Els mosquits han provocat més víctimes que les guerres o el càncer en tota la història

Mosquit invasor asiàtic Aedes japonicus | Cedida

 

Els mosquits són un autèntic maldecap per a moltes persones, especialment en estiu, quan, sobretot de nit, ens piquen mentres dormim o no conseguim agarrar son pel molest brunzit que provoquen. No obstant, això no és res comparat amb el que poden arribar a provocar estos xicotets animalets, ja que són mortals en molts punts del planeta i s’han convertit en uns autèntics predadors per als humans. I és que, en els últims 200.000 anys, prop de 52.000 milions de persones han sigut víctimes dels mosquits en tot el món, provocant més morts que les guerres o el càncer.

 

Segons es publica en un article de ‘vox.com’, a on s’explica el llibre ‘El mosquit: Una història humana del nostre predador més letal’ de Timothy C. Winegard, el 48% de la humanitat ha patit els efectes més negatius dels mosquits des de l’aparició de l’‘Homo sapiens’ en el nostre planeta, fa uns 200.000 anys: pràcticament, la mitat de la població.

 

Durant tot eixe temps, es calcula que han passat per la Terra uns 108.000 milions de persones. Totes eixes dades demostren que estos menuts han provocat més desgràcies humanes que els conflictes bèl·lics o unes altres greus malalties, com el càncer.

 

Les plagues de mosquits augmentaran estos dies  | Arxiu

 

Grans portadors de malalties

Els mosquits són molt perillosos degut a la seua capacitat de propagar moltes malalties entre la població. El fet que xuplen la sang de persones malaltes i, posteriorment, piquin a altres persones sanes, fa que les epidèmies empitjoren. Estos organismes propaguen actualment la malària, la febre groga o el zika, entre moltes altres malalties, provocant autèntiques catàstrofes i pandèmies en diverses poblacions humanes, especialment, en l’Àfrica.

 

Els estudis recents indiquen que els mosquits han arribat a provocar grans afectacions en el PIB mundial i han influït en el decurs de la història, ja que milers de milions de persones han patit els seus efectes letals. De fet, alguns científics apunten cada volta més al fet que l’extinció dels dinosaures no va ser provocada per la caiguda d’un meteorit o, almenys, no només per eixa raó, sinó que la malària propagada pels mosquits podria haver fet disminuir molt el número d’exemplars vius d’esta espècie ja desapareguda.

 

Els mosquits provinents de zones tropicals són invasors en el territori valencià | Arxiu

 

El mosquit, tant letal com immune

La capacitat letal dels mosquits comença a preocupar als experts, ja que les dades de les seues víctimes al llarg de la història de la humanitat són escandaloses. No obstant, destaca el fet que estos insectes siguen immunes a les malalties que adquirixen i propaguen una volta la xuplen amb la sang.

 

A més, la seua capacitat d’adaptació a noves situacions adverses és ràpida i efectiva. Per exemple, alguns tipos de mosquits ja són immunes a les pluges globals de pesticides DDT. Davant d’eixa situació, el més important és adaptar el nostre cos a algunes malalties, segons el lloc a on vivim o volem viatjar, a través de vacunes. D’eixa manera, ens avançarem als efectes de l’atac dels mosquits.

 

L’eficàcia i perillositat dels mosquits són tan elevades que, en alguns casos, s’han arribat a utilitzar en guerres per a provocar morts, com per exemple els nazis. Es calcula que, en tot el món, hi ha prop de 110 bilions de mosquits.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Els agricultors de la Vall d’Uixó i Àvila comencen a tramitar sinistres per l’onada d’incendis

Agroseguro ha començat a rebre parts de sinistre per danys en explotacions agrícoles i ramaderes afectades pels grans incendis a la província d'Àvila, la Vall d'Uixó i La Mierla (Guadalajara). L'entitat recorda que no hi ha urgència per comunicar els danys i garantix la cobertura de produccions i ramat assegurat.

Sis detinguts per robar més de 33.000 euros en salons de joc de la Vega Baixa

Quatre hòmens i dues dones han sigut detinguts per sostraure més de 33.000 euros en dos salons de joc de Callosa de Segura i Rojales, després d’una investigació de la Guàrdia Civil.

La directora adjunta d’Arts Escèniques de l’IVC renuncia a opositar a una plaça fixa

La directora adjunta d’Arts Escèniques de l’IVC, María José Hernández Mora, ha renunciat a continuar en un procés selectiu al mateix organisme després de les crítiques del PSPV-PSOE, que li havia demanat triar entre opositar o deixar el càrrec. La responsable defensa que la seua candidatura era legal però no vol més polèmica al voltant del seu treball i del de la institució.

Nou auditori, aparcament i vivendes al gran solar d’El Almendro de Xixona

L’Ajuntament de Xixona ha rebut gratuïtament de la Sareb més de 19.000 metres quadrats del solar d’El Almendro i d’una finca annexa, on preveu un auditori, vivendes, aparcament i millores de mobilitat a l’accés sud del municipi.

L’Arenal Sound arranca a Borriana pendent del gran incendi de la Vall d’Uixó

L’Arenal Sound comença dijous a Borriana amb quatre dies de música urbana, pop i electrònica i 150.000 assistents previstos, mentre les autoritats reforcen la seguretat per l’incendi de la Vall d’Uixó.

L’exalcalde de Turís assegura que ningú va avisar del risc abans de la dana

L’exalcalde de Turís Ismael Corell ha explicat davant la jutgessa de Catarroja que el 29 d’octubre de 2024 no va rebre cap avís oficial de risc per la dana, malgrat acumular-se més de 700 litres per metre quadrat al municipi.

La família d’un viver arrasat a la Vilavella demana ajuda per tornar a començar

Els propietaris del viver familiar EsVi, destruït per l’incendi forestal de la Vall d'Uixó, reclamen suport de les administracions per poder reprendre la faena i mantindre la tradició familiar.

Tres detinguts per raptar i atracar una dona de 79 anys a València amb el mètode del tocomotxo

La Guàrdia Civil ha detingut en dos municipis de Toledo tres sospitosos d’atraure una dona major a València amb el mètode del tocomotxo, raptar-la i obligar-la a entregar uns 50.000 euros en joies i diners.
FILMOTECA D'ESTIU