José Ángel Núñez, cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) en la Comunitat Valenciana, ha defés en la comissió d’investigació de la DANA en el Congrés que abans de l’episodi del 29 d’octubre de 2024 existia informació suficient i precisa per a anticipar mesures preventives. Al seu juí, el Consell, que es presentava com el govern dels millors, no va saber interpretar eixes dades i va perdre l’oportunitat d’actuar amb antelació.
El responsable de Aemet ha contraposat l’actuació del Govern valencià amb la d’universitats, ajuntaments i xicotetes escoles infantils, que sí que van cancel·lar activitats en analitzar els avisos meteorològics. Segons ha explicat, estos organismes van saber llegir correctament la informació disponible i van optar per la prevenció, mentres que l’administració autonòmica no va activar a temps les decisions més dràstiques.
Núñez ha qualificat de catastròfica la gestió de la DANA i ha assenyalat que, com a conseqüència directa, part de la població continua tenint por quan plou. Ha subratllat que este temor s’alimenta de la sensació que, malgrat els advertiments científics, les institucions no van reaccionar amb la rapidesa necessària en una jornada que va acabar amb 230 morts a la província de València.
Decisions tardanes en el Cecopi
El meteoròleg ha detallat el funcionament del Cecopi del 29 d’octubre de 2024, el centre de coordinació operativa on se seguixen les emergències. Ha explicat que en eixa reunió existia temor a prendre decisions que semblaven molt agressives, com un possible confinament preventiu, encara que ha defés que eixa mesura hauria salvat vides si s’haguera adoptat a temps.
Núñez ha insistit que una emergència es pot gestionar bé o malament, de manera preventiva o reactiva. Ha comparat l’actuació exclusivament reactiva, quan l’aigua ja està en els barrancs, amb intentar curar un càncer quan ja hi ha metàstasi. Amb eixa imatge ha volgut remarcar que, en esta mena de fenòmens, quan es comencen a notar els efectes més greus ja s’ha perdut una part molt important de la capacitat de resposta.
Segons ha indicat, en episodis de pluges torrencials és necessari començar a prendre mesures fins i tot abans que comence a ploure de manera intensa, perquè el temps de resposta en els barrancs és molt xicotet. D’ací ve que considere essencial que les decisions es basen en els avisos i en els escenaris previstos, i no sols en el que ja està ocorrent sobre el terreny.
Núñez ha explicat que, des de 2003, les emergències es venien gestionant de manera preventiva i que els Cecopis es convocaven amb antelació davant fenòmens adversos. Ha detallat que en eixes reunions s’oferix informació clau i que, per norma general, el meteoròleg intervé en primer lloc per a exposar els possibles escenaris i l’evolució esperada de l’episodi.
No obstant això, en el Cecopi del 29 d’octubre li van donar la paraula en últim lloc. Per a llavors, segons ha relatat, el focus de la reunió ja no estava en la previsió meteorològica, sinó en els problemes hidrològics derivats de les pluges que ja havien caigut. Ha afegit que totes les vegades que va intervindre va parlar de pluges torrencials, però creu que ningú va prestar verdadera atenció als seus advertiments.
El cap de Climatologia ha mostrat a més la seua sorpresa perquè ningú haja aclarit encara per què la reunió del Cecopi es va interrompre entre les sis i les set de la vesprada. D’acord amb els seus càlculs, la trobada, que va començar al voltant de les cinc de la vesprada i va acabar sobre les dotze i mitja de la nit, va acumular aturades per un total de quatre hores, la qual cosa, al seu juí, va reduir encara més la capacitat de reacció en un episodi que evolucionava amb rapidesa.
Defensa de Aemet i crítiques des de Vox i PP
Durant la seua intervenció, Núñez ha repassat les avisos, avisos especials i comunicacions emeses per Aemet amb motiu de la DANA. Ha assegurat que, arribat un moment del dia, ja quasi no feia falta un nou avís, perquè bastava amb encendre la televisió per a comprovar que la situació era excepcional des del migdia. Ha matisat, no obstant això, que Aemet no disposa d’un canal de televisió propi, ni del telèfon dels alcaldes, ni de la competència directa per a llançar alertes a la població, per la qual cosa el seu paper es limita a elaborar i transmetre la informació meteorològica a les autoritats competents.
En la comissió, la majoria dels grups polítics ha expressat el seu suport i agraïment al treball de Aemet i del mateix Núñez. Han valorat el seu paper tècnic i el seu esforç per documentar cronològicament els advertiments que es van anar emetent durant les hores prèvies a l’episodi més crític.
Vox i el Grup Popular s’han desmarcat d’eixe suport i han qüestionat el relat del compareixent. Ignacio Gil Lázaro, de Vox, ha sostingut que els grups majoritaris van convocar a Núñez per a fer política i ha afirmat que exercix una espècie de càrrec de portaveu oficiós del Govern. Li ha acusat de no haver sigut fidel a la veritat sobre l’àmbit geogràfic dels avisos, citant un informe de la Guàrdia Civil que sosté que Aemet no va emetre avisos en temps real. Núñez ha replicat que eixe informe està equivocat.
El diputat popular César Sánchez ha retret al cap de Climatologia que fallara en les prediccions sobre els litres de pluja previstos, que generara un buit informatiu durant hores i que compareguera davant la comissió amb un biaix. L’encreuament de retrets va derivar en interrupcions contínues i en advertiments de la presidència. Després de rebre una tercera anomenada a l’orde, Sánchez va haver d’abandonar la sala i els seus companys de grup van marxar amb ell.
Mirant al futur, Núñez ha considerat imprescindible comptar amb sistemes d’emergències més cohesionats i més robustos, preferiblement articulats a través d’una oficina única en la qual tots els organismes implicats puguen treballar de manera permanent. Ha conclòs que el negacionismo climàtic i les retallades en ciència acaben costant vides, i ha lligat la millora de la gestió d’emergències a una aposta sostinguda pel coneixement científic i els recursos públics necessaris.
