Els mosquits han provocat més víctimes que les guerres o el càncer en tota la història

Mosquit invasor asiàtic Aedes japonicus | Cedida

 

Els mosquits són un autèntic maldecap per a moltes persones, especialment en estiu, quan, sobretot de nit, ens piquen mentres dormim o no conseguim agarrar son pel molest brunzit que provoquen. No obstant, això no és res comparat amb el que poden arribar a provocar estos xicotets animalets, ja que són mortals en molts punts del planeta i s’han convertit en uns autèntics predadors per als humans. I és que, en els últims 200.000 anys, prop de 52.000 milions de persones han sigut víctimes dels mosquits en tot el món, provocant més morts que les guerres o el càncer.

 

Segons es publica en un article de ‘vox.com’, a on s’explica el llibre ‘El mosquit: Una història humana del nostre predador més letal’ de Timothy C. Winegard, el 48% de la humanitat ha patit els efectes més negatius dels mosquits des de l’aparició de l’‘Homo sapiens’ en el nostre planeta, fa uns 200.000 anys: pràcticament, la mitat de la població.

 

Durant tot eixe temps, es calcula que han passat per la Terra uns 108.000 milions de persones. Totes eixes dades demostren que estos menuts han provocat més desgràcies humanes que els conflictes bèl·lics o unes altres greus malalties, com el càncer.

 

Les plagues de mosquits augmentaran estos dies  | Arxiu

 

Grans portadors de malalties

Els mosquits són molt perillosos degut a la seua capacitat de propagar moltes malalties entre la població. El fet que xuplen la sang de persones malaltes i, posteriorment, piquin a altres persones sanes, fa que les epidèmies empitjoren. Estos organismes propaguen actualment la malària, la febre groga o el zika, entre moltes altres malalties, provocant autèntiques catàstrofes i pandèmies en diverses poblacions humanes, especialment, en l’Àfrica.

 

Els estudis recents indiquen que els mosquits han arribat a provocar grans afectacions en el PIB mundial i han influït en el decurs de la història, ja que milers de milions de persones han patit els seus efectes letals. De fet, alguns científics apunten cada volta més al fet que l’extinció dels dinosaures no va ser provocada per la caiguda d’un meteorit o, almenys, no només per eixa raó, sinó que la malària propagada pels mosquits podria haver fet disminuir molt el número d’exemplars vius d’esta espècie ja desapareguda.

 

Els mosquits provinents de zones tropicals són invasors en el territori valencià | Arxiu

 

El mosquit, tant letal com immune

La capacitat letal dels mosquits comença a preocupar als experts, ja que les dades de les seues víctimes al llarg de la història de la humanitat són escandaloses. No obstant, destaca el fet que estos insectes siguen immunes a les malalties que adquirixen i propaguen una volta la xuplen amb la sang.

 

A més, la seua capacitat d’adaptació a noves situacions adverses és ràpida i efectiva. Per exemple, alguns tipos de mosquits ja són immunes a les pluges globals de pesticides DDT. Davant d’eixa situació, el més important és adaptar el nostre cos a algunes malalties, segons el lloc a on vivim o volem viatjar, a través de vacunes. D’eixa manera, ens avançarem als efectes de l’atac dels mosquits.

 

L’eficàcia i perillositat dels mosquits són tan elevades que, en alguns casos, s’han arribat a utilitzar en guerres per a provocar morts, com per exemple els nazis. Es calcula que, en tot el món, hi ha prop de 110 bilions de mosquits.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Dos hòmens rescatats en helicòpter a Petrer per un colp de calor en plena ona de calor

Dos hòmens han sigut rescatats en helicòpter al barranc de l'Escurina, al Paratge Caprala de Petrer, després que un d'ells patira un colp de calor i quedara en estat greu.

Rescaten dos senderistes a Petrer per un colp de calor en plena onada de calor

Dos hòmens han sigut rescatats en helicòpter al barranc de la Escurina, al Paratge Caprala de Petrer, després que un d’ells patira un colp de calor greu en plena onada de calor.

La ramaderia extensiva es reforça com a barrera contra incendis després del foc de Soneja

Miguel Barrachina defensa la ramaderia extensiva com a eina clau contra els incendis forestals després del foc de Soneja, que ha cremat 183 hectàrees, i destaca les ajudes i incentius per a mantindre esta activitat en el món rural.

La ramaderia extensiva es reivindica com a clau contra els incendis després del foc de Soneja

El conseller Miguel Barrachina ha defensat la ramaderia extensiva com el cortafoc més eficaç després de l’incendi de Soneja, que ha cremat 183 hectàrees a l’Alt Palància.

Ecologistes porten a jutjat l’ampliació nord del port de València per presumptes infraccions mediambientals

Ecologistes en Acció ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les obres de l’ampliació nord del port de València i els dragats a València i Sagunt, que consideren il·legals per falta d’avaluació ambiental actualitzada.

El Marató València guarda les últimes estreles però assegura compromisos, no promeses

El director general del Marató València, Juan Manuel Botella, ha avançat que encara queden atletes d’elit per confirmar per a la carrera del 6 de desembre i ha defés que només anuncien acords tancats. També ha explicat les dificultats econòmiques actuals de l’atletisme i el nou patrocini amb el Valencia Club de Atletismo.

El Marató València guarda encara alguna estrella però només anuncia compromisos ferms

El director general del Marató València, Juan Manuel Botella, avança que queden atletes d’elit per confirmar el 6 de desembre i defensa una política d’anuncis basada en compromisos tancats, en un context de fortes dificultats econòmiques per a l’atletisme.

Ecologistes porten a judici l’ampliació nord del port de València per infringir la normativa ambiental

Ecologistes en Acció ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les obres de l’ampliació nord del port de València per presumptes infraccions ambientals en els dragats de València i Sagunt.