Els mosquits han provocat més víctimes que les guerres o el càncer en tota la història

Mosquit invasor asiàtic Aedes japonicus | Cedida

 

Els mosquits són un autèntic maldecap per a moltes persones, especialment en estiu, quan, sobretot de nit, ens piquen mentres dormim o no conseguim agarrar son pel molest brunzit que provoquen. No obstant, això no és res comparat amb el que poden arribar a provocar estos xicotets animalets, ja que són mortals en molts punts del planeta i s’han convertit en uns autèntics predadors per als humans. I és que, en els últims 200.000 anys, prop de 52.000 milions de persones han sigut víctimes dels mosquits en tot el món, provocant més morts que les guerres o el càncer.

 

Segons es publica en un article de ‘vox.com’, a on s’explica el llibre ‘El mosquit: Una història humana del nostre predador més letal’ de Timothy C. Winegard, el 48% de la humanitat ha patit els efectes més negatius dels mosquits des de l’aparició de l’‘Homo sapiens’ en el nostre planeta, fa uns 200.000 anys: pràcticament, la mitat de la població.

 

Durant tot eixe temps, es calcula que han passat per la Terra uns 108.000 milions de persones. Totes eixes dades demostren que estos menuts han provocat més desgràcies humanes que els conflictes bèl·lics o unes altres greus malalties, com el càncer.

 

Les plagues de mosquits augmentaran estos dies  | Arxiu

 

Grans portadors de malalties

Els mosquits són molt perillosos degut a la seua capacitat de propagar moltes malalties entre la població. El fet que xuplen la sang de persones malaltes i, posteriorment, piquin a altres persones sanes, fa que les epidèmies empitjoren. Estos organismes propaguen actualment la malària, la febre groga o el zika, entre moltes altres malalties, provocant autèntiques catàstrofes i pandèmies en diverses poblacions humanes, especialment, en l’Àfrica.

 

Els estudis recents indiquen que els mosquits han arribat a provocar grans afectacions en el PIB mundial i han influït en el decurs de la història, ja que milers de milions de persones han patit els seus efectes letals. De fet, alguns científics apunten cada volta més al fet que l’extinció dels dinosaures no va ser provocada per la caiguda d’un meteorit o, almenys, no només per eixa raó, sinó que la malària propagada pels mosquits podria haver fet disminuir molt el número d’exemplars vius d’esta espècie ja desapareguda.

 

Els mosquits provinents de zones tropicals són invasors en el territori valencià | Arxiu

 

El mosquit, tant letal com immune

La capacitat letal dels mosquits comença a preocupar als experts, ja que les dades de les seues víctimes al llarg de la història de la humanitat són escandaloses. No obstant, destaca el fet que estos insectes siguen immunes a les malalties que adquirixen i propaguen una volta la xuplen amb la sang.

 

A més, la seua capacitat d’adaptació a noves situacions adverses és ràpida i efectiva. Per exemple, alguns tipos de mosquits ja són immunes a les pluges globals de pesticides DDT. Davant d’eixa situació, el més important és adaptar el nostre cos a algunes malalties, segons el lloc a on vivim o volem viatjar, a través de vacunes. D’eixa manera, ens avançarem als efectes de l’atac dels mosquits.

 

L’eficàcia i perillositat dels mosquits són tan elevades que, en alguns casos, s’han arribat a utilitzar en guerres per a provocar morts, com per exemple els nazis. Es calcula que, en tot el món, hi ha prop de 110 bilions de mosquits.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Policia i Guàrdia Civil reforcen amb les autonomies la seguretat als museus per l’onada de robatoris

Policia Nacional i Guàrdia Civil han compartit amb les comunitats autònomes informació clau per reforçar la seguretat als museus després de tres robatoris recents, un d’ells al Museu de Villena. La Generalitat critica que el Ministeri de Cultura no haja presentat encara un pla de treball concret.

Desmantellen a Figueres un gran arsenal d’armes amb enviaments des de la Comunitat Valenciana

La Policia Nacional ha intervingut 644 armes en un traster de Figueres que funcionava com a taller clandestí, amb enviaments continuats des de la Comunitat Valenciana. L’operació, encara oberta, ha acabat de moment amb set detinguts i la confiscació de prop de 400 armes detonadores i milers de cartutxos.

Capturats més de 5.300 porcs senglars en el pla de xoc contra la sobrepoblació

El pla de xoc de la Generalitat contra la sobrepoblació de porcs senglars ha permés capturar 5.337 exemplars a la Comunitat Valenciana, amb especial incidència a la província de València. El dispositiu combina batudes amb caçadors, gàbies de trampeig i ajudes econòmiques als participants.

Un estudi situa les primeres vinyes de la península fa 3.000 anys al Mediterrani oriental

Una investigació internacional liderada per la Universitat de València conclou que les primeres vides cultivades de la península ibèrica arribaren fa uns 3.000 anys del Mediterrani oriental i que el seu llinatge encara és present en varietats actuals com la passa valenciana.

Mor als 81 anys Artur Heras, referent de l’art contemporani valencià

L’artista Artur Heras, figura clau del nou realisme i el pop art valencià, ha mort als 81 anys. Xàtiva iniciarà els tràmits per a nomenar-lo fill predilecte.

Levante i Elx disparen el seu límit de gasto; Vila-real i València es mantenen

Levante i Elx han multiplicat el seu límit de cost de plantilla per a esta temporada, mentres Vila-real i València es mantenen en valors similars als del curs passat, segons les xifres fetes públiques per LaLiga.

La Conselleria de Cultura reclama al Ministeri un pla urgent contra els robatoris en museus

Educació, Cultura i Universitats ha tornat a exigir al Ministeri de Cultura un pla coordinat i una fulla de ruta per a reforçar la seguretat als museus després dels últims robatoris registrats a Espanya.

Extingit l’incendi forestal de Polop dos dies després de declarar-se

El Consorci Provincial de Bombers d’Alacant ha donat per extingit l’incendi forestal declarat dimarts en la partida de Bacorero, a Polop de la Marina, després de dos dies de treball intensiu. El foc ha afectat unes 36 hectàrees de terreny rural muntanyós.