Localitzen restes de lava en la cara oculta de la Lluna

Imatges de les restes del mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Imàtgens de les restes del mar de lava en la cara oculta de la Lluna | NAOC/CNSA

 

La sonda xinesa Chang’e 4 continua aportant informació important de la cara oculta de la Lluna des que va arribar fa prop de cinc mesos. Esta volta, l’aparell ha enviat imàtgens del que serien restes d’un mar de lava en la superfície lunar d’esta zona tan poc explorada per a l’home, caracteritzada per ser més accidentada i muntanyosa.

 

 

En concret, els experts creuen que estes restes formen part del mantell lunar, és a dir, la capa que queda amagada davall de la corfa. Ja se sabia que existien estes restes, però mai abans se n’havien obtingut imatges. Gràcies a l’ús de noves tecnologies en una zona tan poc explorada i a la faena realitzada per l’equip d’investigació dirigit per Li Chunlai, els Observatoris Astronòmics Nacionals de la Xina i de l’Acadèmia de les Ciències de la Xina, s’han pogut obtindre estes imàtgens inèdites.

 

 

Una col·lisió, origen del mar de lava lunar

Segons apunten els investigadors, una violenta col·lisió d’un asteroide contra la Lluna va crear fa milers de milions d’anys el cràter que va originar el mar de lava lunar. A més, es creu que este potent impacte hauria extret materials del mantell lunar. Com passa en la Terra, el satèl·lit també té un nucli, mantell i corfa, elements que s’estan analitzant en esta nova missió xinesa.

 

Al llarg de la investigació, els científics també han trobat en este punt de la Lluna restes d’oliví i piroxé, que haurien sigut expulsats del cràter Finsen, origen del mar de lava. Este cràter té 72 quilòmetres d’amplària. Els materials del mantell lunar són molt difícils de trobar per la poca activitat volcànica que hi ha, raó per què esta troballa és molt important.

Últimes notícies

La Malva-rosa s’atura per a viure l’eclipsi total de sol

Milers de persones han convertit la platja de la Malva-rosa en un amfiteatre a cel obert per a seguir l’eclipsi solar total, en un ambient de silenci, emoció i festa que s’ha estés fins a Alboraia i Port Saplaya.

El Valencia Basket incorpora l’alero finés Elias Valtonen amb un contracte no garantit

El Valencia Basket ha tancat l’arribada de l’alero finés Elias Valtonen amb un contracte no garantit per una campanya, ampliable fins a la temporada 2026-27 si es ratifica.

Una errada de Rivero castiga la unitat B del València contra el Terol

El València CF ha caigut 0-1 davant el CD Teruel en un amistós a Paterna, amb un equip ple de canterans, per una eixida en fals de Cristian Rivero.

Un incendi arrasa 34 vehicles a Peníscola i deixa diversos ferits

Un incendi iniciat en un cotxe a Peníscola ha acabat calcinant 34 vehicles i ha provocat diversos ferits, mentres els bombers han evitat que el foc afectara vivendes pròximes.

Un incendi originat en un cotxe mobilitza tres aeronaus a Peníscola

Tres mitjans aeris i diversos efectius terrestres combaten un incendi declarat en una zona d’interfície urbana-forestal de Peníscola, originat en un vehicle i que ha afectat altres cotxes i vegetació pròxima. El municipi és un dels nou punts oficials d’observació de l’eclipsi solar programat per a esta vesprada a la Comunitat Valenciana.

Mario Kempes tornarà a Mestalla al setembre per a celebrar 50 anys de la seua arribada

Mario Alberto Kempes ha anunciat que viatjarà a València els dies 25 i 26 de setembre per a celebrar els 50 anys de la seua arribada a Mestalla i ha agraït de nou l’afecte de l’afició, de la qual assegura que continua sent ‘hincha’.

Izpisúa reivindica envellir amb salut i no només allargar la vida

El científic Juan Carlos Izpisúa ha defensat a Benidorm que la recerca sobre envelliment ha de prioritzar viure millor, no només viure més anys. L’Ajuntament li ha entregat la Distinció Europa per la seua trajectòria en biologia regenerativa i medicina avançada.

Elx es prepara per a una Nit de l’Albà històrica amb rècord de pólvora i palmeres

Elx ultima la Nit de l'Albà d'este dijous 13 d'agost, amb 2,8 tones de pólvora, més de 88.000 unitats pirotècniques i 312 palmeres, i una Palmera de la Mare de Déu formada per 1.080 cohetons.