Els mosquits han provocat més víctimes que les guerres o el càncer en tota la història

Mosquit invasor asiàtic Aedes japonicus | Cedida

 

Els mosquits són un autèntic maldecap per a moltes persones, especialment en estiu, quan, sobretot de nit, ens piquen mentres dormim o no conseguim agarrar son pel molest brunzit que provoquen. No obstant, això no és res comparat amb el que poden arribar a provocar estos xicotets animalets, ja que són mortals en molts punts del planeta i s’han convertit en uns autèntics predadors per als humans. I és que, en els últims 200.000 anys, prop de 52.000 milions de persones han sigut víctimes dels mosquits en tot el món, provocant més morts que les guerres o el càncer.

 

Segons es publica en un article de ‘vox.com’, a on s’explica el llibre ‘El mosquit: Una història humana del nostre predador més letal’ de Timothy C. Winegard, el 48% de la humanitat ha patit els efectes més negatius dels mosquits des de l’aparició de l’‘Homo sapiens’ en el nostre planeta, fa uns 200.000 anys: pràcticament, la mitat de la població.

 

Durant tot eixe temps, es calcula que han passat per la Terra uns 108.000 milions de persones. Totes eixes dades demostren que estos menuts han provocat més desgràcies humanes que els conflictes bèl·lics o unes altres greus malalties, com el càncer.

 

Les plagues de mosquits augmentaran estos dies  | Arxiu

 

Grans portadors de malalties

Els mosquits són molt perillosos degut a la seua capacitat de propagar moltes malalties entre la població. El fet que xuplen la sang de persones malaltes i, posteriorment, piquin a altres persones sanes, fa que les epidèmies empitjoren. Estos organismes propaguen actualment la malària, la febre groga o el zika, entre moltes altres malalties, provocant autèntiques catàstrofes i pandèmies en diverses poblacions humanes, especialment, en l’Àfrica.

 

Els estudis recents indiquen que els mosquits han arribat a provocar grans afectacions en el PIB mundial i han influït en el decurs de la història, ja que milers de milions de persones han patit els seus efectes letals. De fet, alguns científics apunten cada volta més al fet que l’extinció dels dinosaures no va ser provocada per la caiguda d’un meteorit o, almenys, no només per eixa raó, sinó que la malària propagada pels mosquits podria haver fet disminuir molt el número d’exemplars vius d’esta espècie ja desapareguda.

 

Els mosquits provinents de zones tropicals són invasors en el territori valencià | Arxiu

 

El mosquit, tant letal com immune

La capacitat letal dels mosquits comença a preocupar als experts, ja que les dades de les seues víctimes al llarg de la història de la humanitat són escandaloses. No obstant, destaca el fet que estos insectes siguen immunes a les malalties que adquirixen i propaguen una volta la xuplen amb la sang.

 

A més, la seua capacitat d’adaptació a noves situacions adverses és ràpida i efectiva. Per exemple, alguns tipos de mosquits ja són immunes a les pluges globals de pesticides DDT. Davant d’eixa situació, el més important és adaptar el nostre cos a algunes malalties, segons el lloc a on vivim o volem viatjar, a través de vacunes. D’eixa manera, ens avançarem als efectes de l’atac dels mosquits.

 

L’eficàcia i perillositat dels mosquits són tan elevades que, en alguns casos, s’han arribat a utilitzar en guerres per a provocar morts, com per exemple els nazis. Es calcula que, en tot el món, hi ha prop de 110 bilions de mosquits.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Centre de Fauna Salvatge del Saler atén un 20% més d’animals ferits en 2025

El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Saler va atendre 9.310 animals ferits en 2025, un 20,7% més que l'any anterior, impulsat per l'arribada massiva de cries de falcia afectades per l'onada de calor.

Alacant presenta el projecte per a soterrar les vies que dividixen la ciutat

El Ministeri de Transports i l'Ajuntament d'Alacant presenten este dilluns el projecte de soterrament de les vies i el futur Parc Central, cridat a cosir barris i crear un gran pulmon verd amb vivendes i dotacions publiques.

El turista internacional gasta 140 euros al dia en la Comunitat Valenciana i allarga la seua estada a nou dies

El gasto mig diari del turista internacional en la Comunitat Valenciana ascendix a 140,1 euros en 2025 i l'estada mitjana aconseguix els 9,2 dies, amb diferències destacades segons el motiu del viatge i la destinació dins de la regió.

València alça el protocol per contaminació atmosfèrica després de millorar els nivells de pols

L'Ajuntament de València ha desactivat el protocol informatiu per contaminació atmosfèrica en millorar els nivells de partícules PM10, que havien superat el llindar diari recomanat.

Pluges generalitzades en la Comunitat Valenciana i forta vent en el nord de Castelló

La Comunitat Valenciana afronta un diumenge de cels coberts, pluges esteses i descens acusat de temperatures, amb ratxes de vent molt forts en el nord de Castelló i ruixats intensos en el sud d'Alacant.

Enercoop accelera la seua transformació en comunitat energètica amb microplantes solars urbanes

Enercoop, la cooperativa energètica més antiga d'Espanya, reforça la seua aposta per l'energia solar fotovoltaica i les microplantes urbanes per a convertir-se en una gran comunitat energètica a Crevillent abans de 2030.

Rescaten a una dona d’una casa incendiada després de xocar un cotxe policial a Alaquàs

Una dona amb mobilitat reduïda és rescatada de la seua vivenda a Alaquàs després que un cotxe de la Policia Nacional xocara contra la casa i provocara un incendi en la planta baixa.

Pérez Llorca reivindica els avanços del poble gitano i reforça l’aposta per les polítiques socials

Juanfran Pérez Llorca subratlla els avanços del poble gitano en la Comunitat Valenciana i reafirma el compromís del Consell amb la inclusió i les polítiques socials.