Localitzen restes de lava en la cara oculta de la Lluna

Imatges de les restes del mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Imàtgens de les restes del mar de lava en la cara oculta de la Lluna | NAOC/CNSA

 

La sonda xinesa Chang’e 4 continua aportant informació important de la cara oculta de la Lluna des que va arribar fa prop de cinc mesos. Esta volta, l’aparell ha enviat imàtgens del que serien restes d’un mar de lava en la superfície lunar d’esta zona tan poc explorada per a l’home, caracteritzada per ser més accidentada i muntanyosa.

 

 

En concret, els experts creuen que estes restes formen part del mantell lunar, és a dir, la capa que queda amagada davall de la corfa. Ja se sabia que existien estes restes, però mai abans se n’havien obtingut imatges. Gràcies a l’ús de noves tecnologies en una zona tan poc explorada i a la faena realitzada per l’equip d’investigació dirigit per Li Chunlai, els Observatoris Astronòmics Nacionals de la Xina i de l’Acadèmia de les Ciències de la Xina, s’han pogut obtindre estes imàtgens inèdites.

 

 

Una col·lisió, origen del mar de lava lunar

Segons apunten els investigadors, una violenta col·lisió d’un asteroide contra la Lluna va crear fa milers de milions d’anys el cràter que va originar el mar de lava lunar. A més, es creu que este potent impacte hauria extret materials del mantell lunar. Com passa en la Terra, el satèl·lit també té un nucli, mantell i corfa, elements que s’estan analitzant en esta nova missió xinesa.

 

Al llarg de la investigació, els científics també han trobat en este punt de la Lluna restes d’oliví i piroxé, que haurien sigut expulsats del cràter Finsen, origen del mar de lava. Este cràter té 72 quilòmetres d’amplària. Els materials del mantell lunar són molt difícils de trobar per la poca activitat volcànica que hi ha, raó per què esta troballa és molt important.

Últimes notícies

L’incendi d’Estivella queda estabilitzat i evoluciona de manera favorable

L’incendi de vegetació declarat este migdia a Estivella ha quedat estabilitzat i presenta una evolució positiva, encara que continua sense controlar i amb mitjans terrestres treballant en l’extinció.

Preso provisional a Almenara per apunyalar mortalment la nova parella de la seua exdona

El jutjat de Nules ha acordat presó provisional sense fiança per a l’home detingut a Almenara per la mort a punyalades de la nova parella de la seua exdona durant una discussió en la vivenda d’ella.

Reuvers viatja amb el València Basket per intentar arribar al quart partit de la final

Nate Reuvers ha viatjat amb el València Basket a Barcelona tot i estar descartat per al tercer partit de la final contra el Barça, amb l’esperança de poder jugar el quart en cas de recuperar-se del seu esquinç de turmell.

Cárdenas marca el camí per al València Basket: agressivitat i físic per a colpejar el Barça

El base Álvaro Cárdenas assegura que el València Basket ha de ser agressiu en defensa i imposar el seu físic per a guanyar el tercer partit de la final de la Lliga Endesa en la pista del Barça.

Florida Portazgo es corona com la millor foguera Especial de les Fogueres de Sant Joan 2026

La comissió Florida Portazgo ha aconseguit el primer premi de categoria Especial de les Fogueres de Sant Joan 2026 a Alacant amb el monument 'Génesi' de Josué Beitia. Baver-Els Antigons queda segona i Diputación-Renfe, tercera.

Una mascletà de Pirotecnia Mediterráneo arriba als 128 decibelis en la plaça dels Luceros

Pirotecnia Mediterráneo ha firmat la seua segona mascletà de les Fogueres de Sant Joan a la plaça dels Luceros amb un màxim de 128 decibelis i 150 quilos de pólvora, en el seu primer dispar oficial de concurs.

Tallada la N-234 i tancat el port de Sagunt per un incendi de vegetació a Estivella

Un incendi de vegetació declarat este migdia a Estivella ha obligat a tallar l’accés a la N-234 i a tancar el port de Sagunt, amb cinc mitjans aeris i nombrosos efectius terrestres treballant en l’extincio.

Sis espècies de cetacis es consoliden en les aigües de la Comunitat Valenciana

Medi Ambient ha constatat la presència recurrent de sis espècies de cetacis en aigües de la Comunitat Valenciana durant els dos últims anys, amb un clar predomini del dofí mular i del rorqual comú.