Els mosquits han provocat més víctimes que les guerres o el càncer en tota la història

Mosquit invasor asiàtic Aedes japonicus | Cedida

 

Els mosquits són un autèntic maldecap per a moltes persones, especialment en estiu, quan, sobretot de nit, ens piquen mentres dormim o no conseguim agarrar son pel molest brunzit que provoquen. No obstant, això no és res comparat amb el que poden arribar a provocar estos xicotets animalets, ja que són mortals en molts punts del planeta i s’han convertit en uns autèntics predadors per als humans. I és que, en els últims 200.000 anys, prop de 52.000 milions de persones han sigut víctimes dels mosquits en tot el món, provocant més morts que les guerres o el càncer.

 

Anuncios

Segons es publica en un article de ‘vox.com’, a on s’explica el llibre ‘El mosquit: Una història humana del nostre predador més letal’ de Timothy C. Winegard, el 48% de la humanitat ha patit els efectes més negatius dels mosquits des de l’aparició de l’‘Homo sapiens’ en el nostre planeta, fa uns 200.000 anys: pràcticament, la mitat de la població.

 

Durant tot eixe temps, es calcula que han passat per la Terra uns 108.000 milions de persones. Totes eixes dades demostren que estos menuts han provocat més desgràcies humanes que els conflictes bèl·lics o unes altres greus malalties, com el càncer.

 

Les plagues de mosquits augmentaran estos dies  | Arxiu

 

Grans portadors de malalties

Els mosquits són molt perillosos degut a la seua capacitat de propagar moltes malalties entre la població. El fet que xuplen la sang de persones malaltes i, posteriorment, piquin a altres persones sanes, fa que les epidèmies empitjoren. Estos organismes propaguen actualment la malària, la febre groga o el zika, entre moltes altres malalties, provocant autèntiques catàstrofes i pandèmies en diverses poblacions humanes, especialment, en l’Àfrica.

 

Els estudis recents indiquen que els mosquits han arribat a provocar grans afectacions en el PIB mundial i han influït en el decurs de la història, ja que milers de milions de persones han patit els seus efectes letals. De fet, alguns científics apunten cada volta més al fet que l’extinció dels dinosaures no va ser provocada per la caiguda d’un meteorit o, almenys, no només per eixa raó, sinó que la malària propagada pels mosquits podria haver fet disminuir molt el número d’exemplars vius d’esta espècie ja desapareguda.

 

Els mosquits provinents de zones tropicals són invasors en el territori valencià | Arxiu

 

El mosquit, tant letal com immune

La capacitat letal dels mosquits comença a preocupar als experts, ja que les dades de les seues víctimes al llarg de la història de la humanitat són escandaloses. No obstant, destaca el fet que estos insectes siguen immunes a les malalties que adquirixen i propaguen una volta la xuplen amb la sang.

 

A més, la seua capacitat d’adaptació a noves situacions adverses és ràpida i efectiva. Per exemple, alguns tipos de mosquits ja són immunes a les pluges globals de pesticides DDT. Davant d’eixa situació, el més important és adaptar el nostre cos a algunes malalties, segons el lloc a on vivim o volem viatjar, a través de vacunes. D’eixa manera, ens avançarem als efectes de l’atac dels mosquits.

 

L’eficàcia i perillositat dels mosquits són tan elevades que, en alguns casos, s’han arribat a utilitzar en guerres per a provocar morts, com per exemple els nazis. Es calcula que, en tot el món, hi ha prop de 110 bilions de mosquits.

 

També pots llegir…

Anuncios

Últimes notícies

El PP reclama una moratòria per a frenar enderrocaments de vivendes per la Llei de Costas

El PP ha registrat al Senat una moció per a exigir al Govern una moratòria immediata dels procediments de partió i enderrocament de vivendes i locals afectats per la Llei de Costas.

Aagesen compareixerà al Senat davant la comissió de la dana de València el 18 de maig

Sara Aagesen, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, compareixerà el 18 de maig davant la comissió de la dana de València al Senat, que reprendrà així els seus treballs després de més de dos mesos d'aturada.

La Fiscalia confirma la seua petició de 162 anys de presó per a un acusat de pedofília per gravar a menors en internet

La Fiscalia manté la seua sol·licitud de 162 anys de presó per a un home acusat de gravar, emmagatzemar i difondre material pornogràfic de menors d'entre 10 i 14 anys a través d'internet al començament de 2021.

La Va unir denúncia que el Govern retarda la reparació de parcel·les danyades per la dana després de 556 dies

La Va unir Llauradora critica que, 556 dies després de la dana, el Govern encara no ha reparat diverses parcel·les agràries ni ha aclarit quan començaran les obres ni qui rebrà totes les ajudes.

El PP critica el retorn de Mónica Oltra a la primera línia política en ple empitjorament de la seua causa judicial

El síndic del PP en Les Corts retrau a Mónica Oltra que torne a la primera línia política i opte a l'Alcaldia de València mentres s'obri juí oral en la causa pel cas dels abusos del seu exmarit.

Les víctimes de la dana critiquen la retirada de reforços en el jutjat de Catarroja

Les principals associacions de víctimes de la dana rebutgen la retirada de quatre dels cinc reforços del Jutjat d'Instrucció 3 de Catarroja i alerten de retards en una causa complexa, mentres la Conselleria de Justícia assegura que es mantindran els recursos necessaris.

L’oposició exigix a Pérez Llorca liderar la negociació per a frenar la vaga indefinida de docents

L'oposició en Les Corts reclama al president de la Generalitat que assumisca la negociació per a evitar la vaga indefinida del professorat i acusa Educació d'unflar el cost de les demandes sindicals, mentres PP i Vox demanen protegir els exàmens de la PAU.

Joan Baldoví s’oferix per a liderar la candidatura de Compromís a la Generalitat

Joan Baldoví expressa la seua predisposició a ser el candidat de Compromís a la Presidència de la Generalitat i remarca que la decisió final correspondrà als òrgans interns de la coalició.