Els mosquits han provocat més víctimes que les guerres o el càncer en tota la història

Mosquit invasor asiàtic Aedes japonicus | Cedida

 

Els mosquits són un autèntic maldecap per a moltes persones, especialment en estiu, quan, sobretot de nit, ens piquen mentres dormim o no conseguim agarrar son pel molest brunzit que provoquen. No obstant, això no és res comparat amb el que poden arribar a provocar estos xicotets animalets, ja que són mortals en molts punts del planeta i s’han convertit en uns autèntics predadors per als humans. I és que, en els últims 200.000 anys, prop de 52.000 milions de persones han sigut víctimes dels mosquits en tot el món, provocant més morts que les guerres o el càncer.

 

Segons es publica en un article de ‘vox.com’, a on s’explica el llibre ‘El mosquit: Una història humana del nostre predador més letal’ de Timothy C. Winegard, el 48% de la humanitat ha patit els efectes més negatius dels mosquits des de l’aparició de l’‘Homo sapiens’ en el nostre planeta, fa uns 200.000 anys: pràcticament, la mitat de la població.

 

Durant tot eixe temps, es calcula que han passat per la Terra uns 108.000 milions de persones. Totes eixes dades demostren que estos menuts han provocat més desgràcies humanes que els conflictes bèl·lics o unes altres greus malalties, com el càncer.

 

Les plagues de mosquits augmentaran estos dies  | Arxiu

 

Grans portadors de malalties

Els mosquits són molt perillosos degut a la seua capacitat de propagar moltes malalties entre la població. El fet que xuplen la sang de persones malaltes i, posteriorment, piquin a altres persones sanes, fa que les epidèmies empitjoren. Estos organismes propaguen actualment la malària, la febre groga o el zika, entre moltes altres malalties, provocant autèntiques catàstrofes i pandèmies en diverses poblacions humanes, especialment, en l’Àfrica.

 

Els estudis recents indiquen que els mosquits han arribat a provocar grans afectacions en el PIB mundial i han influït en el decurs de la història, ja que milers de milions de persones han patit els seus efectes letals. De fet, alguns científics apunten cada volta més al fet que l’extinció dels dinosaures no va ser provocada per la caiguda d’un meteorit o, almenys, no només per eixa raó, sinó que la malària propagada pels mosquits podria haver fet disminuir molt el número d’exemplars vius d’esta espècie ja desapareguda.

 

Els mosquits provinents de zones tropicals són invasors en el territori valencià | Arxiu

 

El mosquit, tant letal com immune

La capacitat letal dels mosquits comença a preocupar als experts, ja que les dades de les seues víctimes al llarg de la història de la humanitat són escandaloses. No obstant, destaca el fet que estos insectes siguen immunes a les malalties que adquirixen i propaguen una volta la xuplen amb la sang.

 

A més, la seua capacitat d’adaptació a noves situacions adverses és ràpida i efectiva. Per exemple, alguns tipos de mosquits ja són immunes a les pluges globals de pesticides DDT. Davant d’eixa situació, el més important és adaptar el nostre cos a algunes malalties, segons el lloc a on vivim o volem viatjar, a través de vacunes. D’eixa manera, ens avançarem als efectes de l’atac dels mosquits.

 

L’eficàcia i perillositat dels mosquits són tan elevades que, en alguns casos, s’han arribat a utilitzar en guerres per a provocar morts, com per exemple els nazis. Es calcula que, en tot el món, hi ha prop de 110 bilions de mosquits.

 

També pots llegir…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El PSPV ha concedit el seu premi Picota a la falla Arquebisbe Olaechea-Sant Marcelino per la seua sàtira amb Bernabé i l’UME

El PSPV de València ha premiat a la falla Arquebisbe Olaechea-Sant Marcelino per la millor escena de crítica local, amb un ninot que mostra a Pilar Bernabé al comandament d'un tanc de la UME. L'edició ha batut el seu rècord de participació amb 33 comissions.

El SOM Festival Castelló confirma a Iván Ferreiro per a l’1 d’agost

El festival confirma l'actuació d'Iván Ferreiro l'1 d'agost dins del seu cicle estiuenc. És la segona confirmació després de Sergio Dalma.

Renúncia a l’acta el regidor d’Altea de Compromís denunciat per bufetejar a la seua parella

Rafael Ramón Mompó ha renunciat este dimarts a la seua acta després de ser detingut el diumenge per bufetejar a la seua parella i causar-li lesions lleus. L'alcalde ha acceptat la dimissió i el govern local ha expressat una condemna rotunda de la violència contra les dones.

Rècord de cries i restauració d’aiguamolls impulsen el futur de la rosseta

L'espècie més amenaçada d'Europa mostra un horitzó 'esperançador' després de la recuperació d'aiguamolls mediterranis i el rècord recent de parelles i cries. El projecte LIFE ha restaurat 3.600 hectàrees i alliberat més de 3.700 exemplars, encara que el risc d'extinció persistix.

Bragarnik admet que l’Elx ‘camina perdut’ i demana no donar-ho per mort

Christian Bragarnik ha publicat un missatge en Instagram en el qual admet la mala ratxa de l'Elx i reclama unió. L'equip va entrar en descens després d'onze jornades sense guanyar en 2026 i busca reaccionar davant el Mallorca a casa.

Les obres del pont de la A-7 a Paterna podrien durar entre 6 i 12 mesos

Les reparacions del pont de la A-7 a Paterna, danyat per l'incendi d'un camió, podrien estendre's de sis mesos a un any. Es mantenen corts de carril i es preveuen retencions.

Dos anys de presó per agredir de forma continuada a la filla menor d’una amiga a Xixona

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home de 47 anys a dos anys de presó per agressió sexual continuada a la filla menor d'una amiga a Xixona. Va admetre els fets i haurà d'allunyar-se 10 anys, complir 5 de llibertat vigilada i indemnitzar a la víctima.

Detingut a Algemesí per violència masclista després d’agredir a una dona davant els seus dos fills menors

La Policia Local d'Algemesí ha detingut a un home de 34 anys per un presumpte delicte de violència masclista després d'agredir a una dona de 25 en presència dels seus dos fills menors. L'alerta al 112 i la col·laboració veïnal van facilitar la seua localització en la via pública malgrat la seua fugida.