Localitzen restes de lava en la cara oculta de la Lluna

Imatges de les restes del mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Imàtgens de les restes del mar de lava en la cara oculta de la Lluna | NAOC/CNSA

 

La sonda xinesa Chang’e 4 continua aportant informació important de la cara oculta de la Lluna des que va arribar fa prop de cinc mesos. Esta volta, l’aparell ha enviat imàtgens del que serien restes d’un mar de lava en la superfície lunar d’esta zona tan poc explorada per a l’home, caracteritzada per ser més accidentada i muntanyosa.

 

 

En concret, els experts creuen que estes restes formen part del mantell lunar, és a dir, la capa que queda amagada davall de la corfa. Ja se sabia que existien estes restes, però mai abans se n’havien obtingut imatges. Gràcies a l’ús de noves tecnologies en una zona tan poc explorada i a la faena realitzada per l’equip d’investigació dirigit per Li Chunlai, els Observatoris Astronòmics Nacionals de la Xina i de l’Acadèmia de les Ciències de la Xina, s’han pogut obtindre estes imàtgens inèdites.

 

 

Una col·lisió, origen del mar de lava lunar

Segons apunten els investigadors, una violenta col·lisió d’un asteroide contra la Lluna va crear fa milers de milions d’anys el cràter que va originar el mar de lava lunar. A més, es creu que este potent impacte hauria extret materials del mantell lunar. Com passa en la Terra, el satèl·lit també té un nucli, mantell i corfa, elements que s’estan analitzant en esta nova missió xinesa.

 

Al llarg de la investigació, els científics també han trobat en este punt de la Lluna restes d’oliví i piroxé, que haurien sigut expulsats del cràter Finsen, origen del mar de lava. Este cràter té 72 quilòmetres d’amplària. Els materials del mantell lunar són molt difícils de trobar per la poca activitat volcànica que hi ha, raó per què esta troballa és molt important.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.