Arriba a la costa valenciana el virus més letal per a dofins i altres cetacis

dofi en Pinedo

Els tècnics de l’Oceanografic amb un dofí aparegut en Pinedo | Europa Press

 

Científics de la Fundació Oceanogràfic i de ‘l’Institut Zooprofilattico Sperimentale della Sicília’ han confirmat que el nou cep del virus més letal per a cetacis circula per tot el Mediterrani, després de comprovar que el mateix patogen detectat en la Comunitat ha matat a set dofins en Sicília. 

 

Els experts creuen necessària més investigació per a determinar com es mou este morbillivirus i per a conéixer el seu impacte potencial en les poblacions de cetacis que habiten el Mare Nostrum. De fet, segons els investigadors de l’Oceanogràfic es tracta de l’enemic natural més perillós per als cetacis salvatges. 

 

En l’últim quart de segle diferents variants d’este patogen han provocat epidèmies massives amb alta mortalitat en tot el món, la més greu, en 1988, va acabar aproximadament amb la mitat dels dofins mulars en l’Atlàntic estatunidenc.

 

Recentment, investigadors de la Fundació Oceanogràfic van identificar en dofins encallats en la Comunitat Valenciana un nou cep del virus, però no sabien si estava únicament en les costes espanyoles o tenia una major difusió. Ara es confirma que eixe mateix cep ha matat també a set dofins en Sicília, ara tot apunta al fet de què la nova variant del virus està circulant per tot el Mediterrani.

 

Un centenar de delfines murieron atrapados en la playa del Altar, en la Isla de Boavista, en Cabo Verde

Un centenar de dofins morts | EFE

Sense vacuna

«El morbillivirus dels dofins és ara el patogen més letal per a cetacis», ha explicat Consuelo Rubio-Guerri, coordinadora d’Investigació de la Fundació Oceanogràfic. «En animals salvatges és molt difícil controlar l’acció d’un patogen com este, de manera que no ens plantegem per ara desenvolupar una vacuna ni un tractament específic, però sí que és important conéixer el màxim possible sobre la malaltia i la seua evolució».

 

El morbillivirus dels cetacis va ser descrit per primera volta en 1990. Es va confirmar que la gran mortaldat massiva de dofins mulars observada en la costa atlàntica estatunidenca a la fi dels anys 80 va ser deguda a este patogen, i no, com es va pensar inicialment, a un agent tòxic, un contaminant. Els animals encallats mostraven símptomes d’una estranya afecció que combinava pneumònia, encefalitis i danys en el sistema immune.

 

De fet, en els últims 25 anys, diversos ceps del morbillivirus han provocat encallaments massius. En 1990 va morir un miler de dofins llistats en el Mediterrani, i poc després uns cent dofins mulars en el Golf de Mèxic. Altres episodis en el Mediterrani, entre 2007 i 2011, de nou van afectar  diversos centenars de dofins llistats.

 

Des de 2011, no s’han repetit estes grans mortaldats massives, però sí que hi ha hagut diversos casos aïllats en què la malaltia, a més, ha mostrat un efecte especialment devastador en els animals. L’any passat, les anàlisis realitzades per Rubio-Guerri i els seus col·laboradors a cinc dofins recollits en el litoral valencià van ajudar a explicar este canvi de patró en la malaltia: estos animals, morts com a casos aïllats en lloc d’una gran epidèmia, havien sigut infectats per un cep del virus nova en el Mediterrani, amb tota probabilitat introduïda per animals procedents de l’Atlàntic.

 

També pots llegir…

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Rescatada una dona després de desplomar-se el sòl d’una vivenda a Venta del Moro

Una dona de 55 anys ha sigut rescatada després de caure uns 2,5 metres en cedir el sòl d'una vivenda en el llogaret Els Marcs, a Venta del Moro, i traslladada a l'Hospital de Requena per policontusiones.

La cooptació dels acadèmics és nociva per al valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una crítica sobre com s’elegixen els acadèmics de l’AVL i una defensa d’un model més plural, transversal i representatiu de les diferents visions sobre el valencià

Bernabé critica la votació de la confraria de Sagunt per anar contra la igualtat de gènere

Pilar Bernabé considera que la negativa de la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt a permetre que les dones processionen per Setmana Santa és contrària a la igualtat i obri la porta a accions legals.

L’exdirectora de la residència de Paiporta afirma que no va rebre avisos de la DANA abans de la riuada

L'exdirectora de la residència Saba de Paiporta sosté davant la comissió del Congrés que no va haver-hi avisos directes de l'administració sobre la DANA i defén que tot l'equip va actuar per a salvar la vida dels majors.

Barcala descarta obrir ara el debat sobre la taxa turística en la Comunitat Valenciana

Luis Barcala insistix que no és el moment de parlar de la taxa turística en la Comunitat Valenciana, malgrat la pressió de PSPV i Compromís per a recuperar-la.

Barcala ultima amb el ministre Puente el projecte de soterrament del Parc Central

Luis Barcala afirma que ha tancat amb el ministre Óscar Puente la presentació imminent del projecte del Parc Central, que preveu soterrar les vies ferroviàries al seu pas per Alacant.

Barcala garantix transparència total en la comissió sobre les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan

Luis Barcala defén que la comissió municipal aclarirà el paper de l'Ajuntament en l'adjudicació de 140 vivendes públiques a la Platja de Sant Joan i promet col·laboració màxima amb la Justícia.

La Generalitat impulsa un centenar d’activitats als parcs naturals per Pasqua

La Generalitat organitza més de cent activitats de 'Pasqua als parcs' en 22 parcs naturals i espais protegits, amb especial protagonisme per als municipis i els centres educatius.