L’atípic final de tardor i inici d’hivern deixa un Nadal sense neu en Moscou

Catedral de San Basilio.

Catedral de Sant Basili | Nikita Karimov.

 

La ciutat de Moscou (Rússia) viu estos dies de desembre una situació meteorològica excepcionalment estranya, i és que la neu i el fred estan completament desapareguts. Els termòmetres es mouen entre els 5 i 6 graus de màxima i seguiran en eixos valors este Nadal. Temperatures d’uns 10 graus per damunt del que tocaria que són de rècord, ja que feia prop de 130 anys que esta zona no registrava unes festes nadalenques tan poc fredes.

 

De fet, ens hem de remuntar al 18 de desembre de l’any 1886 per trobar registres pareguts, ja que aquell dia es van arribar als 5,3º, segons dades del Centre d’Investigació Hidrometeorològica de Rússia. Amb estes temperatures, la pluja cau en lloc de la neu i la ciutat està amb un paisatge atípic, sense neu. Un fet molt estrany, ja que la capa blanca cobreix esta zona de Rússia durant gran part de l’hivern i finals de tardor de forma permanent.

 

 

Segons les dades oficials meteorològiques de Moscou, les temperatures estaran clarament per damunt de les normals per l’època entre el 19 i 26 de desembre. Per posar un exemple, i partint de temperatures a 1.500 d’altura, el dia de Nadal es preveu una temperatura de 3º, quan el normal seria de -7º. En total, 10 graus per damunt de la mitjana.

 

La natura, afectada per la falta de neu i fred

Més enllà de l’estrany paisatge que hi ha a la ciutat russa sense neu i amb un ambient poc fred, la natura també està patint esta raresa meteorològica. L’exemple més clar el trobem als jardins de la Universitat Estatal de Moscou, a on les plantes han tret algunes flors, fet totalment fora de lloc al desembre. Això segurament afectarà el color de la flor, que serà més fluix i possiblement al desenvolupament de la planta.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pedro Martínez valora la remuntada del València Basket davant el Armani Milà i el passe a quarts

Pedro Martínez ressalta el treball coral i la mentalitat del València Basket per a remuntar 14 punts davant el Armani Milà i segellar el passe a quarts de l'Eurolliga.

Montero impulsa al València Basket cap als quarts de l’Eurolliga després de remuntar 14 punts

El València Basket remunta 14 punts davant el Armani Milà, s'assegura els quarts de final de l'Eurolliga i s'aferma en el top 4 amb un partit encés per Jean Montero i Papi Badio.

Gandia acomiada entre aplaudiments i emoció a l’escriptor i poeta Josep Piera

Centenars de persones de l'àmbit cultural, social i polític assistixen en el Palau Ducal de Gandia al comiat cívic de l'escriptor i poeta Josep Piera, fill predilecte de la ciutat.

Es retiren els mitjans aeris de l’incendi de Tibi per falta de llum solar

Els mitjans aeris s'han retirat de l'incendi forestal de Tibi per la falta de llum solar, mentres continuen en la zona dotacions de bombers i unitats forestals des de terra.

Presó provisional per a un home acusat d’intentar matar a la seua veïna a Silla

La jutgessa de guàrdia de Carlet decreta presó provisional sense fiança per a un home acusat d'intentar matar a la seua veïna a Silla després de tirar-la per les escales. La víctima, de 64 anys, roman hospitalitzada en coma des de l'1 d'abril.

Desplegament de mitjans aeris i terrestres per a frenar un incendi en la serra del Maigmó a Tibi

Un incendi forestal declarat en les faldes de la serra del Maigmó, en el terme municipal de Tibi, obliga a un ampli desplegament de mitjans aeris i terrestres per a tractar de frenar l'avanç del foc.

Incendi forestal en les faldes del Maigmó mobilitza nombrosos mitjans a Tibi

Un incendi forestal declarat en les faldes del Maigmó, en el terme municipal de Tibi, obliga a desplegar un ampli dispositiu de mitjans aeris i terrestres per a frenar l'avanç de les flames.

La producció de formigó es dispara en la Comunitat Valenciana per la reconstrucció postdana

La producció de formigó preparat en la Comunitat Valenciana va augmentar un 20,9% en 2025, el doble que la mitjana nacional, impulsada per l'obra pública lligada a la reconstrucció postdana i a noves infraestructures.