Arriba a la costa valenciana el virus més letal per a dofins i altres cetacis

dofi en Pinedo

Els tècnics de l’Oceanografic amb un dofí aparegut en Pinedo | Europa Press

 

Científics de la Fundació Oceanogràfic i de ‘l’Institut Zooprofilattico Sperimentale della Sicília’ han confirmat que el nou cep del virus més letal per a cetacis circula per tot el Mediterrani, després de comprovar que el mateix patogen detectat en la Comunitat ha matat a set dofins en Sicília. 

 

Els experts creuen necessària més investigació per a determinar com es mou este morbillivirus i per a conéixer el seu impacte potencial en les poblacions de cetacis que habiten el Mare Nostrum. De fet, segons els investigadors de l’Oceanogràfic es tracta de l’enemic natural més perillós per als cetacis salvatges. 

 

En l’últim quart de segle diferents variants d’este patogen han provocat epidèmies massives amb alta mortalitat en tot el món, la més greu, en 1988, va acabar aproximadament amb la mitat dels dofins mulars en l’Atlàntic estatunidenc.

 

Recentment, investigadors de la Fundació Oceanogràfic van identificar en dofins encallats en la Comunitat Valenciana un nou cep del virus, però no sabien si estava únicament en les costes espanyoles o tenia una major difusió. Ara es confirma que eixe mateix cep ha matat també a set dofins en Sicília, ara tot apunta al fet de què la nova variant del virus està circulant per tot el Mediterrani.

 

Un centenar de delfines murieron atrapados en la playa del Altar, en la Isla de Boavista, en Cabo Verde

Un centenar de dofins morts | EFE

Sense vacuna

«El morbillivirus dels dofins és ara el patogen més letal per a cetacis», ha explicat Consuelo Rubio-Guerri, coordinadora d’Investigació de la Fundació Oceanogràfic. «En animals salvatges és molt difícil controlar l’acció d’un patogen com este, de manera que no ens plantegem per ara desenvolupar una vacuna ni un tractament específic, però sí que és important conéixer el màxim possible sobre la malaltia i la seua evolució».

 

El morbillivirus dels cetacis va ser descrit per primera volta en 1990. Es va confirmar que la gran mortaldat massiva de dofins mulars observada en la costa atlàntica estatunidenca a la fi dels anys 80 va ser deguda a este patogen, i no, com es va pensar inicialment, a un agent tòxic, un contaminant. Els animals encallats mostraven símptomes d’una estranya afecció que combinava pneumònia, encefalitis i danys en el sistema immune.

 

De fet, en els últims 25 anys, diversos ceps del morbillivirus han provocat encallaments massius. En 1990 va morir un miler de dofins llistats en el Mediterrani, i poc després uns cent dofins mulars en el Golf de Mèxic. Altres episodis en el Mediterrani, entre 2007 i 2011, de nou van afectar  diversos centenars de dofins llistats.

 

Des de 2011, no s’han repetit estes grans mortaldats massives, però sí que hi ha hagut diversos casos aïllats en què la malaltia, a més, ha mostrat un efecte especialment devastador en els animals. L’any passat, les anàlisis realitzades per Rubio-Guerri i els seus col·laboradors a cinc dofins recollits en el litoral valencià van ajudar a explicar este canvi de patró en la malaltia: estos animals, morts com a casos aïllats en lloc d’una gran epidèmia, havien sigut infectats per un cep del virus nova en el Mediterrani, amb tota probabilitat introduïda per animals procedents de l’Atlàntic.

 

També pots llegir…

 

Últimes notícies

Cultura reclama una resposta unitària i coordinada pel robatori del Tresor de Villena

La Conselleria de Cultura ha exigit una resposta conjunta amb el Ministeri i les autonomies després del robatori del Tresor de Villena, que s’emmarca en una onada de colps contra museus espanyols i europeus. El Govern valencià insistix que no és un cas aïllat i demana reforçar la cooperació i revisar els protocols de seguretat.

Les platges de Guardamar i Torrevieja registren xicotets meteotsunamis este divendres

Les platges de Guardamar del Segura i Torrevieja han registrat este divendres al migdia xicotets meteotsunamis i no es descarta que es repetisquen al llarg de la vesprada. Les oscil·lacions han sigut suaus i, tot i que a Torrevieja oneja la bandera verda en quasi totes les platges, a Guardamar es mantenen les banderes roges per precaució.

El termòmetre es desploma fins a 12 graus en un dia i Vinaròs es queda en 31,8

Les temperatures màximes han baixat fins a 12 graus en punts de la Comunitat Valenciana, amb una màxima de 31,8 a Vinaròs com a valor més alt del dia.

Els veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler poden tornar a casa esta vesprada

Unes 160 persones desallotjades de vivendes i càmpings d’El Saler poden tornar ja a casa després que l’incendi haja quedat estabilitzat, encara que continua sense estar controlat.

València viu el juliol i agost més càlids des que hi ha registres

Aemet ha confirmat que el període juliol-agost d’enguany serà el més càlid registrat a València almenys des de 1869, amb temperatures molt per damunt del normal des de mitjan maig.

Antifrau tanca la investigació sobre la plaça provincial de la parella de Pérez Llorca

L’Agència Valenciana Antifrau ha arxivat la investigació sobre l’accés de la parella de Juanfran Pérez Llorca a una plaça de secretaria de direcció en la Diputació de València, en constatar que es van complir els requisits legals. L’òrgan manté dubtes sobre la urgència de la cobertura però dona per tancat l’expedient perquè la treballadora no s’ha presentat a la provisió definitiva.

Els bombers donen per estabilitzat l’incendi intencionat de la Devesa de El Saler

L’incendi forestal declarat dijous a la Devesa de El Saler, confirmat com a intencionat, ha sigut donat per estabilitzat pels bombers municipals i Emergències de la Generalitat.

Arriba per mar l’equip clau del nou centre de protonteràpia de València

La Conselleria de Sanitat ha rebut per via marítima els primers components del sistema de protonteràpia connectat a l’Hospital La Fe, finançat per la Fundació Amancio Ortega, i preveu tractar el primer pacient abans que acabe 2027.