Els mosquits han provocat més víctimes que les guerres o el càncer en tota la història

Mosquit invasor asiàtic Aedes japonicus | Cedida

 

Els mosquits són un autèntic maldecap per a moltes persones, especialment en estiu, quan, sobretot de nit, ens piquen mentres dormim o no conseguim agarrar son pel molest brunzit que provoquen. No obstant, això no és res comparat amb el que poden arribar a provocar estos xicotets animalets, ja que són mortals en molts punts del planeta i s’han convertit en uns autèntics predadors per als humans. I és que, en els últims 200.000 anys, prop de 52.000 milions de persones han sigut víctimes dels mosquits en tot el món, provocant més morts que les guerres o el càncer.

 

Segons es publica en un article de ‘vox.com’, a on s’explica el llibre ‘El mosquit: Una història humana del nostre predador més letal’ de Timothy C. Winegard, el 48% de la humanitat ha patit els efectes més negatius dels mosquits des de l’aparició de l’‘Homo sapiens’ en el nostre planeta, fa uns 200.000 anys: pràcticament, la mitat de la població.

 

Durant tot eixe temps, es calcula que han passat per la Terra uns 108.000 milions de persones. Totes eixes dades demostren que estos menuts han provocat més desgràcies humanes que els conflictes bèl·lics o unes altres greus malalties, com el càncer.

 

Les plagues de mosquits augmentaran estos dies  | Arxiu

 

Grans portadors de malalties

Els mosquits són molt perillosos degut a la seua capacitat de propagar moltes malalties entre la població. El fet que xuplen la sang de persones malaltes i, posteriorment, piquin a altres persones sanes, fa que les epidèmies empitjoren. Estos organismes propaguen actualment la malària, la febre groga o el zika, entre moltes altres malalties, provocant autèntiques catàstrofes i pandèmies en diverses poblacions humanes, especialment, en l’Àfrica.

 

Els estudis recents indiquen que els mosquits han arribat a provocar grans afectacions en el PIB mundial i han influït en el decurs de la història, ja que milers de milions de persones han patit els seus efectes letals. De fet, alguns científics apunten cada volta més al fet que l’extinció dels dinosaures no va ser provocada per la caiguda d’un meteorit o, almenys, no només per eixa raó, sinó que la malària propagada pels mosquits podria haver fet disminuir molt el número d’exemplars vius d’esta espècie ja desapareguda.

 

Els mosquits provinents de zones tropicals són invasors en el territori valencià | Arxiu

 

El mosquit, tant letal com immune

La capacitat letal dels mosquits comença a preocupar als experts, ja que les dades de les seues víctimes al llarg de la història de la humanitat són escandaloses. No obstant, destaca el fet que estos insectes siguen immunes a les malalties que adquirixen i propaguen una volta la xuplen amb la sang.

 

A més, la seua capacitat d’adaptació a noves situacions adverses és ràpida i efectiva. Per exemple, alguns tipos de mosquits ja són immunes a les pluges globals de pesticides DDT. Davant d’eixa situació, el més important és adaptar el nostre cos a algunes malalties, segons el lloc a on vivim o volem viatjar, a través de vacunes. D’eixa manera, ens avançarem als efectes de l’atac dels mosquits.

 

L’eficàcia i perillositat dels mosquits són tan elevades que, en alguns casos, s’han arribat a utilitzar en guerres per a provocar morts, com per exemple els nazis. Es calcula que, en tot el món, hi ha prop de 110 bilions de mosquits.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Presó per a dos patrons d’una pastera que va quedar a la deriva amb 13 migrants a Arenales del Sol

L’Audiència d’Alacant ha condemnat a dos anys i tres mesos de presó dos hòmens que patronejaven una pastera amb 13 migrants, rescatada a la deriva davant Arenales del Sol després d’eixir d’Argèlia.

La gigafactoria de Sagunt retardarà fins a finals de 2026 l’inici de producció de bateries

La planta de PowerCo a Sagunt ajusta el calendari i preveu començar a produir cel·les de bateries a finals de 2026, en lloc de setembre, dins de la reordenacio estrategica de Volkswagen.

El Palau de la Música celebrarà 40 anys amb 60 grans concerts i la continuïtat d’Alexander Liebreich

El Palau de la Música de València commemorà en la temporada 2026-2027 el seu 40é aniversari amb quasi 60 concerts i la renovació del director de l’Orquestra de València, Alexander Liebreich, mentre Compromís i PSPV-PSOE critiquen el model de gestió i programació.

La reserva d’aigua baixa en plena onada de calor: el Xúquer queda al 62,4% i el Segura al 57,2%

La reserva hídrica espanyola ha baixat fins al 75,3%. La conca del Xúquer se situa al 62,4% de capacitat i la del Segura al 57,2%, el nivell més baix entre totes les conques.

Sanitat trenca rècord i oferix 1.284 places de formació sanitària especialitzada per a 2027

La Conselleria de Sanitat oferix 1.284 places de formació sanitària especialitzada per a la convocatòria de 2027, la xifra més alta fins ara, amb un fort augment a València i especial èmfasi en Urgències i Emergències.

La reserva d’aigua baixa però el Júcar i el Segura mantenen nivells elevats

La reserva hídrica espanyola ha baixat fins al 75,3 % de la seua capacitat, amb el Júcar al 62,4 % i el Segura al 57,2 %, tot i les últimes pluges.

Les places de formació sanitària especialitzada arriben a un rècord de 1.284 per a 2027

Sanitat ha oferit 1.284 places de formació sanitària especialitzada per a 2027, la xifra més alta de la història, amb un fort increment a València i en Urgències i Emergències.

València recupera el llegat barroc d’Antonio Palomino amb una gran mostra al MuBAV

El Museu de Belles Arts de València ha obert la mostra ‘Antonio Palomino y la noche barroca’, primera exposició monogràfica sobre el pintor i teòric barroc, amb 65 obres de 20 museus i institucions.