Arriba a la costa valenciana el virus més letal per a dofins i altres cetacis

dofi en Pinedo

Els tècnics de l’Oceanografic amb un dofí aparegut en Pinedo | Europa Press

 

Científics de la Fundació Oceanogràfic i de ‘l’Institut Zooprofilattico Sperimentale della Sicília’ han confirmat que el nou cep del virus més letal per a cetacis circula per tot el Mediterrani, després de comprovar que el mateix patogen detectat en la Comunitat ha matat a set dofins en Sicília. 

 

Els experts creuen necessària més investigació per a determinar com es mou este morbillivirus i per a conéixer el seu impacte potencial en les poblacions de cetacis que habiten el Mare Nostrum. De fet, segons els investigadors de l’Oceanogràfic es tracta de l’enemic natural més perillós per als cetacis salvatges. 

 

En l’últim quart de segle diferents variants d’este patogen han provocat epidèmies massives amb alta mortalitat en tot el món, la més greu, en 1988, va acabar aproximadament amb la mitat dels dofins mulars en l’Atlàntic estatunidenc.

 

Recentment, investigadors de la Fundació Oceanogràfic van identificar en dofins encallats en la Comunitat Valenciana un nou cep del virus, però no sabien si estava únicament en les costes espanyoles o tenia una major difusió. Ara es confirma que eixe mateix cep ha matat també a set dofins en Sicília, ara tot apunta al fet de què la nova variant del virus està circulant per tot el Mediterrani.

 

Un centenar de delfines murieron atrapados en la playa del Altar, en la Isla de Boavista, en Cabo Verde

Un centenar de dofins morts | EFE

Sense vacuna

«El morbillivirus dels dofins és ara el patogen més letal per a cetacis», ha explicat Consuelo Rubio-Guerri, coordinadora d’Investigació de la Fundació Oceanogràfic. «En animals salvatges és molt difícil controlar l’acció d’un patogen com este, de manera que no ens plantegem per ara desenvolupar una vacuna ni un tractament específic, però sí que és important conéixer el màxim possible sobre la malaltia i la seua evolució».

 

El morbillivirus dels cetacis va ser descrit per primera volta en 1990. Es va confirmar que la gran mortaldat massiva de dofins mulars observada en la costa atlàntica estatunidenca a la fi dels anys 80 va ser deguda a este patogen, i no, com es va pensar inicialment, a un agent tòxic, un contaminant. Els animals encallats mostraven símptomes d’una estranya afecció que combinava pneumònia, encefalitis i danys en el sistema immune.

 

De fet, en els últims 25 anys, diversos ceps del morbillivirus han provocat encallaments massius. En 1990 va morir un miler de dofins llistats en el Mediterrani, i poc després uns cent dofins mulars en el Golf de Mèxic. Altres episodis en el Mediterrani, entre 2007 i 2011, de nou van afectar  diversos centenars de dofins llistats.

 

Des de 2011, no s’han repetit estes grans mortaldats massives, però sí que hi ha hagut diversos casos aïllats en què la malaltia, a més, ha mostrat un efecte especialment devastador en els animals. L’any passat, les anàlisis realitzades per Rubio-Guerri i els seus col·laboradors a cinc dofins recollits en el litoral valencià van ajudar a explicar este canvi de patró en la malaltia: estos animals, morts com a casos aïllats en lloc d’una gran epidèmia, havien sigut infectats per un cep del virus nova en el Mediterrani, amb tota probabilitat introduïda per animals procedents de l’Atlàntic.

 

També pots llegir…

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.

L’Ofrena de València suma més de 114.000 falleres i fallers, un 10% més que en 2025

L'Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats reunix enguany 114.275 falleres i fallers, amb un creixement del 10% i més de deu mil participants addicionals.

Identificat un menor per agredir amb un bat de beisbol a una dona a Torrent

La Policia Nacional investiga l'agressió amb un bat de beisbol a una dona de 52 anys en el portal del seu edifici a Torrent i ha identificat a un menor de 17 anys com a presumpte autor.

Dos detinguts a Albatera després d’un control amb metamfetamina i haixix

Dos persones són detingudes a Albatera després de trobar-se metamfetamina, haixix, pastilles i diners en efectiu en un control de trànsit conjunt de Guàrdia Civil i Policia Local.

Detinguda a Alacant per injectar àcid hialurònic a una menor sense titulació ni permís patern

La Policia Nacional ha detingut a Alacant a una dona de 40 anys per presumpte intrusisme laboral i lesions després d'injectar àcid hialurònic en els llavis d'una menor sense titulació mèdica ni consentiment dels seus progenitors.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València culminen hui amb la mascletà i la Cremà de prop de 760 monuments, en una edició marcada per l'auge turístic i els reptes de gestió per a pròxims anys.