Localitzen restes de lava en la cara oculta de la Lluna

Imatges de les restes del mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Imàtgens de les restes del mar de lava en la cara oculta de la Lluna | NAOC/CNSA

 

La sonda xinesa Chang’e 4 continua aportant informació important de la cara oculta de la Lluna des que va arribar fa prop de cinc mesos. Esta volta, l’aparell ha enviat imàtgens del que serien restes d’un mar de lava en la superfície lunar d’esta zona tan poc explorada per a l’home, caracteritzada per ser més accidentada i muntanyosa.

 

 

En concret, els experts creuen que estes restes formen part del mantell lunar, és a dir, la capa que queda amagada davall de la corfa. Ja se sabia que existien estes restes, però mai abans se n’havien obtingut imatges. Gràcies a l’ús de noves tecnologies en una zona tan poc explorada i a la faena realitzada per l’equip d’investigació dirigit per Li Chunlai, els Observatoris Astronòmics Nacionals de la Xina i de l’Acadèmia de les Ciències de la Xina, s’han pogut obtindre estes imàtgens inèdites.

 

 

Una col·lisió, origen del mar de lava lunar

Segons apunten els investigadors, una violenta col·lisió d’un asteroide contra la Lluna va crear fa milers de milions d’anys el cràter que va originar el mar de lava lunar. A més, es creu que este potent impacte hauria extret materials del mantell lunar. Com passa en la Terra, el satèl·lit també té un nucli, mantell i corfa, elements que s’estan analitzant en esta nova missió xinesa.

 

Al llarg de la investigació, els científics també han trobat en este punt de la Lluna restes d’oliví i piroxé, que haurien sigut expulsats del cràter Finsen, origen del mar de lava. Este cràter té 72 quilòmetres d’amplària. Els materials del mantell lunar són molt difícils de trobar per la poca activitat volcànica que hi ha, raó per què esta troballa és molt important.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.