10.3 C
València
Dissabte, 17 gener, 2026

Els mosquits han provocat més víctimes que les guerres o el càncer en tota la història

Mosquit invasor asiàtic Aedes japonicus | Cedida

 

Els mosquits són un autèntic maldecap per a moltes persones, especialment en estiu, quan, sobretot de nit, ens piquen mentres dormim o no conseguim agarrar son pel molest brunzit que provoquen. No obstant, això no és res comparat amb el que poden arribar a provocar estos xicotets animalets, ja que són mortals en molts punts del planeta i s’han convertit en uns autèntics predadors per als humans. I és que, en els últims 200.000 anys, prop de 52.000 milions de persones han sigut víctimes dels mosquits en tot el món, provocant més morts que les guerres o el càncer.

 

Segons es publica en un article de ‘vox.com’, a on s’explica el llibre ‘El mosquit: Una història humana del nostre predador més letal’ de Timothy C. Winegard, el 48% de la humanitat ha patit els efectes més negatius dels mosquits des de l’aparició de l’‘Homo sapiens’ en el nostre planeta, fa uns 200.000 anys: pràcticament, la mitat de la població.

 

Durant tot eixe temps, es calcula que han passat per la Terra uns 108.000 milions de persones. Totes eixes dades demostren que estos menuts han provocat més desgràcies humanes que els conflictes bèl·lics o unes altres greus malalties, com el càncer.

 

Les plagues de mosquits augmentaran estos dies  | Arxiu

 

Grans portadors de malalties

Els mosquits són molt perillosos degut a la seua capacitat de propagar moltes malalties entre la població. El fet que xuplen la sang de persones malaltes i, posteriorment, piquin a altres persones sanes, fa que les epidèmies empitjoren. Estos organismes propaguen actualment la malària, la febre groga o el zika, entre moltes altres malalties, provocant autèntiques catàstrofes i pandèmies en diverses poblacions humanes, especialment, en l’Àfrica.

 

Els estudis recents indiquen que els mosquits han arribat a provocar grans afectacions en el PIB mundial i han influït en el decurs de la història, ja que milers de milions de persones han patit els seus efectes letals. De fet, alguns científics apunten cada volta més al fet que l’extinció dels dinosaures no va ser provocada per la caiguda d’un meteorit o, almenys, no només per eixa raó, sinó que la malària propagada pels mosquits podria haver fet disminuir molt el número d’exemplars vius d’esta espècie ja desapareguda.

 

Els mosquits provinents de zones tropicals són invasors en el territori valencià | Arxiu

 

El mosquit, tant letal com immune

La capacitat letal dels mosquits comença a preocupar als experts, ja que les dades de les seues víctimes al llarg de la història de la humanitat són escandaloses. No obstant, destaca el fet que estos insectes siguen immunes a les malalties que adquirixen i propaguen una volta la xuplen amb la sang.

 

A més, la seua capacitat d’adaptació a noves situacions adverses és ràpida i efectiva. Per exemple, alguns tipos de mosquits ja són immunes a les pluges globals de pesticides DDT. Davant d’eixa situació, el més important és adaptar el nostre cos a algunes malalties, segons el lloc a on vivim o volem viatjar, a través de vacunes. D’eixa manera, ens avançarem als efectes de l’atac dels mosquits.

 

L’eficàcia i perillositat dels mosquits són tan elevades que, en alguns casos, s’han arribat a utilitzar en guerres per a provocar morts, com per exemple els nazis. Es calcula que, en tot el món, hi ha prop de 110 bilions de mosquits.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

82-79: la defensa del Fenerbahçe frena al València malgrat el arreón final

El Fenerbahçe es va imposar 82-79 gràcies al seu defensa de canvis, que va col·lapsar al València. Jean Montero va forçar un final atapeït, però els tirs per a empatar no van entrar

Fenerbahçe 82-79 València: la defensa turca apaga la reacció final

Fenerbahçe es va imposar 82-79 a Istanbul gràcies a una defensa de canvis que va desactivar al València. Jean Montero va forçar un final igualat, però va faltar el triple.

La Diputació finança un nou trinquet a Bétera i la reforma del de la Pobla de Vallbona

La Diputació de València ha activat obres en dos trinquets amb 400.000 euros per a Bétera i 300.000 per a la Pobla de Vallbona dins del Pla de Trinquets. El pla suma huit milions per a modernitzar instal·lacions de pilota i atraure noves generacions.

Castelló inaugura la Supercopa d’Espanya femenina amb el Madrid-Atleti a les 19.15 i VAR a demanda

Castelló va presentar la fase final de la Supercopa femenina: Madrid-Atleti el dimarts i Barça-Athletic el dimecres, amb final el dissabte en Castalia. L'RFEF ha confirmat el retard de 15 minuts del primer dol i l'ús del FVS, un VAR a petició dels entrenadors.

Pérez destaca la seguretat com a motor per a atraure visitants a la província d’Alacant

Toni Pérez ha defés en l'I Fòrum Policia Local i Turisme que la seguretat impulsa l'elecció d'Alacant com a destí. Ha posat en valor a la Policia Local com a primer contacte del visitant.

112 Euskadi va saber d’almenys dos víctimes a les 21.05 del 29-O i va registrar 32 crides per la DANA a València

El 112 del País Basc va atendre 32 peticions d'auxili vinculades a les riuades en el sud de València els dies 29 i 30 d'octubre de 2024 i va tindre constància d'almenys #dos morts a les 21.05 del 29-O. La cronologia va ser remesa al Jutjat de Catarroja, que investiga la gestió de l'emergència.

Els Arts estrena Eugenio Oneguin amb la mirada introspectiva de Laurent Pelly

El Palau de les Arts estrenarà el 20 de gener Eugenio Oneguin de Txaikovski amb posada en escena introspectiva de Laurent Pelly i batuta de Timur Zangiev. El títol torna al repertori del coliseu quinze anys després amb un repartiment internacional i activitats paral·leles.

Gómez supedita la jornada de 35 hores en Sanitat al que acorde la Taula General

El conseller ha reiterat que Sanitat activarà la reducció quan la Taula General la fixe i ha defés un Estatut Marc 'nou i modern' amb criteris homogenis.