Els mosquits han provocat més víctimes que les guerres o el càncer en tota la història

Mosquit invasor asiàtic Aedes japonicus | Cedida

 

Els mosquits són un autèntic maldecap per a moltes persones, especialment en estiu, quan, sobretot de nit, ens piquen mentres dormim o no conseguim agarrar son pel molest brunzit que provoquen. No obstant, això no és res comparat amb el que poden arribar a provocar estos xicotets animalets, ja que són mortals en molts punts del planeta i s’han convertit en uns autèntics predadors per als humans. I és que, en els últims 200.000 anys, prop de 52.000 milions de persones han sigut víctimes dels mosquits en tot el món, provocant més morts que les guerres o el càncer.

 

Segons es publica en un article de ‘vox.com’, a on s’explica el llibre ‘El mosquit: Una història humana del nostre predador més letal’ de Timothy C. Winegard, el 48% de la humanitat ha patit els efectes més negatius dels mosquits des de l’aparició de l’‘Homo sapiens’ en el nostre planeta, fa uns 200.000 anys: pràcticament, la mitat de la població.

 

Durant tot eixe temps, es calcula que han passat per la Terra uns 108.000 milions de persones. Totes eixes dades demostren que estos menuts han provocat més desgràcies humanes que els conflictes bèl·lics o unes altres greus malalties, com el càncer.

 

Les plagues de mosquits augmentaran estos dies  | Arxiu

 

Grans portadors de malalties

Els mosquits són molt perillosos degut a la seua capacitat de propagar moltes malalties entre la població. El fet que xuplen la sang de persones malaltes i, posteriorment, piquin a altres persones sanes, fa que les epidèmies empitjoren. Estos organismes propaguen actualment la malària, la febre groga o el zika, entre moltes altres malalties, provocant autèntiques catàstrofes i pandèmies en diverses poblacions humanes, especialment, en l’Àfrica.

 

Els estudis recents indiquen que els mosquits han arribat a provocar grans afectacions en el PIB mundial i han influït en el decurs de la història, ja que milers de milions de persones han patit els seus efectes letals. De fet, alguns científics apunten cada volta més al fet que l’extinció dels dinosaures no va ser provocada per la caiguda d’un meteorit o, almenys, no només per eixa raó, sinó que la malària propagada pels mosquits podria haver fet disminuir molt el número d’exemplars vius d’esta espècie ja desapareguda.

 

Els mosquits provinents de zones tropicals són invasors en el territori valencià | Arxiu

 

El mosquit, tant letal com immune

La capacitat letal dels mosquits comença a preocupar als experts, ja que les dades de les seues víctimes al llarg de la història de la humanitat són escandaloses. No obstant, destaca el fet que estos insectes siguen immunes a les malalties que adquirixen i propaguen una volta la xuplen amb la sang.

 

A més, la seua capacitat d’adaptació a noves situacions adverses és ràpida i efectiva. Per exemple, alguns tipos de mosquits ja són immunes a les pluges globals de pesticides DDT. Davant d’eixa situació, el més important és adaptar el nostre cos a algunes malalties, segons el lloc a on vivim o volem viatjar, a través de vacunes. D’eixa manera, ens avançarem als efectes de l’atac dels mosquits.

 

L’eficàcia i perillositat dels mosquits són tan elevades que, en alguns casos, s’han arribat a utilitzar en guerres per a provocar morts, com per exemple els nazis. Es calcula que, en tot el món, hi ha prop de 110 bilions de mosquits.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Ontinyent encapçala la nova pujada de temperatures amb 40,6 graus

La calor s’ha intensificat este dimarts a la Comunitat Valenciana, amb 40,6 graus a Ontinyent i valors pròxims als 40 en diverses localitats de València i Alacant.

L’economia valenciana se situa entre les que més creixen amb un 2,9 % del PIB

L’economia de la Comunitat Valenciana ha crescut un 2,9 % interanual en el segon trimestre de 2026, per damunt de la mitjana espanyola i només per darrere d’Illes Balears. El PIB valencià també ha avançat un 0,8 % respecte al trimestre anterior.

Unai Elgezabal posa fi a la seua etapa al Llevant amb la rescissió del contracte

El central basc Unai Elgezabal i el Llevant han acordat rescindir el contracte, que acabava en juny de 2027, després de dos temporades al club i 54 partits oficials.

El Consell es planteja comprar els pisos de Les Naus per frenar l’especulació a Alacant

El Consell estudia adquirir les vivendes de Les Naus, a Alacant, com a única opció que considera viable per evitar operacions especulatives, mentres defensa l’impuls del Pla Vive amb 6.000 pisos públics en tres anys.

L’oli de les serres Espadà i Calderona obté la protecció de la UE

La Unió Europea ha inscrit l’oli d’oliva de les serres Espadà i Calderona, produït entre València i Castelló, en el registre d’indicacions geogràfiques protegides. Este distintiu reconeix la qualitat del producte i el vincle amb el territori de la Comunitat Valenciana.

El Consell només coneix per la premsa l’arribada de menors migrants a la Comunitat

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, assegura que la Generalitat només ha sabut pels mitjans de comunicació de la possible arribada de menors migrants a la Comunitat Valenciana procedents de Ceuta i denuncia la manca de comunicació del Govern central.

El Consell reclama penes més dures per als piròmans i estudiarà personar-se en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Consell ha demanat endureir el Codi Penal contra els piròmans arran de l’incendi de la Vall d’Uixó i estudiarà personar-se en la causa per reclamar les pèrdues si es confirma que va ser provocat.

Les reserves hoteleres arriben al 86 % a l’agost i apunten a un quasi ple als hotels valencians

La Comunitat Valenciana ha tancat la segona quinzena de juliol amb un 90,2 % d’ocupació hotelera i afronta la primera mitat d’agost amb el 86 % de places ja reservades, amb Benidorm i la província de València com a principals motors turístics.
FILMOTECA D'ESTIU