Arriba a la costa valenciana el virus més letal per a dofins i altres cetacis

dofi en Pinedo

Els tècnics de l’Oceanografic amb un dofí aparegut en Pinedo | Europa Press

 

Científics de la Fundació Oceanogràfic i de ‘l’Institut Zooprofilattico Sperimentale della Sicília’ han confirmat que el nou cep del virus més letal per a cetacis circula per tot el Mediterrani, després de comprovar que el mateix patogen detectat en la Comunitat ha matat a set dofins en Sicília. 

 

Els experts creuen necessària més investigació per a determinar com es mou este morbillivirus i per a conéixer el seu impacte potencial en les poblacions de cetacis que habiten el Mare Nostrum. De fet, segons els investigadors de l’Oceanogràfic es tracta de l’enemic natural més perillós per als cetacis salvatges. 

 

En l’últim quart de segle diferents variants d’este patogen han provocat epidèmies massives amb alta mortalitat en tot el món, la més greu, en 1988, va acabar aproximadament amb la mitat dels dofins mulars en l’Atlàntic estatunidenc.

 

Recentment, investigadors de la Fundació Oceanogràfic van identificar en dofins encallats en la Comunitat Valenciana un nou cep del virus, però no sabien si estava únicament en les costes espanyoles o tenia una major difusió. Ara es confirma que eixe mateix cep ha matat també a set dofins en Sicília, ara tot apunta al fet de què la nova variant del virus està circulant per tot el Mediterrani.

 

Un centenar de delfines murieron atrapados en la playa del Altar, en la Isla de Boavista, en Cabo Verde

Un centenar de dofins morts | EFE

Sense vacuna

«El morbillivirus dels dofins és ara el patogen més letal per a cetacis», ha explicat Consuelo Rubio-Guerri, coordinadora d’Investigació de la Fundació Oceanogràfic. «En animals salvatges és molt difícil controlar l’acció d’un patogen com este, de manera que no ens plantegem per ara desenvolupar una vacuna ni un tractament específic, però sí que és important conéixer el màxim possible sobre la malaltia i la seua evolució».

 

El morbillivirus dels cetacis va ser descrit per primera volta en 1990. Es va confirmar que la gran mortaldat massiva de dofins mulars observada en la costa atlàntica estatunidenca a la fi dels anys 80 va ser deguda a este patogen, i no, com es va pensar inicialment, a un agent tòxic, un contaminant. Els animals encallats mostraven símptomes d’una estranya afecció que combinava pneumònia, encefalitis i danys en el sistema immune.

 

De fet, en els últims 25 anys, diversos ceps del morbillivirus han provocat encallaments massius. En 1990 va morir un miler de dofins llistats en el Mediterrani, i poc després uns cent dofins mulars en el Golf de Mèxic. Altres episodis en el Mediterrani, entre 2007 i 2011, de nou van afectar  diversos centenars de dofins llistats.

 

Des de 2011, no s’han repetit estes grans mortaldats massives, però sí que hi ha hagut diversos casos aïllats en què la malaltia, a més, ha mostrat un efecte especialment devastador en els animals. L’any passat, les anàlisis realitzades per Rubio-Guerri i els seus col·laboradors a cinc dofins recollits en el litoral valencià van ajudar a explicar este canvi de patró en la malaltia: estos animals, morts com a casos aïllats en lloc d’una gran epidèmia, havien sigut infectats per un cep del virus nova en el Mediterrani, amb tota probabilitat introduïda per animals procedents de l’Atlàntic.

 

També pots llegir…

 

Últimes notícies

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.

Els assistents al Reggaeton Beach Festival es queden sense gira del 2026 i sense festival

Reggaeton Beach Festival ha anunciat la cancel·lació de tota la gira prevista per a l’estiu del 2026 i el cessament de la seua activitat. Facua recorda als afectats que poden reclamar l’import de les entrades i els possibles danys i perjuís.

Nou sistema acústic a la Nucia per avisar dels riscos d’inundació pel pantà de Guadalest

La Confederación Hidrográfica del Júcar ha instal·lat a la Nucia un sistema acústic d’avís per inundacions a la partida de Pesauro, zona inundable en cas d’accident o trencament de la presa de Guadalest.

València encapçala l’alça del lloguer entre les grans ciutats d’Espanya

Els nous contractes de lloguer a València han pujat un 4,5 % anual des de 2019, el ritme més alt entre les sis grans ciutats espanyoles, segons l’Informe Anual 2025 del Banco de España. Fins a quatre de cada deu famílies llogateres destinen més del 30 % de la seua renda al pagament del lloguer.

Més trens de Rodalia a Alacant per a les Fogueres amb 23.300 places extra

Renfe ha reforçat la Rodalia dAlacant amb 23.300 places addicionals i 40 trens especials, diürns i nocturns, entre el 20 i la matinada del 25 de juny per a facilitar els desplaçaments durant les Fogueres.