L’atípic final de tardor i inici d’hivern deixa un Nadal sense neu en Moscou

Catedral de San Basilio.

Catedral de Sant Basili | Nikita Karimov.

 

La ciutat de Moscou (Rússia) viu estos dies de desembre una situació meteorològica excepcionalment estranya, i és que la neu i el fred estan completament desapareguts. Els termòmetres es mouen entre els 5 i 6 graus de màxima i seguiran en eixos valors este Nadal. Temperatures d’uns 10 graus per damunt del que tocaria que són de rècord, ja que feia prop de 130 anys que esta zona no registrava unes festes nadalenques tan poc fredes.

 

De fet, ens hem de remuntar al 18 de desembre de l’any 1886 per trobar registres pareguts, ja que aquell dia es van arribar als 5,3º, segons dades del Centre d’Investigació Hidrometeorològica de Rússia. Amb estes temperatures, la pluja cau en lloc de la neu i la ciutat està amb un paisatge atípic, sense neu. Un fet molt estrany, ja que la capa blanca cobreix esta zona de Rússia durant gran part de l’hivern i finals de tardor de forma permanent.

 

 

Segons les dades oficials meteorològiques de Moscou, les temperatures estaran clarament per damunt de les normals per l’època entre el 19 i 26 de desembre. Per posar un exemple, i partint de temperatures a 1.500 d’altura, el dia de Nadal es preveu una temperatura de 3º, quan el normal seria de -7º. En total, 10 graus per damunt de la mitjana.

 

La natura, afectada per la falta de neu i fred

Més enllà de l’estrany paisatge que hi ha a la ciutat russa sense neu i amb un ambient poc fred, la natura també està patint esta raresa meteorològica. L’exemple més clar el trobem als jardins de la Universitat Estatal de Moscou, a on les plantes han tret algunes flors, fet totalment fora de lloc al desembre. Això segurament afectarà el color de la flor, que serà més fluix i possiblement al desenvolupament de la planta.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

El FIB de 2027 ja té dates i posa a la venda els primers abonaments este dimarts

El Festival Internacional de Benicàssim celebrarà la seua 31a edició del 15 al 17 de juliol de 2027 i llançarà este dimarts 3.000 primers abonaments promocionals.

Nit rècord de calor a Castelló de la Plana amb 27,2 graus, la més càlida en 115 anys

Castelló de la Plana ha viscut la nit més càlida des de 1911, amb 27,2 graus de mínima i una humitat molt alta, en una nova nit tòrrida a la Comunitat Valenciana a les portes d’una altra ona de calor.

Formació obligatòria en emergències i nou Fons de Resiliència proposats pel PSPV

El PSPV ha registrat en Les Corts una Proposició de Llei per a garantir formació obligatòria en emergències a tota la ciutadania i crear un Fons Valencià de Resiliència dotat amb el 2 % del pressupost autonòmic en protecció civil.

Temperatures de fins a 39 °C encenen l’avís taronja en el nord de València i el sud d’Alacant

Aemet ha activat hui l’avís taronja per calor extrema a l’interior nord de València i el litoral sud d’Alacant, amb màximes de fins a 39 graus.

Els pressupostos de la Generalitat de 2026 s’aprovaran a Les Corts amb els vots de Vox

El ple de Les Corts aprovarà dimecres que ve els pressupostos de la Generalitat per a 2026, de 33.305 milions, gràcies al suport de Vox i amb el debat centrat en la controvertida ‘prioritat nacional’.

Els òptics valencians alerten que el relleu generacional està en risc i reclamen més presència en la sanitat pública

El nou president del COOCV, Rafael Pérez Cambrodí, adverteix que el relleu generacional en òptica-optometria està en perill i reclama més integració en la sanitat pública valenciana per a millorar la salut visual i atraure nous estudiants.

Immobilitzen un ramat ocult i sense control veterinar a San Miguel de Salinas

La Guàrdia Civil ha descobert en una finca de San Miguel de Salinas un corral amb 29 ovelles i cabres sense documentació ni controls veterinaris, i ha immobilitzat els animals a disposició de les autoritats sanitàries.

Demostren que les pedres de la Lluna poden servir per a construir carreteres i edificis lunars

Personal investigador de la UPV i la Universitat de Surrey ha confirmat que el regolita lunar es fon de manera més ràpida i eficient amb microones, fet que obri la porta a fabricar carreteres, pistes d’aterratge i edificis directament a la superfície de la Lluna.