Localitzen restes de lava en la cara oculta de la Lluna

Imatges de les restes del mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Imàtgens de les restes del mar de lava en la cara oculta de la Lluna | NAOC/CNSA

 

La sonda xinesa Chang’e 4 continua aportant informació important de la cara oculta de la Lluna des que va arribar fa prop de cinc mesos. Esta volta, l’aparell ha enviat imàtgens del que serien restes d’un mar de lava en la superfície lunar d’esta zona tan poc explorada per a l’home, caracteritzada per ser més accidentada i muntanyosa.

 

 

En concret, els experts creuen que estes restes formen part del mantell lunar, és a dir, la capa que queda amagada davall de la corfa. Ja se sabia que existien estes restes, però mai abans se n’havien obtingut imatges. Gràcies a l’ús de noves tecnologies en una zona tan poc explorada i a la faena realitzada per l’equip d’investigació dirigit per Li Chunlai, els Observatoris Astronòmics Nacionals de la Xina i de l’Acadèmia de les Ciències de la Xina, s’han pogut obtindre estes imàtgens inèdites.

 

 

Una col·lisió, origen del mar de lava lunar

Segons apunten els investigadors, una violenta col·lisió d’un asteroide contra la Lluna va crear fa milers de milions d’anys el cràter que va originar el mar de lava lunar. A més, es creu que este potent impacte hauria extret materials del mantell lunar. Com passa en la Terra, el satèl·lit també té un nucli, mantell i corfa, elements que s’estan analitzant en esta nova missió xinesa.

 

Al llarg de la investigació, els científics també han trobat en este punt de la Lluna restes d’oliví i piroxé, que haurien sigut expulsats del cràter Finsen, origen del mar de lava. Este cràter té 72 quilòmetres d’amplària. Els materials del mantell lunar són molt difícils de trobar per la poca activitat volcànica que hi ha, raó per què esta troballa és molt important.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, la millor de 2026 a València

L'obra 'Arca. El viatge de Pepet', de Zvonimir Ostoic per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi i ha aconseguit el ninot indultat infantil.

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal s’ha alçat amb el primer premi de la Secció Especial 2026

La infantil 'Arca. El viatge de Pepet', de l'artista Zvonimir Ostoic (Zeta) per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi de la Secció Especial 2026. La mateixa creació va aconseguir el ninot indultat infantil i el podi l'han completat Convent Jerusalem i Maestro Gozalbo.

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal s’alça com la millor de 2026

L'obra 'Arca. El viatge de Pepet', de l'artista Zvonimir Ostoic (Zeta) per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi infantil de la Secció Especial 2026. El conjunt ja havia aconseguit el ninot indultat infantil el dissabte

Alejandro Talavante i Juan Ortega van naufragar en un mà a mà sense lluentor a Castelló

Mitja plaça i una correguda de Domingo Hernández sense raça, amb vent molest, van deixar un dol pla. A penes va haver-hi centellejos aïllats i l'espasa va fallar.

Un bou brau de Jandilla i la naturalitat de Pablo Aguado marquen la vesprada a València

Un bravíssim bou de Jandilla, 'Artista', i la temperada naturalitat de Pablo Aguado van centrar la correguda de Falles a València. Castella no va rematar i no va haver-hi trofeus.

L’Exposició del Ninot tanca amb més de 91.000 visitants

La mostra ha finalitzat després de rebre a més de 91.000 persones. En breu es donarà a conéixer el ninot indultat gran de les Falles de 2026.

L’Elx ha caigut a la zona de descens per primera vegada en la temporada

L'Elx ha caigut a la zona de descens per primera vegada en la temporada després del 4-1 a Madrid i el 2-1 del Mallorca. És antepenúltim amb 26 punts, a dos d'Alabés i Mallorca.

Sueca-Literat Azorín aconseguix el ninot indultat de 2026 amb una xiqueta que somia amb la pau

Sueca-Literat Azorín ha aconseguit el ninot indultat de les Falles 2026 amb una escena que contraposa guerra i infància. L'obra de Pedro Santaeulalia se salvarà de la Cremà.