Arriba a la costa valenciana el virus més letal per a dofins i altres cetacis

dofi en Pinedo

Els tècnics de l’Oceanografic amb un dofí aparegut en Pinedo | Europa Press

 

Científics de la Fundació Oceanogràfic i de ‘l’Institut Zooprofilattico Sperimentale della Sicília’ han confirmat que el nou cep del virus més letal per a cetacis circula per tot el Mediterrani, després de comprovar que el mateix patogen detectat en la Comunitat ha matat a set dofins en Sicília. 

 

Els experts creuen necessària més investigació per a determinar com es mou este morbillivirus i per a conéixer el seu impacte potencial en les poblacions de cetacis que habiten el Mare Nostrum. De fet, segons els investigadors de l’Oceanogràfic es tracta de l’enemic natural més perillós per als cetacis salvatges. 

 

En l’últim quart de segle diferents variants d’este patogen han provocat epidèmies massives amb alta mortalitat en tot el món, la més greu, en 1988, va acabar aproximadament amb la mitat dels dofins mulars en l’Atlàntic estatunidenc.

 

Recentment, investigadors de la Fundació Oceanogràfic van identificar en dofins encallats en la Comunitat Valenciana un nou cep del virus, però no sabien si estava únicament en les costes espanyoles o tenia una major difusió. Ara es confirma que eixe mateix cep ha matat també a set dofins en Sicília, ara tot apunta al fet de què la nova variant del virus està circulant per tot el Mediterrani.

 

Un centenar de delfines murieron atrapados en la playa del Altar, en la Isla de Boavista, en Cabo Verde

Un centenar de dofins morts | EFE

Sense vacuna

«El morbillivirus dels dofins és ara el patogen més letal per a cetacis», ha explicat Consuelo Rubio-Guerri, coordinadora d’Investigació de la Fundació Oceanogràfic. «En animals salvatges és molt difícil controlar l’acció d’un patogen com este, de manera que no ens plantegem per ara desenvolupar una vacuna ni un tractament específic, però sí que és important conéixer el màxim possible sobre la malaltia i la seua evolució».

 

El morbillivirus dels cetacis va ser descrit per primera volta en 1990. Es va confirmar que la gran mortaldat massiva de dofins mulars observada en la costa atlàntica estatunidenca a la fi dels anys 80 va ser deguda a este patogen, i no, com es va pensar inicialment, a un agent tòxic, un contaminant. Els animals encallats mostraven símptomes d’una estranya afecció que combinava pneumònia, encefalitis i danys en el sistema immune.

 

De fet, en els últims 25 anys, diversos ceps del morbillivirus han provocat encallaments massius. En 1990 va morir un miler de dofins llistats en el Mediterrani, i poc després uns cent dofins mulars en el Golf de Mèxic. Altres episodis en el Mediterrani, entre 2007 i 2011, de nou van afectar  diversos centenars de dofins llistats.

 

Des de 2011, no s’han repetit estes grans mortaldats massives, però sí que hi ha hagut diversos casos aïllats en què la malaltia, a més, ha mostrat un efecte especialment devastador en els animals. L’any passat, les anàlisis realitzades per Rubio-Guerri i els seus col·laboradors a cinc dofins recollits en el litoral valencià van ajudar a explicar este canvi de patró en la malaltia: estos animals, morts com a casos aïllats en lloc d’una gran epidèmia, havien sigut infectats per un cep del virus nova en el Mediterrani, amb tota probabilitat introduïda per animals procedents de l’Atlàntic.

 

També pots llegir…

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Raig rescata un 1-1 en l’afegit davant el Llevant amb deu

Un gol en el temps afegit de Pathé Ciss va donar un punt al Llamp després de jugar quasi tota la segona part amb deu per l'expulsió de Mendy. El Llevant es va avançar amb Carlos Espí i va deixar escapar una victòria que li acostava a la salvació, encara a cinc punts

1-1. El Raig salva un punt en l’últim sospir davant el Llevant

Pathé Ciss va empatar en el temps afegit i el Llamp va rescatar un 1-1 davant el Llevant després de jugar quasi tota la segona part amb deu. El Llevant va deixar escapar una victòria i seguix a cinc de la salvació.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez. El podi l'han completat Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i Na Jordana, amb 200.000 i 185.000 euros de pressupost.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. La comissió repetix el títol de 2025; Monestir de Poblet i Na Jordana completen el podi.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Amb Redimonis, la comissió ha revalidat el triomf aconseguit en 2025. El jurat també ha reconegut a Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i a Na Jordana.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.

El juí ràpid al regidor d’Altea se celebrarà a Benidorm en les pròximes setmanes

Rafael Ramón Mompó, edil de Compromís, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de ser detingut per presumpta agressió a la seua parella. El cas passa a Benidorm amb un juí ràpid per violència de gènere.

Z, l’artista faller xilé-croat que ha encimbellat la falla infantil d’Esparter

Zvonimir Ostoic, conegut com a Z, s'ha convertit en el primer artista faller estranger amb un ninot indultat infantil i ha portat a Esparter al primer premi infantil de la Secció Especial amb Arca. El viatge de Pepet. La seua trajectòria unix formació musical, escenografia i un taller versàtil que ha sabut traduir il·lustració a volum i apostar per materials més sostenibles.