalitzar el barri Miguel Hernández d’Alacant

La vicepresidenta Susana Camarero subratlla la inversió del Consell per a rehabilitar el grup de vivenda pública del barri Miguel Hernández i ampliar l'oferta de vivenda protegida a Alacant.