Localitzen restes de lava en la cara oculta de la Lluna

Imatges de les restes del mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Imàtgens de les restes del mar de lava en la cara oculta de la Lluna | NAOC/CNSA

 

La sonda xinesa Chang’e 4 continua aportant informació important de la cara oculta de la Lluna des que va arribar fa prop de cinc mesos. Esta volta, l’aparell ha enviat imàtgens del que serien restes d’un mar de lava en la superfície lunar d’esta zona tan poc explorada per a l’home, caracteritzada per ser més accidentada i muntanyosa.

 

 

En concret, els experts creuen que estes restes formen part del mantell lunar, és a dir, la capa que queda amagada davall de la corfa. Ja se sabia que existien estes restes, però mai abans se n’havien obtingut imatges. Gràcies a l’ús de noves tecnologies en una zona tan poc explorada i a la faena realitzada per l’equip d’investigació dirigit per Li Chunlai, els Observatoris Astronòmics Nacionals de la Xina i de l’Acadèmia de les Ciències de la Xina, s’han pogut obtindre estes imàtgens inèdites.

 

 

Una col·lisió, origen del mar de lava lunar

Segons apunten els investigadors, una violenta col·lisió d’un asteroide contra la Lluna va crear fa milers de milions d’anys el cràter que va originar el mar de lava lunar. A més, es creu que este potent impacte hauria extret materials del mantell lunar. Com passa en la Terra, el satèl·lit també té un nucli, mantell i corfa, elements que s’estan analitzant en esta nova missió xinesa.

 

Al llarg de la investigació, els científics també han trobat en este punt de la Lluna restes d’oliví i piroxé, que haurien sigut expulsats del cràter Finsen, origen del mar de lava. Este cràter té 72 quilòmetres d’amplària. Els materials del mantell lunar són molt difícils de trobar per la poca activitat volcànica que hi ha, raó per què esta troballa és molt important.

Últimes notícies

València restaurarà la fusteria de les Torres de Serrans i tancarà el monument tres setmanes

L'Ajuntament de València escometrà la restauració de la fusteria de fusta i elements metàl·lics de les Torres de Serrans, la qual cosa obligarà a tancar el monument al públic durant tres setmanes entre maig i juny.

La Fe lidera de nou a Espanya els trasplantaments de medul·la òssia

L'Hospital La Fe de València torna a situar-se com el centre espanyol amb major nombre de trasplantaments de medul·la òssia, amb 172 intervencions en 2024, i consolida el seu paper com a referent en els procediments al·logènics més complexos.

Rubén Burgos avisa després del primer colp a Saragossa: el treball serà dur per a guanyar la Lliga

Rubén Burgos, tècnic del València Basket, demana calma després del primer triomf a Saragossa i advertix que l'equip haurà de treballar intensament per a tancar la final de la Lliga Femenina davant Casademont.

L’IVF avala a més de 1.300 jóvens per a comprar la seua primera vivenda fins a abril de 2026

El programa d'avals de l'IVF ha permés a més de 1.300 jóvens accedir a finançament de fins al 100% per a comprar la seua primera vivenda en la Comunitat Valenciana i ja supera el volum de garanties de tot 2025.

El gratacel residencial més alt d’Europa comença a elevar-se a Benidorm

Benidorm inicia la construcció d'una torre residencial de 64 plantes i 230 metres, amb 260 vivendes i una inversió de 140 milions, cridada a ser la més alta d'Europa.

Aemet activa l’alerta groga per pluges i tempestes este diumenge a l’interior nord de València

Aemet activa per a este diumenge l'alerta groga per tempestes a l'interior nord de València, amb ruixats localment forts i un avís vigent de vesprada a nit.

La Generalitat permet usar la llana d’ovella i cabra com a nou fertilitzant agrícola

La Generalitat autoritza que la llana d'ovelles i cabres, fins ara sense valor comercial i costosa de retirar, puga tractar-se i utilitzar-se com a fertilitzant en sòls agrícoles, alleujant costos i millorant la gestió de residus ramaders.

Primal Scream i Röyksopp lideren un Deleste 2026 més electrònic i amb rècord a la vista

L'edició 2026 del Deleste Festival convertix de nou els Jardins de Vivers de València en focus de música independent, amb dos jornades diferenciades i rècord de públic en l'horitzó.